Part natural. Qüestions pràctiques

[Ayrs]

Sònia, se'm va fer força dur, m'esperava que trigariem 5 minuts en arribar i se'm va fer llarg, però vaja, de Molins al mig de la Diagonal tampoc se'n poden fer miracles! LEs contraccions se'm van frenar força i en vaig tenir poques, però les que vaig tenir se'm van fer difícils, la veritat.
Vulguis que no, trencar aquest procés que està duent-se a terme en un ambient íntim com es casa pròpia, sempre es un trasbals. I si a més després vas a parar a un hospital on no acompanyen gaire, ni te cuento. Ara, si pretens anar asseguda amb el cinturó posat... jo no ho hauria aguantat.

El meu relat del part viewtopic.php?f=12&t=7377
Molts dels comentaris venen perque vaig compartir força la meva "lluita" per parir al fórum, penseu que jo ja formava part d'associacions que lluiten pel part respectat des de 2006, tenia molt clar el que volia, i aleshores no hi havia tot el llistat d'hospitals on es pot tenir un part respectat. Em va costar força decir-me pel centre que em donés prou confiança, i just quan el vaig trobar, vaig haver de començar desde 0 perque amb la nena de natges al lloc escollit només em podien oferir cesària. Tota una lliçó de que s'ha d'anar amb la ment oberta! A sobre, després de tanta informació, de conèixer tantes dones que parien sense epidural, i a les seves cases, amb la seguretat que dona conèixer testimonis de dones que han fet el mateix que tú, trobar-me amb que del part de natges sabia ben poc, i no coneixia ningú que ho hagués intentat. Havia de prendre una decisió: anar a la corrent de sempre i al camí fàcil, renunciant a tot, en un temps en que el pell amb pell després d'una cesària encara era una utopia, o anar contracorrent, amb una situació on l'evidència científica estava dividida entre un estudi suposadament mal fet però en que es basaven el 99% dels gines del nostre país, i uns altres estudis que ningú semblava tenir en compte.

Ara ja han sortit diferents estudis nous, sobretot de Canadà, que apunten a la seguretat del part de natges, i els hospitals a Catalunya han canviat MOLT encara que quedi tret. I conec més testimonis de dones que han parit de natges, suposo que perque m'hi he anat fixant.

Sé que ningú m'ha preguntat tot això, però feia molt de temps que no llegia el relat del meu primer part i m'ha vingut tot al cap (bé, fa 5 anys només), i en aquest post penso que m'entendreu.

[SòniaBanyoles]

Ayrs m'ha agradat molt llegir el teu relat!! Et felicito x volguer passar la dilatacio i tota l'experiencia en un part q d'entrada ja sabies que si volies tenies la opcio"facil" de la cesaria....veig que vas marxar cap a l'hospital casi en dilatacio completa!!! Uooouuu...jo pensava proposar als 6-7 cm si aguanto be i x suposat al cotxe m'imagino a darrera o al maleter jijjiji en plan gosset, no m'he imaginat mai assenteda i lligada....per aixo penso q a l'hospital si m'obliguen a esta quieta o en alguna posicio no se com ho portare...

Veig que la teva entrada a l'hospital va se bastant emprenyadora...q no ho saben que una dona amb contrqccions no esta x respondre, buscar papers, etc....!!!!! On esta l'empatia aqui?? Tanta burocracia grrrrr grrrr.

Tema parts de natges la veritat es que no hi ha masses gines que en facin...l'unic que conec x aqui a Gi es el meu gine...pero esta a la privada i no se si aten parts a la publica...espero no trobar-m'hi...

Veig q despres vas tornar a ser mami, tb vas fer dilatacio casa + hospital?

[Ayrs]

El segon va ser tot a casa amb la Mireia Marcos, la mateixa llevadora que amb la Mercè, i una amiga que aleshores preparava opos per a llevadora i ja ho és (i de les bones).

El tens aquí
viewtopic.php?f=71&t=18043&p=979151#p979151

Va ser un part molt diferent, ja no eren aquelles contraccions sense pauses, amb un expulsiu brutal, això sí, però també perque no sabia quant de temps estaria fins que sortís, finalment va ser bastant curt. Ara recordo una dil·latació molt plaent a la piscina, amb l'aigua calentona... totes les dones haurien de tenir una piscina a l'abast per entrar durant el part, si els ve de gust.... El millor d'un part a casa es que et tracten com una reina.

[shyla]

El segon va ser tot a casa amb la Mireia Marcos, la mateixa llevadora que amb la Mercè, i una amiga que aleshores preparava opos per a llevadora i ja ho és (i de les bones).

El tens aquí
viewtopic.php?f=71&t=18043&p=979151#p979151

Va ser un part molt diferent, ja no eren aquelles contraccions sense pauses, amb un expulsiu brutal, això sí, però també perque no sabia quant de temps estaria fins que sortís, finalment va ser bastant curt. Ara recordo una dil·latació molt plaent a la piscina, amb l'aigua calentona... totes les dones haurien de tenir una piscina a l'abast per entrar durant el part, si els ve de gust.... El millor d'un part a casa es que et tracten com una reina.

Quina gràcia Ayrs, estic fent la formació de doula a Doulas Con-Ciencia i el seminari que vam fer fa uns dies el va donar la Mireia Marcos, que és un sol! Ens va fer venir ganes d'embarassar-nos a totes per parir a casa!!

[damir]

en el meu segon embaràs jo tb vaig fer tota la dilatació a casa, tot i q sense buscar-ho. volia un part natural i sabia q a l'hostipal al tenir una cesària prèvia m'arriscava a estar molt més controlada del q jo volia. A casa em sentia bé, aguantava el dolor... I quan vaig decidir marxar cap a hospital vaig trencar aigües i van començar les ganes d'empenyer, no havia sabut reconèixer q el part estava tant avançat. el viatge amb cotxe va ser horrorós i etern, notava q el nen estava a punt per sortir i em feia pànic acabar parint al cotxe. Va ser el pitjor moment del part.
Vaig arribar a l'hospital molt atabalada i em va costar molt poder concentrar-me per l'expulsiu, q va ser rapídissim.

Haver de moure's amb el part tan avançat és una mica estressant, com diu Arys, no pots pas anar sentada amb el cinturó, jo anava al seient de darrera de quatre grapes i a cada contracció xisclava com boja i anava emputjant una mica per calmar el dolor.
però si t'ho planteges amb una llevadora a casa suposo q és diferent, sabràs en quin moment del part estàs i quan cal marxar cap a l'hospital.

[Ayrs]

No podies pas saber-ho!! Jo al segon part vaig preguntar quina hora era cap a la 1, i vaig pensar que encara em devien quedar 3-4h. Doncs als 5 minuts, igual que tu, bossa trencada i ganes d'empènyer a lo bèstia... M'hagués passat el mateix. Però vaja, si portes la llevadora al cotxe tampoc es massa problema... Jeje
Pero no vam fer tactes (no en vaig voler o la llevadora sovint als segons parts tampoc els fa si no hi ha un motiu de força).

[damir]

No podies pas saber-ho!! Jo al segon part vaig preguntar quina hora era cap a la 1, i vaig pensar que encara em devien quedar 3-4h. Doncs als 5 minuts, igual que tu, bossa trencada i ganes d'empènyer a lo bèstia... M'hagués passat el mateix. Però vaja, si portes la llevadora al cotxe tampoc es massa problema... Jeje
Pero no vam fer tactes (no en vaig voler o la llevadora sovint als segons parts tampoc els fa si no hi ha un motiu de força).

Jo al cotxe hi portava a mon pare i al meu home (els dos es maregen veient una gota de sang), per tant no volia parir al cotxe ni de conya jaja!! Quan vaig veure la silueta de l'hospital per la finestra del cotxe quasi ploro d'emoció i a mon pare encara li tremolen les cames jeje

[SòniaBanyoles]

Ayrs molt maco el teu segon part!! M'ha agradat llegir el relat!

Damir carai quina mala estona al cotxe, ja imagino la escena!!

[damir]

Ayrs, ara he llegit el teu segon part, maquíssim. Tal i com dius, vas tenir sort al parir a casa i poder gaudir d'un expulsiu tan relaxat.

El teu primer part el coneixia i admiro com ho vas portar, la meva primera filla tb venia de natges però jo no vaig ser tan tossuda com tu, tossuda en el bon sentit de la paraula, i em vaig resignar a la única opció q em van donar, una cesaria programada. Sempre em quedarà l'espineta clavada de no haver lluitat per, com a mínim, q la cesaria no fos programada. Em fot la desinformació del metge, q ningú em digues q hi havien altres opcions. Suposo q per això en aquest segon no m'he confiormat amb la primera opinió, he lluitat i no he parat fins a fer tot el possible per tenir el part q volia.

[Ayrs]

Darmir, quan algú no coneix les opcions que hi han, no pot decidir, vas fer el millor que vas trobar en aquell moment. Jo també he trobat a posteriori opcions millors pel meu part de natges! Però al moment és el que tenim. Amb el tema del part, moltes fem un cert camí de qüestionar, de informar-se, de fer-se una idea del que espera, moltes no el fan mai (segurament ho farán en altres aspectes de la vida que jo em perdré), i els nostres parts se'ns presenten en diferents punts d'aquest procés. A mi em va agafar en un punt que em permetia prendre decisions "contracorrent", i encara que a la família no em van recolçar gaire, tenia al voltant tot de dones i professionals (llevadores i algún gine, com l'Emilio Santos amb qui vaig contactar per resoldre neguits) que em recolçaven, comprenien i ajudaven, informant-me, explicant-me i donant-me els contactes necessaris... Sense aquest suport no m'hagués servit de res el valor o la tossuderia.