Per a que no us atabalin!
Per a que no us atabalin!
Per experiència us recomano que el llibre d'en Carlos González "Mi niño no me come".
A banda de parlar sobre els nens més grandets i els problemes que nosaltres ens pensem que tenen amb el menjar (MOLT INTERESSANT. ENS PODEM PENSAR QUE EL NOSTRE NEN NO MENJA QUAN REALMENT ÉS QUE NO TÉ GANA. DÓNA CONSELLS PER EVITAR -jo de moment no ho he hagut de passar, he tingut sort pq la Joana li agrada tot- QUE DONAR EL MENJAR ES CONVERTEIXI EN HORES DE LLUITA I DESESPERACIÓ), hi ha un capítol sobre la lactància que està molt bé; igualment si li doneu el biberó.
Desmenteix molt mites i us anirà molt bé perquè no us inflin el cap amb històries com "no tens prou llet", "la teva llet no l'alimenta prou", etc...
Nooooooooooooor! A excepció de contadíssims (contadíssims amb els dits) casos especials, totes produïm la llet necessària pels nostres fills, ni més ni menys. En tenim prou, no es quedaran amb gana.
I NO COMPAREU, SI-US-PLAU! CADA NEN, ÉS DIFERENT (no parem de comentar-ho totes en tots els àmbits, no?). UNS MENGEM EN POCS MINUTS, ALTRES S'HI ESTAN LA TIRA. US S'ADORMEN MENTRES MAMEN, ALTRES NO. UNS MENGEN POC I SOVINT, ALTRES "AGUANTEN" (paraula odiosa) 3 o 4 HORES ENTRE PRESES. CADA NEN ÉS ÚNIC.
També va molt bé pel ditxós tema del pes, que no us atabalin com a mi.
Explica que no podem diagnosticar res a partir d'una comparació de pesos entre una setmana i altra i que lo dels percentils s'han d'interpretar bé.
Si jo ho hagués llegit abans, hagués sabut què contestar sempre que em deien que la Joana va justa de pes (em fa una ràbia aquesta expressió!) (que no heu vist els mofletes que té, i com n'està de feliça!)
També sobre la introducció de l'alimentació complementària, que hauria de ser això: complementària i no substitutiva de la llet (tant materna com artificial).
Em direu que no totes podeu donar el pit tant de temps, però no té res a veure. Clar que recomana alletament (matern millor segong ell, clar) exclusiu fins als 6 mesos, però no només això. També val si es dóna el biberó.
Jo ho recomano perquè no us deixeu atabalar per la infermera que us dirà, uix, aquest nen està per sota de la mitja del pes que li toca, uix, li hem de donar una ajuda. Nooooooooooooorrrrrrrrrrr!
VAJA, ALMENYS LLEGIU-HO I ADAPTEU-HO A VOSALTRES. PERÒ SEGUR QUE EN LO GENERAL US ANIRÀ DE CONYA PER ALIMENTAR TRANQUIL·LES, SENSE PATIR, ELS VOSTRES FILLS.
I prou de rotllos
A banda de parlar sobre els nens més grandets i els problemes que nosaltres ens pensem que tenen amb el menjar (MOLT INTERESSANT. ENS PODEM PENSAR QUE EL NOSTRE NEN NO MENJA QUAN REALMENT ÉS QUE NO TÉ GANA. DÓNA CONSELLS PER EVITAR -jo de moment no ho he hagut de passar, he tingut sort pq la Joana li agrada tot- QUE DONAR EL MENJAR ES CONVERTEIXI EN HORES DE LLUITA I DESESPERACIÓ), hi ha un capítol sobre la lactància que està molt bé; igualment si li doneu el biberó.
Desmenteix molt mites i us anirà molt bé perquè no us inflin el cap amb històries com "no tens prou llet", "la teva llet no l'alimenta prou", etc...
Nooooooooooooor! A excepció de contadíssims (contadíssims amb els dits) casos especials, totes produïm la llet necessària pels nostres fills, ni més ni menys. En tenim prou, no es quedaran amb gana.
I NO COMPAREU, SI-US-PLAU! CADA NEN, ÉS DIFERENT (no parem de comentar-ho totes en tots els àmbits, no?). UNS MENGEM EN POCS MINUTS, ALTRES S'HI ESTAN LA TIRA. US S'ADORMEN MENTRES MAMEN, ALTRES NO. UNS MENGEN POC I SOVINT, ALTRES "AGUANTEN" (paraula odiosa) 3 o 4 HORES ENTRE PRESES. CADA NEN ÉS ÚNIC.
També va molt bé pel ditxós tema del pes, que no us atabalin com a mi.
Explica que no podem diagnosticar res a partir d'una comparació de pesos entre una setmana i altra i que lo dels percentils s'han d'interpretar bé.
Si jo ho hagués llegit abans, hagués sabut què contestar sempre que em deien que la Joana va justa de pes (em fa una ràbia aquesta expressió!) (que no heu vist els mofletes que té, i com n'està de feliça!)
També sobre la introducció de l'alimentació complementària, que hauria de ser això: complementària i no substitutiva de la llet (tant materna com artificial).
Em direu que no totes podeu donar el pit tant de temps, però no té res a veure. Clar que recomana alletament (matern millor segong ell, clar) exclusiu fins als 6 mesos, però no només això. També val si es dóna el biberó.
Jo ho recomano perquè no us deixeu atabalar per la infermera que us dirà, uix, aquest nen està per sota de la mitja del pes que li toca, uix, li hem de donar una ajuda. Nooooooooooooorrrrrrrrrrr!
VAJA, ALMENYS LLEGIU-HO I ADAPTEU-HO A VOSALTRES. PERÒ SEGUR QUE EN LO GENERAL US ANIRÀ DE CONYA PER ALIMENTAR TRANQUIL·LES, SENSE PATIR, ELS VOSTRES FILLS.
I prou de rotllos
Yo me he leido el de Un regalo para toda la vida: Guia de lactancia materna y el de Besame mucho... y me queda el de Mi niño no me come... los dos son superrecomendables y también son del Carlos Gonzalez...
<img src="http://lilypie.com/pic/070520/R996.jpg" alt="Lilypie Primer Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://b1.lilypie.com/RU15p2.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80">
Doncs per rematar el tema, us podeu llegir el "Dormir sin llorar" de Rosa Jové.
És en la mateixa línia, però sobre la son, els despertars nocturns, què és normal i què no ho és,...
Aquest i els d'en Gonzàlez són llibres que a mi, com a mínim, m'han ajudat a entendre coses, i a triar què vull per la meva petita.
És en la mateixa línia, però sobre la son, els despertars nocturns, què és normal i què no ho és,...
Aquest i els d'en Gonzàlez són llibres que a mi, com a mínim, m'han ajudat a entendre coses, i a triar què vull per la meva petita.
Calongina
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |