Nen molt introvertit. Ajuda.

[Aloe]

Hola.

Necessito ajuda de mamis amb nens molt introvertits i timids.

El meu nen de 4 anys es molt introvertit, li costa molt relacionar-se amb nens que no siguin els del seu grup. Quan anem a un parc infantil, no juga gairebé perquè com no te els seus amics, es incapaç de jugar amb els altres nens i acabem per anar-nos a casa ja que es queda en un racó sense jugar, ni tan sols en el gronxador sol o pujant pel columpio, es queda al terra apilant les pedretes.
Hem anat amb un neuropediatra pensant que podia tenir algun problema (de vegades té un tic bastant pronunciat) però la neuropediatra ens va dir que el nen estava perfecte i lo que li passava era que es molt introvertit i que quan esta en una situació incomoda per ell, aquest neguit i nerviosisme, l'expressa fent aquests tics.
Amb tot això també s'ajunta que te problemes en la parla, li esta costant molt, va amb una logopeda. Però va evolucionant, molt lent, però va millorant.
La neuropediatra ens va dir que anem a molts llocs amb nens, tipus llocs amb boles, parcs infantils, festes... Però el fet es que ja ho fem però ell no es sent agust allà i no fa per conèixer nens.

Algú em pot donar alguna opinió de com ajudar al meu fill?

[VespresVerds]

Potser el tema de la parla fa que sigui introvertit, no? Vull dir, és com el primer contacte amb algú, parlar, i si això li costa o té dificultats pot ser que sigui el motiu pel qual ell no vol jugar amb els altres.
Quina mena de tics fa? A l'escola què tal?

[marta9]

No penso que podria anar bé un "medidador", vull dir un amiguet, o un cosinet amb qui tingui molta confiança que sigui molt extrovertit, i el fiqui en jocs en grup, trenqui el gel... Ho dic perquè la meva gran és moooolt extrovertida, i el mitjà força tímid, però quan hi és ella no té por de res, juga amb tothom. Ella l,ha ajudat molt, en aquest sentit.

I penso, també que cal treure pressió i respectar-li la personalitat i el ritme de desenvolupament. Potser prefereix jugar sol, i això tampoc és dolent, en si mateix.

[Pantera]

Aloe jo no et puc ajudar gaire pero he estudiat una carrera en la qual sí que he fet psicologia en bastants àmbits. Només dir-te que la introversió o l'extroversió es hereditària. Què vull dir? Si tu i/o la teva parella sou bastant extrovertits o de petits també ho ereu bastant llavors sí que d'aqui uns mesos o 1-2 anys tornaria a consultar a un especialista si no noteu canvis.
Pero recordeu que ser independent també es bo i té els seus avantatges.

[Aloe]

Clar que respecto la seva personalitat, tampoc intento que sigui extrovertit perquè se que no ho pot ser, però si m'agradaria que es relacionés més fàcilment.

No tenim cosins al voltant, si que algun nen mes gran fill d'amigues meves, però això fa que ell s'enganxi a l'altre i així, tampoc es relaciona amb mes, només amb aquell.

Els tics que feia (perquè ara fa cosa de dues setmanes que no fa),eren bastant exagerats, vull dir que no era un tic de aclucar l'ull o moure el dit, era un tic constant i repetitiu com si estires els braços endavant per posarse be l'abric

[Aloe]

Pantera, no sabia que es algo hereditari.... A veure, els dos no som persones extrovertides però tampoc som introvertits, vull dir que em considero entremig dels dos casos, tirant mes a extrovertit que introvertit

[MarionCole]

Jo de petita era igual i després t'asseguro que no he tingut cap tipus de problema per relacionar-me amb ningú. Em feia molta vergonya relacionar-me amb nens que no coneixia, i abans de fer-ho m'estimava més jugar sola. Jo també feia tics!! Ho recordo perfectament! Devia fer entre primer i tercer d'EGB.

Suposo que en créixer i entendre més les coses i les situacions se'm va passar la vergonya, i ara sóc una persona bastant extrovertida. Amb el que sí que estic d'acord és amb el que t'ha comentat alguna companya de que no el forcis. No per posar-lo en la situació que no li agrada (entremig de nens desconeguts) aconseguiràs que es converteixi en un nen sociable més ràpid. Poseu-li les coses fàcils. Millor oferir-li situacions còmodes amb cosins o germans grans que li facin de mediadors (molt bona la proposta d'una altra noia). I estic absolutament convençuda que poquet a poquet anirà guanyant confiança, perquè és un tema de maduresa.

Petonets.

[marta_mum]

Hola,

En el nostre cas, la marta era molt tímida, ella mai ha tingut tics, el que li passava era que es quedava paralitzada com una pedra durant molta i molta estona. 1 hora a p1 , 15 min a p2, 5-10 min a p3... I a p5 ...on se n'ha anat la vergonya? He he
En el nostre cas si era hereditari i per part dels dos, així que la marta no ha passat el martiri que vam passar el marta_dady i jo de total incomprensió pels nostres pares.
Jo crec que qui t'ha donat el consell de portar-lo a molts llocs amb nens demostra que no té ni idea !!!!
El que el teu nen necessita és anar a parcs que ell ja conegui, a hores que no hi hagi gaires nens. I que jugui sense angoixa tant com pugui, i reforçar-li molt l'autoestima, que no vegi això com un probema que té, sinó simplement, que ell és així i ha d'anar madurant.
I en el cas de la marta fins hi tot estava incòmode amb els avis! Doncs vam fer no es donaven petons a l'arribar, per no agoviar-la, i si al marxar, on ja no hi habia tanrta vergonya.

[VespresVerds]

Jo també era tímida i selectiva de petita. Venien nens a dir-me si volia jugar amb ells i els deia que no. De fet, molt o poc, segueixo sent així, sé amb qui em vull barrejar i amb qui no. Com et diuen, això és personalitat, i a mesura que es faci gran canviarà però sempre tindrà un punt de tímid o introvertit. No és dolent, simplement, és.

[charito]

Jo no entenc un borrall pero si que em sembla una burrada exposarlo a situacions d'estres com parcs de boles etc. Si sense ser introvertit ja a vegades es veuen agobiats de gent i soroll imaginat... com et diuen procurar que estigui comode i ja anira fent

[kabbisa]

A mi tampoc em sortiria de dintre portar-lo a llocs amb molta gent per que s'acostumés. Al revés, el cos em demanaria portar-lo a llocs on ell es sentís a gust.

La relació amb altres nens és inevitable, per tant, segur que tard o d'hora estarà preparat per encarar-s'hi.

[Memer]

Piscines de boles!! jajajajaja quin horror!!!
Només hi he estat una vegada, i ni de conya hi torno! al nen tampoc li va agradar però a mi menys!
de fet, vaig alucinar! allò era el caos! i molt perillós em va semblar també!

El meu nen és més petit que el teu. Però ens passa que quan hi ha gaire merder, se m'enganxa com una paparra i no em deixa anar. Quan va fer dos anys, vam llogar un local de festes amb la cosineta que també feia dos anys. Hi havia piscina de boles i nens que no coneixia pq eren convidats de la cosineta. Doncs bé, mentre estàvem fent entrepans i no hi havia convidats, de conya. I després… buff, dues hores amb el nen a coll. Dues hores de rellotge. Només va disfrutar la darrera mitja hora, estripant els papers dels regals.
A l'escola bressol igual. Si arribem tard quan ja hi ha molt nens, malament. Ara estem entrant a l'acollida a les 8 i només hi ha dos nens com a molt, són sempre els mateixos i suuuper bé. Després ja s'anima, però ha d'ésser progressiu.

Total que el que fem nosaltres és com a l'escola bressol, en tot fem "adaptació". En dinars familiars amb tiets i tothom, arribem sempre els primers, així ell es fa amb la casa i la gent i pren posició per quan arriba "la marabunta".
I amb els avis que fan de cangur també, han d'arribar una horeta abans que nosaltres haguem de marxar, si marxem directament, fatal..
Tot amb caaaaalma i tranquilitat i progressiu.
He llegit això de portar-lo al parc quan no hi hagin gaires nens, és una gran idea. El més fàcil potser és els caps de setmana pel matí, sobre les 10 n'hi ha pocs encara!