No anar a l'escola bresol

[gemmagemma]

Hola,
Tinc un nen d'un any que no portem a l'escola bresol, entre les avies ens ho convinem molt be, i desde la finalització de la baixa de maternitat ho em fet aixi. A finals d'any far 2 anyets, i el proper curs 2015-2016 seria l'any anterior a començar p3. En principi haviem pensat que com que jo tindria 2 anys, portar-lo a l'escola bresol, però a mesura que s'atança el període no ho tinim tant clar, jo en breu treballare més hores al dia, i entre les àvies i jo i el pare ho podriem compaginar encara millor, crec que a casa està més ben atès, dorm quan ho necesita, atenem les seves necesitats molt millor.... però esclar, tothom parla tant bé dels seus nens, aprenen tant a la guarde, s'espavilent tant....
La questió es que voldria opinions de que en penseu de tot això. Gràcies

[neuetes]

Jo crec que si us ho podeu combinar entre les àvies i vosaltres, sens dubte, millor a casa. Jo la gran per necessitat va començar a p1, però ara amb la petita que ens ho podem combinar millor, segurament no tastarà escola bressol, anirà directament a P3. Tinc força coneguts i familiars que els nens els han tingut a casa fins a P3 i no hi ha hagut cap mena de problema en adaptacions a l'escola.

[jllt]

Hola,

Hi ha diversos fils oberts sobre aquest tema i evidentment hi trobaràs opinions per a tots els gustos. Jo et donaré la meva: tinc un nen que acaba de fer 6 anys i una nena de 4 i mig, i cap d'ells ha anat a escola bressol. A mesura que s'atansava el començament a l'escola per part del gran, a P3, el cert és que des de l'entorn em van fer agafar una mica de por, sobre que no s'adaptaria, que no estaria tan estimulat, que si això que si allò... doncs va tindre una adaptació fantàstica i evidentment no anava endarrerit en res (això per no parlar que no han estat mai gaire malalts). I quan va començar la nena, fins i tot la mestra va comentar que dels 8 que van arribar a P3, 6 d'ells no havien anat a guarderia i estaven fins i tot molt més estimulats que els dos que hi havien anat. No et deixis convèncer pel teu entorn, si tens l'opció de combinar-ho amb familiars, els tres primers anys són vitals passar-los en la companyia de les persones més properes, respectant el seu ritme de dormides, de menjar... Jo a més vaig comptar amb la gran determinació de la pediatra que porta els nostres nens i de la seva infermera, que són anti-guarderia al cent per cent. La pediatra sempre em va dir: la guarderia és una necessitat dels pares, no dels fills. I tots aquests arguments sobre que es sociabilitzen més, interrelacionen... ella sempre m'ho va tirar per terra i la veritat és que la meva experiència li ha donat la raó.

De veritat, si tens la gran oportunitat de poder-ho combinar entre el pare, tu, les padrines... no t'ho pensis gens. Com em deia la pediatra, de petits només en són un cop i jo que ara ja els començo a veure grans, sobretot al nen, m'adono de què significa realment aquesta frase.

[gemmagemma]

Gracies pels comentaris. Esta clar que la guarderia esta dissenyada per sol.lucionar els problemes als pares i l'argument de que espavilen ho estimulen mes es un argumrnt que ens fem els pares x vencer el dur que es tenir que deixar els fills alla

[Sushi*]

Seré la nota discordant jejeje... Per mi, indiscutiblement llar d'infants SI ! L'estimulació que reben no és igual que a casa, les àvies són fantàstiques però en general al final els nens sempre acaben fent el mateix... Casa/parc/parc/ casa... A l'escola reben molts imputs i a aquestes edats són una font d'aprenentatge brutal

[garota]

Jo sóc educadora infantil. He treballat molts anys en llar d'infants. Defensava fervorosament la importància educativa d'aquestes. Ara sóc mare d'un preciós petit de 18 mesos. I no anirà a l'escola bressol, ho tenim claríssim! Per sort, ens ho hem muntat per poder-me quedar amb ell a casa.
Cada cop hi ha més estudis que la sobreestimulació no és bona, i jo , cada cop hi estic més d'acord. Ara no em liaré amb tot aquest tema que no acabaria mai jeje que hi estic molt posada ara! Però, si un nen té un entorn familiar estable, on hi hagi amor, calma, on se l'eduqui amb respecte i deixant-lo descobrir ( llegiu Educar en el Asombro), no patiu que a casa és on millor estarà sense dubte. Ara, cadascú faci el que vulgui, i hi ha llars d'infants molt bones. I un altre tema són els nens amb situacions complexes i inestables a casa, baralles, deogues, poca dedicació etc.,.. Aquests nens tindran més oportunitats si van a l'escola bressol que no pas si no hi van. Però com que no és el cas, que gaudeixin a casa, de la familia, de nous descobriments cada dia del que els envolta....
Jo estic amb ell i no ens limitem a anar de casa al parc i viceversa t'ho asseguro. Però si així fos, que alguns dies és així, juguem a la gespa, al sorral, al tobogan, passegem pel sol, juguem a pilota, donem menjar als ànecs, mirem com emigren, mirem la mà d'ocells diferents que hi ha, els seus sons, mirem les avionetes com passen, saltem, anem a comprar, tornem, juguem a casa, llegim, cantem, mirem cançons de frozen, ballem, el MIC, fem un tren, dibuixem, fem bombolles, juguem amb aigua al bidet, dinem, fa la migdiada, juguem amb els glans que hem agafat a baix, els posem en pots, ........ I podria dir mil coses més. Això no és estimulació????,,
Si esteu vosaltres pares gaudiu-ho i si són avis o qui sigui el mateix. La sort q tenen de gaudir de calma i de la familia!!!!

[aire]

Estic totalment d acord amb la sushi! Escola Bressol si! Jo conec nens que han anat a la llar, i que no, i la veritat es que els que hana anat a la llar son molt mes sociables, no es el mateix relacionar-se sempre amb adults que amb nens de la teva edat, apendre a compartir, etc...
Tema adaptacio, no puc creure que digueu que entren a p3 i no necessiten adaptacio... a tota cosa nova cal adaptar-se... Logicament, hi hauran nens ques adaptin mes o menys rapid... Igual que posar-se malalts, depen del nen, i no de que l portis a l escola bressol.
Jo estic encantada, crec que a part dels pares, als nens els hi aporta moltes coses bones, jo si mai en tinc un altre, no dubtar-he en portar-li!

Disculpeu l ortografia! Escric desde el movil!

[rundi]

Fa poc vaig descobrir aquest blog d'una familia amb dues filles que per diversos motius tenen les nenes a casa fins els sis anys. Els pares són mestres, s'ho apanyen per combinar-se entre ells i apliquen el mètode montessori.
Jo he hagut de portar els fills a la llar d'infants des de ben petits i t'he de dir que trobo la seva elecció molt interessant. Amb tot vull dir que el tema de la socialització i l'espavilament que agafen els nens a la llar el trobo sobrevalorat.
http://tigriteando.blogspot.com.es/2014 ... i.html?m=1

[charito]

Tema polemic on els hi hagi! Evidentment depen del nen... hi ha nens que van bojos per estar amb altres nens i n'hi ha mes reservats, hi ha que s'adapten de fabula i n'hi ha que ho passen fatal.

Opinio personal meva ei que no ataco a ningu eh? Jo no soc gaire partidaria de la opcio avies que vulguis que no ja son grans i no poden seguir a un nen de dos anys i si que veig que amb dos anys ja s'ho passen molt be a l'escola bressol cantant jugant pintant amb les mans i sortint una mica de la esfera familiar. Si poguessis fer de 9 a 12 trobo que es ideal per ells aixi dinen a casa i fan migdiada tranquils.

I jo personalment si que crec que es nota el que ha anat a guarde o no quan comença p3. Les mestres de preescolar van mes a sac que a la guarderia i el rati poden ser 20 i pico nens quan a la guarde son 12 o 15... canvia bastant l'atencio que li puguin dedicar per molt que vulguin.

[Violeta]

Bé, aquí una altra educadora infantil d'escola bressol...
Jo penso que els infants amb qui millor poden estar és amb els pares i mares, sobretot durant els primers 3 anys. Ara bé, amb el tema de les àvies penso que és més delicat tenint en compte que n'hi ha que no són tan actives i que es limiten a tenir els nens netets i alimentats, però com tot hi ha de tot.
I les escoles bressol...doncs hi ha de tot, n'hi ha que fan moltes fitxes i bits i anglès i mil coses més, i en canvi n'hi ha que, com l'escola on treballo jo, respectem el ritme dels infants i els seus interessos, és a dir, dormen quan volen i l'estona que volen, mengen el que volen (això vol dir que no els forcem a menjar si no volen), ni fan fitxes ni els fem estar asseguts a les cadires (necessiten llibertat de moviments), quan fem pintura el que fem és posar plats amb pintura a terra i murals a les parets i terra, els posem amb bolquers i...au! llibertat d'expressió al màxim nivell! fem manipulacions amb materials naturals i de rebuig, i ells s'ho passen pipa!! però tot i així segueixo dient que amb qui millor estan és amb els pares.
Del tema adaptació a l'escola conec casos ben diversos i no responen a cap patró concret, el meu fill va anar un any a l'escola bressol i el canvi a p3 li va costar plors durant uns dies...
Ara, cal veure com són els avis i que farien amb els nens....

[mordor]

Jo he portat el gran a l'escola bressol a P2 i tot i que estic encantada de l'escola on va anar i ell també, si puc el petit es quedarà a casa amb les àvies.

Això de que es sociabilitzen i s'espavilen... no m'ho crec. Hi ha nens sociables i altres que no, i anar a la llar no crec que canvii res. El meu petit que no hi ha anat és més sociable que el gran que ja fa P3...

A no ser que l'àvia ho fes per compromís, sense ganes, per no saber dir que no i el tingués enxufat tot el dia a la tele, crec que és molt millor que estigui amb ella. En el meu cas les dues àvies estan encantades, fan un munt d'activitats i li ensenyen moltes coses

[Mara17]

Els meus fills no van a llar, i no hi aniran (directes a P3) però sí que els porto a un grup de criança. Justament avui una noia d'allà ha comentat que el seu fill ha començat a la llar i que només en dos dies havia adquirit ja uns hàbits que l'havien sorprès: dur els bolquers a la brossa, i una sèrie de coses que els meus fan sense haver hagut d'anar enlloc, vull dir que no és imprescindible anar a llar per agafar certs hàbits, només es tracta de fer-ho a casa (i jo no m'he proposat fer res ni tinc objectius pedagògics, eh? Surt sol). A casa s'agafen la roba si cal perquè jo no he pensat a agafar-la (la tenen a l'abast), es desen les sabates i les espardenyes, paren la taula amb les seves coses, que les tenen a l'abast, m'ajuden a portar-me coses quan en canvio un i m'he descuidat alguna cosa, es renten les mans, recullen (diverses vegades al dia)... I no he fet cap pla estratègic perquè ho facin. Ha sortit així. A veure, sempre hi ha dies de més i de menys, però vaja. Ah, també fan rebequeries. Per sort, són normals.

L'altra cosa que m'han comentat allà avui mateix. La persona que porta el grup m'ha dit que quins fills que tinc, que com recullen "per no anar a llar", que de seguida s'han fet amb la gent (entre els nens es fan poc cas, perquè són petits, però amb els adults hi tenen molta relació), amb ella mateixa, que són independents (ja se sap els bessons sempre tenen relacions malaltisses)... És evident que jo sóc allà i que no és com anar a llar sols. És evident. Però molta gent em comenta que com són els meus fills d'espavilats en molts aspectes (no dic llestos, que també, hahahahaha, i guapos!) "per no anar a llar" I a més, fins al moment, pel que he vist, jo defenso que la relació més "productiva" per ells és amb adults o nens més grans, a aquesta edat. Com a mínim en el cas dels meus fills.

Jo ni els estimulo ni els deixo d'estimular. Fem la nostra vida i crec que això és suficient. Es coneixen tots els botiguers que freqüentem, hi parlen, s'aturen a la porta quan passem per davant per saludar-los, en parlen a casa (l'altre dia feien "debat" sobre qui ens havia venut les mandarines, era per pixar-se de riure: semblaven un matrimoni desavingut!), parlen dels meus amics, de les mascotes dels meus amics. Vull dir que a priori no veig cap sociopatia greu.

Així que crec que la llar, si és perquè cal, perquè convé per horaris, feina, etc. està bé. N'hi ha de molt bones; ara, perquè el nen s'espavili, sincerament, no li veig el què.

[Mara17]

Penseu que fins i tot fan servir els pronoms febles, i sense anar a llar!

Perdó per la conya. És que sóc filòloga i "me llena de orgullo y satisfacción" No ho he pogut evitar.

[Nime]

Penseu que fins i tot fan servir els pronoms febles, i sense anar a llar!

Perdó per la conya. És que sóc filòloga i "me llena de orgullo y satisfacción" No ho he pogut evitar.

Juas, Mara xDDDD

Doncs jo sí que el porto a l'escola bressol i n'estic encantada. La meva mare és molt activa i té la seva vida muntada, li encanta quedar-se amb el peke, però no vaig voler que hagués de canviar les seves activitats per encarregar-se d'ell i la meva sogra és el contrari, no fa res i està tot el dia a casa, tampoc vaig voler que el meu fill estigués tancat tot el dia a un pis sense gaire llum natural. A més, elles viuen a Barcelona i nosaltres a Sant Cugat.

D'altra banda, tema socialització o coneixements/aprenentatge, no crec que depengui tant de l'escola bressol com del nen/família. La sociabilització amb altres nens no la comencen a fer fins gairebé els 3 anys, així que tant si van a l'escola bressol com no no hauria d'afectar aquest punt. Coneixements, doncs com bé explica la Mara, la majoria de les coses les aprenen a casa, que a la llar també n'aprenen? segur, però la base d'aprenentatge és la família i la casa. El gran de 25 mesos se sap tots els colors en anglés i conta fins a 10 sense problemes i això ho ha après a casa, no pas a la llar (jo soc traductora d'anglés, així que, com la Mara, això me llena de orgullo y satisfacción ).

El petit començarà a l'abril a anar a la llar, tindrà 7 mesos, jo treballo a casa i molta gent pensa que me'l podria quedar, però no és bo per a nosaltres. Tinc molts clients que volen entregues en qüestió d'hores o per al mateix dia, així que amb un nadó a casa no puc treballar. Amb el gran ja em va passar, entre els 8 i els 13 mesos (quan va començar la llar) era una persona malhumorada tot el dia i frustrada perquè no em podia fer càrrec al 100% ni de la feina ni del nen i amb el petit directament he optat per la llar.

Està clar que no hi ha opció millor ni pitjor, sinó opció més adequada per a cada realitat

[Boniqueta]

Aquest és un tema del qual mai estaríem totes d'acord en primer lloc perquè cada situació familiar és un món i en segon lloc perquè per suposat no tots els nens són iguals. Per tant una família que no tingui cap mena d'ajuda i que els dos pares treballen, no tindran més remei que portar el nen a la llar i segurament per ells serà el millor del món. Una família que es pugui permetre el luxe de poder estar amb la criatura o de tenir ajuda doncs és possible que opti per no portar-lo a la llar i, per ells, serà lo millor del món. Així doncs suposo que cadascú veu correcte el que fa ja que a vegades les situacions així ho requereixen. El que si que ha de ser fotut és que no tinguis més remei que portar el nen/a a la llarg i vegis que pobret/a ho passa malament!!
Personalment la meva situació és la següent: tant el meu home com jo treballem. Tenim els quatre avis jubilats i disponibles 100% pel que faci falta. Els meus pares viuen a 5-10 minuts de casa nostra a peu i els meus sogres a 10 minuts de casa nostra en cotxe. Tot i tenir totes aquestes facilitats, la nostra petita va a la llar i a més s'hi queda des de les 9 del matí fins les 5 de la tarda.
Jo estic a favor de que hi vagi, penso que estar amb altres nens és indispensable a aquesta edat. Ja no pel que pugui aprendre (ella ja sabia tirar el panyal a la bassura tota sola abans d'anar a la llar). Però el que si que hem vist és que està contenta, cada dia ens sorprèn amb alguna cosa, està super espavilada i menja sola i de tot. Quan li preguntes els noms dels seus amiguets de la classe (tenim una foto penjada on la canviem) t'ho diu i els senyala amb un somriure de bat a bat!! Sé del cert que si s'hagués quedat amb les àvies (i sobretot amb la meva sogra) la nena ni molt menys menjaria sola, per suposat no hauria tingut contacte amb altres nens, no estaria tant espavilada a fer coses noves i passaria moltes estones a la TV. Que no dic que estaria mal cuidada ni molt menys però estic segura que anar a la llar li fa molt bé. També tinc clar que si la nena ho passés malament i no s'hi adaptés, no dubtaria ni un segon a treure-la.

Per tant totes les opcions són respectables i per opinions.....no acabaríem mai!!

[gemmagemma]

Merci per totes les respostes.
La controversia que teniem es la que vosaltres comenteu, la estimulació que pot fer lesàvies no es la mateixa que a l'escola, i la tranaquilitat i dedicació que poden donar elles l'escola no li pot oferir.
El nen la portem a casa els avis sobre les 9, esorzada ja, van a comprar amb l'avi, juguen una estona, l'avi si no fa molt fred (vivim a la montanya), el treu a la terrassa, veuen els gossets, van amb bici, baixa x tobogan... desprès dina i fa migdiada, a la tarda berena un mica la tv i ja la vaig a recollir jo. Al bon temps desprès del berenar sol anar al parc amb els nens.
No crec que estigui molt estimulat, però penso que tampoc es tant necesari, ell sol va adquirin paraules, moviments...
Mai ha estat malalt, això també crec que es important.
La meva mare va ser la que em va dir que per ella preferia la nena a casa que no a l'escola bressol. Partint de la base que la partir del mes e març jo estare alguns mesos a l'atur i ho fare 13 dies de treball mensual, es a dir que per desgracia molt temps de feina no tindré.
Per això el dubte de quedarse a casa o escola

[ada_bcn]

Jo no crec que sigui impresecindible anar a una llar per aprendre a socialitzar-se, o parlar millor amb me´s vocabulari ni per res, pot ser uq ehi hagi nens a qui els vagi bé i d'altres a qui tan els faci pq haguéssin evolucionat igual i a nens que els sigui contraproduent.
jo tinc dos nens súper sociales, el petit té 18 mesos i no ha anat a escoal bressol ni cre que hi vagi, com a molt l'any vinent a P2 que tendrá ja 2,5anys... El gran igual, va anar a P2 gairebé amb 3 anys. Va arribar allà i els nens i nenes que hi havia que havien anat sempre a escola bressol, no parlaven gens, el meu parlava perfecte amb molt vocabulari i a l'escola no tenia conversa, només que amb els educadors... Jo mai li havia fet cap tipus d'estimulació ni li havia ensenyat res, però clar sabía contar, coneixia algún número i lletra, pels botons de l'ascensor, els colors i l coses doncs que utilitzavem a casa. La adaptació, a nivel estrés per al separació, va ser súper dolent i em deien que aniria fatal a P3, pero després de l'estiu estaba molt més madur i no va costar gens l'adaptació a P3, hagués anat igual o millor si no hagués anat a bressol.
El que necesita saber un nen a aquesta edat é suq ese l'estima i que està en un ambient segur, que tingui mé so menys vocabulari, que sápiga que és un triangle o tots els colors... és molt menys important i no é sin necessari.
El petit té 18 mesos i no parla tant com el gran a la mateixa edat, de fet anem al CDIAP per això, però és súper sociable. Quan anem a algún lloc on hi ha bebes i nens sempre va a buscar-los i dir hola... pràcticament sempre rep una castanya, clar aquests nens es socialitzen però no sé jo si é sla forma que m'agrada que es socialitzin... tothom em diu que es nota que no va a escola bressol per això. estic segura que potser té a veure però tampoc és l'únic factor, cada nen és diferent i nb'hi ha que es socialitzen així i potser ho farien igual encara que no anèssin a escola bressol.
Però és mé suq eprobable que després de l'estiu hi acabi anat ja que m'ho recomenen per crear habtis i rutines i pel llenguatge... si clar, a l'escola bressol creen hàbits i rutines, hàbits i rutines d'escola que els aniran bé a P3, P4,P5... però que poden apendre igual de ràpid a P3 si no els han aprés.
Jo crec que un nen que no té un problema és igual si va a escola bressol o no, acaben aprenent el mateix, els que els toca... una altra cosa és el que comenten de nens que están en ambients potc adecuats que no reben l'estimulació suficient o correcta, o nens que tenne un problema que pot necerssitar una atenció més especialitzada... clar que les llars tampoc sé si la poden oferir en tots els casos...
No sé, jo crec que cadascú sap el que és millor pel seu nen/a i que tampoc sabem com unnen concreta hagués evolucionat si hagué so no hagués anat a l'escola bressol...

[ada_bcn]

i desde casa pots fer moltes coses, nosaltres anavem a un parc amb ludoteca que sempre estaba ple de nens, així que feia le mateix que hagués fet al pati d'una escola però amb mi, a vegades pintaven i tot o feien tipus plastilina, llegiem contes, etc... però sense això també hi ha moltes cose sque pots fer, quan no van a l'escola pots organitzar sortides, excursions, anar a veure alguna cosa que t'interessa pel que sigui... i quan van a l'escola estàs lligat pels horaris que han de cumplir.
Jo ara amb el segon dons no vaig tant bé pq estem lligats als horaris del gran que fa primari i és un conyás... trenca totes les rutines del petit i vaja no és el mateix que amb el primer que podía dormi el que necessitava, i menjava quan no estaba cansat...

[rundi]

Jo, que sóc nascuda als vuitanta, vaig anar a la llar d'infants des de que tenia un any. Us asseguro que ser sociable depén de moltes altres coses que anar a la llar o no.
Com us deia abans, he portat els meus nens a la llar de ben petits (amb 7 mesos la gran, amb 1 any el petit) però si hagués tingut altres opcions, no els hi hagués portat. Visc lluny de la meva mare. Si hagués estat aprop,i ella hagués volgut (que segur), sense dubtar li hagués deixat a ella.
Crec (que ningú s'ofengui!) que tot això de la sociabilització i l'aprendre coses que díem de les escoles infantils són "excuses" que busquem per dur-los amb tranquil·litat.
Un nen menor d'un any a una escola infantil no hi pinta res. Bé, sí, posar-se malalt cada tres setmanes, atabalar-se amb els horaris i trobar-nos a faltar. Això és així, ens agradi o no. Treballem i no tenim alternatives, i els hi deixem, però està clar que un nen petit on millor està és a casa amb algú que el cuidi, l'estimi i estigui 100% per ell.
La sociabilització ve sola. Està el parc, els amiguets dels fills dels pares, els cosins...
Jo crec que una àvia jove i dedicada a un nét pot motivar a un nen mil vegades més que la millor de les mestres amb una ràtio de 8 nens menors d'1 any.
A casa poden tenir joc lliure, contes, es poden respectar els seus horaris, adaptar-nos a la seva manera de ser i fer...
Resumint. Si no hi ha altra opció, a l'escola infantil. Si hi ha una àvia amb ganes i disposada (perquè això també s'ha de tenir en compte, perquè un nen petit esgota!), àvia (o avis) sempre!

[picdeladona]

Bon dia

Aquí una que deixa el seu petit amb els iaios. És el primer nét pels meus pares i van ser ells que van volguer fer-se'n càrrec mentre jo treballo. Els altres avis es fan càrrec també un dia a la setmana i també encantats. Estàn bé de salut, sortosament, i no són gaire grans d'edat.
Tema sociabilizació etc.. com dieu és un gran debat.
Jo personalment veig a mon fill ben espavilat i com diu alguna companya suposo que depèn com tú també li ensenyis cosetes en aquesta vida i el facis més o menys partícep
Però entro perquè precisament fa dies que amb el meu home en paaarleeem i paaarleeemm sobre el tema. Resulta que el nostre petit que ara té quasi l'any doncs té despertars a la nit, etc.. no sempre però vaja de tant en tant les nits són mogudetes.

Doncs ara tot Déu ens diu que és culpa dels avis que el deixen dormir massa!! Que els nens que van a l'escola bressol dormen molt millor a les nits, perquè estàn tant cansats que cauen rodó a les nits.
Que el no dormir és culpa de que el deixem amb els avis i no a l'escola bressol

Després d'aquests comentaris vam decidir parlar amb els iaios i els vam fer arribar la nostra preocupació. Que millor no deixar-lo dormir mogollón d'hores durant el dia, bla bla bla. Però ells ja ens han dit que no ho fan això..jejj i hem estat parlant del tema.
Total, us volia preguntar què en penseu de l'argument que us assenyalo?
És que clar jo tinc la teoria que els petits mica en mica van aprenent a dormir, que és procés maduratiu i molta gent els apunta a escola bressol quan ja fan 2 anyets i potser a aquesta edat ja han aprés a dormir millor .. vaja que coincideix tot plegat..
Però ara el meu home dubta i dubta i dubta davant els comentaris que ens fa la gent. De fet estem mirant una opció intermitja de cara a l'apertura de noves places a l'escola bressol pública (si és que hi entra): deixar-lo unes horetes al matí i que d'aquesta manera també hi ha anés a l'escola bressol.
Ja veurem...però jo sóc de les que penso que amb qui pot estar millor que amb els seus iaios? Que encara són actius, que l'estimen amb bogeria i que sobretot estàn tant feliços de tenir-lo cada dia durant unes horetes? Sincerament estic moolt contenta de tenir iaios-cangurs, sense menysprear però la tasca que pugui fer una escola bressol que també deu ser molt xula.
Salutacions maques