La sogra de cangur???

[rita2013]

Noies, tinc un problema! La meva sogra i jo tenim una relació més o menys cordial, però amb bastantes diferències. Ella té una manera de pensar i de fer molt diferent de la meva. Quan els vam dir que estàvem embarassats no li va fer gaire gràcia, però en néixer el meu fill tot ha canviat! Va mig boja darrere el nen! Quan el veu S'oblida de la resta del món, només vol que agafar-lo. Literalment me l'arrenca dels braços. Si hi és ella no el pot agafar ni el meu sogre ni la meva cunyada pq no els deixa! Tot això ho tolero més o menys com puc i ho porto amb certa dignitat. Ara però torno a treballar i el nen me'l cuidarà la meva mare, però la meva sogra s'ha entossudit en quedar-se'l un dia a la setmana. Jo sincerament no la veig capacitada, és una dona gran, i amb poca traça amb el nen. A més prefereixo que tingui només un cuidador, penso que és millor per ell. El problema és que el meu marit ho veu diferent. Ell interpreta que jo no el vull deixar amb sa mare, i en part és veritat, però es clar, tinc motius! Com ho veieu? Com el podria convèncer?

[petitacuca]

Entenc que no vulguis i que amb la teva mare i tens més confiança, però al final la sogra és la mare del teu home, i potser per respecte, un dia a la setmana podries fer l'esforç.. Sé que és molt fàcil dir-ho des de la distància, però és una opinió més.

Potser s'equivocarà, com tothom, però és àvia igual i ho farà amb tot l'amor que sàpiga.

A veure què et diuen la resta.

Jo sé que podré comptar més amb els meus sogres que amb els meus pares, per circumstàncies de feina, i em fa mandra perquè sé que després hauré de "pagarho amb espècies", preferiria que em cobressin diners i no sentir-me tant obligada a segons quines visites. Ja veurem.. De moment encara haig de parir.

Sort!

[Marieta vola vola]

La meva sogra també es volia quedar la meva filla... També se la volia fer "molt seva" i volia portar-ho tot com ella creia. Li vam dir que els pares érem nosaltres i que nosaltres decidíem amb qui o on s'havia de quedar.

La veritat, pensa molt diferent a mi i jo no hi confiava. Em vam parlar molt amb el meu company i ell, per sort, em va entendre perfectament. Jo no li he deixat mai, ja sé que també és la seva néta però nosaltres no hi confiem (per dir-te que falta que jo li digui, no li donis xocolata, ella davant meu n'hi dóna; o que davant meu li diu que ha de dir papa i no diguis mama... ) No vull ni pensar ni estar patint què li donaria o què li ensenyaria si no hi fossim a davant.

Crec que això ha de ser cosa dels dos, però que heu de deixar-la amb la total tranquil·litat i confiança del món. El tema sogra és tot un embolic!!

[gisa]

Hola! Doncs jo he viscut l'experiència una mica a l'inversa, i sé que és una situació delicada, però al final el que compta és el benestar de la criatura. En el meu cas jo he hagut de deixar la meva filla amb la meva sogra. Els meus pares són grans i delicats de salut, sobretot la meva mare, que entre moltes altres coses, té problemes de mobilitat. Algun cop els l'havia deixat un parell d'horetes i quan tornava els veia desbordats, perquè a sobre, la meva filla és un belluguet trapella, i jo patia tota l'estona, per ells i per la nena. No els veia capacitats per fer front a una situació d'emergència si la nena es feia mal o es descontrolava molt... Els meus pares, sobretot la meva mare, ho portaven molt malament que no els deixés la nena, però a mesura de molt parlar-hi i de dir-los que a mi també em sabia greu però que les coses eren així, ho van acabar acceptant. Jo sempre els deia que disfrutessin de la nena fent d'avis, gaudint-ne a les visites i sense carregar-se de responsabilitats. Ànims, i si creus que realment no pot cuidar la criatura, dóna-li arguments al teu home perquè no pensi que el tema va per una altra banda...

[gisa]

(per dir-te que falta que jo li digui, no li donis xocolata, ella davant meu n'hi dóna; o que davant meu li diu que ha de dir papa i no diguis mama... )

Déu ni do amb la sogra!!!

[ginko biloba]

Penso que tens sort que la teva sogra vulgui formar part de la vida del teu nen.
També entenc que et faci rencança deixar el teu fill amb algú amb qui no hi confies, però penso que hauries de intentar buscar alguna solució que satisfaci a tothom. Si no el vols deixar tot el matí amb ella, perquè no acordés un parell d'hores una tarda amb l'excusa que tu necessites aquest temps per netejar la casa, o per fer les compres, etc... Potser ella es sentirà satisfeta i útil, i potser tu veuràs que no és tant incapaç. NO ho se...

El que si sé és que demà, potser serà tu la sogra. I voldràs que el teu fill defensi la teva posició de avià davant la seva parella. Però els fills només solen fer allò que han vist a casa.

[FloR]

Molt d'acord amb la ginko.. Jo moltes vegades penso que en el futur jo seré la sogra!! El meu fill va boig per la meva sogra, a mi doncs.. És la sogra!! Tenim de més i de menys però l'estimo molt i fa el que calgui pel meu fill, la meva mare també però no li pots demanar gaire..
Pensa que és la seva àvia, la seva família..

[gisa]

Gingko i Flor, jo estic d'acord amb vosaltres, no per ser la sogra l'hem de menystenir. Però ella està parlant de que no la veu capacitada per tenir cura d'un infant, entenc que de pocs mesos! Pots avenir-t'hi més o menys, però deixar tot el dia el teu fill amb algú que no saps si el sabrà cuidar prou bé, si davant d'una emergència estarà a l'alçada... doncs no ho sé, la veritat... No estem parlant de negar-li fer d'àvia ni de veure i gaudir del nen, sinó de tenir cura de les seves necessitats bàsiques! Segur que d'amor i d'il.lusió n'hi posarà molt, però potser no n'hi ha prou...

[rita2013]

Gràcies per les respostes! No em mal interpreteu. Jo estic molt contenta que la meva sogra s'hagi agafat bé això de ser àvia i que s'estimi el meu fill. Jo també ho penso que seré sogra en un futur! Però com diu la Gisa no es tracta d'això. El problema és que no la veig prou capaç de tenir cura del meu fill ara que té 4 mesos. Quan el nen sigui una mica més gran ja no seré tan reticent per deixar-lo amb ella, però de moment crec que és massa petit.
El meu home això ho entén, però quan sa mare s'ofereix una i un altra vegada, al final ja no sap dir-li que no! I llavors m'ho torna a dir a mi, i jo li torno a raonar, i així no acabem mai.

[Crisalexi]

Noies,

És un tema delicat, i la línia és molt prima, de si están o no capacitats, o si ens fa rencança deixar-los a la sogre, però voleu que us digui una cosa ? Quina gran sort tenir que preocupar-se de que a qui li deixem, perquè tots el volen...Jo no tinc a ningú, ( la meva mare no hi puc comptar per això, i la meva sogre la tinc a 1.200 kilòmetres ) i he de treballar, portar casa, nen ( ben aviat serán dos ...), paperassa, menjars, compres...No se que és fer una migdiada fa anys, tot sola, sola, i sola, i a més sola que la una, mentida, amb ajuda del meu home, ens tenim els dos, per tot, i us asseguro que no és gens fácil, a vegades hem de fer filigranes a l´aire per arribar a tot arreu, i cuan llegeixo, no puc evitar sentir una " enveja sana" ( a vegades no tant sana ... Tot sigui dit), de les que teniu ajuda.
De veritat valoreu tot, i el gran aport emocional que representa la figura de l´avi cuan el tens, i la mancança tant gran cuan no els tens. Mireu de ser més elástiques amb les sogres, que amb l´amor que tenen per els seus nets, segur que s´en surten, millor o pitjor, però els nens estarán bé ( sempre i cuan no hi hagi una malaltia mental, per favor !! ), o sigui que nenes aprofiteu de sogres, que un dia en serem una d´elles, i jo voldré una jove que m´estimi i estimar-la!! ;))