com a sigut el vostre part amb l'epi??

[kitty07_ninu08]

Bones obro aquest post, (perdó si hi ha algo similar, però nose trovar-ho) perque ens expliqueu com va ser el gran dia, nervis, dolors, moment epidural etc...

[shibi]

Hola kitty!
Intentaré no enrollarme massa! jaja
Jo encara no havia arribat a les 40 s quan va néixer la meva nena. Va ser un dilluns a la matinada. Va ser molt fort pq just el dia abans, els meus cunyats ens havien portat i muntat la cadireta, jo havia acabat de fer la bossa hospi i m'havien fet una sessió de fotos de la panxa! A part, lo que més nerviós posava a la meva parella del dia del part, era el fet d'anar a bcn amb el cotxe..trobar-se un tou de trànsit, amb els nervis tenir algun accident... però dilluns a la matinada...la carretera anava buida! aisss! la nostra nena va tenir pietat de nosaltres jeje
Jo estava tranquila, però les contraccions eren horroroses. Aguantava quan el dolor era davant (com una regla molt intensa), però després el dolor anava enrere, cap als ronyons, llavors veia les estrelles.
Al arribar al hospi estava només de 2 cm, però coll úter borrat. Vaig tenir que aguantar fins als 5 cm per l'epidural. Quan van venir per posar-me l'epidural pensava que allí s'acabaria el meu dolor. Però...al tenir lordosis...van tardar 1 hora + 10 punxades per poder posar-me l'epidural. I entre punxada i punxada..contraccions..horrorós! Em deien: "però curva't bé i amaga la panxa" i jo ¬¬ "com voleu que amagui aquest panxot déu meu!" A sobre, no van deixar entrar a la meva parella...(Ara penso que va ser lo millor...pq ell s'hagués posat molt nerviós).
Un cop posada l'epidural, el dolor va marxar i jo estava com si res! Em vaig adormir un ratet i tot. El problema és que l'epidural va fer que el part s'enlentís. També em va donar tremolors i febre. Com que el part anava tan lent, es veu que la meva nena ja estava super cansada i el bateg li va començar a disminuïr. Van aparèixer un tou de metges i nosé què em van donar. Algun medicament que va fer que el meu cor anés a 1000! (semblava que m'explotava el cor). Així jo bombejava més sang i ajudava a que les pulsacions de la nena augmentéssin.
Després va tocar emputjar. Jo emputjava però no notava res. Una infermera se'm va asseure a sobre i tot ufff! no podia ni respirar! I recordo que la meva parella aguantava el focus perquè se'ls hi havia trencat i no s'aguantava sol jajaja un show! De cop vaig notar una presió molt gran a sota. Com si m'anés a partir! Era la nostra nena! Vaig notar com sortia, però sense cap dolor (a part de la infermera que tenia a sobre ¬¬ jaja). 12 hores + 5 pujos després, em van posar la Clàudia a sobre. En aquell instant el temps va parar i em vaig sentir la persona més feliç del món!

[RedVelvet]

Kitty 07... t'explico la meva experiència.

Nosaltres vama anar cap a l'hospi a les 8 del matí amb les primeres contraccions, perquè ens va dir la llevadora que anéssim tirant cap allà no sigués cas que ens agafés trànsit pel camí.
Un cop allà em van mirar i fer un tacte i em van trencar la bossa que encara duia sencera... Em van deixar a una sala de dilatació amb el meu home i de tant en tant anava entrant la llevadora a veure com anava tot. Va arribar un punt que no podia més del mal de les contraccions.. suava, tenia ganes de vomitar... però allà estava aguantan com una campiona!
Un dels cops que va entrar la llevadora em va mirar i em va dir que anàvem cap al paritori a posar epi i ja ens quedàvem allà.
La veritat és que l'epidura molt bé.. la punxada molt lleugera, només una pressió i al mig minut ja afluixava el mal, encara que continuava sentint les contraccions, notava una pressió a la panxa i els ronyons.. però ja no feia tant mal.
Quan vaig acabar de dilatar, va entrar la meva gine, la llevadora i una infermera i també uns gines que estàven de pràctiques a mirar Em van dir que m'agafés a uns ferros que hi havien a la camilla i que quan tingués ganes apretés... La llevadora tmb estava arrepenjada sobre la meva panxa per evitar que la nena tornés a pujar després dels pujos.
Van ser 3 pujos i la Júlia ja estava fora!!

Ho tornaria a repetir tot tal qual!!

Ànims i que vagi molt bé!

[Boniqueta]

Hola Kitty, doncs aquí t’explico la meva experiencia:

Era diumenge (dia 7 de juliol) i al matí havíem anat a la piscina amb el meu home i tot estava normal i correcte (estava de 38+6). El cas és que després de dinar i aixecar-me de taula vaig notar com si se m’estigués escapant el pipi però només unes gotetes. Vaig anar al lavabo i evidentment era com si se m’hagués escapat....la veritat és que no li vaig donar gaire importància. Al cap de cinc minuts em va tornar a passar i aquesta vegada van ser més de dues gotes i a més no ho podia aturar....em vaig posar un salvaslip per veure si s’empapava molt o no i cada vegada anava a més. Vaig trucar a la llevadora i em va dir que m’esperés un quart d’hora i que si seguia igual que anés cap a l’hospital a veure què podia ser, però em va dir que no patís perquè no tenia pinta que estigués de part....la veritat és que no tenia ni contraccions ni res.

No vaig tenir paciència i als cinc minuts de parlar amb la llevadora, vam anar a l’hospital. El primer que em van fer va ser un tacte, no estava gens dilatada però se m’havia fet un forat a la part alta de la bossa i per això el líquid anava baixant molt poc a poc. Degut a això, tot i no estar de part, em van haver d’ingressar perquè em van haver de posar un antibiòtic per evitar possibles infeccions i em va dir que si a l’endemà no em posava de part, me l’haurien de provocar. Total que estava a l’hospital, més fresca que una rosa i amb la sensació d’estar-me pixant contínuament.

A l’endemà les contraccions no venien de manera que a les 12 del migdia em van posar oxitocina per començar a estimular les contraccions. Poc a poc van anar venint, molt suaument però vaig poder dinar i tot. Cap a les 15 hores ja eren totalment intenses, ja no les podia aguantar més (cal dir que no aguanto gaire el dolor...) i només estava dilatada de 3 cm. Em van fer esperar fins a 5cm. per posar-me l’epidural i quan me la van posar vaig començar a respirar una mica. Però vaig tenir la mala sort que només se’m va adormir la part dreta del cos i em van haver de posar de costat per tal que l’anestèsia baixés també cap a la part esquerra.
Entre que em van posar l’epidural i va néixer la nena només va passar una hora. La veritat és que tinc molt bon record del part i puc dir que l’epidural és un gran invent!! Admiro les valentes que pareixen sense epidural perquè jo no hagués pogut.

Et puc dir que si tot va bé, repetiré!! ;)

[rateta23]

Hola!!! T'explico la meva.:
Vaig anar a urgencies amb contraccions peró no dilatava, després de hores vaig començar a dilatar una mica peró les contraccions eren més fortes, em van tenir que ajudar a trencar la bossa i vaig començar a dilatar, em van pusar la epi 3 cops!!! Perque el mal no marxava, al final no sentia les cames suposo que de tanta epidural, peró després em va venir ansietat perque pensava que al moment d'apretar no ho sabria fer perque no sentia les cames, va ser una sensació molt desagradable, peró va venir l'anastecista i em va baixat el gota a gota, jo preferia sentir les cames m'era igual el mal. Peró aixis despres de començar-me a sentir les cames i encara amb mal, vaig començar a apretar, crec que va ser mitja hora d'apretar fins que va surtir el nostre fill, un cop fora el nostre nen tooots els mals desapareixen i penses que per ell tornaries

[Cotones]

La meva..XDXDXD

Jo estaba de 42 setmanes i el médic de la mútua ja m'havia programat per el divendres 24F de 2012, doncs la baldufa va voler sortir el dia d'abans, vaig "trencar aigües" a l'una de la madrugada, i vaig anar cap a l'hospi després d'haver-me dutxat, pres un got de llet, esperat a que es dutxés en Cotones i sense una sola constracció (com la boniqueta).
Hem van deixar a la sala de dilatació tota la nit i cap a las 11 de la matinada (durant la nit havia anat pasant la llevadora) va venir el meu gine amb la llevadora i hem van dir que hem posarien oxitocina i la epi (tot a l'hora).
A mi sincerament hem donava més por la epi que el part ensí, pero la anestesista (que venia també amb una de les que van mirant) va ser molt amable, com també havia una infermera a la habitació li vaig demanar que sisplau m' hagafés per que hem donava molta por no veure el que m'estaven fent. I ella va venir i hem va ajudar a possicionar-me i sobretot a relaxarme. I la punxada no la vaig notar res, no si si és que hem van anestesiar la zona o no se...¿¿???

Una vegada posada l'epi + l'oxitocina, el meu gine hem va acabar de trencar la bossa, i res...la baldufa va neixer sobre les 15:45h..Tot i que va ser un part "llarg" com que estaba amb la epi només vaig sentir alguna punxada als ronyons, però totalment soportable (és veu que hi han parts que venen de ronyons i de ahí el dolor reflexat a la zona..¿¿??).
I una vegada al quirofan un parell d'emputxades i la llevadora fent pressió per que la nena no tornés a pujar (no volia sortir, eh?) i bé.
I així va neixer el meu bitxillo amb epi.

P/D: signaria per que el segon sigués igual que el primer.

[neuetes]

Doncs jo sóc la nota discordant, no tinc cap bon record de la epidural.
El part de la primera va ser amb epidural, que la vaig demanar quan estava dilatada de 8 cm. Reconec que la vaig demanar per por i fins aleshores el part havia transcorregut amb normalitat. Va ser posar-me-la i el part es va alentir, no avançava, em van posar oxcitocina i a l'expulsiu em vaig endur el ple al quinze: episotomia + maniobra de Kristeller (vaja, allò que alguna ha dit que "es va posar una infermera al damunt" que apart de perillosa, està desaconsellada per la OMS) i no va acabar amb més instrumentalització perquè ... mireu, no ho sé, però ja em van amenaçar que si no "emputxava amb força acabaria amb forceps". Però com volien que empenyés si no notava res? En fi, el que no em va agradar de la epidural va ser la manca de llibertat, lligada pel cateter de la epidural i la via, posada al potro cames amunt on només podia moure el cap, em vaig sentir com un animal indefens, espantat i aturdit... no no no... no ho volia tornar a repetir!! a més, no em van posar del tot bé la epidural i vaig aguantar mesos i mesos i mesos de dolor a la zona. El que tampoc em va agradar gens és que informessin tant i tant poc al CAPs dels contres de la epidural... sempre es tendeix a dir que "és fabulosa" però com tot hi ha efectes secundàris i posar-te-la o no, pot comportar més instrumentalització que potser no hagués fet falta. Si per treure el dolor, m'he de sentir com un animal lligat i submís? ai, no no. Aixó no fa per mi. Si algú m'ho hagués dit, si hagués llegit tant com he llegit ara, el primer part segur que hagués sigut natural.

El segon part va ser natural i no hi ha color. Vaig parir assentada, la posició la vaig triar amb llibertat, vivint i notant cada una de les contraccions, sent conscient del moment que vivia, notant com la meva nena lliscava per dins meu, com m'obria perquè sortís, el meu cos era qui dirigia el part, no els crits del personal sanitari com em va passar amb el primer. Les llevadores que em van atendre m'acompanyaven sense interferir. Em vaig sentir poderosa. Ningú em va dir quan havia d'empènyer, ningú es va posar al damunt meu fent pressió a la meva panxa, ningú em va trencar la bossa d'aigües (es va trencar sola en una de les contraccions) i no vaig tenir ni un sol punt. Vaig sentir dolor, es clar, però no vaig patir, vaig gaudir parint.

No tots els parts han d'acabar amb la epidural posada. És una opció, es clar, però no una obligació. Les classes de preparació al part donen per suposat que pariràs a un hospital, que et posaràs la epidural i que no molestaràs massa per deixar fer als metges, quan el procès de parir és un moment natural, mamífer i salvatge.

[elpoma]

Hola!!

doncs em vaig aixecar el matí i semblava que m'estigués fent una mica de pipí, com que a 1a hora de la tarda tenia hora per corretges i tacte doncs no vaig anar cap a urgències fins llavors. Vaig agafar el cotxe (l'elpomo treballava) i jo em trobava perfectament. Ni una contracció a les corretges. Em fan el tacte i em diuen que estic perdent líquid, que em quedo ingressada i que si no tinc contraccions, l'endemà em posaran l'oxitocina. Tota la nit perfecte, l'endemà a les vuit del matí em van posar l'oxitocina, van començar les contraccions, el pitjor era que no em podia aixecar del llit perquè estava sempre amb les corretges posades (i les contraccions estirada sense moure't són... ufff!!!). Al cap d'unes 3 hores ja de 5 cm em van posar la epidural (llavors em vaig adormir una estona i tot), cap a les 13 h dilatada de 10 cm cap al paritori i a les 14:07 neixia la meva princesa (amb forceps i epi (jo no podia més, estava molt cansada i durant la nit no havia dormit gens, i crec, cosa que no em van dir mai, que la nena començava a patir). A partir d'aquell moment ja va començar una altra història meravellosa.

[gisa]

Hola kitty... la meva aventura amb l'epidural tampoc és massa positiva i si mai em torno a quedar embarassada intentaré parir sense. Bé, al gra: a les 40 + 3 vaig fissurar la bossa. Després de 6 hores a casa amb contraccions que cada cop s'intensificaven més i es feien més doloroses, vaig pensar que ja estava de part i vam marxar a l'hospital (juro que el proper cop m'esperaré unes quantes hores més, aquest va ser el meu gran error!. Un cop allà van comprovar que tenia la bossa fissurada però les contraccions van desaparèixer. Malgrat tot, m'havia de quedar ingressada, ja que m'havien d'administrar antibiòtic i si no em posava de part en 24 hores, me l'havien d'induir. Vaig fer mil quilòmetres, pilota... i la cosa no es va activar. L'endemà em van enxufar l'oxitocina i va començar el festival. Tot anava molt lent i 8 o 9 hores més tard vaig demanar l'epidural: estava molt cansada, tenia molta son de no dormir gaire les dues nits anteriors i estava adolorida. La punxada, molt bé. Em van posar una mena catéter amb una bomba dosificadora i genial, el dolor va desaparèixer però tenia sensibilitat i notava les contraccions. Vaig poder dormir una estoneta i recuperar forces. Van passar les hores i el part seguia avançant molt lentament. L'epidural va deixar de fer efecte i vaig avisar però no venia ningú a posar-me'n més. Jo seguia dil.latant i quan ja quasi estava completa va venir una altra anestessista i en comptes de la bomba dosificadora em va fotre un xute i de cintura per avall va desaparèixer tot! Cagada!! Era l'hora de l'expulsiu i no notava ben res, no sabia quan ni com havia d'apretar i em van entrar uns tremolors bestials i incontrolables. Ja a la sala de parts, em dirigien i jo feia el que em semblava, però no apretava bé i em sentia súper impotent i molt nerviosa, perquè no notava res, i per més que m'esforçava no tenia cap mena de control. Al final, la nena estava encallada al canal de part i va començar a fer bradicàrdies. Allà es va començar a mobilitzar tothom, vaig veure el meu home blanc com el paper de fumar al meu costat, i un camilla amb l'instrumental, i apa, ventosa per treure la nena, desgarro i em vaig salvar d'una cessària d'urgència de miracle. Em vaig recuperar força bé, però durant dies tenia la sensació que m'havien desmontat per dintre, i la ferida encara em feia mal 8 o 9 mesos més tard. Jo, si puc, no ho vull repetir!
Fa uns mesos em van tornar a posar epidural per una operació de genoll i els tremolors, baixada de tensió i efectes secundàries encara van ser molt més bèsties.
El que et diria és que t'informessis bé de totes les complicacions que pot produir i dels efectes secundaris que té, que sovint menyspreem, però hi són.

[PetitPrincep79]

El meu part va ser induït amb postglandines, i quan estava de 6/7 cm amb molt de dolor (em van petar la bossa quan estava de 4cm, mai més!!!!!) em van possar l'epi.
Va costar molt que me la poguèssin posar pq a part de la incomoditat i les contraccions, tinc una cadera molt desviada respecte l'altra.
Un cop posada, vaig notar totes les contraccions però sense dolor (em van posar dosi baixa). El primer que vaig fer, m'enrecordo, va ser moure les cames.
En 1 hora i amb oxitocina vaig posar-me a 10cm i va nèixer la meva petita. Els "pujos" els vaig dirigir jo ja que notava tota la contracció i les ganes d'apretar, però sense res de mal (només molèstia a la cama que tinc més desviada la cadera, ques uposo que no em van punxar del tot bé).
Això si, el tema després no gaire bé...vaig necessitar una sonda per pixar!

[Sumsi]

Hola kitty07_ninu08,

T'explico la meva experiència amb l'epi. El meu va ser un part induït a la setmana 40 per diabetis gestacional. A les 15h vaig ingressar a la clínica, allà la llevadora em posar la via i oxitocina en dosis baixes i em va trencar la bossa. Al cap d'una bona estona i amb contraccions molt fortes (em vaig oblidar de com es respirava i tot el que van explicar a les classes pre-part) i notava molt fred com tremolors, i les contraccions cada cop eren més fortes i doloroses i cap a les 20h va venir el meu gine va fer tacte i estava dilatada de 3 cm, i em va preguntar tu no volies epidural, oi?, jo no no, sí que la vull i al cap de res ja estava dilatada al mínim que es podia posar l'epidural, dosis mínima, i per mi va ser genial se'm van passar els calfreds i vaig començar a dilatar molt ràpid, em vaig relaxar molt i a les 22h ja cap a la sala de parts i a les 22:07h ja va sortir el meu petitó.

Després per fer pipi em va costar, i quan em van dir que si no feia em posarien una sonda, va sortir el xorro jeje.

Cada cos és un món i un cop ens va bé i a la propera ja no i és una decisió important, jo si no hagués sigut induït i les contraccions tant doloroses, pot ser no me l'hagués posat...

[xity]

Aquí va la meva!
A mi em van induir part a la setmana 37. Tenia molt clar q volia aguantar sense epidural, però un cop van començar les contraccions fortes un cop em van trencar la bossa em costava molt aguantar. Les llevadores per consolar-me em deien que al ser induit i provocar-me les contraccions són més doloroses q quan son naturals, no ho sé...
Em van fer esperar fins als 5 cm per posar-me la epidural. No t'enganyo, la punxada a mi em va fer mal i el q diuen altres noies llavors al llit sense moure't pel catéter. El meu problema va ser que quan me la van posar immediatament despres les cames no em paraven de tremolar, fins al cap d'una hora no em va passar. Pero jo he de dir q la dosi q em van posar ho vaig notar tot. Les contraccions les notava igual pero feien menys mal i a l'hora de l'expulsiu ningú em va haver de dir quan havia d'empenyer pk ho notava perfectament i fins i tot vaig canviar de posició per empènyer millor, aixins q cames adormides del tot no va ser el meu cas. Resumint, ho notava tot però sense dolor insuportable. No m'arrepenteixo gens d'haver-me-la posat, crec q aixi vaig poder disfrutar més del meu part.

[Ayrs]

Les llevadores per consolar-me em deien que al ser induit i provocar-me les contraccions són més doloroses q quan son naturals, no ho sé...

En general és cert.

[Sara29]

Hola noies!
Us explicaré el meu cas:
Jo vaig trencar aigües a la setmana 39. Però no vaig tenir ni contraccions ni res, de fet com que perdia poques aigües pensava que era el tap mucós, pq també treia una mica de sang.
Vaig anar cap a l'hospital i ja em van deixar ingressada, estava dilatada de 2 cm. Un cop em van donar l'habitació i em vaig posar a "dormir", em van començar les contraccions, van ser poques però van fer molta feina, al cap de poc ja estava de 5 cm. Vaig anar a la sala de parts i em van posar l'epidural. Em van haver de punxar dues vegades pq la primera no me la van poasr bé, però no em va fer gens de mal i no m'ha deixat cap sequela.
Això si, a la que em van posar l'epidural el part se'm va parar. Em van posar oxitocina i vaig estar unes 5 hores, però jo estava la mar de bé, no em feia gens de mal res. Com que no hi havia ningú més de part, tenia a totes les llevadores per mi i estava de "chachara"
Quan el nen ja es va encaixar i vaig començar a apretar si que em va fer bastant mal, soposo que ja no tenia tant d'efecte, però un cop em vaig treure jo mateixa al nen i me'l vaig posar a sobre, se'm van passar tots els mals. Quin moment més emocionant!!!
Després vaig estar més de dues hores amb el nen a sobre fent pell amb pell i començant a donar el pit. Un moment preciós que vam viure tots tres!

Per cert jo vaig parir a Sta Caterina (Salt), recomano aquest hospital a tothom, les llevadores, infermeres i tot el personal en general són un 10. Una atenció increhiblement bona, i és per la Seguretat Social!!!
És un hospital que està molt a favor del part natural i respectat, però si vols l'epidural no hi tenen cap problema.

[xity]

Confirmo el q diu la Sara29 jo vaig parir allà mateix! A les dues ens van posar la epi i l'hospital té fama de parts naturals. I molts son aixi, de fet quan jo estava dil.latant a la sala del costat hi havia una en part natural, quins crits! Pero va ser un pimpam per ella!
Sara jo no vaig ni voler mirar pel mirall i mira q el tens a tiruuu!

kitty07 la meva recomanacio, és q aguantis fins a on puguis i si al final no ho veus clar o se't fa molt insuportable doncs demanes la epi!

[flit]

hola jo vaig començar amb contraccions a les 7 de la tarde i a les 10 de la nit era a la clínica però no estava gens dilatada així que em van fer tornar a casa a les 5 del mati vaig trencar aigues i un altre cop a la clínica aquest cop ja em van donar habitació però nomes dilatada de 1 cm, em van donar un relaxant muscular perque ja no `podia mes de dolor i a les 11 del mati ja estava dilatada de 3 cm ja hem podien posar la epi, per mi va ser un "alibio" jo vaig tenir 2 anestesistes i perfecte sense cap dolor i a mes m'hen van posar poca perque vaig sentir tot el part, a la 1 del mig dia va néixer el meu petit amb una mica d'ajuda el van ajudar amb un kiwy. a les 2 hores del part ja estava caminant i sense problema

[garota]

Va jo tb m'animo a explicar la mava experiència!

Jo durant tot l'embaràs deia que volia parir sense epidural. Vaig llegir molt, em vaig informar, em vaig escoltar molt el meu cos... En fi, n'estava convençuda tot i les opinions de la gent, les típiques i tòpiques: perquè voler patir si existeix l'epidural, que quines ganes de notar el dolor... Etc etc etc...
El dia q complia les 40 setmanes al matí teniem monitors, i s'hi enregistraven contraccions q jo quasi no notava xo eren seguides, em van fer un tacte xo només estava d'1cm..... I quin mal el tacte.... Jo pensava: "segur q podras fer-ho sense l'epidural?????"
Em van enviar a casa, vaig dinar xo les contraccions eren molestes i molt seguides, i a ls 16h vam tornar a l'hospital. S'enregistraven contraccions cada 5-10 min i ja més doloroses, xo continuava d'1 cm. A les 19h tornavem cap a casa......... A casa em vaig posar a la banyera, em notava esteanya i vaig fer-ho per relaxar-me i escoltar-me a mi mateixa i al meu petit. El meu marit em va acompanyar tooota l'estona i va ser molt bonic. Al sortir de la banyera, les contraccions eren molt més fortes i seguides, pràcticament sense descans... I vaig veure que tenia ganes d'apretar!!!! Vaig trencar aigües, no del tot però i vam començar a córrer cap a l'hospital, q per sort el tenim a 5 min. Al cotxe vaig acabar de trencar aigües i tenia moooooltes ganes d'apretar. Vam arribar, em van mirar i com suposava, estava completament dil·latada i el caparró ja es veia. Em van passar a la sala de parts entre contracció i contracció i em van dir q no em podien posar l'epidural. Jo havia decidit q no la volia, però sort q m'ho havia plantejat seriosament i no em va agafar x sorpresa.
Vam entrar a les 20:50 i a les 21:35 el meu petit ja havia nascut, en un part sense epidural, preciós, intens, controlat x mi, íntim, amb llum tènue, una llevadora atenta q m'acompanyava, el meu marit emocionat.. Vaig parir asseguda, el vaig treure jo, es va agafar al pit. Un part molt mamífer q dic jo! Jeje vaig aixecar-me perfectament caminant x anar a fer el pell amb pell a un llit més tranquils. Vaig fer pipí al cap de res, vaig sopar, cap punt.... Ho repetiria mil vegades!!! És impressionant cm es posa en marxa el cos, com reacciona, em vaig sentir forta, dona, valenta, capaç de tot.... I la recuperació brutal.
Jo sóc partidaria del part natural i del part respectat, cada dona ha de poder escollir com vol parir i no sentir-se jutjada( sempre q es pugui clar q si hi ha complicacions d veritat... Sort d la medicina q evoluciona!!). Això de jutjada tb ho dic x les noies q hem parit d forma natural perque sents cada cosa....com si volguessim fer-nos les valentes perque sí, sense motiu.
L'epidural ha d ser una elecció totalment voluntària, respectada, i tb respectada la q no la vol.
Informa't bé! I decideixis el que decideixis molts ànims i sort!!! És un procés preciós!!

[Ayrs]

Quin part més xulo, garota!! Però aquests post és d'experiències amb epidural

[garota]

Ayris! Sí, és d'experiències amb l'epidural, ja he explicat que jo creia q me la volia posar, xo a vegades les coses no van com
Esperes!!! Tb la kitty pregunta pors i experiències, tb amb l'epi, però és l'únic requisit que no compleixi, xo pors, neguits i emocions sí! Jejeje altres noies tb han explicat el seu part sense epi en aquest post! Sigui amb epi o no el vivim igual d'emocionant! Jo només volia transmetre que s'ha d'anar amb la ment oberta perque no sabem com anirà. Era el meu 1r fill i no m'esperava un part així d ràpid. El mateix quan les coses es compliquen i no acaben anant com volem....i acaba instrumentalitzat o cesària. Només volia transmetre això, ment oberta!! Jijiii i molts ànims amb o sense epidural perque és preciós d totes les maneres!!!!!!!!!!

[Ayrs]

Ok, pensava que t'havies despistat