Donar pit estant operada?
-
jessicacarlo
- :: poltre
- Entrades: 681
- Membre des de: ds. gen. 19, 2008 8:34 am
- Ubicació: Sant Joan de Vilatorrada
- Contacta:
Donar pit estant operada?
Hola guapes! 
Des que sé que estic embarassada que tinc una gran preocupació doncs no sé què fer... Estic operada del pit ja fa tres anys, quan em vaig operar el cirurgià em va comentar que no hi hauria problema per poder donar el pit...
Però resulta que el meu ginecòleg em comenta que si ara ja m´està sent dolorós l´augment de pit propi de l´embaràs (tinc molèsties amb les pròtesi), que es veu que amb la pujada de la llet, etc tindré moooltes molèsties i que ho passaré malament, i que m´aconsella NO DONAR PIT. Li vaig preguntar si és pel risc de poder-li passar gel de la pròtesi o què i em diu que no, que perill no n´hi hauria...
És clar, tothom m´aconsella que no sigui tonta i que ho provi, que no el faci cas... però és que és el ginecòleg... no sé...
Volia preguntar si alguna de vosaltres ha passat per això o si coneixeu algun cas, què han fet elles i com ho han portat...
Moltes gràcies per endavant!!!
Des que sé que estic embarassada que tinc una gran preocupació doncs no sé què fer... Estic operada del pit ja fa tres anys, quan em vaig operar el cirurgià em va comentar que no hi hauria problema per poder donar el pit...
Però resulta que el meu ginecòleg em comenta que si ara ja m´està sent dolorós l´augment de pit propi de l´embaràs (tinc molèsties amb les pròtesi), que es veu que amb la pujada de la llet, etc tindré moooltes molèsties i que ho passaré malament, i que m´aconsella NO DONAR PIT. Li vaig preguntar si és pel risc de poder-li passar gel de la pròtesi o què i em diu que no, que perill no n´hi hauria...
És clar, tothom m´aconsella que no sigui tonta i que ho provi, que no el faci cas... però és que és el ginecòleg... no sé...
Volia preguntar si alguna de vosaltres ha passat per això o si coneixeu algun cas, què han fet elles i com ho han portat...
Moltes gràcies per endavant!!!
Tranquila, estimada. Pots donar el pit perfectament estan operada, sempre i quan en l'operació no hagin tallat els conductes mamaris, q ho dubto pq ja fa molt temps que no es fa.
Això si, quan estiguis més abansada ves a un grup de suport, posa't en contacte amb elles i els hi ho comentes pq si hi ha algun problema al iniciar la lactància (q n'hi sol haver estant o no operada) et puguin ajudar el més aviat possible i tingueu una lactància plaent i feliç.
Això si, quan estiguis més abansada ves a un grup de suport, posa't en contacte amb elles i els hi ho comentes pq si hi ha algun problema al iniciar la lactància (q n'hi sol haver estant o no operada) et puguin ajudar el més aviat possible i tingueu una lactància plaent i feliç.
Mare del Roc (27/11/04) i de la Jana, nascuda a casa en un part fugaç (20/08/07).
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
Hola Jessicacarlo!
espero que et pugui servir la meva experiència prèvia, perque em queden dos mesos per tenir el meu primer fill.
Tot i que el cas és diferent, a la pràctica el problema és ben semblant, t'explico:
A mi em van operar d'un càncer de mama encara no fa un any. vaig tenir molta sort, perquè me'l van detectar tant aviat que no he hagut de fer quimios ni res més, apart del fet que em van extirpar part d'un del pit afectat, incloent-hi el mugró i els conductes de la llet.
Des de bon començament, la meva inquietud va ser per si podria alletar. I des de llavors no he parat de buscar informació, contrastar opinions de diversos metges, en fi, m'he hagut de "buscar la vida", perquè he arribat a la conclusió que la majoria de metges (incloent-hi els especialistes en patologies mamàries, que se suposa que haurien de ser els grans experts) no en tenen ni idea. La incomprensió que m'he trobat respecte l'alletament ha estat important, però per sort no m'he ressignat.
Fa temps vaig trobar una web que parla de l'alletament després d'una operació de reducció o augment de pit. Està en anglès, però és el més complet que he trobat fins al moment. Si ho vols, puc mirar de trobar-la i te l'envio així que la tingui.
Bé, et puc explicar tot el tour que he fet de metge en metge demanant opinions, seria una mica massa llarg. La conclusió, però, és que és possible alletar, amb més dificultats que una persona que no hagi passat per cap operació, és clar, però que amb molta paciència i amb una atenció especial és possible fer-ho.
espero que et pugui servir la meva experiència prèvia, perque em queden dos mesos per tenir el meu primer fill.
Tot i que el cas és diferent, a la pràctica el problema és ben semblant, t'explico:
A mi em van operar d'un càncer de mama encara no fa un any. vaig tenir molta sort, perquè me'l van detectar tant aviat que no he hagut de fer quimios ni res més, apart del fet que em van extirpar part d'un del pit afectat, incloent-hi el mugró i els conductes de la llet.
Des de bon començament, la meva inquietud va ser per si podria alletar. I des de llavors no he parat de buscar informació, contrastar opinions de diversos metges, en fi, m'he hagut de "buscar la vida", perquè he arribat a la conclusió que la majoria de metges (incloent-hi els especialistes en patologies mamàries, que se suposa que haurien de ser els grans experts) no en tenen ni idea. La incomprensió que m'he trobat respecte l'alletament ha estat important, però per sort no m'he ressignat.
Fa temps vaig trobar una web que parla de l'alletament després d'una operació de reducció o augment de pit. Està en anglès, però és el més complet que he trobat fins al moment. Si ho vols, puc mirar de trobar-la i te l'envio així que la tingui.
Bé, et puc explicar tot el tour que he fet de metge en metge demanant opinions, seria una mica massa llarg. La conclusió, però, és que és possible alletar, amb més dificultats que una persona que no hagi passat per cap operació, és clar, però que amb molta paciència i amb una atenció especial és possible fer-ho.
... com molt bé t'ha dit el teu metge, no hi ha perill que el gel de la pròtesi passi a la llet, però si que podria ser que si d'alguna manera algun dels conductes galactòfors han estat "tocats" per la operació, tinguis molèsties o fins i tot dolor en major o menor grau els primers dies. res que no es pugui solucionar amb paciència i amb l'ajuda d'una assessora de lactància, que és qui millor et pot aconsellar. En el cas del consell del teu ginecòleg, bé, jo t'aconsellaria que no et desaniméssis, jo he sentit versions per a tots els gustos i si hagués fet cas a la primera opinió que vaig sentir ja no m'hauria molestat no a voler intentar-ho. si després veus que et fa mal i que no vols continuar, sempre estàs a temps de deixar-ho estar, però com a mínim ho hauràs intentat. Almenys jo ho veig així.
Si t'interessa la web aquesta que et comentava, digue-m'ho.
Per la resta, no et puc dir gaire més. espero que´trobis algú que et pugui dir alguna cosa més.
Si t'interessa la web aquesta que et comentava, digue-m'ho.
Per la resta, no et puc dir gaire més. espero que´trobis algú que et pugui dir alguna cosa més.
Aletheia, quina força de voluntat i quin exemple que dones a moltes dones. Espero que et vagi molt bé l'alletament, i que ens ho expliquis quan arribi el moment. Et felicito de tot cor per lluitar d'aquesta manera pel què vols!!
<a><img src="http://bf.lilypie.com/TsWXp2.png" alt="Lilypie Breastfeeding Ticker" border="0"></a>
http://grupdesuportcreixement.blogspot.com
http://grupdesuportcreixement.blogspot.com
-
jessicacarlo
- :: poltre
- Entrades: 681
- Membre des de: ds. gen. 19, 2008 8:34 am
- Ubicació: Sant Joan de Vilatorrada
- Contacta:
Gràcies Aletheia!
Primer de tot l´enhorabona per ser tan valenta i pel teu afany de superació. Admiro la teva força i t´animo a que no la perdis mai i a que segueixis així sempre.
La veritat és que m´ha reconfortat moltíssim el teu misatge, ja que és horrible quan no saps cap a on tirar ni a qui fer cas... No hi ha gairebé informació i et trobes una mica perduda. T´agraïria enormement si em poguessis facilitar quan puguis aquesta web, tot i que estigui en anglès (més o menys em defenso, je je).
M´imagino la incertesa quan anaves de metge en metge i no en treies l´aigua clara, eh? Increíble... ni ells es posen d´acord ni t´ofereixen una resposta clara!
Jo crec que és més aviat una decisió pròpia, nostra, i la veritat és que crec que m´agradaria intentar-ho, ja que sempre estem a temps de deixar-ho.
Aletheia, a tú et queda ben poquet i podràs esbrinar el desenvolupament que tindrà aquesta nova experiència que és l´alletament. Desitjo que tot vagi molt bé i que puguis compartir-ho amb nosaltres!
Moltes gràcies i una abraçada ben forta!
La veritat és que m´ha reconfortat moltíssim el teu misatge, ja que és horrible quan no saps cap a on tirar ni a qui fer cas... No hi ha gairebé informació i et trobes una mica perduda. T´agraïria enormement si em poguessis facilitar quan puguis aquesta web, tot i que estigui en anglès (més o menys em defenso, je je).
M´imagino la incertesa quan anaves de metge en metge i no en treies l´aigua clara, eh? Increíble... ni ells es posen d´acord ni t´ofereixen una resposta clara!
Jo crec que és més aviat una decisió pròpia, nostra, i la veritat és que crec que m´agradaria intentar-ho, ja que sempre estem a temps de deixar-ho.
Aletheia, a tú et queda ben poquet i podràs esbrinar el desenvolupament que tindrà aquesta nova experiència que és l´alletament. Desitjo que tot vagi molt bé i que puguis compartir-ho amb nosaltres!
Moltes gràcies i una abraçada ben forta!
Gràcies jessicacarlo,
però tot i així no et pensis, tinc les meves pors.
M'encantarà poder explicar-vos-ho quan porti un temps, surti com surti. Realment de tot plegat, el que em fa dubtar més és el fet de no tenir algú que hagi tingut una experiència semblant per comentar-ho, de vegades només poder parlar-hi una estona i posar experiències en comú ajuda tant...
Així que en un parell de mesos compta-hi (sempre que tingui 5 minuts per conectar-me, eh?)!
Ah, la web que et deia és:
www.bfar.org
hi ha un apartat que posa Implant, però hi ha un munt d'informació general que et pot resultar molt útil, com els articles o les històries personals.
Una abraçada
però tot i així no et pensis, tinc les meves pors.
M'encantarà poder explicar-vos-ho quan porti un temps, surti com surti. Realment de tot plegat, el que em fa dubtar més és el fet de no tenir algú que hagi tingut una experiència semblant per comentar-ho, de vegades només poder parlar-hi una estona i posar experiències en comú ajuda tant...
Així que en un parell de mesos compta-hi (sempre que tingui 5 minuts per conectar-me, eh?)!
Ah, la web que et deia és:
www.bfar.org
hi ha un apartat que posa Implant, però hi ha un munt d'informació general que et pot resultar molt útil, com els articles o les històries personals.
Una abraçada
-
jessicacarlo
- :: poltre
- Entrades: 681
- Membre des de: ds. gen. 19, 2008 8:34 am
- Ubicació: Sant Joan de Vilatorrada
- Contacta:
Hola noies!
Ja torno a ser per aquí. L'Aran va néixer el dia 27 de març, ja fa més de tres setmanes, i ara sí que us puc explicar com em va l'alletament del meu fill. Encara em queda posar-me i explicar fil per randa el part a casa, però això en un altre moment.
Bé, començar per dir-vos que no he tingut cap problema!!!
Increïble, després de les prediccions diverses de que tindria inflamació, dolor, pressió al pit, etc etc, resulta que no he tingut res de res. Durant l'embaràs vaig passar alguns moments complicats, amb molts dubtes, perque jo estava convençuda de donar el pit, però alguns metges m'ho havien pintat una mica negre, fins i tot un em va dir que ni boja, "que m'ho tregués del cap "(cito literalment).
Bé, jo em vaig dedicar a preguntar a qualsevol que sabés una mica sobre pits/lactància: ginecòlegs, especialista en patologies mamàries, assessores de lactancia, metges homeòpates i llevadores. No sé si em vaig oblidar de preguntar-li a algú
per no parlar de les hores i hores que em vaig arribar a estar buscant info per internet...
Doncs el meu fill Aran va néixer un dijous, i finalment, entre les llevadores i els gines vam arribar a la conclusió que per evitar (sempre en el meu cas concret, eh) que el pit que no té mugró s'omplís de llet havíem de fer compressió i aplicar fred un cop pugés la llet. Des del segon dia em vaig entaforar 2 sostenidors d'esport ben ajustadets (retallant el costat del pit sa i deixant-lo a l'aire), un sobre l'altre, i els vaig dur posats dia i nit durant 4 dies
Em rentava cada dia, eh, no us penseu, jeje. I jo a esperar la pujada de la llet.... 
Al mateix temps em prenia un remei homeopàtic per si tenia una mica d'inflamació, i ni vaig notar la pujada ni res, com a molt una lleugera molèstia com quan t'ha de venir la regla i prou, però quasi ni ho vaig notar. I tothom m'anava trucat els primers dies per saber si ja havia començat a tenir dolor o molèsties, ma mare, les llevadores, la nostra doula.. crec que tots ens hem sorprès de com ha anat. Conclusió: EL COS ÉS SAVI!
Amb tot el que m'he arribat a amoïnar amb aquest tema i ara em sembla increïble que hagi quedat en res, la de discussions que he tingut amb la meva família perquè volien que ho deixés estar sense tan sols intentar-ho... I ara em sento tant feliç d'haver fet el que em deia el cor.
25 dies de teta i l'Aran no para de créixer!!! :koala: I el què ens queda, quan la gent em pregunta si li dono el pit, no puc evitar-ho, els responc SÍÍÍÍÍ!!!!! amb una cara de felicitat, jeje
Així que només em queda donar-vos molts ànims i que gaudiu tant donant el pit com jo. Jessicacarlo, ja veuràs que no tindràs cap problema.
Una abraçada,
Alícia i Aran
Ja torno a ser per aquí. L'Aran va néixer el dia 27 de març, ja fa més de tres setmanes, i ara sí que us puc explicar com em va l'alletament del meu fill. Encara em queda posar-me i explicar fil per randa el part a casa, però això en un altre moment.
Bé, començar per dir-vos que no he tingut cap problema!!!
Increïble, després de les prediccions diverses de que tindria inflamació, dolor, pressió al pit, etc etc, resulta que no he tingut res de res. Durant l'embaràs vaig passar alguns moments complicats, amb molts dubtes, perque jo estava convençuda de donar el pit, però alguns metges m'ho havien pintat una mica negre, fins i tot un em va dir que ni boja, "que m'ho tregués del cap "(cito literalment).
Bé, jo em vaig dedicar a preguntar a qualsevol que sabés una mica sobre pits/lactància: ginecòlegs, especialista en patologies mamàries, assessores de lactancia, metges homeòpates i llevadores. No sé si em vaig oblidar de preguntar-li a algú
per no parlar de les hores i hores que em vaig arribar a estar buscant info per internet...
Doncs el meu fill Aran va néixer un dijous, i finalment, entre les llevadores i els gines vam arribar a la conclusió que per evitar (sempre en el meu cas concret, eh) que el pit que no té mugró s'omplís de llet havíem de fer compressió i aplicar fred un cop pugés la llet. Des del segon dia em vaig entaforar 2 sostenidors d'esport ben ajustadets (retallant el costat del pit sa i deixant-lo a l'aire), un sobre l'altre, i els vaig dur posats dia i nit durant 4 dies
Em rentava cada dia, eh, no us penseu, jeje. I jo a esperar la pujada de la llet....
Al mateix temps em prenia un remei homeopàtic per si tenia una mica d'inflamació, i ni vaig notar la pujada ni res, com a molt una lleugera molèstia com quan t'ha de venir la regla i prou, però quasi ni ho vaig notar. I tothom m'anava trucat els primers dies per saber si ja havia començat a tenir dolor o molèsties, ma mare, les llevadores, la nostra doula.. crec que tots ens hem sorprès de com ha anat. Conclusió: EL COS ÉS SAVI!
Amb tot el que m'he arribat a amoïnar amb aquest tema i ara em sembla increïble que hagi quedat en res, la de discussions que he tingut amb la meva família perquè volien que ho deixés estar sense tan sols intentar-ho... I ara em sento tant feliç d'haver fet el que em deia el cor.
25 dies de teta i l'Aran no para de créixer!!! :koala: I el què ens queda, quan la gent em pregunta si li dono el pit, no puc evitar-ho, els responc SÍÍÍÍÍ!!!!! amb una cara de felicitat, jeje
Així que només em queda donar-vos molts ànims i que gaudiu tant donant el pit com jo. Jessicacarlo, ja veuràs que no tindràs cap problema.
Una abraçada,
Alícia i Aran
<img src="http://md.lilypie.com/52RKp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0">
-
VisitantVi
-
VisitantVi
-
jessicacarlo
- :: poltre
- Entrades: 681
- Membre des de: ds. gen. 19, 2008 8:34 am
- Ubicació: Sant Joan de Vilatorrada
- Contacta:
Ostres Aletheia! Feia tant de temps que no entrava en aquest post...
MOLTES FELICITATS PER PART DOBLE!!!!
1) Perquè ja tens amb tu a l´Aran, perquè una nova vida ha començat, aquella que portaves desitjant tant de temps...
2) Perquè ets una valenta, perquè a força de constància i sacrifici (i també perquè és cert que el cos és savi... je je) ho has aconseguit...
Me n´alegro moltíssim!!! Saps què ens agradaria molt guapi? Veure una foto teva alletant l´Aran... seria xulíssim!!! Je je!!!
A mí em queden 5 setmanetes... tant de bò tingui la mateixa sort i poguem compartir el moment...
Un petonarro ben fort!!!!
MOLTES FELICITATS PER PART DOBLE!!!!
1) Perquè ja tens amb tu a l´Aran, perquè una nova vida ha començat, aquella que portaves desitjant tant de temps...
2) Perquè ets una valenta, perquè a força de constància i sacrifici (i també perquè és cert que el cos és savi... je je) ho has aconseguit...
Me n´alegro moltíssim!!! Saps què ens agradaria molt guapi? Veure una foto teva alletant l´Aran... seria xulíssim!!! Je je!!!
A mí em queden 5 setmanetes... tant de bò tingui la mateixa sort i poguem compartir el moment...
Un petonarro ben fort!!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |