Crits i més crits...

[Inda]

Hola marones,a veure si em podeu ajudar...

El cas és que el meu petit de mai ha plorat gaire. Quan està plorant més és ara amb les vacunes (pobret) i tampoc li dura gaire. A mi em va anar molt bé perquè els primers mesos (bé, com a totes) amb la recuperació de la cessarea i tot aquest nou mon de la maternitat, era tot un luxe poder deixar-lo al seu bressol i anar fent feina tranquilament

La qüestió és que fa un parell de setmanes va descobrir que podia cridar. I no parava de fer-ho. Jo pensava que seria l'aprenentatge i que quan ho tingués consolidat ho deixaria de fer (com treure la llengua, dir "ajo", etc). Però no, aquesta vegada no passa i va a més!! I es suma el fet que només vol braços!! Crida per tot, per menjar, per sortir del bressol, per sortir del cotxet, per sortir de la Boba, per canviar de joc, per demanar dormir....

Sort que de sempre l'he agafat quan m'ho demanava o quan jo necessitava una abraçada seva, perquè si no ja tindria a mare i sogre dient-me que l'he malacostumat (cosa que jo no crec que això passi però això és un altre tema...). Doncs dic que sort, perquè almenys així tinc a la meva mare que em fa costat tot dient-me què li deu passar. Doncs jo suposo que és una etapa més, que necessita molt més contacte que abans, etc....però....Cal cridar tant???? Aquesta és la meva pregunta...per què crida tant??? Bé que no plora per res, i ara que crida encara menys, però us puc assegurar que pot desesperar igual que el plor...pobret...

Em podrieu donar algun consell? A banda de la paciència, que hi ha dies que no sé d'on treure-la Tot i que és un solete, així que m'agradaria saber com poder ajudar-lo una miqueta més perque no cridi tant....si és possible..

Gràcies!!!

[Maria V.]

Inda, el més probable és que tot es redueixi al procés normal de creixement. El nen ha descobert una manera eficaç de demanar ajuda. Tan menuts, com que no saben parlar però tenen ganes de comunicar-se i fer-se entendre, fan servir els mitjans que van trobant. Que cridi sense plorar és tranquil·litzador; si li fes mal alguna cosa o estigués realment trist, ploraria. D'altra banda, com que no plora, potser el podries deixar cridar una estoneta cada vegada (un minut o dos) i així veuria que per aconseguir les coses, això de cridar no acaba de donar resultat. I a canvi, premiar-lo amb carícies, braç o altres coses boniques quan no crida però veus que intenta (amb gestos, veus etc.) que en facis cas. I premiar-lo igual o més si, després de començar a cridar, atura el crit.
De tota manera, si ho he entès, es tracta d'un nen que era tranquil i ha canviat de conducta gairebé de la nit al dia. Aleshores, encara que sembli poc probable perquè no plora, per tranquil·litat jo el faria mirar pel metge, no fos cas que tingués una otitis, una al·lèrgia o algun altre trastorn orgànic que, sense fer-li tant de mal com per plorar, el posés neguitós. També poden ser les dents. Segurament no li passa res, però un cop d'ull del metge és tranquil·litzador.

[entrerius]

perdona però es que el teu nen sap el que vol i com demanar-ho
Jo n'estaria orgullosa, amb el cap com un bombo, però orgullosa

Efectivament és una etapa, ha descobert un so que fa córrer a tothom i el fa servir a trot i a dret. El que pots fer és explicar-li dia sí, dia també, que no cal cridar, amb tranquil•litat i calma.... altra cosa és que et faci cas.
Quan comenci a picar amb tot i per tot arreu el teu cap estarà apunt d'explotar... però també passa.
Desprès hauràs e perseguir-lo per tot arreu perquè serà un perill constant.... i així anat fent....

Gaudeix al màxim de cada etapa perquè no tornarà mai més.

Ànims.

[sagmai]

Sembla que parlis del meu nen!! Avui ha après a cridar i volia obrir una entrada aquí pregujtant si era normal i quan duraria i tot això..... Ja veig que durarà una 15 anys, no?
Doncs res, suma y sigue... Paciència. Fins ara era super tranquilet.


Pd: es que fins hi tot li crida als ninos el molt brutote

[mdemare]

El meu fa el mateix però en canvi de cridar... tus!!!! Ha après a captar l'atenció d'aquesta manera. Ara ja se li va passant i em crida fent un crit. "Auaaaa!!!". Com diuen les altres, són etapes. Estan aprenent que poden comunicar-se amb nosaltres, fins ara ploraven d'una manera "automàtica" (tinc malestar, ploro), ara comencen a ser conscients de la comunicació. Crec que és important que els fem cas, així veuen que responem al que ell vol i que no passem d'ells.

[sagmai]

El meu tambe tus, sobretot quan anem en cotxet i fa un minut que no el miro fa una mena de 'ejem' de nadó. Però lo dels crits em supera, la veritat....

[Inda]

Gràcies per les respostes!!

Maria, més que canviar de la nit al dia crec que va estar un parell de dies assajant, Ho feia de tant en tant, i ara que ha agafat el truquillo deu ser això, la seva manera de comunicar-se fins que trobi una altra. Havia pensat això del metge, però com quan em veu ja riu...no sembla que li faci res mal. Tot i que si dubto aniré, gràcies!! D'altra banda no puc deixar-ho cridar...penso que no sé si entendrá així que no és lo correcte. Només el deixo cridar quan no tinc més remei!! Estic al bany o a la cuina...i aleshores li canto de lluny i para una estoneta

Entrerius....he rigut molt com t'has expressat!! Gràcies, perquè sempre va bé una miqueta d'humor quan portes un dia que no saps què fer ja. Et vaig llegir ahir a la nit i avui ho he vist tot d'una altra manera. És la seva manera de dir-me "algo", doncs veiem de què es tracta. No et dic que al cap del dia tingui el cap com un bombo altre vegada, però veient-lo això, almenys avui, ho porto millor

Sagmai, doncs això és el que m'ha sorprés a mi...que fins ara, com aquell que diu, no tenia nen Hi havia tardes que l'agafava i jugava amb ell i li feia tonteries per tenir-ho amb mi...perquè si havia d'esperar a que ell m'ho demanés ho tenia clar. I ara mira...estic desitjant trobar un moment per a mi, ji ji ji. Doncs sí...durarà uns anyets, tot i que quan comencin a parlar potser serà menys empipador....o potser no

Mdemare, jajaja...aquest va començar tosint....quina gràcia!! M'alegro molt d'haver-ho comentat perquè amb les experiències de altres mares tot es porta molt millor. Jo també penso que els hi hem de fer cas...arribarà un moment que entendran que no cal cridar tant per demanar coses, no?

Suposo que la solució és la paciència...però creieu que des que us he llegit estic molt millor. Com a mínim a nivell de cap, com de recuperar forces...no sé quan em durarà...Si començo a pujar-me de nou per les parets us ho faré saber

[sagmai]

Us he d'informar que el meu ja no es passa el dia cridant i xisclant.... Per sort. Només li surt algun xicle quan està superexcitat jugant amb nosaltres. M'he quedat més tranquila....

[gira_sol]

els seus crits i plors estan "programats" per posar-nos en alerta, però per sort el seus somriures estan "dissenyats" per carregar-nos les piles i oblidar-ho tot!!!! ;) ànims noies!!!

[Inda]

Qué bonic això que has dit GIRA-SOL...És ben veritat!!!

Jo també us volia dir que el meu petit també ha baixat el ritme dels crits. Potser no tant com el teu SAGMAI, perquè de tant en tant crida, bé em crida! sense que estem jugant. Però sí és veritat que he notat una millora. L'únic que he fet ha estat tractar els crits com si fos plors, anar, estar amb ell, dir-li tranquilament que no cal cridar i que la mama està aquí

Gràcies noies!! Continuo aprenent moltíssim amb ell!!