Part sense el pare

[Rotterdam16]

Molt bones ! Soc nova per aquí pero necesito compartir la meva situación ja que per molt apoyada que me sentí per la familia i amics propers sentó que ningún m'enten. Tindre el Meu primer fill, un nen molt estimat a principis de juny. El Meu home i jo estém molt enamórats i ilusionats, pero per coses que pasen a la vida certs motius han provocar que haguem d'estar separats desde el novembre del 2015, quan jo ja estaba de 2 mesos i no poder tornar a estar junts fins el setembre 2016 quan el nostre nen tingui 3 mesos. El que mes ens dol, sobretot a ell, es que no pugui estar amb mi durant el part, sense mencionar lo trist que ha sigut estar lluny l'un de l'altre Durant l'embaraç. Jo desde que se que no podrá ser amb mi, encara que m'acompanyi la meva Mare, Tinc molta por, m'ha entrat un pánic terrible pel part i no sé cóm tranquilitzarme al respecte, precisament per que no el tindre a ell agafantme la ma. I mentren pors respecte a la salut del bebé, toti que no mhagin detectat cap anomalia. La distancia que ens separa m'esta fent atravesar un xic de depressio que porto tan be cóm puc. Volia saber si alguna mami mes s'ha trobat en la meva situacio, que el pare no ha arribat a temas pel part o si han hagut de viure lembaraç en la distancia. Lo únic que em consola es que me queden 9 semanes per tenir el nen, i a la que neixi els 3 mesos que faltarán per que el pare arribi pasarán volant.

[marilluna]

Vaja lamento que estiguis vivint una cosa tan bonica sense el suport i companyia del pare, és una pena... On és perquè no pugui ni venir en tot un any? Tan complicat és??? Tan lluny està???? És que si és per feina l'haurien de deixar assistir al naixement, no??? Jo no m'he trobat en aquesta situació, espero que algú et pugui animar una mica. T'envio molts ànims i quan tinguis el bebè ho veuràs tot d'una altra manera....

[capseta]

Hola,

La situacio ha de ser ben dificil, haver de passar aquesta etapa allunyada del teu company. Ho sento molt.

No et conec i espero que no et sentis malament pel que diré, però al exposar la situació m'ha vingut al cap que potser el teu home està en una d'aquestes dues situacions:

- Privat de llibertat en un centre penitenciari. llavors si esteu casats (en parella de fet no ho tinc clar, caldria informar-se més) tindria dret a assistir al teu part, ho he trobat aquí: http://www.institucionpenitenciaria.es/web/portal/laVidaEnPrision/salidasExterior/permisosExt.html
- que sigui militar en misió internacional. En aquest cas he trobat que tindria dret a diversos permisos de diferent durada segons la durada de la missió, a part de que per naixement del fill també hi tindria dret. Ho he trobat aquí, pagina 23: http://www.defensa.gob.es/Galerias/ministerio/organigramadocs/omi/Guia-medidas-conciliacion-2015.pdf


Bé, molt possiblement no sigui cap d'aquests dos casos i la realitat sigui més complicada. Només puc enviar-te molts ànims i si comentes que tens depressió, visites algun psicòleg? Podria anar-te bé per aquest final d'embaràs i pel postpart. És una etapa dura on les hormones ens ho compliquen tot una miqueta més (sumat a la nova situació familiar) i parlar-ne amb un professional pot ajudar.

Si no creus que sigui per tu, sí que et recomano que parlis amb la teva mare, ja que serà qui compartirà amb tu aquests moments, a beure si t'ajuda a relaxar-te i viure-ho millor, i potser trobes algun grup de mares a prop d'on vius. Hi trobaries el mateix que aquí, suport i consell de mamis com tu, però de forma més propera, i et podrien ajudar a sentir-te més acompanyada, donant aquest suport emocional i en temes pràctics.

Una abraçada!!

[laiayf]

Hola Rotterdam16
És una situació difícil, t'entenc. I si ell no pot estar amb tu en aquell moment, doncs és normal que t'amoïni.
Igualment pensa que ell serà amb tu, i 'enviarà moltes forces i que al final, tot i que és un moment molt important, la teva mami estarà amb tu.
Has d'estar forta pel teu peque i pensa que després el papi ja farà un munt de coses amb vosaltres.
Si estàs molt angoixada, que és llògic, podries provar de demanar ajuda a algun professional. Ho has mirat?
Treballar molt la relaxació i deixar-te portar pel moment que serà segur, molt bonic i recolzar-te amb la gent que t'estima..
Això no suplirà el teu marit però si que t'ajudarà a viure-ho diferent.
Podreu estar connectats al moment del part per internet? Pq potser a través de videoconferència podries estar amb ell? No sé si això és possible, segons la situació.

Una abraçada molt forta, anirà tot genial!
Laia

[Rotterdam16]

Gracies a totes pels anims !

Malauradament Capseta ho has encertat, esta privat de llibertat. Costa dirho de bon principi perque tinc por de ser jutjada. La meva parella i jo som molt joves, jo tinc 22 i ell 27, abans de coneixens ell no va declarar tot el que la seva empresa facturava, i aixo esta considerat fraude a hisenda. Aixo ho va fer quan tenia 20-21 anys i molt abans de coneixens ja feia les coses be. Per desgracia la seva ex parella, Una noia un xic inestable emocionalment, motiu pel qual la va deixar, mai va acceptar que ell refes la seva vida, i el dia que va assebentarse de que jo estaba embaracada, va comunicar a les autoritats i a hisenda el que ell havia fet tants anys enrere, epoca en la que encara estaven junts. Ella esperava que si el castigaven amb preso jo decidiria abortar o el deixaria, i no ho ha aconseguir, tot lo contrari. Ell mestima i jo lestimo, i si podem superar aixo res ens separara. El que Capseta ha dit de que es pot mirar perque assisteixi el part no es possible, ja que ell es holandes, i jo ja feia anys que vivia a holanda on ens vam coneixer, i quan van tancarlo vam decidir que el millor seria que jo tornes a casa a girona fins que ell sortis, que seria el millor per mi i pel nen. Com he dit es una situacio complicada, pero ell no es mala persona, simplement va cometre errors quan era molt jove i que hi ha gent que sent la necessitat de tirar una bomba on veu felicitat. De nou gracies pel anims !

[capseta]

Ostres, doncs sento molt haver encertat i que a sobre la normativa que he trobat en el seu cas no es pugui complir.

Molts ànims guapa, amb una mica de suport familiar ja veuràs que tot t'anirà molt bé, a tu i al vostre bebè. I aquí també trobaras bons consells i respostes als dubtes que tinguis, que segur que et resulta de molta ajuda.

Un petó!!

[laiayf]

Rotterdam16
Ningú et jutja, només faltaria.
És un tema fiscal no pas que sigui mala persona (déu n'hi do l'ex..).
Ara a comptar el temps que falta pq arribi el peque i pq us pogueu reunir els 3.
Una forta abraçada

Laia

[Essuca]

Rotterdam primer de tot una abraçada segur que ho heu passat molt malament.
Ha de ser molt dura la vostra situació. I aquí no jutgem, intentem donar suport o resoldre dubtes.
Intenta pensar en lo positiu, que aviat tindreu un nen/a precios, que després d'aquesta etapa en tindreu una de molt bona com a família, recolzat els 3mesos amb la teva mare que segur que ella t'ajudarà, buscat un grup de postpart (que sempre va bé fer pinya).
Molts petons!

[petit_somni]

Rotterdam molt anima guapa!!! Jo tambe crec que buscar un grup de mares et donara suport en el postpart i aixi coneixeras a gent amb aui compartir neguits del moment (q part de les mares del forum). En no res estareu els tres junts. Molts anims i aqui estem per escoltar i parlar-ne no pas per jutjar.

[marta9]

Jo de tres parts dos han sigut sola i el tercer pels pèls! I això que el meu home en teoria podia venir... Però la vida sembla tenir voluntat pròpia i a nosaltres ens toca anar fluint!

En el primer part vaig fer una preclàmpsia mentre ell era fora, a Madrid. Havia marxat per unes hores només i jo encara no era a terme... Però mira. El marron de veure que les coses no van bé, de poc no ens hi quedem jo i la nena, una cesària d,urgència i sola al quiròfan! Encara que em van acompanyar els sogres...

En el segon part, el meu marit era a Cerdanyola, jo a Rubí. Cosa de 10 o 15 quilòmetres, ja veus tu... Doncs vaig haver d,agafar el cotxe jo sola conduir cap a Terrassa amb les meves contraccions que quasi ni podia i vaig parir tan ràpid que ell encara no havia arribat. Si em descuido el tinc a la benzinera de Les Fonts! Aquell dia era sola del tot, ni els sogres, ni ma mare... Quan vaig sortir de la sala de parts, per sort, ja era allà...

La tercera em va acompanyar ell, i el van fer esperar en una sala d,espera mentre a mi em punxaven unes analítiques i em feien els papera... Però en cosa d,un quart d,hora ja sortia la nena. Un part natural preciós... Si no l,arriben a fer entrar de pressa i corrents es perd el tercer també!

Ja ho veus, noia! L,aventatge que tens tu és que tens temps per organitzar qui vols que t,acompanyi... I encara que ell sigui lluny, no estàs sola, saps que ell d,alguna manera és amb tu perquè t estima i l,estimes. Així que ànims, disfruta-ho molt que és un moment preciós! Grava-ho i després ho mirareu junts mil cops. I tard o d,hora, en algun part serà amb tu en directe, segur!

[eli_silmarwen]

Primer de tot, moltes felicitats i molts ànims!

Jo també vaig tenir una preeclàmpsia greu i em van fer una cessària d'urgència, el pare estava fent la compra i a l'habitació m'acompanyava el meu pare, que el va trucar corrents, però al quiròfan vaig estar ben sola...

Tinc una amiga que el seu marit estava a Sudàfrica i per un dia no va arribar a temps i al part li va acompanyar la seva mare. Ella no volia que li gravessin però ara mateix es penedeix, així que jo crec que aquesta és una bona opció per fer-lo partícipe d'alguna manera. Ja veuràs com tot va bé!