com ho porten els nens que no han anat a la guarderia?

[turuleta]

Hola!
M'agradaria conèixer experiències de gent que hagi pogut evitar la guarderia i després porten el nen a P3. ploren molt? s'adapten bé? els costa més que altres nens que han estat prèviament escolaritzats? igual si teniu experiències amb nens que no comencen fins a primària. vull dir, els costa més adaptar-se a una classe plena de crios? o pel contrari ja entenen bé que només és una estona? gràcies

[Violeta]

Turuleta, jo crec que depèn molt de com són els infants...t'explico: el Jan va fer l'últim any d'escola bressol, i quan va començar p3 va plorar força els primers dies. I conec una mare que ha tingut la seva filla a casa sempre i ara que ha començat p3 no ha plorat ni una mica. Si que és cert que té un germà gran que hi va i ha anat sempre a acompanyar-lo, aquest any es moria de ganes d'entrar-hi!

[Zaphy]

La meva filla fins a P3 sempre va estar a casa, i quan va tocar P3 va estar sempre encantada. No va plorar gens.

Suposo que depen de cada petit/a!

[turuleta]

Que b que no plores zaphi.i violeta,va plorar molts dies?era una estona o tota lestona?i es relacionen normal amb els nens o els csota mes...gracies!

[Violeta]

A veure...crec que va durar una setmaneta més o menys...i no va trigar a relacionar-se amb alguns companys, però si a destapar-se amb el gran grup. També t'he de dir que va començar p3 amb 2 anys i 9 mesos, era molt petit i per edat encara li costava. Jo no em preocuparia més del normal. El que si que recomano és que si poden estar a casa amb els pares millor, de fet és amb qui haurien d'estar. Jo mai he recomanat que vagin a l'escola bressol per "socialitzar-se", ja que és absurd, per edat encara no els toca, tot just comencen a conèixer-se a ells mateixos...

[Murrieta]

Doncs la meva nena no ha anat a cap guarderia, ja que he tingut la sort immensa de poder-me dedicar 100% a ella. I aquest dilluns ha començat P3.

No ha tingut cap problema del tipus enrabiada ni rebequeries ni res de res. Tot la mar de bé. També és veritat que és molt sociable, li agrada molt estar amb altres nens, i això hi ajuda força. Així que sembla que ara s'ho passa millor al cole que a casa!

[turuleta]

Que be,gracies noies,manimeu molt

[jllt]

Aquí una altra que té dos criatures de 5 i 4 anys i cap d'elles va anar a la guarderia. I cap d'elles va tindre problemes al començar P3. Que no vagin a la guarderia no implica necessàriament que no siguin nens sociables o que no se sàpiguen relacionar. Evidentment que cada criatura és un món, jo quan el nen va començar tenia molta por, però més por pel que em deia l'entorn (ai que malament ho passarà, sense haver anat a la guarde) que no pas per com era el nen. I va anar súper bé. I amb la nena encara millor. I és més: la nena va començar P3 amb set companys més, dels quals només dos havien anat a guarderia, i l'adaptació dels que havien estat a casa va ser més ràpida que la dels altres dos, això dit per la mestra. O sigui que no t'hi capfiquis gaire. Com sempre diu la nostra pediatra i li dono cent per cent la raó: la guarderia és una necessitat dels pares, no dels nens.

[turuleta]

Gracies

[Mara17]

Jo tampoc els hi porto (aquest ja és el seu P2) i veient les adaptacions dels nens que conec, me n'alegro moltíssim... Espero que a P3 ja serà diferent, tot i que els meus no tindran els tres anys, perquè són de final d'any, com el nen de la Violeta. A veure.

[Vampirets]

Jo no sóc mestra i no puc comparar realment com reaccionen els nens que han anat a llar i els que no al començar el cole.

Però pel que veig al meu voltant, tinc la intuïció que depèn més del nen que no pas d'on hagi estat.

També veig que hi ha moltes diferències entre els nens que no van a llar. He vist nens amb mames actives que fan moltes coses amb ells i se'ls veu actius i desperts, i nens que han estat a casa en entorns d'estimulació nul.la i que amb casi tres anys semblen bebés...

Vull dir, que em sembla que tot és molt més complex que la típica dicotomia llar sí/llar no, i cada nen i cada casa és un món!

[Takita]

Jo no sóc mestra i no puc comparar realment com reaccionen els nens que han anat a llar i els que no al començar el cole.

Però pel que veig al meu voltant, tinc la intuïció que depèn més del nen que no pas d'on hagi estat.

També veig que hi ha moltes diferències entre els nens que no van a llar. He vist nens amb mames actives que fan moltes coses amb ells i se'ls veu actius i desperts, i nens que han estat a casa en entorns d'estimulació nul.la i que amb casi tres anys semblen bebés...

Vull dir, que em sembla que tot és molt més complex que la típica dicotomia llar sí/llar no, i cada nen i cada casa és un món!

Estic totalment d'acord .
Afegeixo que, independentment de si han estat a casa o a la Llar, si no són nens excessivament introvertits, s'acaben adaptant molt ràpid a l'escola.

[Dimecres]

Bones!
Jo sóc mestra i et puc confirmar que depèn molt i molt del nen. He tingut alumnes que havien anat a la llar d'infants i que han tingut adaptacions molt difícils, i d'altres que sense tenir els 3 anys ni haver anat a la llar, t'entren a la classe tan frescos dient: vinc a cole! Adéu mama! ( cas real ).
Tot depèn també de com se'ls hi introdueixi, si se'ls hi va explicant uns dies abans, podeu llegir contes sobre anar a l'escola, sobre ser un nen gran, sobre jugar molt i aprendre!
De tota manera, com a mínim a l'escola on jo treballo, si veiem que el nen plora molt i ho està passant malament sempre truquem a la família per si el volen venir a buscar. Amb el temps tots s'acaben adaptant.
Si tens qualsevol pregunta, no dubtis en fer-me-la, i tranquil.la que no hi ha cap problema en que no vagin a la llar, al contrari.