I SI AIXO DE SER MARE NO ES PER MI?

[cabreta]

Ostres noies ja fa temps que hi dono voltes... de fet 6 mesos i mig i no ho se quan l'Amalia em somriu soc felic... pero la resta del temps estic atavalada (que cuinar, que posar-li de roba, on anar...) i no ho se tinc la sensacio de que jo no serveixo per aixo, necessito soritr i estar amb gent i molts cops deixaris ma filla enrera i marxaria sola
Estic fins al monyo del meu home perque te una vida i jo no... i aixo que el pobre s'ho curra
No ho se, no tinc plorera ni res d'aixo... ja soc una depre oficial em sembla... em dona la sensacio que hauria de ser super felic i hauria de disfrutar de la meva filla, de la meva vida i en canvi no ho faig... tinc estones bones pero la majoria del temps no estic convencuda o no estic felic o ...

Ja se que ara no puc fer marxa enrera pero a vegades m'agradaria desapareixer i deixar-ho tot enrera.... i una mare no hauria de sentir aixo, oi?

Ho sento, ara anire a dormir a veure si aquests mals pensaments desapareixen per art de magia

[marchita]

ANNA PARA NADA, ABSOLUTAMENTE NADA TE SIENTAS CULPABLE...YO SOY MADRE, ADORO A MI HIJO, ES MI VIDA Y MUCHISIMOS DIAS SIENTO LO MISMO Q HAS DICHO TÚ...NO DEBES SENTIRTE MAL PQ A VECES EXPLOTES Y SIENTAS LA NECESIDAD DE SALIR CORRIENDO, DE ESTAR PARA TI MISMA. LAS MADRES DAMOS TODO POR NUESTROS HIJOS, EL REFRAN "MADRE NO HAY MAS Q UNA" ES TOTALMENTE CIERTO Y CREO Q SOMOS MUY MUY ENTRGADAS POR ESO EN PEQUEÑOS MOMENTOS DE BAJON NOS PASAN COSAS POR LA CABEZA AL FIN Y AL CABO SOMOS HUMANAS, DE CARNE Y HUESO Y NOS DAN BAJONES; PERO ESO NO QUIERE DECIR Q NO DEBERIAS SER MADRE...ERES UNA MADRAZA Y TRANQUILA Q COMO TÚ ESTOY YO Y ESTOY SEGURISIMA Q TODAS LAS MADRES DE ESTE MUNDO!!!!!!!
ANIMO REINA Y SIGUE HACIENDOLO COMO LO HACES

[Visitant]

ANNA,
A MI TOT AIXO TB EM PASSA PEL CAP DE VEGADES. VULL DIR AMB EL MEU EX PORTAVA UNA VIDA COMPLETAMENT DIFERENT I DE FET ERA EL TIPUS DE VIDA QUE A MI M'AGRADA. MOLT SOVINT HI PENSO EN AQUELLS TEMPS (EN EL MEU EX MAI). I MOLTS COPS ESTIC EMPRENYADA AMB EN LLUIS (SUPOSO QUE MES SOVINT QUE TU PQ ELL NO S'HO CURRA GENS) , ELL CONTINUA FENT LA MATEIXA VIDA QUE FEIA I JO EN CANVI HE DESAPAREGUT DE LA VIDA SOCIAL. NO HO SE, SUPOSO QUE TB SOC UNA MICA RARA, VAIG ALS GRONXADORS AMB LA THAO I ALLA HI HA MOLTES MARES, PERO NO PARLO MASSA AMB ELLES, EM SENTO MOLT DIFERENT D'ELLES.
PERO LA CONCLUSIO ES QUE TINC 2 FILLES QUE SON EL MILLOR QUE M'HA PASSAT A LA VIDA I AIXO NO HO CANVIARIA PER RES. SEGUR QUE TU TAMPOC. NO SOM MALES MARES PERO A PART DE MARES SON DONES QUE TENIM MES INTERESSOS, I AIXO NO CREC QUE SIGUI DOLENT

[cabreta]

gracies julieta per les teves paraules... aquesta nit m'he aixecat a les 4 i despres de donar el pit m'he fet una til.la perque no podia parar de plorar... noia a veure si avui surto un xic i em toca l'aire

[Andresa]

Ja veuras com surts d'aquesta, tothom te dret a estar de baixon, pero ja veuras com en qualsevol moment,un somriure de l'Amalia, un gest... et fa adonar q realment tot aixo val la pena, q la teva filla es feliç, i aixo es simptoma d q ets una bona mare.
Jo penso q totes les mares, q treieu estones d'oci, per seure davant l'ordinador i trobar solucio als entrebancs de la criança d'un fill, i q a més ajudeu a la resta de mares... doncs només per això ja es indicatiu que son unes grans mares, q preferiu solucionar aquests entrebancs q deixar als vostres fills aparcats amb els avis i marxar a prendre un parell de copes ( compte, de tant en tant també està be fer-ho per sortir de la rutina i relacionar-vos amb les amistats, i tant!).
Tantes criatures voldrien tenir unes mares com vosaltres!!!! i Vosaltres posant en dubte si ho feu be...
Jo crec q ho feu Molt i molt be!
I tens dret a tenir moments de tot, pero no dubtis si ho fas be o no, pq jo crec q ho fas genial!
Amunt els anims!!!!!!

[nuriayderek]

jo estimo moltisim al meu fill, pero de vegades penso que m'agardaria agafar la maleta i anar ben lluny, sense ningú, desapareixer i deixar-ho tot, se supose que mai hauriem de pensar aquestes coses, per això ens sentim malament,pero jo penso que es normal, arriba un moment que ens atavalem molt i ens queda tot molt gran i no sabem com sortir-ne, pero som dones i al final sempre aconseguim treure forçes i continuar endavant.

[Cabirola]

Suposo que a totes ens passa una miqueta, però són coses que costen de reconèixer.

Sempre ens han venut la imatge de la mare abnegada, atenta, l'amor incondicional... només la part més romàntica de tot això. Però la realitat és una altra.

[elisabeth]

ANNA MACA, jo et dic el mateix que t'han dit les altres, i es que totes hem pensat en algun moment de marxar i perdre de vista tots i tothom... però és que nosaltres les mares ho deixem tot per cuidar dels nostres fills i és normal; a part és un canvi radical en les nostres vides.... però saps soms humanes, i necessitem tenir la nostra parcel·la (que li dic jo), sortir, descansar (això és el que més trobo a faltar jo) etc..... Així que no t'amoinis i pensa que encara que no ho publiquem totes ens sentim així alguna vegada.

VINGA MOLTS ÀNIMS, VEURÀS QUE AQUESTA ETAPA PASSA I DESPRÉS RIURÀS AL RECORDAR TOTES AQUESTES COSES.

UN PETÓ

[mainadaabord]

Anna, reina, ja deus saber quin regal d'aniversari volia jo, oi? Doncs sí, un dia per mi, sense nena, ni casa, ni marit, ni feina ni d'haver de pensar en res q no sigui en mi i en fer el q em doni la gana.

No ho he aconseguit però ho continuo necessitant!!!

Com tothom! M'estimo la nena amb bogeria, i em poso histèrica quan passa massa estona sense veure-la, però una cosa no treu l'altra!

Totes necessitem descansar i canviar la rutina i sentir-nos "lliures" almenys una estona.

És difícil trobar la solució però buscant moments per tu sola te'n sortiràs segur!!

[Liula]

Anna, si ho recordes o ho vas llegir la Sandreta va obrir un post similar i moltes dèiem el mateix... no ets tu sola que et sents així, és que estàs tot el dia pendent d'ella, i l'estona que pots no estar-hi segur que també estàs fent alguna cosa per ella... Jo també demano algun dia de "llibertat", que només em tinguin en compte per donar el pit i ja està, però per altra banda et sents culpable perquè et sembla que fas poc, i no!!!

El que et pot anar bé és confiar en deixar-la a algú, el teu home, la teva mare... i és igual, que facin el que facin, que ho facin malament si volen, però no és únicament responsabilitat teva pujar la nena, i tu vas i intentes fer alguna cosa per sentir-te més guapa, un canvi de look, un conjunt atrevit... alguna cosa que no faries mai (heidi, comprar-se un jersei vermell! jajaja).

Mira, fa ja una bona temporada que estic per aquí i tot el que he llegit de tu Anna (Aurora) em fa pensar que no ets una bona mare, sinó una super bona mare, perquè et preocupes perquè estigui bé, perquè et preocupes per no ser prou bona mare.... per mil coses!! estic segura que moltes pensem el mateix.

Molts ànims i fes-te valer!!!

[kitiara]

Anna guapa, si yo no tengo hijos y también de vez en cuando necesito tiempo para mi.
Pero eso es sólo porque eres humana.
Así que tranquila
Eres una madraza!!!!

[mainadaabord]

M'apunto lo del jersei a la llista de temes pendents...

Ànims, anna!

[muflona]

Anna, penso que deu ser super difícil això de ser mare, i a la vega, pel que et llegeixo, sé que te'n vas sortint, i que com totes, passes moments bons i moments dolents.
Ets una dona valenta i forta, i evidentment que ets una marassa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[cabreta]

gracies guapes, es gust llegir-vos perque no em sento sola gracies a vosaltres. L'Amalia i joe stem refredades i potser aixo a fet que em sentis tan i tan malament... ara em prec unes pastilles i sembla que tot va millor... no ho se de tant en quan se'm creuen els cables i xof
un peto a totes i mil gracies

[DALMI]

Hola Anna!

Com ja t'han dit, som moltes les que de vegades tenim moments així. Són sentiments contradictoris, per una banda estimem amb bogeria als nostres fills però també necessitem un espai propi. Al fi i al cap, és un canvi molt gran en la nostra vida i necessitem un temps per anar-ho assimilant.

I als homes els costa entendre-ho (al menys en el meu cas). Ells ens envegen a nosaltres per poder estar tot el dia amb el nostre fill i nosaltres els envegem a ells perquè poden tenir una vida més independent que la nostra.

Jo, fins que vaig tenir en Guillem tenia una vida molt activa però amb la maternitat vaig parar de cop. Per això penso que hem de saber trobar el nostre temps, petites coses que et permetin desconnectar. En el meu cas, m'he tornat a apuntar al gimnàs. Els dies que puc, quan el meu company arriba de treballar, m'escapo a fer una mica d'exercici. Si bé és cert que quan hi sóc, no desconnecto del tot i penso: "com deu estar el nen?", "tindrà gana?, plorarà?", la veritat és que quan torno, tinc les piles carregades a tope i, creu-me, a ells també els va bé.

D'aquí quinze dies començo a treballar i, tot i que em fa peneta deixar el nen, també penso que m'anirà bé per tornar a recuperar mica en mica la meva vida activa. No ho sé, jo no estic feta per quedar-me a casa!!!

Molts ànims, maca.