No cuida les joguines

[glorieta]

Hola,

Últimament em trobo que en Pol no cuida gens les seves joguines. Ahir vam montar una tenda de campanya on hi van estar jugant molta estona amb el seu germà i avui he vist que un dels pals que l'aguanten esta tort, i la tenda ja no s'aguanta dreta.
La vertitat es que no les fa malbé per que si, però es un "brutu" i tot ho fa anar a cops i a patades. A vegades, té les joguines pel mig i si li fan nosa les aparta amb un cop de peu.
Jo li dic (a vegades enfadada i a vegades bé) que les joguines les ha de cuidar que sino no hi podrá jugar, i a vegades quan he vist que algo ho ha tractat malament per que sí, li he tret la joguina i no li he tornat fins l'endemà. Però la veritat és que li es igual, en té tantes que si no juga amb una cosa, juga amb l'altre i no se com fer-ho pq em sap greu que faci malbé les coses...

Us hi heu trobat? Que heu fet?

[Ponioleta]

Hola
a mi em passa una mica el mateix amb el meu fill.
No és que sigui especialment "brutu" però té 3 anys i quan juga (i en general) sovint no és massa conscient de si les coses són més o menys delicades.
Quan fa coses tipus "xutar" algo que hi ha pel mig, llençar-ho a terra per buidar la taula etc sí que li dic que si li molesta ho recollim entre els dos.
Però quan se li trenquen les coses jugant la veritat és que no li dic res. O li explico que tal cosa és una mica delicada i potser es trenca, però ja està.
Per exemple l'any passat li van regalar una tenda d'aquestes tipus la que dius que va durar un dia o dos. Mala sort. Sincerament crec que els pals eren massa cutres i es trencaven massa ràpid, o era una tenda per nens més grans.
Aquest any li han regalat una ambulància (típic cotxe petit però en forma d'ambulància) que li va durar un dia. Quan fa anar els cotxes amunt i avall els fa rodar apretant contra el terra i tenia les rodes massa "dèbils" i es van trencar.

O una caixa d'eines amb un martell que es va acabar separant del pal per picar els claus

La meva conclusió és: o li comprem/fem que li regalin joguines adequades al seu joc, o mala sort si es trenquen.
No vull estar tota l'estona intervenint en el joc en plan "vigila!". Si es dediqués a destrossar joguines expressament llavors sí que miraria què passa però si es trenquen "per l'ús"...

[ginko biloba]

Jo també m'hi trobo igual que tu. El meu fill gran tampoc valora les joguines, i si les tracta malament, he provat, com tu, d'amagar-li explicant-li que hi ha altres nens que potser les cuidaran més, i els hi portaré aquests nens. En fi, he arribat a tenir joguines amagades setmanes, i ell ni se'n enrecorda. He assumit que és així: no valora les coses, però miro de veure-hi la part positiva. Com que no valora les coses, perquè no se les fa seves, tampoc té cap problema per compartir les joguines amb els altres, ni tampoc mai demana que vol que li compri res en concret....
És el seu caracter.
Cada cop que surt una joguina volant, li recriminem, perquè penso que a base de dir-li i conforme ell vagi madurant, potser algun dia li arribarà a calar una mica. Però no se si hi ha gran cosa més a fer, perquè llavors em miro a mi mateixa i hi veig el mateix.... No és que jo tracti a patades les meves coses, però des de sempre, quan extraviava alguna cosa, no li donava importància, i no és perquè, per exemple tingués mil jaquetes, sinó perquè si extraviava una jaqueta, doncs això, em quedava sense jaqueta, però no creia que això m'hagués de treure el son.
En fi, que no puc ajudar-te, però si solidaritzar-me amb el teu cas, i estar pendent d'aquest post, per si algú ens pot aportar una bona idea! Mentres:

[glorieta]

a veure, si es trenquen pq hi juga no em fa res, de fet, mai l'he renyat per això, li dic que ha d'anar amb compte i llestos. Però en el cas de la tenda d'ahir, es va trencar pq es tirava contra als costats fins que al final un pal va cedir. De fet, hi ha una costura que esta cedint i això es normal, van entrar i sortir mil cops i es la tela es molt prima.
El que em preocupa es que no valori res, i sé que es cosa nostre pq té de tot i no li falta de res, però em sap greu i no se com fer-li entendre el valor de les coses. Jo li faig dient que les coses s'han de cuidar i tal, suposo que també es temps.