LES SOGRES I VARIANTS...

[Sandreta]

Be, doncs... recupero el post...

Santa pasciencia!!! el que hem d'aguantar!!! Ens comprem un cotxe, val? be, a casa meva, mons pares super contents, ma mare li vaig demanar que m'acompañes per veure'l i provarlo i li va encantar! que feiem bona compra i tal i tal... i que el wweno que el color no li agradava massa pero que el cotxe en si que esta molt be!

Anem a casa els sogres... ahhh siiii... esta beeee...... (el meu home es el primer cotxe que estrena el 36 anys.... i el pobre esta super ilusionat) i sa mare,,, argggg el color es lleig... i el meu home, pos que el importava era el cotxe... i ellla ohhh aixi pq preguntes.... (coi, per saber que us sembla el cotxe?¿?¿?) (i jo ruc encara, fentli la pilota pq es veu qeu te un camison que puc aprofitar.... i encara li vaig demanar.... pero va fina si creu q el fare anar... i igual q els bodis que em va deixar ma cunyada... que ja estan roçats... i em diu ohh si m'els vols tornar....?¿¿? pos si el vols guadar no m'els diexis... no?¿?) aixxxx

Be... ahir vem anar a andorra i com que conduia ell, arriban a la Seu la vam trucar per dir que ja arribavem, que feia bo i que si a la tarda ells sortien que s'endueguessin el movil pq si baixavem aviat ( 17-18 dela tarda) pasariem per casa seva, i que si eren les 19 -20 ja serien a casa. La dona em diu que si que ho fariem aixi. Total qeu arrivem a les 19.50, el meu home truke al porter i la dona ja es fot a cridar que si ja podiem avisar o dir algo... uns crits i clar el meu home ja es fotre de mala llet i jo pero si ja l'haviem avistat... pero com que ja chochea... pos fot la culpa als altres...!!! Arrgggg es que em treu de polleguera....!!

I com que el meu home es un bonacho.... al arrbiar a casa encara va trucar... (weno.. en aixo no m'hi poso pq tothom sap com portar als pares... no?¿?) per em sap greu que ell es disgusti per culpa de sa mare!! Jo amb la meva ens podem dir el nom del porc, pero s'ens passa de seguda i no som rencoroses!

[Visitant]

donç per tema motorització la meva també m'en va deixar anar una....

un dia em diu que pateix molt de que el seu fill baixi cada dia amb la moto a la feina... i li dic que la porto jo (quan encara no portaba bombo) i em diu ah vale si es aixi... total si em mato jo a ella....
en canvi la meva mare que treballa al costat del meu home controlava si ell anava en moto o no... i quan no la veia em deia, avui l'has agafat tu., oi? és que no he vist la moto...

ella patia igual per tots dos!!!!!

[Visitant]

ES QUE LES SEVES MARES SEMBLA QUE NOMES ES PREOCUPIN PER ELLS, EN CANVI LES NOSTRES MIREN PER TOTS IGUAL

[Aqualata]

En això estic totalment d'acord.........

Perquè funciona així la vida??????????????

[Visitant]

suposo que en part la culpa la tenen els homes...
perque les noies seguim trucant la mama i anant-la a veure i comptant amb ella... i els nois (tret d'excepcions, no) i aleshores les mares dels nois suposo que no poden evitar sentir rebuig per la dona que omple la vida dels seus fills que ja no són elles...
pero vaja... que son poc intel.ligents guanyant-se la jove tindrien més al seu fill...

[Aqualata]

Bè en el cas del meu home no funciona ben be així, ell truca molt sovint als seus pares i això que ja ho he comentat alguna vegada el comparen molt amb el germà gran i aquest es tira les setmanes sense trucar....... però en fi.... el gran es el gran.....
La meva sogra tè les seves coses, però sempre li pregunta com em trobo, com em van les analítiques i tot això i de tant en tant parlem i molt bè.... però hi han uns quants peròs.....com per exemple no em pregunta si la nena es mou i en canvi la meva mare si, sempre em pregunta com està la nena, si em dòna guerra o no....
En fi..... tampoc no es mala dona.....

[Dolo]

Estic totalment d'acord!!

La meva sogra i els avis del meu home només el truquen a ell i si per qualsevol cosa agafo jo el mòbil (normal no???) em diuen: ah! ets la Dolors?? (noooo sóc l'amant!!!) que no hi és en Xavi? es que fa dies que no sé res d'ell!! i ja sense dir res els hi passo!!
I sempre quan penjen dic el mateix: La Dolors i l'Arnau estan bé!! grrrr!!!

El seus avis quan estaven bé.. mai ens venien a veure i mira que tenen temps!! ni ens trucaven!! era jo qui deia al meu home d'anar-hi pq si no..... doncs ara que l'avi està més fotudet doncs truquen fent-se el màrtir que mai veuen al seu net i que el troben a faltar.. EGOISTES!!
Dieun que sempre pensen amb l'Arnau!! ja ja.. doncs si no volen a la mare tampoc voldran al net no et fot!!

Els meus pares són totalment al contrari!! ells diuen que no han perdut una filla.. si no que han guanyat un fill!!
Diuen que anem amb pack!!

[Visitant]

si, nosaltres tb anem en pack...
a mi el que em fa ràbia (no se si ja ho he dit per aqui)
es que per ella només compta des del dia que ens vam casar... i aixo que aquell dia no em va ni felicitar!!! ens diu, ja son cinc anys,... i nosaltres corregim, no, en son 8...
i ella no, 5... cony i amb qui vivia el seu fill els cinc anys anteriors??? amb una amiga?????

per ella es veu que si... m'ho havia dit més d'un cop, tu només ets la novia...
i jo ja veia que si mai li passava res (tantdebo que no) ella seria la mare i la que entraria a veure'l i la que pendria decissions...

[mares]

No es per res, pero ens hem plantjat que nosaltres serem sogres algun dia? I tindrem les joves escrivint sobre nosaltres?:-D

[Visitant]

I NOSALTRES SOBRE ELLES EN UN FORUM DE SOGRES!!!

[Sandreta]

Pero nosaltres, amb l'experiencia, en sabrem mes!!

[annica]

SABEU QUÈ???
QUAN EM VAN DIR QUE EL MEU PRIMER FILL SERIA UN NEN, AL SORTIR DE LA CONSULTA LI VAIG DIR AL PARE DE LA CRIATURA:
"OSTRES!!!! SERÉ SOGRA D'UNA NOIA!!" QUE ÉS MOLT DIFERENT DE SER-HO D'UN NOI...

[Visitant]

jo ja ho vaig dir... que hauriem de recordar el que sentim o el que hem sentit tant com a fills com com a joves per no repetir els errors...
això si, segur que la kguem per una altre banda!

[tuttifrutti]

Uf, tema sogra, fatal!!! La veritat que ho he arribat a passar molt malament per culpa d'ella però no pas per lo que em feia a mi, que va, jo d'això ni punyetero cas, era per lo que li feia al seu propi fill. Penseu que ella és filla única i el meu home també, però hi ha una diferència que a ella tota la vida l'han portat en safata i el meu home tot i que també ha tingut tot el que ha volgut sempre a vist a sa mare igual i esclar ell pensa que es normal, perquè entre altres coses la meva sogra fa 30 anys que es drepressiva, i clar ell en comptes de veure-la com una mare que es preocupa per un fill, nomès veu una dona malalta que ell a de mantenir perquè és fill únic. Amb això no vull dir que no se l'estimi, no tot el contrari, perquè com que tota la vida la vist fotuda doncs sempre ha patit per ella, però clar llavors vaig aparèixer jo i la meva famili, que som tot el contrari, vull dir, que també ens enstimem i ens preocupem els uns dels altres, però hi ha coses primordials que és que la mare es preocupi pel fill, en general, i no el fill per la mare.

Amb això ens va fer la vida impossible abans de la boda, fins hi tot li va arribar a dir al seu únic fill, que li ha fet de tot per ella, que a la boda venia per son pare, o sigui, el meu sogre que pobret estava malalt i va morir al cap de tres mesos de casar-nos, que si no fos per això no aniria a la boda i tot perquè no li vam voler decidir un tema de la boda, que ella no tenia que fotre res, però clar es de les típiques que si no ho fan a la seva manera doncs es pensa que no es farà, i la setmana abans es va possar malalta i anava dient a la gent que la boda no es podria fer, perquè ella no hi seria. Anda que no, jo li vaig dir ben claret que la boda es feia igual, amb ella o sense ella, es fiquès com es fiquès, a més coneixent-la com la conec sabia que només ho feia per treurens de polleguera, ja que si jugava molt de quedar malament amb totes les amistats que havia convidat. Penseu que hi havia més amics d'ella que no pas nostres quasi bé. Amb això us ho dit tot, no?
Però això no és el pitjor, el pitjor es que no volia que ens cassessim perquè com sabia que el seu home havia de morir, que seria el que la cuidaria a partir de llavors i la consentiria en tot el que volgués??? Doncs el meu home i clar si jo li prenc a l'únic fill que tenia doncs imagineu-vos. Pobre sogre amb lo feliç que seria ara sabent que seria avi, perquè era una d'aquelles persones tant alegres i sempre s'havia desviscut per la seva dona que quan es va possar malalt en els seus últims dies encara era ell el que patia per ella i no al revès. A la meva sogra nomès li interessava possar-nos en contra al meu home i a mi per així quedar-se'l tota per ella i tenir la vida solventada. Perdoneu pel monòleg, però això no és ni la quarta part de tot el que la meva sogra a arribat a fer-nos!!! Ara està amb tractament i sembla estar una mica més asosegada, però si li canvien el tractament por ens dona al meu home i jo de que torni a les andades!!!

[Visitant]

EL TEMA DEPRESSIONS ES MOLT XUNGO. LA MEVA MARE EN TE I A VEGADES TOT ES DESCONTROLA MOLT. HA ARRIBAT A DIR-NOS I A FER UNES COSES MOLT FORTES.
A MI A VEGADES EM SAP GREU PEL MEU PARE, PERO MIRA ELL MAI LI HA DIT LES VERITATS I SOVINT NI ENS HA DEFENSAT A MI I ELS MEUS GERMANS I SEMPRE LI SEGUEIX LA CORRENT, I ENS FA CALLAR A NOSALTRES PQ DIU QUE DESPRES ELL S'HA DE QUEDAR A CASA I AGUANTAR TOT EL MERDER.
SON TEMES MOLT COMPLICATS. QUAN ES MEDICA TOT VA MES O MENYS BE, PERO A VEGADES DEIXA LA MEDICACIO I NI US EXPLICO. ES MOLT DUR QUE ALGUN DELS TEUS PARES ELS PASSI ALGUNA COSA AIXI. NO SE, NO VULL ENTRAR EN DETALLS, PERO A VEGADES QUAN A LA MEVA MARE LI DEIEM ALGUNA COSA QUE NO LI AGRADAVA JA LI AGAFAVA UNA CRISI I ERA CAPAÇ DE PASSAR-SE 10 DIES AL LLITI QUAN ETS MES PETIT NO SAPS QUE FER, I TENS REMORDIMENTS, MOLT XUNGO...

[tuttifrutti]

Tens tota la raó Julieta! És exactament el que li passa al meu home, quan es possava dur i li cantava la canya el meu sogre anava darrera i diguessim que el desautoritzava dient-li a la sogra que no ens fés cas, que amb ell ja en tenia prou, però que passa ara que el meu sogre no hi és i som nosaltres els que ens la carreguem i com tu ben dius és molt dur pels fills. Jo realment ho passo malament però perquè pateixo pel meu home, jo ja sé que és una malaltia, però a la meva sogra se li va ajuntar amb lo de ser consentida i ara no pots diferenciar una cosa d'una altra i a vegades ens ho fa passar realment malament. Com he dit abans ara està més tranquileta i amb això del ser àvia sembla que està més contenta i tot però veus en la seva mirada cap a mi a vegades aquella mirada de tu m'has près el meu fill que m'havia de cuidar a mi i no m'acaba de fer gràcia perquè ara està una mica despistada i juga una mica amb això i quan li va bé recorda coses i quan no no. Sort que el meu home i jo ens fem costat mutuament, sé que ell ho està passant malament perquè en menys de tres anys és l'única família directa que li queda, però és el que li dic jo que ara té una altra família, sense descontar mai a sa mare, evidentment, i que també a de lluitar per ella i pel seu fill que ve en camí i vulguis que no per mi també que desprès del que hem arribat a passar junts ens mereixem ser feliços, ni que estiguem sempre pendents de sa mare, però intentar que cadascú faci la seva.
El problema real el tindrem quan hauré de deixar el pitufo per anar a treballar ja que amb ella no li podré deixar perquè per moltes ganes que en tinguem em de ser realistes i no està com per cuidar un nen petit, i clar, ma mare no viu al poble i no té carnet de conduir així que intentarem deixar-lo amb una tieta del meu home, que li tinc la mateixa confiança com si fós ma mare, però el pitjor serà fer-li entendre a ma sogra! Però bé, amb això no hi vull pensar per ara que primer vull disfrutar del meu pitufet i desprès ja es farà el que s'hagi de fer!!!

[Visitant]

si tutifruti es complicat, pero per sort esteu units i tos dos veieu el que passa.
jo a vegades m'enfado molt i m'ho passo molt malament pero intento pensar que es una malaltia i que no ho pot evitar, encara que jo a vegades intento que ella faci alguna cosa, pero no s'esforça gens.
i aixo tb ho tenen, que les seves versions dels fets no s'assemblen res amb la realitat. a vegades ma mae explica algun cosa que va passar i ma germana i jo flipem.
i amb el tema de la meva nena tb vaig tenir molts problemes, pq tant si com no la volia veure cada dia i no acceptava que alguns dies no podiem quedar. i despres el meu pare s'enfadava amb mi, pero clar jo no li seguire la corrent amb tot com fa ell, ho sento per ell pero no. a vegades la meva mare tb el manipula i ell es creu la seva historia.
pero be, la part bona es que sembla que ultimament esta millor.

[tuttifrutti]

Doncs ànims Julieta! Sé perfectament pel que passes tot i que vulguis que no una cosa es que sigui ta mare i una altra ben diferent és la sogra, ja que dins el que hi cap a vatres al ser filles seves sempre us estimarà en canvi jo al ser la de fora, per molt que l'hagi ajudat i arribat a fer coses que ningú no faria, fins hi tot m'atreveixo a dir que ni una filla, soc la estranya que li ha près el fill i això juntament amb les gelos que em té doncs "suma y sigue".
Però bé, mentres ens poguem desfogar ni que sigui aquí al foro és important, així que paciència i endavant a disfrutar dels nostres pitufos/es!!!

[Visitant]

SI ES DUR, PERO SER LA FILLA TB ES DUR, PQ SOBRETOT QUAN ETS MES JOVE O MES PETIT ET PENSES QUE LA TEVA PROPIA MARE NO T'ESTIMA. A VEGADES EM SAP MOLT DE GREU PELS MEUS GERMANS QUE SON MES PETITS QUE JO I JA VAN HAVER DE VIURE TOT AQUEST COMPORTAMENT DES QUE EREN MOLT MES PETITS.

[tuttifrutti]

Evidentment que és molt dur per vatres sobretot!!! No volia pas dir el contrari, si jo que no ho soc ja ho passo malament no m'imagino com ho podeu arribar a passar vatres. Bé, si que m'ho imagino perquè sempre intento apoyar al meu home en tot, tot i que per desgràcia ara que estic embarassada doncs penso que jo això no ho podria arribar a fer mai i em sap tan greu que ell hagi tingut aquesta infància, que tot i que ha sigut feliç, perquè l'hauries de conèixer sempre està de broma, quan li toquen aquest tema no sap el que té. Suposo que tu deus passar si fa no fa per això repeteixo que molts ànims i l'únic que podem fer es que com que son persones malaltes les em d'ajudar fins on podem intentant que no ens trepitgin però per una altra part entenent que elles no estan bé. És difícil, ho sé però mira ara que ens coneixem si necessites desofegar-te algún dia aquí em tens. Molts petons i ànims!
Bé, per avui ja està bé de parlar de sogres, ens veiem demà si no fins dimecres que ve que és el dia que em puc conectar més tranquila, sense jefecillos per aquí!!! A10 i que vagi bé!!!