Consells amb tema sogra siusplau.

[illalop]

Hola a totes, soc nova per aqui i ja fa molt de temps que li donc voltes al cap i avui m'he dexidit a escriure a veure si hem podeu donar consells tant perque us hagi passat el mateix que a mi o semblant, o simplement consells vistos desde fora que sempre van be.

El tema es el seguent,( intentare resumir-ho al maxim perque tinc histories mil per explicar i no acabariem mai). El meu marit es el gran dels 3 germans, tenin un germa mitja i una germana petita.
El meu marit es mooooolt "madrero", vaja que no a tallat el cordo umbilical amb sa mare. El fet es que ell es diguessim el que fa favors a sa mare, els altres dos germans no, pero per contra quan es al reves la meva sogra amb qui es porta millor (parlant en tema economic) es amb els altres dos fills, i clar a mi hem reventa. Nosaltres mai demanem diners a ningu perque estem acostumats a no malgastar els diners, i moltes vegades ens estem de fer oci per pogue comprar una rentadora si s' ha espatllat per exemple, o si volem fer un curs s' alguna cosa o el que sigui. Si be es cert que vivim justets no ens falta de res, i sempre ens estan dient que vivim molt be i que tenim de tot, clar que tampoc pregunten si sortim, si anem de vavances o coses per l'estil.
Hem donc conte que la meva sogra compra de tot als altres dos fills, que sempre esta pendent de si necessiten algo i els hi treu les castanyes del foc sempre, i amb el meu marit es impossible parlar amb ell perque hem diu que es igual, que ell no ho necessita, i bla bla bla. A mi realment el que mws hem dol es básicament pel meu fill. Encara estic esperant el regal dels meus sogres de quan va neixer el meu fill, i no vull que s'entengui que el que miro es els diners o lo material, pero... essent el primer net... no se, hem vaig quedar molt sobtada.
El fet es que el germa te tambe un fill, es porta 5 anys amb el meu, i m'estic donant conte que a ell si li compra de tot, coses impensables que ho hagues fet amb el meu fill i aixo si es el que hem dol.
I els meus cunyats no van comprar mai res (no aniversaris, ni nadals )al meu fill fins fa ben poc, i en canvi la meva cuñada desde que va neixer el del seu germa que no para de comprar-li.
No entenc el perque d'aquesta diferencia d'uns als altres. El meu marit es el tontet de la familia, tots li demanen favors i ell els fa sense problemes pero... al reves...
I aixi tinc mooooltes mes coses per explicar, potser tonteríes pero que a mi hem molesten.
Com portar menjar a casa dels fills menos a la nostra. Com pagar part de la compra a algun dels fills. Comprar roba a l'altre net. En fi... moltes coses.

Us passat a alguna? Com ho heu abordat? Jo fa anys que ho estic vivint pero cada vegada tinc mes impotencia perque logicament no es la meva mare no puc demanar explicacions pero el meu marit si i novol. I ell te feina segura pero jo no (com moltes persones avui dia) i tambe hi ha mesos que deu ni do... i ni per aquestes la sogra pregunta que com ho portem, basicament perque no li importa.

Agrairia les vostres opinions o que heu fet en un cas similar al meu.
Gracies per llegir-me.

[Hadda]

Hola Illalop,
Doncs sincerament i personalment a mi també em molestaria, però també crec que es un tema dificil de plantejar i de reclamar. Però jo personalment si que almenys el mes que anessim un pèl mes justos i realment fos necessari li demanaria ajuda esperant un bon gest per la seva part. Si que m' empiparia molt si no us volgués ajudar. Tot esperant desde un inici no tenir que demanar ajuda que sempre seria la millor situació

[cosma_shiva]

.

[illalop]

Gracies per contestar!

Ja pensava que la rara era jo... bueno, doncs seguirem com fins ara crec, fent el que poguem nosaltres sols (i que aixi duri sempre) i els demes a xupar del bote. Encara que no deixa que hem molesta enormement...

[cosma_shiva]

.

[illalop]

Si, pero... el meu marit sent taaaaan "madrero" es complicat, eh? perque mai veu malament res del que pugui fer sa mare, encara que en el fons sapiga que jo tinc rao mai me la donara, i si es amb la seva familia tres quarts del mateix. Llavors a casa mai ens barallem excepte quan apareix el nom de... la teva familia/la teva mare.
ES molt dur veure que es mes important ( o almenys ho sembla) la seva mare i/o familia que la familia que ell a creat (jo i el meu fill). Ell diu que no es veritat, pero com es sol dir, para muestra un boton. I llavors aixo sumat a la poca balança que veig envers als seus germans... doncs toca la pera, perque no ho entenc, s'hem fa impossible entendre el perque nosaltres no mereixem el mateix tracte/ajudes i regals al meu fill que els altres de la familia. No entenc perque sempre nosaltres ens hem de treure les castanyes del foc (i donc gracies perque sigui aixi) i ningu s'interessi per si ens fa falta algo, i la meva sogra abans que els altres obrin la boca ja els esta ajudant o comprant coses. Nosaltres que passa que nomes tenim dret a ser trucats per als favors i per res mes? Doncs ho trobo injust, molt injust. Els altres fan oci, compren, en definitiva viuen com volen perque saben que a la que posen la ma la seva mare els hi dona, i nosaltres ens estem de fer moltes coses precisament per pogue pagar les coses i no demanar res a ningu, hem apres a fer malabarismes amb els diner per pogue arribar a tot el que necessitem i si el peque necessita algo pogue comprar el que necessiti.
En fi... crec que es una batalla perduda, i qui s'hauria de donar conte (o en cas que ja s'hagi adonat) es el meu marit, el que hauria de dir, punt fins aqui, som igual de mereixedors que els altres, o si no que ho faci pel seu fill, que tingui el mateix tracte que la seva cosina.
I ja dic que he explicat molt per sobre les coses que passen, perque no acabaria mai, pero estic cansada de que ens facin lletjos cada dos per tres, o demanar favors al meu marit i que a ell li falta temps per fer-ho.

Gracies per les vostres respostes.

[cosma_shiva]

the enviat un misatge privat ;)