Com va anar la reincorporació a la feina?

[Nineta22]

Noies, encara em queden uns mesos per tornar a treballar, però porto uns dies que no em puc treure del cap el dia que hauré de deixar a la petita per tornar a la feina... Quin greu no?? Com us va anar el primer dia de feina??

[Gran-Quima]

Doncs no se si explicar-tel o no......jo ho vaig passar bastant malament. La vaig deixar gairabè amb set mesos i es quedava a casa amb el seu pare!!!!!!pero tenia la sensaciò que em deixava un troç de mi mateixa......lo pitjor van ser els comentaris «varis» de les meves companyes....mares i no mares!!!! Pero ara disfruta mooooolt del teu bebe. La conexio amb ells es màgica

[Sushi*]

Doncs jo des de que tenia 3 mesos que ja plorava per aquest tema! Li donava moltes voltes i em feia tanta pena que sempre que ho pensava acabava amb la llagrimeta. I això que vaig tenir sort perquè vaig poder estar amb ell fins els 6 mesos.
Després els primers dies, les primeres setmanes...són dures però realment amb la rutina i la feina no tens temps de parar a pensar gaire.
Jo crec que tots ens hi acostumem i quan pleguis tindràs unes ganes enormes de volar cap a casa!! És meravellós el retrobament cada dia :)
Ànims i gaudeix al màxim

[artemis]

Uffff tema complicat... Jo vaig haver de deixar-lo amb dos mesos i mig... El primer dia, no, les primeres setmanes van ser horribles.

Però el primer dia, vaig entrar plorant a la feina com una desesperada i a les 12 vaig sortir a fer la meva hora de lactància corrents com una boja per veure'l i així dia a dia, fins que arriba un moment, que desgraciadament t'acostumes a l situació.

Tot passa i ells estan bé, ben cuidats i estimats. Som nosaltres les que ho passem pitjor. Ànims i gaudeix cada dia que passa massa ràpid!!!

[ginko biloba]

Sembla que les nostres experiències no t'animen gaire. La meva és similar, amb 16 setmanes em vaig reincorporar a la feina deixant el meu fill a l'escola bressol. És dur, la veritat. En el meu cas, però, i per sort, ho vaig passar més malament jo que els meus fills, que es van quedar a l'escola bressol la mar de contents.

En el meu cas, em quedaven vacances, però vaig poder elegir entre ajuntar-les i allargar unes setmanes més la meva baixa o bé, descomptar-me-les a hores, per fer menys hores cada dia. Vaig elegir la segona opció i no me'n arrepenteixo.
el meu consell és que si tens l'opció, et redueixis l'horari, encara que sigui només un o dos mesos, per fer el canvi més gradual, per tu i per a la teva filla.

[Airin]

Hola,

A mi també em va costar molt. Em sentia fora de lloc anant cap allà i pensant que deixava a casa (encara que fos amb el pare o els avis) la meva petitona. He de dir que els companys em van mimar molt, però quan vaig tornar a casa aquell dia vaig plorar i tot de l'emoció de retrobar-nos, i la meva petita també. Va mamar amb ganes i aquest moment ens connectava tant... amb els dies també vaig veure que l'estona de treballar (feia 6 hores) també era una estona de "relax mental", de descansar d'aquesta nova faceta tan absorbent i gratificant alhora. Actualment encara faig jornada una mica reduïda, t'ho aconsello si t'ho pots permetre econònicament. Ep, també conec dones que estan encantades de la vida de tornar a la feina i no fer "només" de mares, però no va ser el meu cas.

En definitiva, mira quines opcions tens i, si no et queda més remei que treballar el 100%, tampoc et culpabilitzis. Que tinguis molta sort!

[Abril_86]

Jo estava preocupada per la tornada a la feina, pero al final no ha estat tant dur com em pensava. Fa un mes q m'he reincorporat i he fet les 16 setmanes + les vacances. Em va tranquilitzar molt que el nen estava a casa amb un familiar i no plorava sino q estava content i juganer. Quan marxo li dic ben contenta q vaig a treballar amb un adeu en plan teletubi i ell respon rient i alegre. Aixo si, es entrar per la porta quan torno i si no l'agafo inmediatament plora amb sentiment, pobret! Es com q et diu vale has marxat pero ara quedat amb mi! El q porto pitjor es el cansanci pq ho noto moltissim!!! I fes tota la reduccio de jornada q puguis!!

[Nineta22]

Moltes gràcies a totes!! La veritat és que només de pensar en anar a treballar em posaria a plorar com una tonta!!! Per sort faré fins que la peke tingui 5 mesos i mig, però m'és impossible fer reducció de jornada i estaré fora 10 hores!!! Quina peneta!!!!... Espero que no sigui massa traumàtic per ella... Per mi ho serà SEGURÍSSIM!!!

[canyelladecolors]

A mi em queden 9 dies per començar a treballar i la veritat és que ja em treu el son... de fet soc autonoma i des de els 3 mesos que treballo només 3 tardes a la setmana, arribo a casa a les 7:30 però per sort he pogut estar fins les 4 amb ella. El problema és ara que començo a l'escola als matins i ja no podre estar amb ella... tindrà 6 mesos ja però no sabeu com em costarà.

m'agrada llegir com us sentiu les que ja us ha passat o les que esteu en el mateix moment que jo, em fa sentir que no soc tan fava com em pensava. Per mi el moment de deixar-la serà el pitjor de ser mare. LLuny queden les nits sense dormir i les cagades fins al coll! jajaja

intento ser positiva i fer les coses amb ganes, està clar que no queda una altre solució així que hem de intentar tenir una bona actitud. Som tan tan tan afortunades de tenir els petits i petites als nostres braços que no em de fer que aixo ens amargui.

un petonas a totes!

[Primavera81]

Hola noies, a mi em tocaría reincorporar-me en 1 mes, la nena tendría 5 mesos i mig, no he sigut capaç, porto desde que te els 3 preocupada amb el tema i al final he decidit demanar una excedencia de 3 mesos de manera que quan torni ella tingui gairabé 9 mesos.

No em sento preparada per estar tantes hores separada d'ella (estic com 12 h fora de casa) i suposo que després tampoc però ja serà almenys una mica mes gran i no hi haurà mes remei.

Li estic donant el pit, volia fer LME fins els 6 mesos, ser jo la que comencès a introduir nous aliments poc a poc y viure una mica mes la seva evolució dia a día.

En el meu cas estan les avies, hem tingut molts problemes amb elles perque s'han obsesionat amb la nena i estaven desitjant que tornès a treballar per quedar-se amb la meva nena, això em feia molta ràbia tb.

Ha sigut una decisió complicada i inclús ara k ja ho he demanat (encara m'ho han de concedir) estic donant voltes a sí he fet bé, ja que igual no es el millor moment tal i com están les coses en el mon laboral, però ja está fet i espero que sigui lo millor.

[canyelladecolors]

Hola mamis

primavera, t'entenc perfectament. Jo fa 3 setmanes vaig començar a treballar. Treballo en una escola 20hores a la setmana i per altre tinc un centre. No saps lo molt que em va costar, marxava de casa amb llagrimes als ulls i encara em fotia mes rabia veure a la meva sogra super contenta de quedar-se amb la nena. SOC JO LA QUE HAIG D'ESTAR AMB ELLA!! pero bueno... tu has pres una desició que estic segura que no ten penediràs mai.

Jo intento compajunar-m'ho el màxim pero 2 dies a la setmana arribo a casa passades les 7 aixi que ven poquet la veig, no obstant els altres dies i al cap de setmana estic amb ella a tope. He apres a disfrutar d'ella d'una altre manera. El pit el vaig deixar tant poc a poc que no va ser traumàtic així que en el fons tot va sent més senzill del que em pensava.

Disfruteu dels petits i petites quan esteu de baixa i despres valoreu la qualitat, no la quantitat. Ajuda veure que no ets la unica que passa per això.