DOLOR DE PART, ES PER TANT??

[Marga33]

Hola noies,
a mi encara em falta molt, estic quasi bé de 18 setmanes. Estic bastant decidida a intentar part natural. Un dels motius que em fan decantar-me és que vaig tenir un abortament diferit i vaig decidir fer "manejo expectante del aborto" en comptes de legrat o anar pitant al hospital quan vaig començar a sagnar i tenir contraccions.
El meu gine em va dir que el dolor que vaig sentir em prepara pel dolor de part, a més em vaig recuperar en un temps rècord, (si m'haguéssin hagut de fer un legrat mínim 3mesos a la banqueta), i penso que si vaig poder suportar tot, des del matí amb dolor de regla fins que les contraccions després d'expulsar tot van parar i em vaig poder quedar adormida, també sabré portar-ho bé pel meu bebé quan arribi el moment.

A les que heu parit de forma natural, us vull preguntar: el meu plantejament és erroni? i una pregunta: el tema del desgarrament o tall? a això sí que li tinc respecte.. algun consell?

[crissie]

Marga33 el teu plantejament no és ni erroni ni no erroni, cadascuna ens ho plantegem com podem i com ens arriba... Si que et diré que hi ha una cosa ben diferent en el que comentes (per cert, lamento molt la teva pèrdua) )i és que el final de la primera vegada i el final d'aquesta altra no tenen res a veure... El dolor que t'acompanyava no només era físic... Estaves perdent un fill, aquesta vegada el viatge és al revés... ës un dolor molt postiu... I les dones som capaces d'aguanyar qualsevol cosa...si has aguantat Dolor + patiment, està clarissim que Dolor + FELICITAT i EUFÒRIA serà un regalàs!!!

El tema desgarraments..no pateixis, és extrany en un part natural on es respecten ritmes i posicions que et desgarris... i si ho fas, en el moment no ho sentiràs, despés et posaran una petita analgèsia local i et cosiran

[feeling]

Lo q esta clar es q cadascuna som un mon diferent, però jo ara amb 33 setmanes em donen unes punxades a baix q em quedo clavada del mal q fan...
Em fa por pensar com sera el dia del part :-(
Jo soc de les q demarà l'epidural al minut 1. Si puc evitar pasar-ho malament, estaré millor per quan surti el peque encara q trigui mes...

[Clara13]

Ostres noies que valentes sou...jo no m'hi veig amb cor...estic de 32 setmanes i de moment les molèsties que sento no són res de l'altre món, tot i que he tingut alguna contracció un tan dolorosa però res més. La veritat és que conforme s'apropa el moment cada vegada em sento més intranquila, crec que també seré de les que demanarà la epidural ràpidament.

:(

[neuetes]

Tingueu en compte que la epidural no es pot posar des del minut 0. Cal estar com a mínim dilatada de 4 cm per que te la possin.

[Marga33]

Gràcies per les respostes, noies
Ahir vaig parlar amb una tieta meva, que ha tingut 3nens, els 3 parts van ser naturals i quan li pregunto, em diu moltes coses de les que he llegit per aquí: que cada contracció t'apropa més al teu bebé, que va sopesar els pros i les contres tant d'un part medicalitzat com un de natural i que no li va costar decidir, que després un cop posada, ja ho aniria veient, però el més important és que estigués mentalitzada, que l'actitud és el més important...
I, em penso que em compraré el llibre Parto seguro, que moltes l'heu recomanat, perquè estic més convençuda després de parlar amb ella.

Petons a totes!

[crissie]

Lo q esta clar es q cadascuna som un mon diferent, però jo ara amb 33 setmanes em donen unes punxades a baix q em quedo clavada del mal q fan...
Em fa por pensar com sera el dia del part :-(
Jo soc de les q demarà l'epidural al minut 1. Si puc evitar pasar-ho malament, estaré millor per quan surti el peque encara q trigui mes...

Feeling, això no és ben bé així....

1er, que les punxades que tenim a la recta final no tenen res a veure amb els dolors d epart... JO també les tinc i t'asseguro que no tenen res a veure amb el part... les punxades són solors "punzantes", secs, que et deixen paralitzada allà on t'agafen... les contraccions de part són fluides, com onades, saps que tenen un inici i un final i entre mig un descans

2on que les contraccions són doloreses si, pe`ro no és el mateix dolor que patiment... Quan estàs tenint un part natural respectat fa mal, peòr no pateixes

3er "Si puc evitar pasar-ho malament, estaré millor per quan surti el peque encara q trigui mes." aixpo és del tot erroni, precisament els efectes d'un part medicalitzat són molt forts i poden tenir molts efectes secundaris, tant l'epidural com les pràctiques que poden provocar-la... En un part no medicalitzat, un cop a sortit el nen no notes absolutament cap dolor, tens una pujada hormonal bestial que et af estar EUFORICA i FELICICIMA durant moltes hores despés...de seguida fas pipis i et dutxes i estàs en un núvol... És precisament el contrari del que has dit!

Ei! que no t'ho dic per res eh, no t'ho rpenguis malament, pe`ro si que està bé que sapiguem les coses tal i com són (t'ho diu una que ha tingut un part medicalitzat i un natural )

[crissie]

Gràcies per les respostes, noies
Ahir vaig parlar amb una tieta meva, que ha tingut 3nens, els 3 parts van ser naturals i quan li pregunto, em diu moltes coses de les que he llegit per aquí: que cada contracció t'apropa més al teu bebé, que va sopesar els pros i les contres tant d'un part medicalitzat com un de natural i que no li va costar decidir, que després un cop posada, ja ho aniria veient, però el més important és que estigués mentalitzada, que l'actitud és el més important...
I, em penso que em compraré el llibre Parto seguro, que moltes l'heu recomanat, perquè estic més convençuda després de parlar amb ella.

Petons a totes!

Marga, per mi és un llibre bàsic! està de conya!!!! ja ho veuràs!

[crissie]

Ostres noies que valentes sou...jo no m'hi veig amb cor...estic de 32 setmanes i de moment les molèsties que sento no són res de l'altre món, tot i que he tingut alguna contracció un tan dolorosa però res més. La veritat és que conforme s'apropa el moment cada vegada em sento més intranquila, crec que també seré de les que demanarà la epidural ràpidament.

:(

Hola bonica, no tinguis ides preconcebudes perquè fins que no ho vius no ho saps... Si que està molt bé estar informada de cada una de les pràctiques que es realitzen, dels pros i els ocntres d'un tipus d epart o un altre i del "protocol" de l'hospital... Si tens tot això lligat no estiguis intranquila, relaxat i gaudeix d'un dels capítols més importants de la teva vida

[feeling]

Lo q esta clar es q cadascuna som un mon diferent, però jo ara amb 33 setmanes em donen unes punxades a baix q em quedo clavada del mal q fan...
Em fa por pensar com sera el dia del part :-(
Jo soc de les q demarà l'epidural al minut 1. Si puc evitar pasar-ho malament, estaré millor per quan surti el peque encara q trigui mes...

Feeling, això no és ben bé així....

1er, que les punxades que tenim a la recta final no tenen res a veure amb els dolors d epart... JO també les tinc i t'asseguro que no tenen res a veure amb el part... les punxades són solors "punzantes", secs, que et deixen paralitzada allà on t'agafen... les contraccions de part són fluides, com onades, saps que tenen un inici i un final i entre mig un descans

2on que les contraccions són doloreses si, pe`ro no és el mateix dolor que patiment... Quan estàs tenint un part natural respectat fa mal, peòr no pateixes

3er "Si puc evitar pasar-ho malament, estaré millor per quan surti el peque encara q trigui mes." aixpo és del tot erroni, precisament els efectes d'un part medicalitzat són molt forts i poden tenir molts efectes secundaris, tant l'epidural com les pràctiques que poden provocar-la... En un part no medicalitzat, un cop a sortit el nen no notes absolutament cap dolor, tens una pujada hormonal bestial que et af estar EUFORICA i FELICICIMA durant moltes hores despés...de seguida fas pipis i et dutxes i estàs en un núvol... És precisament el contrari del que has dit!

Ei! que no t'ho dic per res eh, no t'ho rpenguis malament, pe`ro si que està bé que sapiguem les coses tal i com són (t'ho diu una que ha tingut un part medicalitzat i un natural )

Hola Crissie!
Tinc clar q un part vaginal i natural pot tenir una recuperacio molt mes bona q un medicalitzat. El meu 1er part va ser cesarea d'urgencia (es perdia el bateg del nen), no em va donar temps d res, però no vaig tenir cap problema ni amb l'anestesia ni amb la cesarea ni efectes secundaris ni res d res. Nomes q evidentment vaig necessitar 2 dies x poder moure'm be. I com q la meva experiencia amb la cesarea va ser bona, si m'haguessin d tornar a fer una altre, no m'importaria.
No vaig patir ni sentir dolors i personalment no veig la necessitat de passar-los si els puc evitar.
I q consti q respecto qualsevol altre forma d parir eh! Igual amb aquest 2on la cosa es totalment diferent, mai se sap, però tmb m'agradaria q les noies a les q han d programar cesarea pel q sigui, no s'espantin. Sembla q la cesarea es lo peor de lo peor i com veieu, no es així, tambe hi ha parts vaginals naturals o no, on la cosa es complica... conec alguns casos...
:-P:-P:-P

[Marga33]

Hola!
Crissie, m'he llegit la teva crònica de part natural i guau!!! quina intensitat!!! jo també vull viure-ho tot, vull tenir un part preciòs i respectat i estar tranquil·la de que si alguna cosa no surt com estava previst, la medicina hi posarà remei...
El tema de les contraccions com onades que descrius, jo les vaig viure també així, a casa, quan vaig tenir una espècie de trencament del sac (va rajar aigua vermella, no sang, i parlant amb el gine, allò era el sac) les contraccions de després eren molt més doloroses.., va arribar un moment en què dubtaba de mi mateixa, no sabia si anar corrents a urgències..
El que em passa ara, és que si arriba aquest punt a l'hospital, on m'oferiran l'anestèsia, no sigui prou forta, i en un moment de debilitat digui que si. Això li va passar a la meva germana, ella anava tant mentalitzada de part natural com ho estic jo ara mateix, dilatadíssima en només 3horetes (era el primer) i ja tot es va torçar, van fer-li tot el que ella no volia: episiotomía, tallar el cordó molt d'hora, treure la placenta tirant del cordó, etc..
Temo, sobre tot, el moment de l'expulsiu, el moment de "partir-te en dos" que tantes dones m'heu explicat.
En fi, em tornen a assaltar els dutbtes...
En fi,

[Clara13]

Gràcies Crissie! Aviam com afronto tot això...

[crissie]

Feeling, m'alegro molt que no patissis els efectes secundaris!

Em sembla però que ningú ha dit que la cesària sigui lo peor de lo peor, visca la tecnologia i els avenços Però estaràs dacord amb mi que té uns riscs importants. Està clar que quan és necessaria benvinguda sigui ja que els riscos de no fer-la són encara més grans, igual que té riscos molt més elevats un part medicalitzat vs un part Natural, que ai`xo no significa que un part natural estigui exempt de risc, com tot en aquesta vida.

Ningú s'ha d'espantar de res amb les meves paraules, qualsevol dona que s'informi una mica sabrà els pros i contres de cada pràctica, no és una cosa que digui jo

[crissie]

Hola!
Crissie, m'he llegit la teva crònica de part natural i guau!!! quina intensitat!!! jo també vull viure-ho tot, vull tenir un part preciòs i respectat i estar tranquil·la de que si alguna cosa no surt com estava previst, la medicina hi posarà remei...
El tema de les contraccions com onades que descrius, jo les vaig viure també així, a casa, quan vaig tenir una espècie de trencament del sac (va rajar aigua vermella, no sang, i parlant amb el gine, allò era el sac) les contraccions de després eren molt més doloroses.., va arribar un moment en què dubtaba de mi mateixa, no sabia si anar corrents a urgències..
El que em passa ara, és que si arriba aquest punt a l'hospital, on m'oferiran l'anestèsia, no sigui prou forta, i en un moment de debilitat digui que si. Això li va passar a la meva germana, ella anava tant mentalitzada de part natural com ho estic jo ara mateix, dilatadíssima en només 3horetes (era el primer) i ja tot es va torçar, van fer-li tot el que ella no volia: episiotomía, tallar el cordó molt d'hora, treure la placenta tirant del cordó, etc..
Temo, sobre tot, el moment de l'expulsiu, el moment de "partir-te en dos" que tantes dones m'heu explicat.
En fi, em tornen a assaltar els dutbtes...
En fi,

hola bonica!!! El que pots fer, a part del pla de part on deixis molt clar el que vols i el qiue no, és que quan arribis a l'hospital parlar desde el principi, quan encaea estiguis "sencera" i demanar que no t'ofereixin l'epidural a no ser que siguis tu qui la reclami Pensa que quan una dona diu que no pot més en un part natural, vol dir que el nadó està a punt de sortir, i si això és així, ning´pensarà en l'epi en aquell moment, només tu
Igualment penso que acabr demanant l'epidural no és pas cap fracàs, simplement és una eina més que tenim i si realment ens fa falta no hem de tenir por.

[feeling]

Crissie, no ho dic pas per tu ni per les teves paraules ni molt menys, però es q m'he trobat a altres foros, que sembla que si no vols sentir i patir tot el procés o si acabes amb cesarea, es com si fossis mala mare o com si haguessis fracasat i no es pas així (cada dia rns creuem amb gent q es podria donar un punt a la boca...)
Se que lo natural es sempre lo millor, però jo per exemple em veig incapaç de dirli a un metge q ha de fer o no, si ha de fer servir forceps o no per exemple... per tant jo deixaré que facin segons vegin. I del tema cesarea em refereixo q x exemple al meu 1er embaras q es perdia el bateg, va haber qui em va dir que pq m'habia deixat fer cesarea!!!
Perdona??? et diuen q sembla q el cor del nen es para i dius q no facin res??
A aquest tipus d comentaris em referia noies

[crissie]

Ja t'entenc guapa, sé de què parles, em sap greu que algú t'hagi pogut jutjar

[Xop]

Marga33, el llibre "parto seguro" és dels primers que m'he llegit i ho tornaria a fer mil vegades, ara se l'ha acabat el pare de la nostra futura filla (i mira que li costa agafar un llibre) i també li ha encantat!
Et treu moltes pors! Te'l recomano moltíssim!
I estic molt d'acord amb la crissie, (encara que jo no he parit mai, encara) que hem de diferenciar el dolor i el patiment! i ser capaces de visualitzar que gràcies a aquell dolor la meva filla està més a prop d'estar als meus braços! espero saber-ho fer el dia que em toqui! però, estic cada vegada més tranquil.la i més segura que on estaré millor serà a casa.

[Mofletes]

Crissie, no ho dic pas per tu ni per les teves paraules ni molt menys, però es q m'he trobat a altres foros, que sembla que si no vols sentir i patir tot el procés o si acabes amb cesarea, es com si fossis mala mare o com si haguessis fracasat

Ostres feeling... qué bé que has definit com em sento ara mateix.... tinc la sensació de que si acabo amb cessàrea, serè una mala mare, i mai hauré viscut lo que es un "part de veritat".... aix.... com ens alteren les hormones noies!! Però no ho puc evitar... enlloc de pensar en que la nena vingui bé... em sento "egoísta" per voler un part vaginal com sigui!!! en fi....està clar que vui lo millor i lo mes segur per la meva nena... però no em consolen les paraules de la gent de "lo important es que la nena vingui bé"... HO SÉ... jo tb vui això.... però en fi... suposo que tinc sentiments contradictoris....és lo que té ser novatilla.....

Si pogués, a mi m'agradaria intentar part natural... però tinc por de no estar prou mentalitzada, o que el meu umbral de dolor no sigui tant alt com jo em penso, i acavi demanant l'epidural... però bueno, si aconsegueixo part vaginal, encara que sigui una miqueta instrumentalitzat, ja em donaría amb un "canto en los dientes"....

Jo encara no he tingut cap contracció dolorosa... només les d'assaig de BH, però cap altre... algún mal de regla, però molt lleu... el que si he tingut es colics al runyo.... la meva pregunta és... ¿¿el dolor de part es semblant????

Merci noies!!

[crissie]

Hola Mofletes els teus sentiments no són pas egoïstes! El teu fill ha de passar prèviament perl teu cos per créixer i néixer, per tant, és lògic que li vulguis donar el millor naixement i que vulguis gaudir de parir-lo!
Penso que no ens hem de posar en l'actitud de què està bé o malament sentir...tots els sentiments són igual de vàlids i tots els tipus de parts, quan són necessaris també: Si vols fer un part natural, de conya, si necessites l'epidural, no et pressionis! Estarà bé! I si finalment la cosa es torça i necessites una cesària, doncs benvinguda sigui no? però que tot sigui perquè és el necessari i que tu estiguis informada i conforme en tot moment és essencial per fer-ho amb alegria i que després no ens incomodin els fantasmes

Dolor de part: Pots tenir dolors al baix ventre, com dolors de regla, retortijons o pots tenir dolor de ronyons...la sensació de còlics i si va acompanyada de panxa dura, són contraccions. Jo el meu primer àrt va ser de ronyons i si no fos perquè havia trencat aigües hagués anat a urgencies dient que tenia pedres. Em va sorprendre molt aquell tipus de dolor. El segon part va ser de baix ventre i els ronyons ni els vaig sentir

Per cert, desde la Federació de Llevadores han penjat aquest document que trobo molt interessant, sobre tot si és el primer fill : http://matronasytu.com/iniciativa-al-parto-normal/

[damir]

totalment d'acord que per tenir una cesària no ets mala mare, però jo he passat pels dos casos, una cesària i un part natural, per tant sé de que parlo i no vull enganyar a ningú, una cesària és una putada i fa molt de mal. No té color com vius una cosa a com vius l'altre. m'estimo igual els meus dos fills, recordo amb igual d'il·lusió la seva arribada, però el moment del naixement d'un i de l'altre els vaig viure de maneres molts diferents.

Parir sense epidural fa mal, i tant, però és un dolor que va i ve, per tant et pots recuperar, i un cop surt el nen el dolor s'acaba i et sents en un núvol. El dolor del post part en una cesària és constant i dura dies, i sense calmants no hi ha qui ho aguanti.

Hi ha gent que em diu: millor una cesària que un part amb complicacions. Doncs potser sí, millor una cesària sense complicacions que un part amb moltes complicacions, però cal saber que les cesàries també poden tenir moltes complicacions i que ningú t'ho diu. Ningú et diu el mal que fa quan es desperta l'anestèsia, que després no et podràs ajupir a agafar el teu fill, que durant dies no podràs dormir estirada, que durant setmanes notaràs la panxa com si no fos teva perquè has perdut la sensibilitat a la zona de la panxa.