Plorera
Plorera
Em sento trista… no se… no em sento mama, ni mare ni marona… us llegeixo i totes esteu felices i contentes i disfrutan dels vostres petits, nu se… de les postres paraules s’en treu alegria pero jo no em sento aixi. El meu home em diu que no m’agobie, que no tothom ho sent de mateixa manera… que a mesura que s’anira fen gran … no se, no puc ni escriure-ho pq em sento malament nomes de pensar-ho i es com un cercle vicios.
Quan estava embarazada una amiga em deia que si ja li parlava a la panxa i jo em sentia mal pq no tenia la necesitat de fer-ho, ma mare em diea que com es podia estimar algo sense coneixer-ho i jo somreia pero per dins pensava que jo no estima va res… A l’hora del part, al fina va ser cesaria i ara penso que potser si l’hagues parit no em sentiria come m sento i encara em sento pitjor al sentirme aixi. Es com si fes les coses pq les he de fer… no se… a mes no puc estar a tot arreu.. no se/puc organizame per fer-ho tot (la casa, menjar.. etc) i no es que sigui una fanatica de la neteja ni res pero no arribo a tot i em dona la senacio que no faig res.
En fi, de vegades que plora i no se pq no se que fer, em poso nerviosa, i l’he de deixar a la hamaca o la cuna i surtir pq m’ofusco i encara es pitjor, i la sento plorar i ploro jo pq no l’entenc i penso que la culpa es meva pq no paro prou atencio i no se indentificar el que vol. I quan us llegeixo totes felices i disfrutan em sento la persona mes desgraciada del mon de no saber aprecia el que tinc….
Quan estava embarazada una amiga em deia que si ja li parlava a la panxa i jo em sentia mal pq no tenia la necesitat de fer-ho, ma mare em diea que com es podia estimar algo sense coneixer-ho i jo somreia pero per dins pensava que jo no estima va res… A l’hora del part, al fina va ser cesaria i ara penso que potser si l’hagues parit no em sentiria come m sento i encara em sento pitjor al sentirme aixi. Es com si fes les coses pq les he de fer… no se… a mes no puc estar a tot arreu.. no se/puc organizame per fer-ho tot (la casa, menjar.. etc) i no es que sigui una fanatica de la neteja ni res pero no arribo a tot i em dona la senacio que no faig res.
En fi, de vegades que plora i no se pq no se que fer, em poso nerviosa, i l’he de deixar a la hamaca o la cuna i surtir pq m’ofusco i encara es pitjor, i la sento plorar i ploro jo pq no l’entenc i penso que la culpa es meva pq no paro prou atencio i no se indentificar el que vol. I quan us llegeixo totes felices i disfrutan em sento la persona mes desgraciada del mon de no saber aprecia el que tinc….
-
VisitantVi
sandreta preciosa,
calmat, que ets una mare fantastica,
intenta no agobiarte, si la casa esta feta una merda es igual, jo la tinc fatal, no foto re de re. en favor den lluis he de dir, pobret que sempre parlo d'ell al post dels homes , que des de que tenim cuina nova jo encara no se on estan endreçades les coses ni com funciona el rentaplats.
mira un dia algu del forum va recomenar un llibre que es deia algu aixi com: tot el que fan les mares sobretot quan sembla que no fan res. alguna cosa aixi era, no me l'he llegit pero quanta rao hi ha en aquest titol.
a tu potser et sembla que no fas res pero estas fent molt.
i tenir dubtes i plantejar-te coses es senyal que t'importa la teva filla i que ho estas fent molt be
animat guapa que ets la millor mare, i sino mira a la teva filla que es preciosa i esta super ben cuidada.
molts petons
calmat, que ets una mare fantastica,
intenta no agobiarte, si la casa esta feta una merda es igual, jo la tinc fatal, no foto re de re. en favor den lluis he de dir, pobret que sempre parlo d'ell al post dels homes , que des de que tenim cuina nova jo encara no se on estan endreçades les coses ni com funciona el rentaplats.
mira un dia algu del forum va recomenar un llibre que es deia algu aixi com: tot el que fan les mares sobretot quan sembla que no fan res. alguna cosa aixi era, no me l'he llegit pero quanta rao hi ha en aquest titol.
a tu potser et sembla que no fas res pero estas fent molt.
i tenir dubtes i plantejar-te coses es senyal que t'importa la teva filla i que ho estas fent molt be
animat guapa que ets la millor mare, i sino mira a la teva filla que es preciosa i esta super ben cuidada.
molts petons
-
Elidé
- :: dofí
- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Hola Sandreta,
Tinc una amiga que va ser mare l'any passat i se sentia com tu. Quan estava embarassada no li va parlar mai a la seva panxa ni es va comprar revistes de bebès, i quan va néixer la nena (va ser part natural sense epidural) va passar uns mesos també molt dolents, se sentia exactament com tu has descrit. A mesura que la nena es va anar fent gran les coses van començar a millorar, i ara diu que el que tenia era una depressió i no se n'adonava... Crec que a tu et passa el mateix, o sigui que estigues tranquil·la que tot passarà. Jo no sóc mare i no sé com es viu tot això, però el que et/us recomanaria és que busquessis/busquessiu moments per descansar i per estar junts, per dedicar-te/dedicar-vos a vosaltres mateixos. Ja sé que potser és molt difícil perquè ara teniu menys temps que mai, però no ho sé, a vegades només es tractar d'escapar-se un moment a la perruqueria o buscar cangur i sortir una tarda al cinema. La vostra vida ha canviat molt i això no es pot acceptar tan fàcilment d'un dia per l'altre...
D'altra banda, tothom és com és i no t'has de sentir culpable per no parlar-li a la teva panxa o aquest tipus de coses. Jo tampoc no m'hi veig, ni he plorat mai llegint cròniques al socpetit ni m'han saltat les llàgrimes... No podem ser tots iguals, però que no siguis terriblament emotiva i que racionalitzis molt les coses (i ara parlo per mi) no vol dir que no estimis o que sentis menys, sinó que sents d'una manera diferent. Ànima't guapa, que aquest període passarà i començaràs a disfrutar de veritat!!
Tinc una amiga que va ser mare l'any passat i se sentia com tu. Quan estava embarassada no li va parlar mai a la seva panxa ni es va comprar revistes de bebès, i quan va néixer la nena (va ser part natural sense epidural) va passar uns mesos també molt dolents, se sentia exactament com tu has descrit. A mesura que la nena es va anar fent gran les coses van començar a millorar, i ara diu que el que tenia era una depressió i no se n'adonava... Crec que a tu et passa el mateix, o sigui que estigues tranquil·la que tot passarà. Jo no sóc mare i no sé com es viu tot això, però el que et/us recomanaria és que busquessis/busquessiu moments per descansar i per estar junts, per dedicar-te/dedicar-vos a vosaltres mateixos. Ja sé que potser és molt difícil perquè ara teniu menys temps que mai, però no ho sé, a vegades només es tractar d'escapar-se un moment a la perruqueria o buscar cangur i sortir una tarda al cinema. La vostra vida ha canviat molt i això no es pot acceptar tan fàcilment d'un dia per l'altre...
D'altra banda, tothom és com és i no t'has de sentir culpable per no parlar-li a la teva panxa o aquest tipus de coses. Jo tampoc no m'hi veig, ni he plorat mai llegint cròniques al socpetit ni m'han saltat les llàgrimes... No podem ser tots iguals, però que no siguis terriblament emotiva i que racionalitzis molt les coses (i ara parlo per mi) no vol dir que no estimis o que sentis menys, sinó que sents d'una manera diferent. Ànima't guapa, que aquest període passarà i començaràs a disfrutar de veritat!!
Hola Sandreta,
La veritat és que per mi els primers mesos també van ser díficils i complicats. Em sembla que ningú no ens havia explicat que ser mare és la cosa més díficil del món, i a més és la única cosa que no t'ensenyen enlloc.
És normal que a vegades et superin els seus plors, quan sentim a un nen plorar ens estressem molt, especialment si no sabem que els està passant. Però segur que d'una manera o altra ho acabes resolent perquè oi que finalment deixa de plorar? Segur que ho fas molt i molt bé i el que passa és que a vegades té molèsties o que no pot dormir. Però això és ben normal en els nadons.
D'aquí uns mesos veuràs que cada vegada plora menys i en canvi fa més coses i es relaciona més amb el món. A partir d'aquí la vostra relació canviarà molt en positiu. A mi em va passar cap als sis mesos que va començar a estar asseguda i se la notava més autònoma i feliç.
No et guardis el que et passa per tu, recolza't en la parella, família, altres mares. És molt important! I sobretot, no et culpis de res, els teus sentiments són ben normals i de fet volen dir això, que ets molt sensible a tot el que passa al teu voltant i que estàs molt implicada emocionalment.
I també crec que és bo que de tant en tant surtis una mica amb la parella per poder parlar-ne amb calma i també per desconnectar i distreure-us. Ànims que aquesta etapa acabarà tard o d'hora!
La veritat és que per mi els primers mesos també van ser díficils i complicats. Em sembla que ningú no ens havia explicat que ser mare és la cosa més díficil del món, i a més és la única cosa que no t'ensenyen enlloc.
És normal que a vegades et superin els seus plors, quan sentim a un nen plorar ens estressem molt, especialment si no sabem que els està passant. Però segur que d'una manera o altra ho acabes resolent perquè oi que finalment deixa de plorar? Segur que ho fas molt i molt bé i el que passa és que a vegades té molèsties o que no pot dormir. Però això és ben normal en els nadons.
D'aquí uns mesos veuràs que cada vegada plora menys i en canvi fa més coses i es relaciona més amb el món. A partir d'aquí la vostra relació canviarà molt en positiu. A mi em va passar cap als sis mesos que va començar a estar asseguda i se la notava més autònoma i feliç.
No et guardis el que et passa per tu, recolza't en la parella, família, altres mares. És molt important! I sobretot, no et culpis de res, els teus sentiments són ben normals i de fet volen dir això, que ets molt sensible a tot el que passa al teu voltant i que estàs molt implicada emocionalment.
I també crec que és bo que de tant en tant surtis una mica amb la parella per poder parlar-ne amb calma i també per desconnectar i distreure-us. Ànims que aquesta etapa acabarà tard o d'hora!
-
..
Ai Sandreta, que més et puc dir, crec que gairebé totes ens hem sentit així, i que et sentis culpable per tenir certs pensament ja indica que ets una marassa, temps al temps. Jo vaig canviar el xip quan una companya em va dir que totes alguna vegada més que altra hem pensat que estavem millor abans.
Intenta viure el dia a dia i no agobiar-te, quan et vulguis donar compte la cosa anirà millor, no t'hi capfiquis, intenta no pensar-hi, no sé, a mi em va funcionar i si veus que passa el temps (força temps) i la cosa no s'arregla busca ajuda.
Petonets!!!!
Intenta viure el dia a dia i no agobiar-te, quan et vulguis donar compte la cosa anirà millor, no t'hi capfiquis, intenta no pensar-hi, no sé, a mi em va funcionar i si veus que passa el temps (força temps) i la cosa no s'arregla busca ajuda.
Petonets!!!!
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Sandreta no et sentis malament. No ets la única que ha passat per aquesta fase.
Jo tampoc visc la maternitat com algo 'místic' ni veig que tingui cap relació tant especial amb la meva filla com la que la gent t'explica.
De fet posar 'filla' encara em sembla raro. És com si encara no hagués assumit que ja sóc mare i creu-me des de que tinc consciencia que volia ser-ho.
De vegades tinc la sensació de que em comptes d’haver-la parit me l'han deixat perquè la cuidi. O que sigui algú de la família que sempre ha estat amb nosaltres. Es que és tot tant raro i diferent!
Jo les primeres setmanes em sembla que vaig plorar més que mai, i no et vull parlar de les enganxades amb l'Albert... però poc a poc van passar aquests dies i ara cada cop ho portem millor.
Molts ànims, i si veus que estàs molt malament no dubtis demanar ajuda!
Jo tampoc visc la maternitat com algo 'místic' ni veig que tingui cap relació tant especial amb la meva filla com la que la gent t'explica.
De fet posar 'filla' encara em sembla raro. És com si encara no hagués assumit que ja sóc mare i creu-me des de que tinc consciencia que volia ser-ho.
De vegades tinc la sensació de que em comptes d’haver-la parit me l'han deixat perquè la cuidi. O que sigui algú de la família que sempre ha estat amb nosaltres. Es que és tot tant raro i diferent!
Jo les primeres setmanes em sembla que vaig plorar més que mai, i no et vull parlar de les enganxades amb l'Albert... però poc a poc van passar aquests dies i ara cada cop ho portem millor.
Molts ànims, i si veus que estàs molt malament no dubtis demanar ajuda!
Sandretaaa, mira, ja veus que totes més o menys algun moment hem tingut sensacions d'aquestes, jo també al·lucinava bastant quan em deien que estar embarassada era el més meravellós del món, si et trobes bé suposo que sí, però sinó és una me. També vaig tenir al Jordi per cessària, i d'alguna manera també em va semblar que me'l van treure, al no fer cap esforç per fer-ho jo (per això em compensa donar-li el pit), i me'l mirava, i em feia mal tot, i sí, a veure, estava contenta, però no em sentia feliç... ara que començo a disfrutar-lo sí.
Intenta pensar en algun moment que te l'hauries menjat a petons, segur que n'hi ha més d'un i llavors pensa que quan parli, i digui cosetes, i puguis conversar-hi li ensenyis coses veuràs que seràs la mama més feliç del món i et sentiràs molt més realitzada...
Ara, per entendre'ns, podríem dir que ni ells ni nosaltres parlem el mateix idioma i per això de vegades ens sentim tan confoses!!!
Petons i ànims, guapa!!!
Intenta pensar en algun moment que te l'hauries menjat a petons, segur que n'hi ha més d'un i llavors pensa que quan parli, i digui cosetes, i puguis conversar-hi li ensenyis coses veuràs que seràs la mama més feliç del món i et sentiràs molt més realitzada...
Ara, per entendre'ns, podríem dir que ni ells ni nosaltres parlem el mateix idioma i per això de vegades ens sentim tan confoses!!!
Petons i ànims, guapa!!!
Hem alletat 19 mesos!
Sandreta, wapa. Ja veus el que et diuen les nenes, jo m'hi afeixeixo, totes hem passat o estem passant pel mateix.
A mi mai m'han agradat els nens (a no ser que tinguin 18 anys
) i quan estava embarassada no m'interessava mirar robeta, ni decorar l'habitació ni comprar revistes de nens, les avies em deien, tu espera i ja et surtirà l'instint, bé, encara l'estic esperant l'instint aquest. A la panxa només li cantava (em sentia idiota parlant-li), i ho féia perquè em van dir que així reconeixeria la cançó i s'adormiria més facilment (o sigui pur interés) Quan va néixer l'Artur després d'un part de 12 hores de part, no vaig plorar, ni em vaig emocionar, ni res de res. Tot sempre ho he trovat com una obligació més que com una devoció, i encara que me l'estimo moltíssim (igual que tu) no em sento una mare, ni m'agraden els comentaris que fà la gent sobre la relació especial dels fills amb les mares.
Em sembla que sentir-se malament és ben normal, si tenim en compte que es suposa que al ser mares ens hem de transformar i immediatament saber què hem de fer en cada moment i entendre perfectament els nostres fills. A part de les punyeteres hormones, no crec que hi hagi cap diferència entre una mare i un pare, però a ells, com que no se'ls hi suposa res, mai no es senten malament.
Ànim reina, que ser mare és una assignatura que es triga més de 20 anys a aprovar, o sigui que paciència.
A mi mai m'han agradat els nens (a no ser que tinguin 18 anys
) i quan estava embarassada no m'interessava mirar robeta, ni decorar l'habitació ni comprar revistes de nens, les avies em deien, tu espera i ja et surtirà l'instint, bé, encara l'estic esperant l'instint aquest. A la panxa només li cantava (em sentia idiota parlant-li), i ho féia perquè em van dir que així reconeixeria la cançó i s'adormiria més facilment (o sigui pur interés) Quan va néixer l'Artur després d'un part de 12 hores de part, no vaig plorar, ni em vaig emocionar, ni res de res. Tot sempre ho he trovat com una obligació més que com una devoció, i encara que me l'estimo moltíssim (igual que tu) no em sento una mare, ni m'agraden els comentaris que fà la gent sobre la relació especial dels fills amb les mares.
Em sembla que sentir-se malament és ben normal, si tenim en compte que es suposa que al ser mares ens hem de transformar i immediatament saber què hem de fer en cada moment i entendre perfectament els nostres fills. A part de les punyeteres hormones, no crec que hi hagi cap diferència entre una mare i un pare, però a ells, com que no se'ls hi suposa res, mai no es senten malament.
Ànim reina, que ser mare és una assignatura que es triga més de 20 anys a aprovar, o sigui que paciència.
><img src="http://b2.lilypie.com/b5r7p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></
SANDRETA!!! TOTES HEM TINGUT MOMENTS DE BAIXÓN!! MOLTES MARES TENEN DEPRESSIÓ POST-PART I NO HO SABEN! EL QUE PASSA ÉS QUE AMB EL TEMPS TOT ES RELATIVITZA I SEMBLA MÉS LLEUGER QUE QUAN HO ESTÀS VIVINT. TAMBÉ ÉS VERITAT QUE QUAN ELS NENS VAN CREIXENT A BANDA QUE ELS CONEIXES MÉS I NO T'ATABALES TANT, SÓN MÉS "INTERACTIUS" I ES DISFRUTEN MÉS.
I NO ET COMPARIS MAI AMB LES ALTRES MARES!!! CADASCÚ TÉ EL SEU CARÀCTER I LA SEVA MANERA D'EXPRESAR-SE. HI HA GENT QUE S'EMOCIONA AMB EL VOL D'UNA MOSCA I ALTRES SÓN MÉS RACIONALS, PERÒ AIXÓ NO TÉ RES A VEURE AMB EL ESTIMAR MÉS O MENYS ALS SEUS FILLS!
I NO ET COMPARIS MAI AMB LES ALTRES MARES!!! CADASCÚ TÉ EL SEU CARÀCTER I LA SEVA MANERA D'EXPRESAR-SE. HI HA GENT QUE S'EMOCIONA AMB EL VOL D'UNA MOSCA I ALTRES SÓN MÉS RACIONALS, PERÒ AIXÓ NO TÉ RES A VEURE AMB EL ESTIMAR MÉS O MENYS ALS SEUS FILLS!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080224/o987.jpg" alt="Lilypie Segundo Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b2.lilypie.com/MNxBp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Sandra reineta, com t'entenc, m'uneixo a les noies.... totes hem passat alguna situació igual que la que estás passant tu.
Primer de tot t'haig de dir que el que has de fer és deixar en un costat els perjudicis de ... si les altres ho fan i jo no sóc mala mare NOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!! No totes fem les mateixes coses, i no perquè una ho faci i l'altre sí està millor o pitxor; simplement totes sóms diferents i ho intentem portar i fer de la millor manera possible.
A mi molta gent m'ha fet sentir que era mala mare perquè dormo amb el meu petit a la meva habitació i dintre del meu llit (ho sea se soms tres al llit); però he aprés que mentres jo i el meu home (els seus pares) estiguem d'acord pues a qui l'importa el que fem?.
Guapa no m'enrollo més, només et vull dir que si has de plorar, ploris però sobretot pensa que no ets mala mare.... tothom ho portem de la millor manera possible..... molts ànims guapa i si necessites alguna cosa ja ho saps, aqui estem pel que sigui...
MIL PETONS I MOLTS ÀNIMS QUE ETS LA MILLOR MARE PEL TEU FILL!!!!!!!!!!!!!!!!
Primer de tot t'haig de dir que el que has de fer és deixar en un costat els perjudicis de ... si les altres ho fan i jo no sóc mala mare NOOOOOOOOOO!!!!!!!!!!!!! No totes fem les mateixes coses, i no perquè una ho faci i l'altre sí està millor o pitxor; simplement totes sóms diferents i ho intentem portar i fer de la millor manera possible.
A mi molta gent m'ha fet sentir que era mala mare perquè dormo amb el meu petit a la meva habitació i dintre del meu llit (ho sea se soms tres al llit); però he aprés que mentres jo i el meu home (els seus pares) estiguem d'acord pues a qui l'importa el que fem?.
Guapa no m'enrollo més, només et vull dir que si has de plorar, ploris però sobretot pensa que no ets mala mare.... tothom ho portem de la millor manera possible..... molts ànims guapa i si necessites alguna cosa ja ho saps, aqui estem pel que sigui...
MIL PETONS I MOLTS ÀNIMS QUE ETS LA MILLOR MARE PEL TEU FILL!!!!!!!!!!!!!!!!
<a><img src="http://b4.lilypie.com/KQrYp2.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
<a><img src="http://bd.lilypie.com/ydG1p1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
<a><img src="http://bd.lilypie.com/ydG1p1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
Sandreta, una més que t'enten perfectament. Sempre hi ha temporades que estàs més sensible que altres però per res del món pensis que ets una mare dolenta. Series dolenta si no li donessis de menjar o estigues no estigués atès i estic seguríssima que no és el teu cas. Simplement a vegades no entenem els nostres fills i ja està. Tu plora tot el que necessitis que va bé per desfogar-se, sigui pel que sigui... Si t'explico que aquest estiu vaig plorar com una desesperada per que em van perdre la part d'abaix d'un biquini que m'agradava molt... em vaig posar com una nena petita, tremenda! La meva mare alucinada per la rabieta. Jo no sé si plorava pel biquini o per el biquini+l'acumulat. O sigui que amb més raó un pot plorar si no sabem que ens diu la nostra filla. Tu no pateixis que d'aquí poc ja dirà que li passa!
Un petonàs!
Un petonàs!
HOLA GUAPA!!!!!!!
D'on has tret aixo de que totes estem felices i que escribim uns missatges molt euforics? Ostres jo m'ho he passat moooolt malament durant l'embaras i despres, perque els primers mesos amb l'Amalia van ser una tortura... jo dessitjava ser mare i era una vaca i aixo va ser un gran trauma... ahir per exemple vam comencar gimnas per mames i nadons i vaig veure que l'Amalia em buscava amb la vista, em controlava, em feia saber que joe ra algu especial... o quan plora amb la sogra i l'agafo jo i ja no plora o quan em somriu de tot cor.... no ho se de mica en mica es va crean aquest vincle... es com anar teixint una tela d'aranya, de mica en mica...
Sobretot no t'atavalis, surt a passeig ( a mi m'ajuda fer un cafe al sol)
si vols venir a casa de visita veuras que es com xauxa!!!!!!!
ANIMS GUAPA!!!!!!!!!
D'on has tret aixo de que totes estem felices i que escribim uns missatges molt euforics? Ostres jo m'ho he passat moooolt malament durant l'embaras i despres, perque els primers mesos amb l'Amalia van ser una tortura... jo dessitjava ser mare i era una vaca i aixo va ser un gran trauma... ahir per exemple vam comencar gimnas per mames i nadons i vaig veure que l'Amalia em buscava amb la vista, em controlava, em feia saber que joe ra algu especial... o quan plora amb la sogra i l'agafo jo i ja no plora o quan em somriu de tot cor.... no ho se de mica en mica es va crean aquest vincle... es com anar teixint una tela d'aranya, de mica en mica...
Sobretot no t'atavalis, surt a passeig ( a mi m'ajuda fer un cafe al sol)
si vols venir a casa de visita veuras que es com xauxa!!!!!!!
ANIMS GUAPA!!!!!!!!!
MOLTES GRACIES NOIES, pels anims i pel suport! Nu se, potser em sentia un bixo raro pero ara veig que totes, ems o menys, en menor o major mesura em sentit alguna coseta per l'estil!
Mamajose, jo sento exactament el que has dir, que de vegades tinc la senscio que me l'ha deixada pq la cuidi, en plan te, mira que ta tocat!
Supso que dia a dia, m'anrie sentin mes mare... nu se... Si es que hasta s'em fa estrany quna truco a la guarderia dir Si, soc la mare de Nuría... ufff s'em fa tan raro!
Silvia, aixo que dius que abans estabem millor ho em pensat un munt de cops amb el meu home, pq ara veure una peli al sofa--- ufff no se el que es!!
En fi... ja es ben cert que aixo de ser mare es ben dificil i que ningu t'en enseña!!
Merci, guapes!!
Un petonassssss!
Mamajose, jo sento exactament el que has dir, que de vegades tinc la senscio que me l'ha deixada pq la cuidi, en plan te, mira que ta tocat!
Supso que dia a dia, m'anrie sentin mes mare... nu se... Si es que hasta s'em fa estrany quna truco a la guarderia dir Si, soc la mare de Nuría... ufff s'em fa tan raro!
Silvia, aixo que dius que abans estabem millor ho em pensat un munt de cops amb el meu home, pq ara veure una peli al sofa--- ufff no se el que es!!
En fi... ja es ben cert que aixo de ser mare es ben dificil i que ningu t'en enseña!!
Merci, guapes!!
Un petonassssss!
Sandreta!!!! no dubtis que ets una bona mare!!!!!
No repetiré tot el que ja t'han dit, que es ben veritat.
Només afegiré que pensa que mica en mica la Núria anirà creixent, ella es farà entendre mes i tu també sabràs molt millor el que vol. Ahh!! i en quant a veure una peli junts amb el teu home...TAMBÉ ARRIBARÀ!!! Es com quan son molt peques i no dormen en tota la nit i arribes a pensar que no tornaràs a dormir una nit sencera i de sobte...PASSA i dorms tota una nit doncs això el mateix!!!
MOLTS ANIMS, SEGUR QUE HO ESTAS FENT GENIAL!!!!
Ahh!! i jo tampoc parlava amb la meva panxa i quan l'Oriol era de l'edat de la Núria també se'm feia suuuuuuuuuper raro trucar a la guarde i dir: "Sóc la MARE de l'Oriol"...
No repetiré tot el que ja t'han dit, que es ben veritat.
Només afegiré que pensa que mica en mica la Núria anirà creixent, ella es farà entendre mes i tu també sabràs molt millor el que vol. Ahh!! i en quant a veure una peli junts amb el teu home...TAMBÉ ARRIBARÀ!!! Es com quan son molt peques i no dormen en tota la nit i arribes a pensar que no tornaràs a dormir una nit sencera i de sobte...PASSA i dorms tota una nit doncs això el mateix!!!
MOLTS ANIMS, SEGUR QUE HO ESTAS FENT GENIAL!!!!
Ahh!! i jo tampoc parlava amb la meva panxa i quan l'Oriol era de l'edat de la Núria també se'm feia suuuuuuuuuper raro trucar a la guarde i dir: "Sóc la MARE de l'Oriol"...
]-
VisitantVi
DONAT TEMPS SANDRETA.
A MI EM VA PASSAR AMB LA THAO. DE COP ET TROBES AMB UNA NENA DE 2 ANYS I TU ETS LA MARE!!! A MI TB EM SEMBLAVA QUE ME L'HAVIEN DEIXAT. I A MES NO SE QUE PASSA PERO AMB ELS NENS ADOPTATS LA FAMILIA S'ATREVEIXEN MES A FER LA SEVA, COM SI NO FOSSIN TAN FILLS TEUS.
PERO MIRA VA ANAR PASSANT EL TEMPS, ENS VAM CONEIXER I JA NO EM PUC IMAGINAR LA VIDA SENSE ELLA.
I MIRA CLAR QUE ABANS TOTES VIVIEM MILLOR I MES TRANQUILES, PERO CLAR JA SE SAP QUE SI ESTAS SOL ESTAS MES TRANQUIL, SENSE FILLS , SE NSE PARELLA, FAS EL QUE ET DONA LA GANA I NO TENS TANTS MALS DE CAPS, PERO PER MI COMPENSA MOLT MES NO VIURE TAN TRANQUILA I DESPERTAR-ME CADA DIA AMB EN LLUIS I LES MEVES NENES, PER MOLT QUE MOLTS DIES ENFADI O ESTIGUI CANSADA
A MI EM VA PASSAR AMB LA THAO. DE COP ET TROBES AMB UNA NENA DE 2 ANYS I TU ETS LA MARE!!! A MI TB EM SEMBLAVA QUE ME L'HAVIEN DEIXAT. I A MES NO SE QUE PASSA PERO AMB ELS NENS ADOPTATS LA FAMILIA S'ATREVEIXEN MES A FER LA SEVA, COM SI NO FOSSIN TAN FILLS TEUS.
PERO MIRA VA ANAR PASSANT EL TEMPS, ENS VAM CONEIXER I JA NO EM PUC IMAGINAR LA VIDA SENSE ELLA.
I MIRA CLAR QUE ABANS TOTES VIVIEM MILLOR I MES TRANQUILES, PERO CLAR JA SE SAP QUE SI ESTAS SOL ESTAS MES TRANQUIL, SENSE FILLS , SE NSE PARELLA, FAS EL QUE ET DONA LA GANA I NO TENS TANTS MALS DE CAPS, PERO PER MI COMPENSA MOLT MES NO VIURE TAN TRANQUILA I DESPERTAR-ME CADA DIA AMB EN LLUIS I LES MEVES NENES, PER MOLT QUE MOLTS DIES ENFADI O ESTIGUI CANSADA
-
VisitantVi
SANDRETA WAPA!!!
MIRA, CREC que SER MARE ÉS UN PROCÉS.
NO PAREIXES I APA, JA EM SENTO MAMA!
NONONONORRR!
JO ENCARA FLIPO KUAN DIC: EN LLUC, SÍ, EL MEU FILL...
COM que "EL MEU FILL"? ALAAAAA que FUEERRRRTEEEE!
I SÍ, SÓC FELIÇ, MOLT, PERÒ A ESTONES!!!!
I TB SÓC INFELIÇ I EM SENTO GORDA, INCOMPRESA, AMB UN MARREC que TE MOLT MAL GENI I JO TAMPOC L'ENTENC DE VEGADES...A ESTONES!!
I ALTRES TB EM SENTO FATAAAAL PER SENTIR-ME AIXÍ!
O SIGUI que COM TOT, HI HA DIES BONS, REGULARS, DOLENTS I PITJORS..!
AI, LALTRE DIA U DEIEM AMB EN SERGI...RESULTA que MIREM VENTDELPLA...POS JA NO. NO AGUANTEM. LENDEMÀ FLIPEM MANDONGUILLES...
EL PRIMER DIA KEL FEIEN ELS DOS CONTENTS:
-UI MIRA, PODREM MIRAR-LO KUAN EN LLUC ESTIGUI CLAPANT, ELS DOS AL SOFÀ..MM...COM "ABANS"..
POS VA SER UNA MENA DE MARATÓ AGUANTAR FINS AL FINAL!
PER MI que VAM RESISTIR PER ORGULL!"VENTDELPLÀ NO PODRÀ AMB NOSALTRES..." JUAJUAJUA
AI, MOLTS ÀNIMS PRECIOSA, I AKI, I AL MÓN, TOTHOM ES UNA MICA BITXU RARU!
NO CREC que NINGU SEN SALVI DE TENIR LES SEVES PARANOIES, ELS SEUS BAIXONS, LES SEVES PORS..
PODRÍEM FER UNA EMOTIO DAKESTES PANCARTA:
- YO TAMBIEN FUI BICHO RARO-.
MIRA, CREC que SER MARE ÉS UN PROCÉS.
NO PAREIXES I APA, JA EM SENTO MAMA!
NONONONORRR!
JO ENCARA FLIPO KUAN DIC: EN LLUC, SÍ, EL MEU FILL...
COM que "EL MEU FILL"? ALAAAAA que FUEERRRRTEEEE!
I SÍ, SÓC FELIÇ, MOLT, PERÒ A ESTONES!!!!
I TB SÓC INFELIÇ I EM SENTO GORDA, INCOMPRESA, AMB UN MARREC que TE MOLT MAL GENI I JO TAMPOC L'ENTENC DE VEGADES...A ESTONES!!
I ALTRES TB EM SENTO FATAAAAL PER SENTIR-ME AIXÍ!
O SIGUI que COM TOT, HI HA DIES BONS, REGULARS, DOLENTS I PITJORS..!
AI, LALTRE DIA U DEIEM AMB EN SERGI...RESULTA que MIREM VENTDELPLA...POS JA NO. NO AGUANTEM. LENDEMÀ FLIPEM MANDONGUILLES...
EL PRIMER DIA KEL FEIEN ELS DOS CONTENTS:
-UI MIRA, PODREM MIRAR-LO KUAN EN LLUC ESTIGUI CLAPANT, ELS DOS AL SOFÀ..MM...COM "ABANS"..
POS VA SER UNA MENA DE MARATÓ AGUANTAR FINS AL FINAL!
PER MI que VAM RESISTIR PER ORGULL!"VENTDELPLÀ NO PODRÀ AMB NOSALTRES..." JUAJUAJUA
AI, MOLTS ÀNIMS PRECIOSA, I AKI, I AL MÓN, TOTHOM ES UNA MICA BITXU RARU!
NO CREC que NINGU SEN SALVI DE TENIR LES SEVES PARANOIES, ELS SEUS BAIXONS, LES SEVES PORS..
PODRÍEM FER UNA EMOTIO DAKESTES PANCARTA:
- YO TAMBIEN FUI BICHO RARO-.
-
VisitantVi
A MI AIXO EM VA PASSAR QUAN VAIG VEURE QUE TORNAVEN A FER PORCA MISERIA, LI DIC A EN LLUIS, QUE GUAI TINC UNES GANES DE VEURE-HO
I UNA ME, QUAN FEIA 5 MN QUE HAVIA COMENÇAT LA JOANA COMENÇA PLORAR I AIXI TOTA LA SERIE, DE TANT EN TANT PODIA MIRAR 10 MN, I
EN LLUIS COM SI NI LA SENTIS PASSANT DE TOT, I JO D'UNA MALA osti QUE NI US EXPLICO.
I DESPRES VAIG PENSAR: JOER QUE MALA MARE QUE SOC, TOTAL PER VEURE UNA SERIE COM M'EMPRENYO.
PERO MIRA A TOTES ENS PASSA ALGUNA VEGADA,
jajaja Natrix, jo també firmo per la pancarta!! és més, inclús posaria el temps verbal en present... tens raó, ningú se'n salva!!
Sandreta , ja veus... estem totes igual!! De vegades ja ho diuen que pensem massa.... per això els homes no tenen tants problemes, perquè són més SIMPLES (per què hi ha tanta diferència entre una X i una S al principi de les paraules?? jajaja)
Hem alletat 19 mesos!
-
VisitantVi
- YO TAMBIEN SOY BICHO RARO !!!!! -
Mira que vaig tenir un embaràs fàcil, i un part fàcil, no vaig patir gens. Però he de confessar que jo tampoc vaig plorar de l'emoció. Quan la ginecòloga em va dir 'agafa'l, que es teu!" i em va posar en Nil sobre la panxa, tot pringoset i petitó, la primera sensació va ser de sorpresa. Una gran sorpresa. Què diu, que és meu? Home, i tant que era meu, i doncs? què se suposava que hi portava a la panxa, una pilota de bàsquet? Me l'anava mirant, ai mira, sí que és maco, quin nas més petit, però... no va ser un amor a primera vista com jo imaginava. Em vaig emocionar (un parell de llagrimetes, tampoc no us penseu) quan un cop net i pesat i vestit, li van donar en Nil a en Jordi, el meu home. Aleshores els vaig veure a tots dos juntets i mira, em va agradar allò que veia.
Però vaja, quan en Nil rondina i no sé què li passa, crec que realment és el que diu l'Anna, parlem idiomes diferents i a vegades és tant frustrant!
Mira que vaig tenir un embaràs fàcil, i un part fàcil, no vaig patir gens. Però he de confessar que jo tampoc vaig plorar de l'emoció. Quan la ginecòloga em va dir 'agafa'l, que es teu!" i em va posar en Nil sobre la panxa, tot pringoset i petitó, la primera sensació va ser de sorpresa. Una gran sorpresa. Què diu, que és meu? Home, i tant que era meu, i doncs? què se suposava que hi portava a la panxa, una pilota de bàsquet? Me l'anava mirant, ai mira, sí que és maco, quin nas més petit, però... no va ser un amor a primera vista com jo imaginava. Em vaig emocionar (un parell de llagrimetes, tampoc no us penseu) quan un cop net i pesat i vestit, li van donar en Nil a en Jordi, el meu home. Aleshores els vaig veure a tots dos juntets i mira, em va agradar allò que veia.
Però vaja, quan en Nil rondina i no sé què li passa, crec que realment és el que diu l'Anna, parlem idiomes diferents i a vegades és tant frustrant!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |