EL MEU FILL HA CANVIAT

[Mari1978]

Hola noies!!
Tinc un nen de 17 mesos. Com jo començo a treballar més d'hora que el meu marit, ell sempre s'ha encarregat més del peque: el prepara pel matí, el porta a l'escola bressol,... A més, com ell té més flexibilitat amb la feina, si es posa malalt, és ell el que es queda amb el nen,... El nen sempre havia tirat molt cap al pare, a mí estava molt bé, però quan venia el papa sempre anava amb ell. A més, els dos juguen molt.
Doncs resulta que ara, de cop i volta, no vol que el seu pare li canvii el bolquer, li doni el bibi,... I si estic jo a casa, va darrera meu per tot el pis, excepte quan està jugant amb el pare. És a dir, que si estan jugant i jo vaig a fer coses a la cuina o a dutxar-me,... està bé i s'ho passa molt bé, però a l'hora del bibi, el sopar, els bolquers,... només vol que li faci jo, quan sempre aquestes tasques les hem compartit.
No sé si m'he expicat massa bé, però sabeu que li pot passar?

[hiolambda]

Pot ser perquè aquestes festes de Nadal hagi estat molt amb tu?
A mi em passa però a l'inrevés.
El meu company ha tingut més vacances que jo al Nadal i quan ha coincidit que tots tres estàvem a casa, només volia que al seu pare. Realment jo he descansat aquestes vacances jejeje
També vaig notar fa un temps, que no volia que el banyés jo i el vestís per la nit. Vol a son pare (que és quan hi és, de fet). Tb. vaig pensar que és perquè ho fa d'una manera diferent que li agrada més. Per exemple, deu estar fart que li esbandeixi el cabell perquè molesta. Si ho fa una altra persona, potser no molesta tant d'entrada, per la novetat. Al canviar-li els bolquers, segur que ho fem diferent l'un i l'altre. Sobretot si hi ha algú que s'oblida més sovint de posar-li la crema corporal que està freda...
Detalls així és el que jo he pensat. però també ha estat un canvi d'un dia per l'altre.
Normalment quan es desperta per la nit, em crida a mi i tot i que va son pare, m'he d'acabar llevant jo i només vol que li dóna jo el biberó a la mà, per exemple. Cosa que pot fer perfectament el meu company. Són manies... suposo.
Durant el Nadal algun dia em va rebutjar i la que se'n tornava al llit a dormir era jo i es quedava de guàrdia ell.
Ara, amb la tornada a la normalitat, tot sembla que torna a la normalitat i m'he de quedar llevada jo.

[susaneta]

Como te entiendo.... a mio le pasa igual...

ahora tiene 16 meses, y yo lo despierto, lo visto y lo llevo al cole antes de ir yo a trabajar, pero en cuanto lo recojo que vamos a casa es papa papa y papa, si le voy a dar de merendar... el papaaaa.... para cambiarle el pañal... papaaa... en la calle papaaaa... para dormir .... papaaa,

jolin antes era yo y ahora el papa para todo, pero supongo que son temporadas.. o eso espero

la verdad da rabia, porque anoche le digo venga a dormir... y sale corriendo a buscar al papa..

[entrerius]

Mari, jo penso que ho fa per que ARA té més necessitat d'estar amb tu, o més ganes. Demà pot ser serà diferent. Aprofita-ho al màxim ...... ara és el temps de la mama

[Mari1978]

Gràcies noies!
És que el meu es posa fins i tot a cridar "No, no, no,..." quan el seu pare s'apropa a donar-li el bibi o quan el posem a dormir. Fins i tot, no li vol fer ni petons, en canvi, a mí està tot el dia fent-me petons (és molt carinyòs).
El meu marit està trist, perquè diu que sempre ha volgut estar amb ell i que ara ja no vol i que ell no li ha fet res,... Jo ja li dic que són temporades que tenen els nens i que qualsevol dia fa un altre canvi.

[susaneta]

si que hará cambio... ya te digo que el mio era mama mamaaa... y ahora nada de nada, supongo que te echara en falta y se aprovecha cuando tu estas.... como dice mi
madre tiene "mamitis aguda"

[petazetas]

Home està arribant a una edat en que es comença a adonar de tot.
La meva no havia mai plorat al deixar-la al cole, i en aquesta edat va començar a fer-ho algun dia, i es que és quan s'adonen que els faltes i que te'n vas.

Potser quan tu estàs només et vol a tu per que ja té el papa per a la resta d'estones. I no ens enganyem, la mama és la mama.

La meva l'aixeca i la porta a dormir el meu home per que aixi jo puc preparar altres coses (excepte algun dia que reclama que la porti a dormir jo) i la nena només que és mami mami mami...

[Mari1978]

Petazetas, això de l'escola també ens ha passat. Mai ha plorat quan l'hem deixat a l'escola bressol, al contrari, es queda contentíssim i fent petons a les profes i rient i jugant. Doncs avui, m'ha dit el meu marit que no volia quedar-se.

[petazetas]

Es que està just en l'edat en que tot d'una s'adonen que els deixes amb unaltre, que no et veurean en X hores, que no dinaràn amb tu, etc.
La meva ara té més mamitits que mai.

[Mari1978]

Just ahir que em vaig decidir a escriure aquest post, el nen va estar super bé amb el seu pare: li va posar el pijama i li va donar de sopar. Fins i tot, aquest matí ha deixat que li doni el bibi.
Però tema escola bressol, avui ha tornat a passar: s'ha quedat plorant perquè no es volia quedar.

[Raqueleta]

Ostres, què bé llegir-vos!
La Clara (avui fa 15 mesos) sempre s'ha quedat contenta a la guarde i des de dilluns dia 10 que quan arriba el moment de marxar amb la mestra, a la que s'estima molt, no vol, diu que no, m'abraça, plora i a mi m'entristeix molt. Portem quatre dies així i cada dia protesta més, però sembla ser que no és una cosa rara. Dura molt? Perquè marxo amb el cor encongit.
Ella té una mamitis evident, tot i que està tot el sant dia cridant a son pare i quan ell torna de la feina se li il.lumina la cara que dóna gust, però a l'hora de la veritat (per a sopar, per a dormir, quan està cansada, quan té son) només em vol a mi.

[entrerius]

Mari i Raqueleta, quan soc jo qui porto al meu fill a la llar sempre plora. En canvi quan hi va amb la cangur no.

Es passa el dia dient mama si, papa no, mama no, papa si.......... és a dir que en cada moment tria la seva preferància. Normalment és més mama que no papa... però hi ha moments de tot.
Dormir de momen era sempre amb mama. Ara ja estem en la fase en que la migdiada amb papa la fa perfecta..... dintre uns anys no voldrà saber res de la mama i el papa serà el seu heroi.....
Aprofiteu al màxim aquests moments que no tornaran

[Raqueleta]

Noo, Entrerius, que tothom diu que els nens són de les mares i les nenes dels pares, a mi la Clara sí que em canviarà per son pare però el teu a tu no

[Mari1978]

No sé, se'm fa molt estrany que plori quan es queda a l'escola bressol. Ell ha anat des que té 5 mesos i treient els 3 o 4 primers dies, mai ha plorat, sempre s'ha quedat content, en quan el deixava el pare, entrava a la classe i es posava a jugar. La seva profe sempre diu que és un nen d'escola, que li encanta estar a l'escola, jugar, participar, estar amb nens,... Bueno, de fet, diu que als dos minuts de ser a l'escola ja se li passa i està content tot el dia, però costa deixar-lo plorant, el seu pare ho passa fatal i quan m'ho explica a mí, em quedo fatal fins que el vaig a recollir i la profe em confirma que ha passat un bon dia.
Espero que aquest canvi duri poc!

[Raqueleta]

Mari, està fent igual que la meva. D'entrada plora però se li passa de seguida i passa la resta del dia bé. La Clara va a la guarde des d'abans dels 4 mesos (pobreta, què petitona) i mai, mai, mai havia plorat, ni al setembre després de les vacances.
Avui estic més contenta perquè tot i que ha fet l'intent no ha plorat i quan m'ha dit adéu ha rigut una mica i tot.

[Mari1978]

Raqueleta, llavors és l'edat, perquè veig que són més o menys iguals. A veure si se li passa de seguida.

[entrerius]

aquest migdia, quan he arribat a casa, el meu fill estava jugant amb la seva cosina de 10 anys, a la que adora.... doncs quan he obert la porta de casa he dit hoooolaaaaaa!! (com cada dia) ... i ja he sentit que deia: mama no!!!... es clar com que estava amb algú que l'interessava més que jo......

Quan ha arribat el seu pare, primer ha dit papaaaaaa!!!!! (alegrant-se'n) però immediatament ha dit papa no!!!

Raqueleta, ja sé que teòricament el nen és de la mama ..... però em dona la impressió que el seu pare per ell serà un model a seguir... el seu heroi... no sé si m'explico. Crec que quan hagi passat el temps de la mama, la mama... el seu papa cobrarà molt protagonisme, i tot i que espero que el lligam amb mi sigui moooooooolt fort i durader, penso que el papa passarà a ser la seva figura de referència principal (durant un temps)... no sé.... pot ser m'equivoco.....
Sigui com sigui, serà ell qui decideixi qui, com i perquè.

[petit2009]

Hola Mari1978,

El meu té una mamitis increible.... es veritat que jo l'aixeco per anar a l'escola però a la tarda el meu marit i jo arribem a la mateixa hora i estem la mateixa estona amb ell.

No vol que ell li faci res... sempre té un NOOO preparat per a ell. Nomes el va a buscar quan vol jugar.... li vaig comentar a la pediatra i em va dir que son etapes que van passant, que no l'obligui a estar amb el seu pare i que deixi que mica en mica ell reclami la seva atenció....

Ara ja té 2 anys i la veritat es que va acceptant segons quines coses... i sobretot... segueix buscant-lo per anar a jugar...aixxx

Et recomano molta paciencia i molt d'amor!

Anna

[jugapa]

Mari, el meu fill té 21 mesos. Va a la llar des de que en tenia 5 i no havia plorat mai. Al matí el porta el seu pare i el vaig a buscar jo. Fa cosa de 3 mesos que cada dia que el deixa és un drama, es tira per terra, fa rebequeries, però la mestra diu que quan el seu pare ha marxat ja està i que està bé tot el matí.
A més a més, té papitis aguda. Quan el vaig a buscar, el primer que em diu és papa, ara ja no ho fa tant però quan el seu pare marxava de casa es posava a plorar com un desesperat a la porta, i si es desperta a la nit i hi vaig jo, també només crida papa. Està totes les tardes amb mi, i quan arriba el seu papa al vespre no hi ha ningú més. A mi em sap greu, però suposo que són etapes.