Plora quan va amb cotxe

[maura]

Hola mames,
Tinc una nena de 2 mesos i mig i em trobo que plora en quasi tots els trajectes que fem en cotxe. És molt angoixant perquè es posa histèrica i no la puc agafar. Alguna s'hi ha trobat?

[maza]

Així fins l'any i mig!! Molta paciència, evitar el cotxe.... I si la gent volia veure-la q vingués a casa!

Ànims

[neaa]

Els meus van estar així fins que van poder anar en el sentit de la marxa.
Ànims i paciència!!!

[elimama]

A mi em va pasar el mateix, fins als 4 mesos plorava quasi sempre i molt, perdia el plor. La solución que vaig trobar va ser posar-la al seient del davant així em veía, i de tant en tant , quan estaba en carretera (reconec que no es el mes indicat eh...) però li posava la ma a la carona aguantant-li el xumet. Si tot i aixi plorava, intentava calmar-lo cantant i si no m'aturava quan podía per calmar-lo. No se si va ser això o que ja es va anar fent mes gran.
Paciencia! tard o d hora deixarà de fer-ho, segur que no tardarà, pero t'entenc, angoixa molt jo ho recordo durillo...

[mdemare]

El meu ho ha deixat de fer un cop canviada la cadireta, ara va mirant endavant. És molt dur. Jo vaig haver de deixar de quedar amb molta gent. Agafava el cotxe fent coincidir les migdiades del nen, era l'únic moment que el podia portar. Em posava molt nerviosa i intentava evitar el cotxe.
És només una etapa, deixen de fer-ho, però molt dura.

[Essuca]

Maura estic com tu (sembla que ens perseguim en els post )
En Quim té quatre mesos i mig i es posa histèric en el cotxe. Les dues primeres setmanes de vida no, s'adormia en el cotxe i llestos, peró des de llavors s'angoixa i plora i plora i es fa molt dur.
Nosaltres, per sort, vivim a BCN i evitem al màxim el cotxe anant amb transport públic, on puc agafar el peque en qaulsevol moment, fins i tot per anar a casa de la meva cunyada anem amb tren (10 min. en cotxe, 20 en tren), però ho preferim. El problema ve quan anem a visitar els meus pares, que són d'un poble de Girona i tenim 100 km. d'anada i 100 de tornada!!! és horrorós, avui marxem per passar la revetlla allà i allunyar-nos dels petards al màxim i porto tota la setmana angoixada amb el tema.
I ens plantegem els viatges així:
1) Mai anem sols amb el nen, sempre l'Essuco i jo, un condueix (ens tornem, per què carrega bastant la situació), i l'altre va al darrera amb el peque, li canta, juga... peró aguantar un minutet dos sense plorar i santtornne-m'hi.
2) Fem moltes parades a les àrees de descans de l'autopista, l'agafem i el consolem, l'intentem dormir però no sempre ho aconseguim. Total que un trajecte d'1hora es converteix en un de dues hores es fa molt llarg i pesat.
3) Com que el trajecte és llarg , evitem fer anada i tornada el mateix dia, marxem divendres o dissabte i tornem diumenge (buscant hores rares peró evitant cues)
Tenim l'esperança que quan pugui anar mirant endavant la cosa canviï, aixó ens ha passat amb el cotxet, que no el volia ni veure (i sempre anavem amb la tela elàstica) fins que l'hem posat mirant cap al món, i ara i va, en general, feliç, sinó l'agafo i llestos, peró clar en el cotxe aizó no pot ser. Suposo que tambè influeix que no l'agafem a l'instant del plor, que és el que fem en totes les altres situacions.
Suposo que molta paciéncia i a veure si per aquí ens expliquen truquis perquè es desesperant!

[Margoia]

Hola!
A nosaltres no ens plora sempre, però si a vegades. I el que hem fet és posar-lo sempre al seient del davant, tant si vaig sola com si anem els dos. Així ens veu a tots dos i mira per la finestra i es distreu molt més. De moment des de que ho fem així no plora! Si ho voleu provar...

[EMAMI]

La meva filla ha anat a èpoques... Hi ha hagut èpoques de plorar moltíssim i altres que és pujar i dormir.
Les èpoques que plorava tant feiem els trajectes quan estava morta de son! L'aguantava desperta el màxim que podia i era pujar al cotxe i dormir!

[xirimoia]

Com a moltes companyes, a mi em va plorar sempre fins que no li vaig canviar la cadireta i la vaig posar en el sentit de la marxa. Era millor quan el seu pare o jo ens assèiem al seu costat (el meu cotxe té airbag de passatger i no es pot desactivar), però de vegades fins i tot amb algú al costat plorava. I et poses tan nerviós!
Ara gairebé sempre està a gust, i fins i tot en trajectes d'una horeta (i fins i tot s'adorm, que abans era impensable!).

Jo crec que ara per ara és millor evitar el cotxe, o si és possible almenys posar la cadireta al copilot. Crec que jo la vaig canviar de cadireta cap als 8-9 mesos. I des de llavors, molt millor (tot i que algun dia també ens les hem tingut eh!)

[maura]

Essuca, tu també per aquí? ja, ja, ja

Doncs ja veig que l'única solució és paciència. Jo la porto sempre al copilot però això no em funciona. Haurem d'esperar al canvi!

[ikebana]

Hola

A nosaltres també ens va passar.... el meu marit conduia i jo fins i tot havia tret la teta fent contursionime per veure si així es calmava... pero a la que deixava el pit, sant tornem-hi.

La solucio en el meu cas va ser seure al seient del davant i que el nen vagi sol darrera. va plorar el primer dia però ara és seure al cotxe i caure rodó....

Espero que passi ben aviat!

[sandrajuli]

Nosaltres pensàvem que anant en el sentit de la marxa canviaria... I tampoc. Per nosaltres l'única solució va ser un DVD...

[Essuca]

Sí Sandrajuli, una amiga va optar per la mateixa opció que vosaltres, a l'any li van posar un dvd.
Nosaltres volíem esperar, mirar si amb el canvi de cadireta canviala situació, i mirar si quan comenci a dir paraules o així poguem també reedreçar la situació. Sinó tenim opció dvd a la recamara si al final, (a l'any i mig o així no canvia).

[Nubuis]

A nosaltres tb ens passava, i havia fet d contursionista amb el pit x serenar-la pq era impossible... fins q aquest divendres, als seus 3 mesosi 1 dia, vam tenir un molt bon viatge d cotxe (tb és cert q per 1r cop ens va voler xumet i això ens ha estat d gran ajut)...

Potser hi ha un dia q fan el canvi... molta sort i ànims!!!

[Aitona]

Jo també em penso que es tracta de paciència....el nostre petitó era posar-lo al cotxe i començar a plorar desconsoladament fins que un dia sense res en concret va fer el canvi.
Ara té 10 mesos i podem anar sense problema, tot i que encara va sentat en sentit contrari a la marxa.