Tot el sant dia picotejant...

[minerva.77]

Doncs així es passa el dia la meva nena, picotejant...
comencem a mitg matí, ha passat una hora de la llet i els cereals i ja comença a demanar per menjar altre cop. I picoteja bastonets, o galetes o tot junt... mentre arriba l´hora de dinar.
Arriba el migdia i dinem i fa la mitgdiada. Pero quan es desperta... li dono el berenar, si, pero es menja un plàtan, un o dos petit suisse, un entrepà de pernil dolç, i després que si bastonets, galetes, una mica de briox... i aixó des de les 5 a les 7 de la tarda. Total que quasi s´ajunta amb el sopar, que li donem a les 8 o així. I es menja el sopar i després sopem nosaltres i també ens demana... i després abans de dormir, es pren el pit...
I es passa gairebe tot el dia menjant... Aixó es normal? està bé de pes i tot, pero no sé, es que ho trobo massa menjar per l´estòmac que té... es com si mai estigués tipa.
El pediatra diu que si menja, doncs millor, pero no sé, em sembla massa, no?
que en penseu? us ha passat?

[Ítaca]

La meva nena, si ens veu a nosaltres jalar algo entre hores (encara q acabi d'esmorzar, dinar o berenar...), sempre ens està demanant també... és a dir, q també picaria durant tot el dia! Suposo q és normal a aquesta edat... (veig q es porten poca diferència)

[aivlis]

jajaja! El meu tb picaria tot el dia (si l'hi oferis!).
Una taula parada i gent menjant per ell és una provocació a la qual no es pot resistir!!! Des de l'any k menja trossos i vam optar pk menges amb nosaltres a taula, sino repetia dinar, sopar, esmorzar: primer el seu i després juntament amb nosaltres picotejant pa, el menjar del nostre plat....
És evident que no és per gana...suposo k és per curiositat!

[JUDIT V]

M'acabes de descriure el meu petit Èric minerva.77.
L'Èric només vol menjar patates, palets de pa, galetes, galetes d'arròs, cereals Kellog's...i si no n'hi dones et fa marranades cada vagada q acabes amb els cabells drets fins q no li dónes algo, i al cotxet sempre ha de menjar. A l'hora dels menjars menja com sempre, mai s'ho ha acabat tot però menja bastant bé ara i quan acaba de dinar ja demana picotejar un altre cop. Del q mangem nosaltres no en vol ni provar una mica, els trossets no li van gens i és un neguit tot el dia.
Finalment anem amb una homeòpata, ens ha dit q és com ansietat. Com que és molt nervios i no s'entretén amb cap joc ni joguina necassita mastegar i amb el cotxet també pq no pot estar quiet, així és l'unica manera q puc anar a passejar, amb la boca plena sempre. Si camina no menja però no podem anar a peu pq no vol anar on jo vull, vol fer la seva.
Al cotxe és un estress total, mai s'hi ha adormit, ni amb música, ni joguines, ni menjar, ni pipa i la tele no li agrada. És pensar q hem d'anar a un lloc i ja fer-nos mandra i tot de pensar q l'hem de sentir rondinar tota l'estona fins q es va acelerant i acaba ben empipat i amb crits i plors.
Nosaltres si q la tenim xunga la cosa. Ja et dic, anem amb l'homeòpata i hem començat un tractament amb flors de Bach. En principi hi vam anar pq estava sempre malalt i ara ja no necessitem ni Dalsy ni Apiretal, això és bò, a veure si també solucionem aquest neguit q té...
Quin rotllo us he fomut...si més no us hauré tranquilitzat i pensareu q teniu uns nens tranquilíssims després de llegir això eh? jajaja!

[petazetas]

Doncs nosaltres ara li hem de parar els peus, abans la Lia jalava pels descosits, picoteos, el que no eren picoteos pero dinava i sopava la mar de bé.

Ara continua sent un hobbit menjant entre hores però començem a tenir molts problemes a l'hora de sopar, per tant el que menja per la tarda ho començarem a vigilar molt per tal de que sopi.

[minerva.77]

Ah, bueno, ja veig que no es l´unica...je,je

Judit la meva nena es igual. Al cotxet no vol anar, i per poder sortir a passejar ha d´anar menjant tota l´estona, d´aqui lo que us explicaba que de 5 a 7 (que es quan sortim a passejar) va menjant tota l´estona. Es molt nerviosa i per aixó no vol cotxet. I a casa no para quieta per res. Tinc sempre la cuina tancada perque si anem, va darrera nostre i ja comença a demanar per mejar, encara que s´acabi de prendre el seu menjar...
Crec que tambe pot ser l´ansietat que tu dius.