La mestra ha estat encertada?

[la llum]

Bona nit a tots i totes,

És la primera vegada que escric en un fòrum així que d'entrada demano disculpes si no escric en el lloc correcte o m'equivoco en alguna cosa!
Bé, el motiu pel qual publico aquesta entrada és perquè tinc dubtes sobre l'actitud de la mestra d'escola bressol de la meva filla i m'agradaria poder compartir-ho amb tots/es vosaltres i així potser, entre tots, trec una conclusió clara.

La meva filla té 20 mesos i en fa 2 que va començar l'eb per primera vegada. Fins ara semblava que tot anava força bé, però hi ha una cosa que ha passat avui que no la veig molt clara.
La petita és de bona vida, sempre ha menjat de tot i molt bé però a l'escola sembla que l'hora del berenar se li està complicant una mica, cosa estranya ja que a casa no ha passat mai. Avui tocava fruita i iogurt, la nena la mandarina no se l'ha menjat mai massa bé (sempre en suc) però avui hem volgut provar si a l'escola s'ho menjava. La petita li ha a la mestra que no en volia i que preferia menjar-se el iogurt i la mestra ha decidit no donar-li, per tant quan l'hem anat a recollir estava castigada sense berenar.
Segons la mestra la nena és molt espavilada i la "desafia" constantment per tant s'ha de fer respectar. Això ho entenc però creieu que és correcte deixar-la sense berenar?

[Inda]

Dobcs jo ni entenc que l'hagi renyat i molt menys que l'hagi deixat sense berenar. Si això és puntual no passara res, però si és habitual...què li estas ensenyant?? Que no te dret a opinar, a decidir? Que ha de fer el que digui algu altre i punt??

No soc d'aquest parer. Jo sempre he portat més d'un berenar a la motxila amb el meu petit i ell decidia. I per res pensava que em desafiava si s'ha tornat un tirà ni res. Ara amb 3 anys i mig ja no cal que porti la motxilla plena. Si algun dia no li ve de gust el que porto ho trobo totalment normal. Lo bo és que respectant-lo ell ara entenc que si un dia no li ve de gust però no hi ha res més doncs s'ho menja. Però ho decideix ell!! No l'obligo!! Si no berena algin dia acostuma a sopar més.

No estic gens d'acord. Una situació difícil

[banyolina]

Jo crec que amb el menjar no es castiga, crec que no ha estat encertada. A mes hi ha que priorirzar la gana de la nena i no forçar a menjar,ella volia menjar el que l hi venia en gana. Encara que no entenc perque han possat una fruita i un lactic per brenar trovo que es massa ...

[Marta_1986]

Jo tampoc ho trobo encertat....vaja esq potser a la nena no li ve de gust menjar algo i què? L'hem d'obligar?
Jo crec q els petits, com naltros, també han de poder escollir si volen menarjar i si els agrada.... vaja com si tots mengessim de tot.., oi que no? Doncs ella igual

[rosa32]

hola! d'entrada les mandarines no tots els nens l'empassen bé pels filaments , la pell etc... costa d'empassar.... Per altra banda m'imagino q es complicat ser mestre pero en aquest cas no ha estat encertada perque amb el menjar ni sha d'apremiar ni sha de castigar... i tb soc de l'opinio q cal tenir paciencia i no castigar tant si no parlar, explicar etc... pero castigar... i a una nena de 20 mesos... uff no puc!

[la llum]

M'alegra saber que opineu com jo, crec que l'error ha estat nostre al posar la mandarina en comptes d'altres fruites que es menja tan a gust però alhora ella com a educadora/cuidadora crec que li hauria d'haver donat una altra volta a la situació. Entenc que els nens han de començar a tenir límits desde ben petits, i estic d'acord amb ella que la meva filla tot i ser una bebè està molt desenvolupada pel temps que té, per tant és important que comencem a fer-nos creure, però el que tinc molt clar és que mai a la vida hagués utilitzat el menjar com a eina d'ensenyança.
Ara el meu dilema és com traslladar-li a la mestra la meva disconformitat, no vull semblar la típica mare sobrepotrectora i que tot ho sap però tampoc quedar-me de braços creuats...

[petipe]

Doncs jo seria molt sincera amb la mestra i li comentaria que t'ha sobtat la seva actuació. I li demanes si és habitual que la nena tingui un comportament "desafiant" (que amb aquesta edat és molt discutible també) perquè si a la primera de canvi ja la castiga...
Si em diguessis que cada tarda és un drama el tema del berenar i mira, avui no ha tingut paciència i ha decidit provar això doncs encara ho entendria, tot i que seguiria sense veure-ho bé, però tothom s'equivoca.

Potser sí que tu l'hauries d'haver avisada que volíeu provar mandarina a la guarde, així estaria sobre avís.

Si et fa sentir molt incòmoda, per no centrar-ho tant en l'incident, també pots ser més genèrica i demanar-li com funciona el tema dels càstigs a la guarde. Jo ho vaig fer i no per cap cas concret, si no perquè volia saber quina "filosofia" tenien en aquest tema.

[bertian]

Sincerament em sembla fatal la decisió de la mestra i jo hi parlaria i li seria sincera.
És que a més estem parlant que la nena volia un iogurt que és ben sa, no estem dient que volgués galetes o xocolata o alguna cosa així...
Personalment no sóc gens partidària dels càstigs i crec que aquesta actuació pot ser més contrapruduent que no pas educatiu...
Jo hi parlaria segur!

[gusiluz]

Rotundament no ja estat gens encertada. Trobo moltfort.que.l'hagi deixat sense menjar. No.socsóc partpartidària dels castigs i menys a aquesta edat, i molt menys amb el menjar. Amb l'alimentació.no es juga.

[melibea80]

Uf, jo tampoc ho trobo bé, la meva nena porta a l'escola bressol des de ben petita i ha tingut vàries cuidadores i mai m'he trobat aquesta situació, et comento com ho fan perquè vegis la diferència: quan no vol alguna cosa o ha menjat poc d'algun àpat m'ho diuen o ho anoten a l'agenda, fins i tot de vegades em diuen que com que no volia el que jo li havia posat per esmorzar i no havia menjat res, li han donat alguna poma o iogurt dels que tenen del menjador, perquè no es quedi sense menjar. Això no ha suposat mai que la nena es deixi l'esmorzar per sistema, vull dir que jo penso que no és malacostumar-la a que faci el que li doni la gana, sinó simplement trobo que és una forma de dialogar amb ella. Potser aquell dia no li ve de gust la pera, com ens pot passar a nosaltres, per exemple.

No trobo que el menjar sigui caprici dels nens, potser un dia sí que es posen en plan "no, no, no", però no parlem de que vulgui substituir el berenar per una piruleta, com bé t'han dit, sinó de que ha triat entre les dues opcions que tenia disponibles. Segur que la nena no ha entès el càstic, com a molt li podria haver dit que provés la mandarina, només una mica, i que després ja li donaria el iogurt.

Com a solució, jo no li parlaria directament del fet a cosa passada, però sí que li remarcaria que el dia que li posis alguna cosa que saps que no li agrada molt li posaràs també iogurt o una alternativa, i que provi a oferir-li primer la fruita, però que si no la vol que sisplau que no la deixi sense menjar. Així no t'enfrontes directament però ella sabrà que no hi estas d'acord amb el "sistema". Si es torna a repetir llavors sí, ho comentes amb ella o amb la direcció del centre. No vull dir que sigui el cas, però de vegades un comportament abusiu de poder, per lleu que sigui, pot amagar altres càstics més desagradables. Què passarà quan deixi el bolquer i se li escapi el pipi? La deixarà sense jugar? Repeteixo que no té per què ser el cas, però que ho vagis observant perquè als 20 mesos en un hipotètic "desafiament" nen-adult, el que té totes les de perdre és el nen.

Petons!!

[nivalis]

A mi no em sembla encertat. El meu nen quasi mai berena. No li agrada la fruita, ni el iogurt sense sucre. A l'hora de dinar la mestra m'ha dit que normalment dels dos plats que els posen només se'n menja un, el que més li agrada. I mai l'han castigat. Si no en vol, que no en mengi i prou. Si hi ha coca i suc i només vol el suc doncs només li donen el suc i no passa res.
En definitiva, no ho veig correcte.

[Rossinyola]

Deixar una nena de 20 mesos sense menjar "perquè n'aprengui" em sembla molt cruel

[Clara13]

Als nens no se'ls obliga a menjar. Si no en vol, no passa res, ja soparà. El que si cal respectar de veritat és la decisió de la teva filla de no voler mandarina i preferir el iogurt. És un acte totalment natural. Castigant-la lo únic que aprendrà és que la seva opinió no és valorada, per tant, no, no ha estat gens encertada l'actitut de la professora.

[edoimaeti]

Joa tampoc estic d'acord amb la mestra, la nena encara és molt petita, per més espavilada que sigui. Si al meu li fessin això no menjaria mai el pobre. De fet, tampoc estic d'acord amb cap mena de càstig, no crec que serveixi de gaire, hi ha altres formes d'educar, encara que castigar-los és molt més fàcil i immediat, no els aporta res, només a obeÏr perquè sí... Vaja no sé.. Jo quan no vol berenar li pregunto si n'està segur, i l'adverteixo que no hi haurà res fins l'hora de sopar (no li porto alternatives, però clar, això ara que ja té 4 anys)

I què faria jo? Parlar amb la mestra està bé si és sense un atac directe, però jo el que faria i faig encara és posar-li les coses que sé que menja bé a l'escola i lluitar amb les que li costes més a casa. És el meu consell.

[la llum]

Ei! D'entrada moltíssimes gràcies a tots/es per els vostres comentaris, m'ha agradat molt llegir-vos.

Finalment he parlat amb la mestra:

Resulta que la petita porta temps amb una actitud desafiant, ella m'havia comentat per sobre però avui, aprofitant la ben entesa, m'ha posat al corrent de la situació amb més detall. La qüestió no ha estat la mandarina en sí, sinó que últimament l'hora del berenar està sent força caòtica. S'aixeca de la cadira constantment, marxa a jugar quan tots estan asseguts, l'ha d'anar perseguint perquè mengi, en fi, una mica drama tot plegat.
I l'altre dia, quan va veure que jugava amb la mandarina i va dir-li que si no en menjava una mica no es menjaria el iogurt la nena va passar tres pobles, per tant "la va castigar" sense el iogurt.
Resulta que arrel d'aquesta actuació que a mi em va semblar tan poc encertada la peque porta dues tardes fantàstiques a l'hora de berenar. S'asseu amb els altres nens i s'ho menja tot com un sol, per tant, potser que li ha anat bé.

[PetitPrincep79]

Doncs no, ni amb el que expliques de com ha anat la situació continua essent encertada l'actitud de la mestra.

Primer, un infant de 20 mesos és normal que necessiti moure's, alguns ja es mantenen assegudets, però no significa que moure's impliqui portar-se malament, és quelcom inherent amb l'infant.
Segon: Castigar mai pot ser el recirs per fer un canvi d'actitud, ni en un infant ni en un adult. Castiguem a la mestra quan fagi alguna cosa malament? La deixem sense descans perque no ha camviate l bolquer just en el moment que l'infant ha anat de ventre? Oh! Es que no po estar en tot. doncs per una criatura de menys de 2 anys tampoc és fàcil estar-se quieta quan li va bé a la mestra.
Tercer: Castigar amb el menjar és despreciable. No hi ha excusa. El menjar no és una lletra de canvi.
Quart: una criatura al volta t dels 2 anys no desafia, expressa la seva personalitat, caràcter i gustos i interessos. És missió de pares i educadors acompanyar-los i ser exemple.

Però clar, això suposa un temps que no té l'educadora, tamts d'infants per ella sola. Així que li dona les culpes a la criatura unicament per ser una criatura. Que ara sigui submissa no és un gran triomf.

[Koaleta]

Totalment d'acord petitprincep79!

[Inda]

Em sumo a Petitprincep. Toalment d'acord!
És impossible amb tants nens una bona atenció. La llástima és que econòmicament no tothom pot decidir...o es queda un pare a case sense treballar, o una mare de dia o una escoleta lliure amb ratio 5-6 o un familiar de confiança i paciència...dificil la cosa.
Com a mínim el que sí podem fer és NO veure "normal" situacions així...però també és difícil...de vegades sembla que vas contra el món i no és així

[Rossinyola]

No puc afegir res més petitprincep, més clar l'aigua

[June]

Com la totalitat de les companyes, no estic d'acord amb el que va fer la mestra.

A la llar del meu fill, per berenar sempre hi sol haver 2 coses (iogurt natural amb bastonets, pa amb xocolata i llet, plàtans i peres, etc...) pensant que les criatures facin, per exemple, un de cada. Ara bé, si no volen el plàtan, es mengen la pera. I mai (i he estat present sovint mentre berenen) mai he vist que cap educadora els castigui. He vist que intentin (amb paciència EXTREMA ) que tastin alguna de les dues coses si han comprovat que la criatura MAI vol menjar alguna cosa en concret (hi havia una nena que venia de la Xina que mai no havia tastat el iogurt i l'educadora ha anat oferint-li iogurt des del començament de curs fins que ara se'l menja la mar de contenta i fins i tot el demana a casa).

Jo, seguint el consell que alguna altra ja t'ha donat, ho comentaria amb la mestra, si més no per saber les seves raons i poder-li expressar el teu descontent amb aquesta actuació. Al cap i a la fi, parlant acostumem a entendre'ns.