Com treure-li la por a deixar-se anar

[Alesta]

Tinc una peke de 12 mesos que desde la setmana abans de fer 9 mesos està caminant agafada de la mà dels pares. Ara s'agafa d'un sol dit i camina, bé, quasi corre! Ho té molt per la mà, però no s'atreveix a deixar-se anar.
Fa unes setmanes ens vam adonar que si ella té una cosa a cada mà es sentia prou segura com per caminar i així va fer ella soleta durant dos dies, però es va adonar que no estava agafada d'enlloc i va tornar a agafar el nostre dit.
Li hem donat un correpassadissos d'aquells com els que porten els avis quan no poden caminar i no s'hi acaba de fer tot i que pel menjador si que es desplaça amb allò de tant en tant.
Aquests dies, quan està agafada a la tauleta petita del menjador, jo em poso a un distància a la que ella no es pugui agafar a mi però que jo sí la pugui agafar a ella (per si caiés) i l'animo a venir fins a mi. Doncs ella clava els peus a terra i avança el cos, però això d'aixecar els peus no ho veu clar. Fa cara de concentrada i de por i no sap què fer, aleshores es comença a agafar i deixar-se anar de la taula i intenta fer una passa però fa cara de por i es torna a enganxar a la taula. Jo l'animo a que vingui i li faig moooooltes festes quan es deixa anar de la taula.
De vegades està gatejant, es para, s'asseu i s'aixeca i es queda parada com volent caminar però no s'atreveix i aleshores es torna a asseure i gateja, però s'emprenya i sembla que es frustri al no poder avançar dreta i sola...
La meva pregunta és: què puc fer perquè no tingui aquesta por?
Ja sé que quan es senti segura caminarà per si sola, però el que jo vull saber és què puc fer per ajudar-la a que es senti segura i no faci cara de pànic... Com ho heu fet o ho feu vosaltres? què faríeu?

[Nuri g]

Tingues paciència... S'ha acostumat a fer una cosa que per les seves capacitats encara no estava preparada i ara, es sent frustrada, perquè vol fer el següent pas, que és fer-ho tota sola i veu que no pot.

Quan temps ha gatejat? Si quasi no ho ha fet, l'hauries d'animar a gatejar i no a caminar. El gateig fomenta la lateralitat del cervell (la connexió del cervell de la part dreta amb l'esquerra) a través d'una part que es diu Cos Callós. Com més gatejint, més bé s'activa aquesta part del cervell que permet una major coordinació i equilibri de tot el cos. Per tant, és super important que gatejint.
I quan estigui preparada, caminarà... no tinguis presa.

[minerva2]

Em passaba exactament el mateix i un dia vem deixa a la gran sola en mig del menjador, i llavors va ser un no parar. (nosaltres des dels 9 mesos fins els 14 )

[Violeta]

Alesta, el més important per la teva petita és que faci el que vulgui quan estigui preparada, vull dir que no podem forçar situacions per les que no estan gens preparats, seria un gran error. Si un nen no gateja doncs no ho fa i punt, no hi ha cap problema, molts no ho fan. No els hem d'ensenyar a caminar ni a gatejar, els hem d'animar des del seu costat estant quan facin les coses per decisió pròpia, serà en aquell moment quan estaran realment preparats i a sobre se sentiràn súper satisfets d'aver-ho aconseguit sense entrenaments ni ajuda!

Cada nen té el seu ritme, l'hem de respectar i no voler avançar aconteixements, tard o d'hora acabaran fent tots el mateix! i nosaltres hi serem per felicitar-los!!

[TETES]

Hola!!
A nosaltres ens va passar exactament el mateix. La Paula desde petitona, no recordo exactament quan tenia, que caminava agafada de les mans a tota llet i abans dels 10 ja es desplaçava amb un caminador d'aquests que dius a tota pastilla. Mica en mica va anar deixant-se d'una ma i al final agafant-se amb un ditet en tenia prou, s'agafava ella, nosaltres no feiem ni força i aixo va durar fins gairebe els 14 mesos que es va deixar anar... jo penso que no hi pots fer res, quan ella ho vegi clar i es senti segura es deixara anar... com mes insisteixis pitjor, ho dic per experiencia, com mes li deia menys ho feia i fins i tot alguna vegada va caure i debia agafar por... no pateixis, que quan menys t'ho esperis començara i llavors sera un no parar, prepara't!! jejje!!

[Elbereth]

Els meus s'han estrenat aquest mes! I tenen 20 mesos!

[Alesta]

Gràcies noies! Ja veig que molts tenen por al principi... em segueix sabent greu per ella, eprquè la veig que en té moltes ganes i ho passa malament perquè no s'atreveix... jo miro de no forçar-la i ho fem com un joc... ja veurem, segur que el dia menys pensat es deixa anar! i sí, teniu raó, aleshores ja em puc preparar!!!
Per cert, estic molt d'acord amb tu Violeta quan dius

Si un nen no gateja doncs no ho fa i punt, no hi ha cap problema, molts no ho fan.

Jo no vaig gatejar mai i no he tingut cap problema de lateraliat o psicomotricitat, ni de coordinació ni d'equilibri ni de res de res. Ja sé que é molt bo que vagin de 4 grapes, però no és imprescindible ni super important...
Seguiré animant-la quan vegi que vol però dol però no faré que es deixi anar del ditet si ella no vol, així, quan ho aconsegueixi serà perquè ella haurà volgut i no perquè jo la forci, oi?
Ostres, és que em sap molt de greu veure-la que vol i no s'atreveix!

[glorieta]

Amb en Pol en comptes d'agafar-lo per el dit l'agafava per l'esquena, amb la roba. Això fa que no "necessitin" el dit per caminar. Al començament l'agafava fent pressió per a que ho notés i a poc a poc vas agafant més fluix fins que ho deixes de fer.

Em van explicar una vegada però, que a la filla d'un conegut va anar un temps amb una agulla d'estendre penjada a l'esquena pq era algo totalment psicològic. Si no notava algo a l'esquena no caminava i ells ja no l'aguantaven gens!

De totes maneres, la veritat és que cada nen té el seu ritme i no val la pena intentar accelerar-los!

[Alesta]

Em van explicar una vegada però, que a la filla d'un conegut va anar un temps amb una agulla d'estendre penjada a l'esquena pq era algo totalment psicològic. Si no notava algo a l'esquena no caminava i ells ja no l'aguantaven gens!

Molt bo això!!!!! ja me l'imagino...

[aixamb]

La meva petita fa exactament el mateix, s'aixeca, però no acaba de fer passets sola, sempre busca les nostres mans, igualment si està amb el caminador i ens té a prop, es deixa anar per agafar-nos a nosaltres, suposo que la fem sentir segura. I per tota la informació que he vist al fòrum crec que ella soleta ja veurà quan vol caminar sola, sense dependre de res ni de ningú, quan es vol desplaçar i no estem a prop gateja i ja està! (Ella va aprendre a caminar -agafada sempre- abans que gatejar)

[Takita]

Alesta, no pateixis perquè, com ja t'han dit, caminarà soleta quan es vegi preparada i més val així perquè anirà més segura i quan caigui no agafarà por.

[Alesta]

Noies, moltes gràcies a totes!
Fa tres dies patia una miqueta per si no li marxava la por a deixar-se anar i ara tinc un altre mal de cap i és que : s'ha deixat anar!!!! jejejeje. Ara vaig darrera la peke per si posa les mans a les portes o els dits als endolls.... jajaja, haig de fer una bona repassada de tots els sistemes de seguretat que he posat a casa... em sembla que me'n falta algun...
Bé, un assumpte solucionat i un altre per resoldre...