Responsabilitzar-nos del nostres parts

[Glòria]

Hola de nou:
Us penjo algunes recomanacions que en fem de cara a evitar al màxim intervencions innecessàries i a aguantar millor el temps de dilatació.
Però vull aclarir que són recomanacions molt generals i que en cap cas és una indicació per a no seguir les instruccions dels professionals que us atenent. Sobretot si hi ha cap factor de risc que s'ha de controlar o alguna indicació contraria per part d'ells.

* Quan venen les contraccions és millor esperar a que siguin regulars per anar a l'hospital. Al menys unes dues hores si no hi ha cap indicació d'anar abans com podria ser: trencar la bossa de les aigües, perdre sang, o que no es mogui el bebè.
Per tant, per estar a casa el millor és distreure la ment. Podeu passejar, dutxar-vos o jugar amb la vostra parella a qualsevol cosa. Tot el que sigui moure la pelvis us ajudarà a dilatar i a que s'encaixi el bebè.
Els moviments circulars de la pelvis ajuden, si en teniu una pilota gran podeu asseure-vos a sobre i moure-la amb el maluc, amb l'ajuda de la parella perquè no hi caigueu. (també ballar la dansa del ventre)
També podeu fer un bany i posar olors relaxants com l'espígol. Submergir-se en aigua calenta (no cremant!!) durant uns minuts ajuda a dilatar.
Pot anar be una esterilla calenta a l'esquena, a la zona lumbar i/o massatge que pot fer la vostra parella.
Ajuda molt, mentalment, visualitzar la vostra anatomia i imaginar-vos què està passant a cada contracció intentant relaxar la zona que us fa mal perquè deixi pas al vostre fill.
Quan ja no pugeu distreure més el cap, potser el moment d'anar a l'hospital. Allà us faran una valoració i us diran si esteu per quedar-vos o no. Al tant les que ja haveu parit perquè la cosa pot anar més de pressa.
Si ja esteu ingressades també us podeu moure, però sempre amb permís, per si han de controlar alguna cosa. Si us fan monitoritzacions (corretges) intermitents (vol dir que no esteu amb el monitor de manera contínua) aprofiteu quan no el teniu posat per aixecar-vos i caminar. Però si el teniu posat tota l'estona preguntar si us podeu moure. De vegades els cables donen prou perquè la dona es pugui aixecar del llit. Si no pot ser també us podeu moure en el llit canviant de posició (sempre preguntant, per si estan comprovant contraccions o alguna cosa al monitor). No cal estar estirades cap a munt. Hi ha una posició que ajuda a obrir una mica la pelvis que és de costat (generalment esquerre) amb els genolls doblegats fent un angle recte i amb un coixí entre els turmells, de manera que els genolls es toque però els turmells no. Però també es pot incorporar el llit quedant quasi assegudes.
Si us podeu moure hi ha posicions per alleugerir el dolor, però cadascuna ha de buscar la seva. Potser dreta amb els braços i el cap sobre el llit o en una cadira, o potser a la gatzoneta,... Hi ha qui nota alleugeriment asseguda al WC,...Vosaltres mateixes.

Bé ja no m'enrotllo més. Prefereixo que aneu dient vosaltres coses, sobretot les que ja heu parit, com ho feieu, com vau tolerar millor les contraccions, ... Però coses positives, penseu que hi han dones al fòrum que no han parit i no es qüestió d'espantar-les sinó d'animar-les.
Natrix, has parit?
Una abraçada

[Glòria]

Alguna de les que heu parit sense anestèsia podríeu descriure com explicaríeu el que sentiu en el moment del part a una dona que no ha parit mai???

[panxona]

Hola a totes, i Hola Glòria i gràcies per obrir aquest tema.

A mi encara em falta mooooolt per parir, però ja des de molt abans de quedar-me embarassada tenia molt clar com no volia parir: Estirada i amb els peus als estreps. Va contra la llei de la gravetat!!! I a més no crec que aguantés, ni pel dolor, ni per la sensació d'impotència allà estirada i quieta. A més crec que em sentiria humillada, allà espaterrada i amb tot de gent mirant...
Per això lo que jo desitjo, es poder-me moure i posar-me com jo vulgui, i que m'atengui una llevadora, i que no entri gaire gent a emprenyar, i estar amb el meu company, i tenir un part el menys instrumentalizat possible... Clar, tot això si el part es presenta bé. Si no, que m'atenguin respectuosament i m'expliquin tot el que passa.

Vaig llegint per aquí i per allà, parlo amb altres dones que ja han parit i intento estar el més informada possible. Espero que la llevadora que em toqui no es pensi que sóc una impertinent per "saber" coses que ella encara m'ha d'explicar, o fer preguntes tota l'estona... Us tinc molt de respecte i feu una feina preciosa. Espero que em toqui una llevadora que sigui una companya a l'hora del part.

Per cert, veig que ets de Cantallops. Jo també sóc de la comarca. Saps si és "obligatori" parir a l'hospital comarcal?? Hi ha algun problema per passar-me a un altre hospital?? Qui se n'encarregaria de tramitar la meva derivació? La llevadora? A mi m'agradaria poder parir al Santa Caterina, però no em toca allà i a l'hospital Comarcal de Figueres m'han dit que no segueixen el protocol d'atenció al part natural... que és el que jo desitjaria.

Bé, moltes gràcies de nou per tota la informació i el suport que ens dones aquí. Una abrassada.

[panxona]

Glòria, que no ens expliques res més???? On ets?!

[Calongina]

Pnaxona, la Glòria fa temps que no escriu missatges. Potser ara no li va bé d'entrar, sinó crec que et contestaria de seguida.
LLàstima, perquè d'aquests temes en sap un niu.

[panxona]

gràcies guapa! estaré al cas per si torna per aquí!

[ariun]

Hola noies;

Després de descobrir el post veig que la Gloria ja no hi escriu, es una llastima perque es del tot interessant.
PANXONA jo penso igual que tu amb el tema del part, i estic buscant i buscant per trobar un hospital respectuos.

Sempre he volgut tenir-lo a casa, però el meu home m'ha demanat que no ho faci. Ell creu que el millor es anar a l'hospital i que et facin el que s'ha de fer, que ells en saben mes que jo. Peró em fa molta por parir estirada ensenyant mis partes a tothom (em fa molta vergonya la nuesa), cada visita al ginecoleg em suposa una visita al psicoleg. Ho passo molt malament.

[Calongina]

Ostres, Airun, doncs encara que el teu home digui això, parleu-ne. Hi ha una associació que es diu "El parto es nuestro", ara no sé si també en català. Tenen web, i poden informar-te. Hi ha altres alternatives a parir a casa. Hi ha cases de parts on respectaran les teves necessitats, o hospitals amb uns protocols més respectuosos amb la voluntat de la mare. Informa't, ja veuràs com trobes coses.
Miraré de localitzar alguna adreça, ara no ho tinc a mà.
Si ets de prop de Terrassa hi ha una gent que es diuen ACARONAR, que també et poden orientar.
Busca, busca, que trobaràs.

[Calongina]

Ah, i una altra cosa.
La Glòria té una web. Si vas al seu perfil hi ha un enllaç. Potser la pots contactar directament a ella i li consultes.
Sort!