POSICIONS ENFRONTADES...
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
-
VisitantVi
nenes cada dia que passa me n'adono que aquest fòrum està ple de petites joies...VOSALTRES, NOSALTRES, LES MARES.
Totes i cadascuna.
Aki va la meva filosofada..
No existeix un mètode.
Per existir un bon mètode, el mètode perfecte, significaria que haurien d'existir persones, nens, perfectes on aplicar-lo pk funcionés.
Per altre banda, sabem que cada nen es un món, un caràcter, unes pors, uns desitjos, unes necessitats.
O sigui que, tornant al mètode, haurien d'existir tants mètodes com persones diferents hi ha al món, i això és impossible oi?
doncs per això tb crec que és impossible que un o altre mètode funcioni amb TOTS ELS NENS, pk no tots són iguals, ni responen igual a certs estímuls, o retrets, o premis, o mimus.
Resumint,
el mètode es fa cada dia, per efecte assaig-error (sóna fred, però ja m'enteneu!). al meu lluc no suporta que l'agafi kuan està nerviós, pe`ro la Martina potser es calma només així, kin mètode segueixo? agafar-lo pk en Gonzalez ho recomana? a mi no em funcionaria.
el meu lluc no s'adorm sol, necessita saber que estic aprop seu i li encanta que li canti, sadorm així.
que faig , segueixo l'Estivill i el deixo plorar?
tampoc funcinaria.
és a dir, que no són robots , i necessiten una mica daki, una mica d'alla`.
jo kuan estic emprenyada tampoc reacciono sempre igual.
un dia voldré mimus, l'altre que ni em tokin, el tercer que em demanin perdó...
crec que aki està el kit de la kuestió.
que naaltrus nem canviant de tàctica I AIXÒ ENS FA DUBTAR PK CLAR, NO SEGUIM CAP PATRÓ...PERÒ CAL PREGUNTAR-SE:
-REALMENT ES NECESSITA UN PATRÓ??
JO CREC que NO, PK ELS NENS, ELS ADULTS, ELS HUMANS NO SEGUIM CAP PATRÓ DE COMPORTAMENT, DEPENEM DE MIL FACTORS (si hem tingut un bon dia o no, si tenim mal de queixal, si ens hm barallat o si simplement akell dia no tenim ganes de res)
o sigui que des del moment que ens ADAPTEM I CANVIEM , DIA A DIA, SOBRE LA MARXA, CREC que HO ESTEM FENT DE CONYA!
LA PENYA que SEGUEIX UN MÈTODE ESTRICTAMENT (i recalco: estrictament, sense canvis, sense adaptacions segons el context o dia) I DIU que LI FUNCIONa...
a) o té un nen robot.
b) o està fent patir i molt a aquest nen
c) diu (o viu) una gran mentida
osti, acabo de veure el rotllo que us he fotut...perdoneu......!!!!!!!!!!!!
Totes i cadascuna.
Aki va la meva filosofada..
No existeix un mètode.
Per existir un bon mètode, el mètode perfecte, significaria que haurien d'existir persones, nens, perfectes on aplicar-lo pk funcionés.
Per altre banda, sabem que cada nen es un món, un caràcter, unes pors, uns desitjos, unes necessitats.
O sigui que, tornant al mètode, haurien d'existir tants mètodes com persones diferents hi ha al món, i això és impossible oi?
doncs per això tb crec que és impossible que un o altre mètode funcioni amb TOTS ELS NENS, pk no tots són iguals, ni responen igual a certs estímuls, o retrets, o premis, o mimus.
Resumint,
el mètode es fa cada dia, per efecte assaig-error (sóna fred, però ja m'enteneu!). al meu lluc no suporta que l'agafi kuan està nerviós, pe`ro la Martina potser es calma només així, kin mètode segueixo? agafar-lo pk en Gonzalez ho recomana? a mi no em funcionaria.
el meu lluc no s'adorm sol, necessita saber que estic aprop seu i li encanta que li canti, sadorm així.
que faig , segueixo l'Estivill i el deixo plorar?
tampoc funcinaria.
és a dir, que no són robots , i necessiten una mica daki, una mica d'alla`.
jo kuan estic emprenyada tampoc reacciono sempre igual.
un dia voldré mimus, l'altre que ni em tokin, el tercer que em demanin perdó...
crec que aki està el kit de la kuestió.
que naaltrus nem canviant de tàctica I AIXÒ ENS FA DUBTAR PK CLAR, NO SEGUIM CAP PATRÓ...PERÒ CAL PREGUNTAR-SE:
-REALMENT ES NECESSITA UN PATRÓ??
JO CREC que NO, PK ELS NENS, ELS ADULTS, ELS HUMANS NO SEGUIM CAP PATRÓ DE COMPORTAMENT, DEPENEM DE MIL FACTORS (si hem tingut un bon dia o no, si tenim mal de queixal, si ens hm barallat o si simplement akell dia no tenim ganes de res)
o sigui que des del moment que ens ADAPTEM I CANVIEM , DIA A DIA, SOBRE LA MARXA, CREC que HO ESTEM FENT DE CONYA!
LA PENYA que SEGUEIX UN MÈTODE ESTRICTAMENT (i recalco: estrictament, sense canvis, sense adaptacions segons el context o dia) I DIU que LI FUNCIONa...
a) o té un nen robot.
b) o està fent patir i molt a aquest nen
c) diu (o viu) una gran mentida
osti, acabo de veure el rotllo que us he fotut...perdoneu......!!!!!!!!!!!!
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
-
VisitantVi
-
VisitantVi
natrix, el que has dit es molt coherent!!!!! que tens tota la raó del món!!!! bé, totes esteu dient el mateix de fet, i crec que li esteu donant mil voltes al Gonzalez, l'Estivill i a tota la tropa!!!! (que seran molt bons professionals, pero NO SON MARES!!!) redéu!
apalins, ja m'he quedat a gust.. sou la canya
apalins, ja m'he quedat a gust.. sou la canya
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
Ostres, quant de suc!! No he pogut llegir-vos a totes detingudament, a veure si puc alguna estoneta, però sembla que sí, totes pensem el mateix, no estem ni en un lloc ni en l'altre... però patufa, no ho podies dir millor: tu segueixes LA NORMA DEL SENTIT COMÚ, DE LA BONA EDUCACIÓ I DE L'AMOR MATERN... i segur que és el millor que es pot fer, encara que de vegades sembla que ens hàgim de justificar.
Mira, pues si ens hem de justificar per sentir-nos més tranquil·les pues saps què? ens justifiquem, però almenys que puguem fer el que creiem més oportú i no deixar de fer-ho per por al que ens diguin, o per no justificar-nos... (si ens han de jutjar, que ho facin... a veure si ho fan millor amb els seus...).
En definitiva... que crec que totes estem plenes de dubtes però segur que no ho devem fer tan malament....
Si algú ha escoltat l'últim concert del Lluís Llach, a la introducció de "tendresa" deia una cosa molt bonica... estava embarassada i quasi que em vaig posar a plorar. Deia que li agradaria que en un futur, quan a un nen se li preguntés què volia ser de gran seria fantàstic que el nen respongués: UNA BONA PERSONA". Penso que nosaltres intentarem fer bones persones... i ells ja seràn el que vulguin ser... oi?
Mira, pues si ens hem de justificar per sentir-nos més tranquil·les pues saps què? ens justifiquem, però almenys que puguem fer el que creiem més oportú i no deixar de fer-ho per por al que ens diguin, o per no justificar-nos... (si ens han de jutjar, que ho facin... a veure si ho fan millor amb els seus...).
En definitiva... que crec que totes estem plenes de dubtes però segur que no ho devem fer tan malament....
Si algú ha escoltat l'últim concert del Lluís Llach, a la introducció de "tendresa" deia una cosa molt bonica... estava embarassada i quasi que em vaig posar a plorar. Deia que li agradaria que en un futur, quan a un nen se li preguntés què volia ser de gran seria fantàstic que el nen respongués: UNA BONA PERSONA". Penso que nosaltres intentarem fer bones persones... i ells ja seràn el que vulguin ser... oi?
Hem alletat 19 mesos!
Ostres noies quin fart de plorar!!!!!!!
Avui m'he conectat despres de mooolt de temps i amb l'Amalia en bracos anva plorant i l'anava remullant! (qui diu que no es pot dormir als nens en bracos!
)
Jo me'ls he llegit a tots i hi ha coses que m'agraden i coses que no i com totes vosaltres tinc dubtes i pors i ploro i m'emprenyo i tot aixo... pero d'una cosa n'estic convencuda tot el que fem ho fem amb amor i aixo es la clau.
Crec que sou totes unes mare collonudes perque us fem totes aquestes preguntes, peruqe voleu el millor pels vostres fills i PORQUE LO DIGO YO!
GUAPES, MES QUE GUAPES
Avui m'he conectat despres de mooolt de temps i amb l'Amalia en bracos anva plorant i l'anava remullant! (qui diu que no es pot dormir als nens en bracos!
)
Jo me'ls he llegit a tots i hi ha coses que m'agraden i coses que no i com totes vosaltres tinc dubtes i pors i ploro i m'emprenyo i tot aixo... pero d'una cosa n'estic convencuda tot el que fem ho fem amb amor i aixo es la clau.
Crec que sou totes unes mare collonudes perque us fem totes aquestes preguntes, peruqe voleu el millor pels vostres fills i PORQUE LO DIGO YO!
GUAPES, MES QUE GUAPES
-
picdeladona
- :: poltre
- Entrades: 660
- Membre des de: dt. gen. 26, 2010 7:19 am
Re: POSICIONS ENFRONTADES...
Hola noies
Recupero aquest fil tant antic perquè em sento totalment com la Visitant, la noia que va obrir el post. No m'agraden els adoctrinaments, ni d'una banda ni d'una altra.. però sovint penso que si fós d'aquelles persones que ho segueixen tot amb els ulls tancats no tindria sovint dubtes que et fan ballar el cap durant dies...
Tot i que, com he escrit abans al fil Maternitat/Paternitat, vull apostar pel meu instint! M'agrada llegir les diverses opinions que n'hi han.. tant de pediatres com de totes vosaltres. Però molt sovint tinc dubtes sobre si faria bé en fer això o allò altre.. Amb el meu home hi parlem i sovint li dic eii que el González diu això, que al SP les noies diuen que millor allò altre..
Ell està sent el que darrerament em repeteix una vegada i una altra que seguim el nostre instint. Amb tot l'amor del món hem de seguir el nostre instint com a pares. Cadascú és una realitat diferent, amb maneres de viure i veure la vida de diferent manera.. Així que a l'hora de criar els nostres petitons és impossible seguir cap patró establert.
Recupero aquest fil tant antic perquè em sento totalment com la Visitant, la noia que va obrir el post. No m'agraden els adoctrinaments, ni d'una banda ni d'una altra.. però sovint penso que si fós d'aquelles persones que ho segueixen tot amb els ulls tancats no tindria sovint dubtes que et fan ballar el cap durant dies...
Tot i que, com he escrit abans al fil Maternitat/Paternitat, vull apostar pel meu instint! M'agrada llegir les diverses opinions que n'hi han.. tant de pediatres com de totes vosaltres. Però molt sovint tinc dubtes sobre si faria bé en fer això o allò altre.. Amb el meu home hi parlem i sovint li dic eii que el González diu això, que al SP les noies diuen que millor allò altre..
Ell està sent el que darrerament em repeteix una vegada i una altra que seguim el nostre instint. Amb tot l'amor del món hem de seguir el nostre instint com a pares. Cadascú és una realitat diferent, amb maneres de viure i veure la vida de diferent manera.. Així que a l'hora de criar els nostres petitons és impossible seguir cap patró establert.
Re: POSICIONS ENFRONTADES...
Hola!!
En el meu cas, he de dir que en el que es refereix al que la meva filla vol, és a dir, necessita, si que em considero extremista, li dono a la meva filla tot sense deixar-m'en res, tots els braços, els jocs, els moments, tot. Com estic segura que fem totes les mares. En aquest sentit ho tinc bastant clar i m'identifico més amb unes corrents (per exemple amb en Carlos González comparteixo moltes opinions però no totes) que amb d'altres (per exemple amb l'Estivill no en comparteixo cap). Però el tenir clares certes idees no vol dir que no tingui dubtes, pors, inseguretat...i tant que n'hi tinc i moltes!! O que no em guiï pel meu instint, precisament és el que crec que faig perquè donar-li el que necessita és el que em demana. O que no m'equivoqui...només té sis mesos i m'he equivocat un munt de vegades!!
També he de dir que jo no conec cap mare o pare que m'hagi dit que ha seguit un mètode fermament i no ha tingut cap problema, que tot li ha sortit bé, sempre he sentit que el ser mare o pare implica equivocar-se, ho tinguis clar o no, segueixis un mètode o cap, però com s'ha dit, si alguns ho diuen crec que menteixen perquè és impossible fer-ho tot bé, la perfecció no existeix i menys quan parlem de persones.
Daltra banda, ser mare m'ha fet adonar (una vegada més) que a la vida 2 més 2 no són 4 i que per molt que tinguis certes coses molt clares, de vegades la realitat i les circumstàncies t'obliguen a fer allò que no pensaves o no volies. Per exemple, no crec en això que es diu que anar a l'escola bressol sigui bo perquè apren a socialitzar, crec que el millor per la meva filla seria poder estar amb la seva mare com a mínim fins als 2 anys, si m'ho pogués permetre deixaria la feina per estar amb ella, cada matí quan marxo sento que m'arrenquen una part de mí...però això només és la meva opinió, només val per mi i per la meva filla.
Per cert Karma, jo també li comento molt al meu marit que és el que es diu al SP!!
A mi m'ha anat molt bé trobar-vos!!
En el meu cas, he de dir que en el que es refereix al que la meva filla vol, és a dir, necessita, si que em considero extremista, li dono a la meva filla tot sense deixar-m'en res, tots els braços, els jocs, els moments, tot. Com estic segura que fem totes les mares. En aquest sentit ho tinc bastant clar i m'identifico més amb unes corrents (per exemple amb en Carlos González comparteixo moltes opinions però no totes) que amb d'altres (per exemple amb l'Estivill no en comparteixo cap). Però el tenir clares certes idees no vol dir que no tingui dubtes, pors, inseguretat...i tant que n'hi tinc i moltes!! O que no em guiï pel meu instint, precisament és el que crec que faig perquè donar-li el que necessita és el que em demana. O que no m'equivoqui...només té sis mesos i m'he equivocat un munt de vegades!!
També he de dir que jo no conec cap mare o pare que m'hagi dit que ha seguit un mètode fermament i no ha tingut cap problema, que tot li ha sortit bé, sempre he sentit que el ser mare o pare implica equivocar-se, ho tinguis clar o no, segueixis un mètode o cap, però com s'ha dit, si alguns ho diuen crec que menteixen perquè és impossible fer-ho tot bé, la perfecció no existeix i menys quan parlem de persones.
Daltra banda, ser mare m'ha fet adonar (una vegada més) que a la vida 2 més 2 no són 4 i que per molt que tinguis certes coses molt clares, de vegades la realitat i les circumstàncies t'obliguen a fer allò que no pensaves o no volies. Per exemple, no crec en això que es diu que anar a l'escola bressol sigui bo perquè apren a socialitzar, crec que el millor per la meva filla seria poder estar amb la seva mare com a mínim fins als 2 anys, si m'ho pogués permetre deixaria la feina per estar amb ella, cada matí quan marxo sento que m'arrenquen una part de mí...però això només és la meva opinió, només val per mi i per la meva filla.
Per cert Karma, jo també li comento molt al meu marit que és el que es diu al SP!!
A mi m'ha anat molt bé trobar-vos!!Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |