11 mesos: s'espanta moltíssim, que puc fer?

[nonix1]

hola noies,

Us ho comento a veure si a alguna li passa per si és normal, si puc fer alguna cosa per ajudar-lo...:

l'isaac té 11 mesos, i des de sempre ha estat un bebé molt nervios i espantadís, pero va creixent i la cosa dura, s'espanta de tots els desconeguts o persones que coneix pero no veu cada dia, aixo vol dir plorar, amagar-se.......amb tothom que no es de casa, o sigui el seu pare i jo.
Els tiets, avis.....fins i tot amb ells, i com algu se li acosti a dir-li hola i s'apropi massa al seu espai vital l'hem liat a plors.

També s'espanta per qualsevol soroll desconegut o fort: una moto que frena en sec, nens que criden jugant, un gos que borda, algu que crida, si se sent un taladro de fons o fins i tot no el puc tenir a la cuina si engejo la batidora per fer-li la papilla!!!
Procuro que vagi veient altres nens, conec una noia amb una nena de la seva edad que és super oberta, l'isaac en quant la veu s'amaga i no ho passa gaire bé si està massa a prop, ahir la nena va fer un xiscle de contenta, d'aquests q fan els nens, doncs el meu es va espantar tant que va estar-se 30 minuts plorant!!! no el consolava res, fins que no vam marxar, el vaig distreure aganfant-lo........i aixi cada cop que la nena fa "ah" o xicla una mica pero estan contenta, que no es que cridi plorant o enfada. I si el vol tocar tampoc ho soporta.

També tenim una gata i cada dia la veu i la gata és porta bé i mai li ha fet res, doncs ell sempre vol tocar-la pero va amb por, es com si li fes gracia pero a l'hora molt respecte i ja s'hi podria haver acostumat al tenir-la cada dia no?
Curios: sabeu els videos del baby einsten??? doncs les marionetes que surten sembla que siguin el mateix dimoni per ell, veure-les i plorar.....aixo q diuen q són videos per bebes!

No sé que fer, d'aqui un temps vull portar-lo a l'escola bressol i em fa por que s'espanti d'altres nens, de no tenir-me, de les coses noves.......algun consell?

[LaiaBaró]

Jo no conec bé el teu cas, però el primer que faria seria fixar-me bé com reaccioneu vosaltres, si ignoreu els sorolls o esteu pendents i esperant que s'espantarà...bé és molt petitet el més segur és que poc a poc canvii, hi ha nens més tímids que altres.
Comenta-li al pediatre o sinó sempre podeu anar al CSMIJ més proper per a comentar-lis ,que se'l mirin i us assessorin, sovint fan molt d treball x guiar papis davant d conductes que se'ns escapen.
De fet conec mestres que han anat amb els seus menuts ,per tractar i tenir pautes davant les rebequeries dels seus fills.El CSMIJ no és ni molt menys només per casos greus.
Jo mentrestant eliminaria dl vocabulari les paraules tímid,poruc...sobretot quan ell està davant...sovint els nens son i acaben sent el que creiem i els hi diem... Segur que ja ho feu bé, molt d'amor,i respecte i mai fer-li fer res a la força.
Ja et dic que crec que no sóc ningú per donar consell, només et dóno la meva humil opinió com a mestra...
No us preocupeu molt que segur canviarà poc a poc

[FloR]

Nonix, sembla que estiguis describint a la meva neboda fa uns anys, ara en té 7.. Era exactament igual, pel carrer la meva germana havia de tapar-li les orelles a la nena quan passava una moto!! Recordo una nit de sant joan a la torre del meus pares, amagats al parking i tapant portes i finestres amb tovalloles, va ser una época molt dura per tots, en especial pels pares clar, però el meu germà te un nen un anyet més gran i pobre crio també ha patit lo seu amb la "delicadessa" de la seva cosina..
No sé dir-te exactament quan va passar, potser cap als dos anys.. No van fer res d'especial, només tractar-la com si fos normal, atendre les seves necesitats, si la nena tenia por i només volia mama doncs la agafaven i marxaven.. Suposo que es algo que s'ha de superar i us necesita, ells no la van forçar mai a res, del tipu que fes petons a tothom o es deixés agafar per la iaia de torn.. Si vols li pregunto més detalls!
Ànims que totes les criatures canvien i poc a poc passarà tot..