No es sap defensar

[montses]

Acabo d'obrir un post demanant la vostra opinió sobre treure o no al Víctor (el meu peque) de la extraescolar de pisicina i ara he pensat que també podria preguntar-vos una altre cosa. Us explico: el Víctor es moooooolt bon nen, clar, que diré jo!!! pero una de les coses que mes em preocupen es que no es sap defensar quan algun nen li vol treure alguna cosa amb la que ell està jugant, per exemple.

Ell actua així:
- no empeny ni pega i evidentment aixó ho trobo bé.
- expresa clarament a l'altre que no li agrada el que li està fent...encara que clar, l'altre nen, continua fent-li.
- sempre busca amb la mirada l'ajuda d'un adult per que li resolgui el problema...i aquí es el que no acabo de veure-ho correcte, perque entenc que moltes vegades no tindra a la mami o a la profe per posar pau.
- De vegades ell s'en va cap un altre lloc de manera pacífica (però perdent la joguina o el que sigui) i en quan l'altre nen ja no li interessa, ell torna al lloc. Pero moltes vegades acaba plorant.

No se com ajudar-li a "defensar-se", per exemple, si li estiren dels cabells. Com ho feu?

[Laure]

Hola Montses!

Doncs l'Adrià s'assembla pel que expliques al teu fill!

Ell diu que un nen de la seva classe pega als nens, no em diu a ell concretament, sinó en general. Jo sempre li dic que si li peguen ha de dir que NO li agrada allò i dir-ho a la mestra. Jo crec que , ara per ara, sempre tenen un adult a prop i crec que sí que han de buscar sempre ajut si cal (crec jo), a mi no m'agradaria que el meu fill entrés en la dinàmica de tornar-se si li peguen. Per tant, a la teva pregunta de : què feu si li estiren els cabells?? no sé, és que només veig dues respostes possibles, o aguanten el chaparrón i ho diuen a la mestra o s'hi tornen, no? El nen aprendrà del que tu li diguis que ha de fer i això és molt personal. Jo tinc amics que li diuen als seus fills que s'hi tornin, que han d'aprendre a defensar-se. Jo crec que al meu fill això no li ho diré mai però tampoc sé què faria si fós una cosa contínua i preocupant.

Conclusió, tu saps com vols educar al teu fill i quins valors li vols transmetre, dubto molt que et puguem ajudar, sincerament crec que la resposta la tens només tu.

un petonet.

[Keta]

hola,
perdona, quans anys té? perquè a segons quina edat, és molt normal que això passi... Penso que els hem d'ensenyar que s'han de defensar, això sí, però no a través de l'agressió sinó parlant entre ells i amb la mestra/adult que els pugui ajudar. Sobretot a P3 o P4. Si parlem de primària ja és diferent.
no sé si t'he ajudat...
una abraçada

[montses]

Bon dia. Gràcies a les dues.

Keta, el Víctor a començat P3, te tres anys i cuatre mesos. Ja se que aquesta edat es normal que es barallin, pero el que no volia es que en cas de no trobar un adult hagi de passar tot el temps "rebent". A veure, no estic parlant de que el nen torni amb blaus, mossegades ni res de tot aixó, només es pel que veig quan miro com es rel.laciona al parc amb d'altres nens. L'altre dia una nena de 19 mesos li va treure una joguina. Ell se la va mirar i va marxar trist a un recó i als dos minuts la joguina ja era lliure i va anar correns a agafar-la. Es una bona opció, pero em sobta que una nena molt mes petita que ell, nomes amb una petita empenta ja li fes claudicar...

Laure, jo crec que encara que li intentes ensenyar a que s'ha de defensar de la mateixa manera que li agredeixen a ell, a la meva opinió el Víctor no ho faria mai...es un tema de personalitat!!! ell pot jugar a ser super-heroi amb el papa i fer-se cops lluitant-jugant, pero no el veig per res picant-li a un altre nen de forma voluntària per fer-li mal conscientment. I sincerament, ho trobo fantàstic.

No se, potser mirarè mes casos, i els explico, a veure si es que soc jo i realment no es res que pugui ser preoucpant,,,

[Laure]

Ja t'entenc.....No sé, jo pel que expliques, no ho veig gens preocupant. Veig molt reflectit el comportament que té el meu fill i crec , com tu, que va a caràcters. I, a vegades, ells mateixos van trobant camins per resoldre situacions. Bé, a veure si et dónen algu consell per aquí o alguna idea......

[aivlis]

Doncs mireu, en baldufa és més petit però ja apunta les mateixes maneres. És super-bon nen i a més molt timidot. Quan va començar a la llar ja sabia que rebria de valent i ell es deixaria...i així ha sigut.
Es deixa pendre les coses, i si cal...es deixa atonyinar i tot!
No sap defensar el que és seu, com a molt, igual que els vostres, si jo hi sóc em demana a mi ajuda.
Si vol alguna cosa que té algun altre nen, enlloc d'acostar-s'hi em ve a buscar a mi perquè l'ajudi
...I quan jo no hi sóc .... doncs simplement es conforma!

Igual que les mares dels trapelles pateixen per quina en farà el seu nen, jo com a mare d'un bonifaci pateixo molt pel que l'hi poden fer a ell. Però és el seu caracter i crec que aquí res podem fer-hi!

[marcaina]

Esti molt d'acord amb el que t'ha dit la Laure, ells mateixos van buscant la manera de resoldre els seus problemes, a P-3 no dialogaran gaire sobre de qui és la joguina o que no es tiben els cabells. El que passa a vegades és que aquell nen/a que mai picava, li prenient tot i es deixava... un dia canvia i torna tot allò que a rebut. Parla amb ell i transmete-li el que tu vulguis que faci davant d'aquestes situacions, que busqui l'adult, que busqui una altre joguina...això són alguns dels valors que ens toca tranemtre com ha apres, tot i que a vegades no els aprenent ben bé com nosaltres voldríem, a la llarga potser si però amb 3, 4 anyets...

[montses]

Gràcies, us entenc. M'amoïna una mica que aquesta situació duri molt i que quan es faci una miqueta mes gran, si encara no resol els problemes ell solet, es senti malament amb la rel.lació amb els companys...a dia d'ara li encanta anar a P3 però també es cert que no m'explica gaires coses del que fan...bé, suposo que serà qüestió de tenir paciència i anar veient que fa.

[Sibil·la]

Montses, a mi no em passa amb el tema "pegar" però ara a P5 hem hagut de donar un cop de mà a la nostra filla.
Des que van començar P3 que va amb un grupet d'amigues que són les 3 maries. Una ja la coneixia de la llar d'infants, tot i que a la llar es feia amb un grup de nens, a P3 es va fer molt amiga d'aquesta nena, que a mi ja m'estava bé. La tercera en discòrdia, però, un cop la vam conèixer en festes d'aniversaris, ja vam veure de quin peu calçava. No és pas una nena dolenta però és la "mandona" del grup i és molt punyetera. I aquest any es deu haver manifestat més perquè la meu nena va començar dient que no li agradava anar a l'escola. Que la música, les fitxes, les manualitats, pscio li agradava però no li agradava anar al pati. VAm estirar del fil i vam descobrir que era perquè aquesta nena no la deixava viure. És possessiva: o es juga amb ella al que ella digui o res.
Bé, vam fer una mica de teràpia casolana cada dia abans d'anar a dormir: tu vals molt, tu pots jugar amb qui vulguis, és millor tenir més amigues divertides que no només una que sempre et diu el que has de fer. Va trigar dies però ara sembla que vagi millor. Li dèiem que si l'obligava que marxés i jugués amb altres nens/es. Que amb els altres també s'havien de fer torns de jugar al que cadascú volgués, però que ella anés amb qui volgués. I al final final, si no la deixava en pau (perquè ens havia dit que la perseguia quan li deia que no) que li digués a la mestra. Sembla que ha funcionat.
Jo tampoc sóc del parer de dir que s'hi torni i de moment, així petits crec que han de comptar amb el nostre suport. Més endavant és un altre tema.
La meu filla també és molt molt molt tímida (també t'he comentat al post de la piscina, que la timidesa hi va influenciar) i li ha anat molt bé que l'apuntés a Iniació a la Dansa, un cop a la setmana. És la mateixa mestra que ja a P3 li feia Expressió Corporal al migdia (hora extra-escolar pq es queda a dinar) i això l'ha ajudada molt!

[montses]

Gràcies. Sibil.la, m'apunto això de la teràpia casolana...m'agrada molt i em veig venir que la necessitarem! Només una cosa...si dius que sempre va amb aquestes nenes, pero a la vegada li dius que es millor tenir-ne d'altres, no es contradictori? o heu deixat d'anar amb la "confilctiva"? Es que crec que potser al Víctor li passa algo semblant, el seu gran amic (els pares son amics nostres, tambè) sempre juga a jocs de molt contacte, i al Víctor un estona sí,pero quan la cosa comença a desmadrar-se ja no li interessa, i l'altre continua, continua, continua, com si e sobre li fes gràcia que el Víctor no pari de dir-li: no vui, no m'agrada, etc.

[Sibil·la]

Bé, pel que em va explicant (ella sí que m'explica força de l'escola - no sé, em sembla que en general les nenes expliquen més que els nens?) ara juga més amb altres nenes.
El conflicte és que ja li agradava jugar amb "la conflictiva" i l'altra però de vegades tenia ganes de jugar amb d'altres nenes i nens, i llavors és quan "la conflictiva" no la deixava i la burxava. Li vam dir que si era així no quedava més remei que triar. És a dir, si la conflictiva no entenia que podia jugar amb tothom, l'havia de deixar de banda. I així ha set. Ha preferit jugar amb un grup més ampli, anar canviant, vaja, ser amiga de tots, a quedar-se enclaustrada amb les tres maries. Ja dit, sembla.
La teràpia casolana era anar-la fent expressar els seus sentiments per anar entenent de què anava i què l'amoïnava i anar-li donant solucions diverses. El millor moment per nosaltres era al llit ja amb el llum apagat i repassant com havia anat el dia, i també li va anar bé que jo li vaig posar d'exemple el que em va passar a mi de petita (una situació similar però me la vaig inventar una mica perquè s'adequés a ella

[montses]

Gràcies Sibil.la, m'encanten les teves idees. . Jo tambè m'estic una estona estirada amb ell al seu llit a la nit, així que aprofitaré per que m'expliqui cosetes, genial!!! fins ara el que feiem era cantar cançons de dormir ó ens explicavem un conte l'un a l'altre!

I sí, efectivament estic amb tu: les nenes parlen moooooolt mes de les coses que li passen i dels seus sentiments...en general, clar, que sempre hi ha de tots colors!!!

[Laure]

La teràpia casolana era anar-la fent expressar els seus sentiments per anar entenent de què anava i què l'amoïnava i anar-li donant solucions diverses. El millor moment per nosaltres era al llit ja amb el llum apagat i repassant com havia anat el dia, i també li va anar bé que jo li vaig posar d'exemple el que em va passar a mi de petita (una situació similar però me la vaig inventar una mica perquè s'adequés a ella

Sóc molt partidària d'aquestes teràpies en família, explicar-nos molt les coses, a taula i també a l'hora d'anar a dormir però em trobo que el meu fill és una mica encara petit , a quina edat ho heu començat a fer vosaltres? A mi em costa encara mantenir segons quines converses amb ell....Gràcies.

[montses]

Laure, hi ha nens que no parlen gaire de les coses que fan durant el dia. Amb el meu fill, que te tres anys, encara que puc tenir conversacions, en moltes ocasions pasa directament a fantasejar (tot sempre es un joc!!! jajajajaja) així que no em puc creure al 100% el que m'explica. No crec que sigui un tema d'edat, si no de com s'explica el nen en qüestió i de les conversacions que pots "creure't" d'ell.

Nosaltres ara cada nit ho estem començant a fer, i realment son moments que ens agraden molt a tots dos. De moment ja et dic que es una mica joc, pero suposo que amb un temps, la conversació serà mes seriosa. Mica en mica...

[Laure]

Gràcies Montses

Suposo que depèn del nen, com tu dius. Amb el meu ho intento però també se'n va de tema Quan anem a dormir, apart dels contes, m'agrada recordar amb ell coses bones que hem fet o que han passat durant el dia, li diem els pensaments tresor.. Ho vaig treure d'un llibre i em va agradar. Simplement és que se'n vagi a dormir recordant les coses bones que han succeït , les recordem en veu alta i ens dónen molt bon rotllo

Això sí que ho fem junts,solen ser coses que hem fet junts o que jo sé que ha fet a l'escola, però si intento que m'expliqui coses que ha fet a l'escola sol.....ja és més complicat, tot arribarà!

[montses]

Laure, una altre cosa que m'està funcionant i potser a tu tambè, es que quan parlo amb els altres papis/mamis de l'escola, normalment t'expliquen altres cosas que han passat. Llavors, jo l'aprofito per recordar-li al Víctor a les nits, es una manera de fer-li parlar del tema. Per exemple, l'altre dia em van explicar que un nen s'havia fet caca a sobre...doncs jo li vaig preguntar al Víctor si algun nen no sap fer caca al lavabo, si hi han que dormen amb bolquers, si li aompanya la profersora al lavabo quan te ganes de fer pipi,etc. Ell es va enrecordar del nen que si li havia escapat la caca, i m`ho va dir!!! Ei! que quedi clar que no va ser per riure del nen, eh? nomès va ser l'incentiu per enrecordar-se i que m'expliques la vida cotidiana a classe.

[Sibil·la]

Montses, he vist que has parlat de lo de la teràpia al post de la piscina, hehehe. Merci.
Això que fas de preguntar als altres pares està molt bé. Jo també ho faig. I com deiem que, generalment, les nenes expliquen un xic més que els nens, a la meu amiga li va molt bé que jo li expliqui el que em diu la meu nena per tal de , com tu, treure-li una mica d'informació al seu fill.

Laure, amb el teu permís, em copio això dels pensaments tresor. M'ha agradat moltíssi.

I això de a quina edat... hum, jo cre que devíem començar a P3, quan la novetat de l'escola i perquè és un canvi important i a més va coincidir amb el naixement del germanet. A cada edat, però, hi ha una comunicació diferent, segons com se sàpiguen comunicar

[montses]

Montses, he vist que has parlat de lo de la teràpia al post de la piscina, hehehe. Merci.

I ho continuarè dient en tots aquells posts que puguin ser útils!!! De veritat, ho trobo fantàstic, ara ja fins i tot estem enganxats, i a la nit ja estem esperant el nostre momentet per parlar-hi!!!