STOP a la "Fòbia als nens"

[novella]

Fa dies que corre per la xarxa una “campanya” contra la fòbia social als nens. En aquest post podreu veure l’inici de tot plegat:

http://www.laorquideadichosa.com/2015/0 ... fobia.html

Probablement no és quelcom que se us faci estrany a la majoria de vosaltres. Evidentment no passa cada dia, però no és difícil trobar-se en situacions on queda patent que els nens no són benvinguts o tolerats.
A mi m’ha passat, i això que, com la majoria de vosaltres, ni tenim un nen que sigui una fera desbocada ni som uns pares que passem de tot. Sempre estem pendents del nostre fill i ell no fa res que no sigui completament normal en un nen de 2 anys, però a vegades et sents observada, jutjada: quan el nen plora, quan fa alguna rabieta al supermercat o algun lloc públic, o com diu el post, quan agafes un transport públic.
M’agradaria utilitzar aquest fil per explicar experiències que hem viscut com a mares i pares, moments en els quals ens hem sentit que no teníem el dret a estar a algun lloc, o érem inconvenients pel sol fet d’anar acompanyats dels nostres fills.
Començo jo: Un dia a la sala d’espera del CAP, jo portava el meu nen al metge perquè no estava fi. L’espera va ser llarga i el xic estava ko, pobret. Va estar a la meva falda, quiet, durant més de mitja hora, però finalment va començar a plorar. Deia: mamaaaaa... jo l’acaronava i li parlava, però és que el pobre no es trobava bé!!! Doncs una dona se m’acosta i em demana que FACI CALLAR al nen que allà hi ha més persones i molesta!! Jo flipant!!! Que el faci callar?? Senyora, què vol que faci? Que li tapi la boca amb esparadrap?? El meu fill està malalt!!!
Li vaig dir, tan amablement com vaig poder, que el meu fill es queixava de malestar i que li agrairia que ens deixés tranquils, però creieu-me que li hagués dit quelcom molt menys suau!!!

I vosaltres, heu viscut experiències semblants??

[catalanna]

Déu n'hi do! La meva és relacionada amb l'ús de portanadons, però també és un tipus de fòbia!! Doncs resulta que anava ahir tan tranquil.la amb el meu petit a la boba al metro. A l'andana, m'assec al costat d'un senyor (per dir alguna cosa) que quan em va veure es va girar cap a la dona i la filla i, ben fort perquè els sentís, els hi diu: ojalá de caiga de cabeza y se le caiga el bebé, así me reiría yo un rato!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Noies, la gent està com un llum d'oli!!

[Mara17]

Mare meva... Jo per sort no m'hi he trobat (algun comentari desafortunat però en altres línies) i això que sempre els porto amb mi i molts cops em toca anar als MEUS metges amb ells de regal. Com a mínim a mi ningú m'ha dit res, però vaja, pel que he sentit entre amics i pel que veig des de fora, aquestes sortides de to són força habituals. Molt fort això que comentes, Catalanna...

[neuetes]

A mi és un tema que realment em preocupa, ja que últimament m'hi he trobat vàries vegades.
La última i més bèstia va ser per Nadal. La meva filla gran fa música i cada any fan el festival de Nadal on tots els nens canten nadales i els pares, avis i demés familiars estem convidats a l'ateneu de la nostra ciutat. Nosaltres ens vam col.locar força endavant, a un palco, perquè la meva filla, quan surt a l'escenàri té el "vici" de buscar-nos desesperadament i quan ens troba, saluda discretament. La meva filla petita, de dos anys, es comportava com s'ha de comportar una nena de la seva edat, nosaltres intentavam "controlar-la" però es clar, en aquesta edat és gairebé missió impossible. La petita, quan va veure la seva germana a l'escenari va començar a cridar-la i el director de l'escola ens va invitar a sortir del concert. Ho va intentar dues vegades, una al meu home que amb molta més educació que la que tenia ell, li va dir que aquell era un concert familiar i que la nena era la germana d'una alumna i que teniam tot el dret de veure la nostra filla cantar. Quan ho va intentar amb mi, directament li vaig dir que quan faci fora aquell parell de dones del nostre costat que no paren de xerrar i riure, aleshores marxariam nosaltres. No va tornar a insistir i a nosaltres ens va xafar l'actuació de la nena perquè aquest incident va passar mentre ella cantava amb la resta dels seus companys.

[Paparra]

Ostres, Catalanna, estic flipant!!! Amb la mala osti* q tinc jo, si em fessin un comentari aixi no responc!!! Una cosa es ser maleducat i l'altre es ser un fill de la gran p*** i destijar q mare i fill caiguin de cap, on sesvist!!!!! Modo indignada on

[catalanna]

Em va fer una ràbia que casi em poso a plorar!! Però no vaig dir res, primer perquè em vaig quedar muda i després perquè amb aquell paio que era capaç de dir allò davant de les filles SEGUR que no hi tenia res a guanyar!

[Rossinyola]

No m'ho puc creure catalanna, quina mala llet s'ha de tenir! I novella, déu n'hi do la senyora, mare meva que si un nen no pot plorar quan està malalt apaga i vàmonos!
Jo no m'hi he trobat encara, però recordo un cop parlant amb una mare estrangera q em deia que aquí era molt difícil anar amb nens mentre q al seu país d'origen hi havia molta més empatia i tolerància cap als nens... Quina pena tu!

[martina13]

Caram vaya tela el que expliqueu!! Jo no mhi he trobat en cap situacio dakestes tant extremes.pero si que es dificil trobar llocs o zones on nens puguin "liarla" sense molestar a ningu.

[Sumsi]

Catalana m'he quedat de pedra, quin personatge més desagradable per favor, desitjar el mal algú i al seu fill és de ser mala persona. Novella també la dona tela.
Jo per sort, de moment només comentaris desafortunats sobretot si el portejo però molta gent és més de dir que bé que està calentonet amb la seva mama.

En fi, ànims!!