El trec de piscina?

[montses]

Hola noies, a veure que opineu del cas del meu fill. Te 3 anys i mai li ha encantat anar a la piscina ni a la platja. De fet va content pel camí ó al cotxe, pero quan es troba a l'aigua ja no disfruta. Aquest estiu només volia la piscina municipal dels mes petits, on l'aigua no li arriba ni al genoll, pero a la gran, ni acostar-se.

Nosaltres no tenim pisicina a casa i vam pensar que una manera de treure-li la por era fer un curset, i li he apuntat com a extraescolar del seu nou cole (de grans!) un dia a la setmana, 3/4 d'hora. Va amb dos nens que coneix desde la escola bressol i ells van super-contents. El cas es que ell ho passa fatal...no em deixen entrar amb ell, només pot entrar una mami o papi per sessió i encara no m'ha tocat, pero el veig desde el bar de la pisicna i noto que encara que intenta fer cas del que diu el profe, si pot, tira enrera per no fer-lo. Normalment el veig assegut sense acabar d'entrar a l'aigua, veient com la resta de nens estan amb els xurros, les coltxonetes, etc. Avui ha anat una nena a la que mes o menys li passa el mateix, pero ella a sobra s'ha passat la classe plorant, i el meu fill no s'ha separat d'ella i el profe ha hagut de deixar-los en un reconet al costat de la mare de "guardia", que precissament era la mare de la nena.

El cor em diu que ho deixi estar, que l'any que ve potser està mes preparat però totes les altres mamis em diuen que no cal que ho deixi, que probablement seran uns quants dies i despres ja ho disfrutarà, que quan mes petit sigui, millor per adaptar-se....uff!!! l'any que vé també será petit, no? aixxxxx, es que no se que fer, penso que li estic "obligant" a fer una cosa que li dona por, i a sobre, sense la seva mami al costat...com ho veiu vosaltres?

Per cert, una cosa que potser no es important però m'ha impactat molt: la mami de la nena que plorava, quan anava de tornada amb els nens agafats de la mà, els hi anava dient que eran uns ploraners, que així no es farien mai grans i que no era per possar-se com es possaven!!! jo mai he parlat així al meu fill, trobo que el que fa es ridicularitzar-los davant dels altres nens i que ells encara ho passin ptijor !

[nurdeu]

Montses, jo no m'ho pensaria massa, el treuria i llestos. Potser l'any que ve ell es veu més segur i té ganes d'anar-hi. També el que podeu fer és anar els caps de setmana amb ell, d'aquesta manera estant amb els pares potser està més tranquil.

[Menudeta]

Pobret...no hi ha manera de que et deixin entrar per estar amb el teu fill i valorar-ho millor? potser necessita més atenció del monitor, o temps però potser tu allí ho podries valorar millor en uns dies. Ara, si el nen diu que no hi vol anar potser millor no el portis, jo mai he anat a natació i sé nedar pels estius a la platja i piscina. Al meu poble els nens no hi van a piscina (no n'hi ha) i diria que no els pasa res.

En relació a l'altra mare millor no dir res...

[montses]

Gràcies, de vegades penso que potse soc massa protectora, pero es que realment el nen no vol anar. Les altres mamis també m'habien dit que millor que no estigués jo davant, que així ell estaria millor...una mica com quan comencen l'adaptacio del cole, que et diuen que marxis de seguida, encara que el nen plori, que se li passa de seguida...

[montses]

Montses, jo no m'ho pensaria massa, el treuria i llestos. Potser l'any que ve ell es veu més segur i té ganes d'anar-hi. També el que podeu fer és anar els caps de setmana amb ell, d'aquesta manera estant amb els pares potser està més tranquil.

Si, ho habia pensat, pero sempre tenim una cosa o l'altre els caps de setmana. Potser si que m'ho haurè de plantejar amb mes convicció. Gràcies Nurdeu.

[petitaemma]

Jo treballo a un complex esportiu i els cursos per nadons els fem amb els pares, ja que el que es pretén a part de l'adaptació al medi i la sociabilització amb d'altres nen és reofrçar el vincle afectiu pares-nen.
Jo aniria amb el nen i els pares per lliure i que s'hi vagi adaptant...

[Laure]

Hola Montses,

T'explico.Jo he apuntat al meu petit a piscina, ara ha començat P-3 i hi va molt content.Jo aprofito aquella hireta per entrar jo i estar a la piscina gran , així xafardejo de pas una mica el què fa el meu, ja que no tenia gaire clar si realment a dins hi estaria a gust, ja que tampoc els monitors expliquen gaire.Ara ja sé que sí.

Però amb el grup dels de P-4 hi ha un nen que sempre està plorant, no vol entrar a l'aigua, el pobre nano va a l'aigua obligat i es passa un mal rato tota l'estona. El monitor que té no m'agrada gens. El primer dia em vaig quedar molt parada perquè veia que el posaven plorant a l'aigua (no dic que sigui el teu cas, eh?) però jo com a mare, si sabés que el meu fill esta allà passant una mala estona el treuria segurissim. Aquest nen , a més, el deixen per l´'ultim sempre perquè com que plora, (no sigui cas que enlenteixi el ritme de la classe), per mi els monitors fatal!, justament el nen , crec jo, que té por a l'aigua hauria de ser al que més dedicació li féssin no?? doncs al revés,

Bé, el segon dia que vaig veure això vaig parlar amb la mare que estava allà d'acompanyant perquè són d'una altra escola i no conec els pares però jo li vaig dir el què pensava i que ho comentés als seus pares, que ho haurien de saber. Potser els pares porten al nen i pensen que plora una mica i ja està però aquest nen ho passa realment fatal un cop a dins. No sé, suposo que t'estic amoïnant però és que vist pels meus propis ulls angoixa molt veure un nen patir innecessàriament.

A part d'això, personalmnet de petita em feia força por l'aigua i també recordo passar nervis i vergonya quan fèiem natació obligada a l'escola, suposo que per això estic sensibilitzada amb el tema , Ara no és que sigui evidentment una gran nedadora però m'agrada nedar i no tinc por a l'aigua.


Espero haver-te donat l'empenteta que necessites per prendre una decisió

[neuetes]

Jo el treuria i llestos, l'any que ve serà un altre any. Jo la vaig treure per més o menys el mateix motiu que el teu: no li agradava gens l'aigua, passava una mala estona i a més va començar a agafar otitis. No cal forçar-los a fer coses que potser no volen fer.

I lo del comentari de la mare que comentes... val mes que no digui res.

[Elidé]

Jo com la Laure, estic sensibilitzada amb aquest tema perquè de petita no suportava l'aigua, i a més se'm posaven els llavis blaus de seguida. Trobo que és millor no forçar les coses si ho passa malament, és molt petit encara i té molt de temps per endavant El suggeriment que t'ha fet la Petitaemma em sembla molt bo

[esquitx]

Jo no puc parlar per experiència pq de petita era un peix i m'encantava l'aigua i encara segueixo igual. Però tot i això, si el meu fill no li agrades, li fés por i anar a la piscina fos anar a passar una mala estona, sense cap dubte, el treuria. Com t'han dit les altres, hi aniria amb ell algun cap de setmana i que el nen agafi confiança amb l'aigua, conegui les instal.lacions i que vegi l'aigua com una activitat lúdica i una estona per jugar amb els pares de manera diferent.
Jo porto el meu fill de 22 mesos a un curs però entro amb ell, de fet fins a P3 et banyes amb ells. Però molts dies com que el meu és del que no sortiria mai ens quedem una estona més i coincidim amb un grup de P3 i hi ha un nen i una nena que cada dimecres em trenquen el cor i m'he hagut d'aguantar més d'un cop per no anar-los a abraçar. Ploren desconçolats, el nen inclús té arcades hi tot com si hagués de vomitar. Em fan molta pena, a mi això no em sembla educatiu ni que els hi facis un favor pq el dia de demà sàpiguen nedar, per a mi són nens que no estan preparats per fer-ho, potser el proper any o potser d'aquí 2, no veig que hi hagi cap problema pq un nen nedi amb 5 anys (per dir una edat). El que no voldria és que el meu fill nedes amb 3 anys després de passar un infern.
I el que tampoc m'agrada gens és com actuen els monitors, la seva filosofia és: plores, doncs passem de tu pq ens prens el pèl. I veus aquests dos nens plorant, caminant sols per la piscina a 25 metres del grup. Quan tenen tots els nens que no ploren col.locats a l'aigua ben seriosos i em to enfadats els hi dieun que parin, que això no és fa i que no cal fer drames per banyar-se. Els ridiculitzen, en fi, que jo acutuaria justament al revés, parlaria amb aquests nens que ploren, els abraçaria, intentaria que m'expliquéssin que és el que els fa plorar i si convingués em fotria a l'aigua amb ells. No sé a on vaig llegir una frase que em va agradar molt i intento aplicar: "Estima'l, abraça'l i mima'l quan menys s'ho mereix".
Conclusió: que si el meu fill veiés o intuís que ho passa malament automaticament deixaria d'anar a la piscina. I sí, "es sortirà amb la seva" però és el que s'ha de fer davant una situació traumàtica, això és el que penso. No pateixis que el teu fill acabarà nadant, no li ve d'un any ni de dos!!!

[montses]

Moltíssimes gràcies a totes!!! ja està, m'heu acabat de donar l'empenta final. El treurè, intentarem anar amb ell alguns cap de setmana i si durant l'estiu veig que comença a agradar-li mes, doncs ja l'apuntare pel següent curs...que espero que no hi vagi la mare de l'altre nena!!! i si no, doncs amb 5 ó 6 ó....mira, quan sigui!!!

Moltes grácies!!! Sou uns soletes!!

[merisc]

Ja t'ho han dit les altres noies, millor no forçar sino acabarà repudiant l'aigua, tot segueix un procés i de mica en mica evolucionarà. Hi ha temps per tot i l'important és que gaudeixin i hi vagin ben contents.

[Laure]

I el que tampoc m'agrada gens és com actuen els monitors, la seva filosofia és: plores, doncs passem de tu pq ens prens el pèl. I veus aquests dos nens plorant, caminant sols per la piscina a 25 metres del grup. Quan tenen tots els nens que no ploren col.locats a l'aigua ben seriosos i em to enfadats els hi dieun que parin, que això no és fa i que no cal fer drames per banyar-se. Els ridiculitzen, en fi, que jo acutuaria justament al revés, parlaria amb aquests nens que ploren, els abraçaria, intentaria que m'expliquéssin que és el que els fa plorar i si convingués em fotria a l'aigua amb ells. No sé a on vaig llegir una frase que em va agradar molt i intento aplicar: "Estima'l, abraça'l i mima'l quan menys s'ho mereix".
Conclusió: que si el meu fill veiés o intuís que ho passa malament automaticament deixaria d'anar a la piscina. I sí, "es sortirà amb la seva" però és el que s'ha de fer davant una situació traumàtica, això és el que penso. No pateixis que el teu fill acabarà nadant, no li ve d'un any ni de dos!!!

Totalment d'acord, esquitx.Jo no volia generalitzar però és el que jo veig a la piscina municipal del meu poble, els monitors no estan gens preparats per donar classes a nens tan petits, els ridiculitzen i no tenen gens d'empatia amb ells espero que no passi a tot arreu

[Laure]

Si fas el que et diu el cor segur que no t'equivoques Sort!!

[marcaina]

Hola Laure, cada cas és diferent, els nens no són iguals... jo em trobava igual que tu, en un primer moment vaig pensar el treus i llestos, cap problema, llavors parlant amb altres mares, vaig arribar a la pregunta "Tot el que ell no vulgui fer, ho deixarem de fer" (no vol anar a l'escola, no vol anar al metge, no vol menjar, no vol anar a dormir...) Nosaltres vam parlar molt amb ell, avui toca piscina però com que no t'agrada gaire avui farem una estoneta petita a veure com va, cada dia vam anar ampliant una estoneta més i ara ja aguanta els 3/4 d'hora, no li agrada, però no pateix, no plora. Ens ha costat moltes converses i patiment als pares però estem molt contents d'haver-ho aconseguit. El meu fill que no vol fer mai res, sempre té pors, no vol provar coses noves... si no hi pot haver un fracàs darrera de l'activitat sempre l'animem a fer-la.
Potser no té ajudat gens i penses que sóc una mala mare però prefereixo que provi les coses una mica obligat, a vegades després de provar-ho li encanta que no pas que no faci res.

[noviachuky]

Ara mateix m'ho han comentat dues mares de P3 del cole on va en Jan, han borrat les seves nenes de piscina pq li tenien terror.
Jo també el borraria, i ja ho provaràs l'any que ve reina
Petons, ànims!

[montses]

Gràcies de nou. No puc dir gaire del monitor que li ha tocat, perque de fet no ens creuem mai!!! sempre una mare "de guardia" s'endú els nens i els torna...pero pel que veig desde la cafeteria no sembla que li dirigeixi gaire l'atenció al Víctor...potser també es aquest el problema.

Marcaina, al meu fill també li costa molt fer coses noves, pero normalment si estem els papis al seu costat ho fa. Aqui el problema es que jo no puc ser-hi, i sé per l'estiu que no li agrada gaire l'aigua...almenys de moment...espero que mes endevant si. Anar al cole de grans també li va costar perque nosaltres no hi herem, pero la contrapartida es que les activitats que fan a P3 li agrada, las coneix i se sent segur.

[jambina]

Crrec que si ara no li agrada, no cal forçar-lo i que descobreixi per ell mateix l'aigua com qui no vol la cosa... És a dir, jo ni m'amoinaria per portar-lo a la piscina els caps de setmana. Si a l'estiu anàveu a una piscina petita i li agradava (perquè li agradava estar fins als genolls, o als turmells!), jo seguiria amb aquesta línia, un lloc on hi hagi aigua però que no sigui l'única activitat que s'hi pot fer (piscina petita, que ja li agrada, a la platja, a un riu...) i ell jugant jugant ja s'hi anirà apropant, no hi ha pressa... Trobo que anar a la psicina els caps de setmana és una mica forçat, si no és que, hi aneu un dia i resulta que amb vosaltres ho disfruta, llavors ho aprofitaria, però si no...
A la meva escola el curset de piscina el fan els nens i nenes de 2n de pimària!!!!!
A vegades volem que els nostres nens ho facin tot com més d'hora millor (anglès, informàtica, piscina...) i no ens n'adonem que ells estan per altres coses: jugar amb la sorra, enfilar-se pels puestos... Crec que hem de partir de les seves necessitats i no dels nostres projectes com a fills.
Apa, no t'hi amoinis que segurament la meitat dels nostres avis o rebesavis no s'havien banyat mai abans dels 6 anys i si ho feien era a l'estiu en un riu o a la platja, sense pressions...
Un petó,
Jambina.

[Laure]

Hola Laure, cada cas és diferent, els nens no són iguals... jo em trobava igual que tu, en un primer moment vaig pensar el treus i llestos, cap problema, llavors parlant amb altres mares, vaig arribar a la pregunta "Tot el que ell no vulgui fer, ho deixarem de fer" (no vol anar a l'escola, no vol anar al metge, no vol menjar, no vol anar a dormir...) Nosaltres vam parlar molt amb ell, avui toca piscina però com que no t'agrada gaire avui farem una estoneta petita a veure com va, cada dia vam anar ampliant una estoneta més i ara ja aguanta els 3/4 d'hora, no li agrada, però no pateix, no plora. Ens ha costat moltes converses i patiment als pares però estem molt contents d'haver-ho aconseguit. El meu fill que no vol fer mai res, sempre té pors, no vol provar coses noves... si no hi pot haver un fracàs darrera de l'activitat sempre l'animem a fer-la.
Potser no té ajudat gens i penses que sóc una mala mare però prefereixo que provi les coses una mica obligat, a vegades després de provar-ho li encanta que no pas que no faci res.

Sí, cada nen és diferent i cada casa també! En cap cas entro a jutjar, em sembla molt bé el què heu fet, només faltaria! El meu fill quan el recullo de l'escola i li dic que anem a piscina sempre rondina! li fa mandra ( a qui no? ), a mi me'n fa molta! però el convenço dient-li que jugarà i s'ho passarà bé etc. Un cop als vestidors ja està content perquè es troba amb els amiguets i ja ni se'n recorda de la mandra que li feia anar-hi.Em refereixo a que jo també al principi insisteixo al nen en anar-hi , perquè si a la mínima que em diu no hi vull anar doncs jo li digués OK, ja estaria desapuntat. Tu has fet el mateix. Has insistit amb el teu fill.I ho heu aconseguit. Però com que no tots els nens són iguals segurament la Montses no ho acaba de veure clar i potser la millor opció en el seu cas és que faci l'activitat l'any següent o l'altre......si hi ha una por real a una cosa, una fòbia, jo crec que aleshores ja es veu quan s'esta forçant sense sentit. D'aquí, suposo, els dubtes de la Montses.......

[charito]

Jo el treuria, hi ha coses q s'han de fer i punt pero aprendre a nedar amb 3 anys no es imprescindible ni molt menys!!!! L'aigua impressiona molt i no es estrany q li pugui fer por i quin sentit te obligarlo, es molt petit.

Antigament no podies anar a cursets de natacio fins als 6 anys i no passa absolutament res.

Si q a vegades els pares han de donar la empenteta als fills pq provin coses noves pero potser no cal tan aviat i amb una activitat aixi.