Embarassada per sorpresa als 42

[Microbi]

Hola a totes.

Ara fa molt temps que no escric per aqui. Lúltima vegada m'havia quedat embarassada i el vaig perdre a les 8 setmanes.
Doncs ara, que ja m'havia fet a la idea que només tindria una filla i que seria única, acabo de donar positiu en un test d'embaràs.
No paro de plorar i plorar. Per un costat m'encantaria tenir un altre fill, sempre hvia volgut ser mare de 2 o 3 fills... La meva primera filla va morir a la 41 setmana de gestació, després va venir la Martina, i després vam tornar a buscar i vaig tenir l'avortament.
Però ara que ha estat per sorpresa tinc molta por. Tinc por a no estar físicament preparada per un embaràs, por de que torni a acabar malament, però sobretot, por de ser massa vella.
En fi, suposo que encara ho haig de pair.

Alguna de vosaltres que hagi tingut un fill a aquesta edat em pot explicar la seva experiència?

Moltes gràcies

Un petó

[Mafaldeta]

Hola! Jo, per circumstàncies de la vida, he estat mare als 46 anys. Vaig perdre un nen als 29 i ara tinc una reina a casa. Potser no tinguis tanta força, però la mare natura és sàvia i et dóna vitalitat per criar el fill. A més, el que més necessiten els fills és amor. La resta ja vindrà. Moltes felicitats!

[Microbi]

Hola! Jo, per circumstàncies de la vida, he estat mare als 46 anys. Vaig perdre un nen als 29 i ara tinc una reina a casa. Potser no tinguis tanta força, però la mare natura és sàvia i et dóna vitalitat per criar el fill. A més, el que més necessiten els fills és amor. La resta ja vindrà. Moltes felicitats!

Moltes gràcies Mafaldeta.

Gràcies pels teus ànims i el teu consell. Jo també crec que l'amor és el més important.
Ara espero a que tot vagi seguint el seu curs i estigui tot bé.

Un petó

[laia83]

Enhorabona, tot anirà bé!
Has d'estar tranquila, i trobar un metge/ssa que realment et doni seguretat i tranquilitat, és important sentir-se en bones mans.
Si no la coneixes visita la web http://www.inatal.org allà hi ha uns foros que aporten resposta dels metges als teus dubtes

[almon]

Bones
Primer de tot enhorabona.
Jo estic de 33 setmanes i tinc 41 anys. De moment tot va be. Més cansadeta potser que el primer embaràs però també es cert que és més per tenir un nen de 5 anys que l edat.
De complicacions cap ni una, de fet vaig per la seguretat social i no ho consideren ni un embaràs de risc...
Agafa ho amb ànims i pensa que si ha passat és que el cos pot. Et desitjo que tot vagi bé.

[aliganiu]

Hola

Jo vaig ser mare amb 43, i em costa molt superar aquest tema, en vaig parlar a foros per aquí. Vaig tenir un embaràs perfecte, sense cap complicació, no em fa mal res i vaig cansada com qualsevol mare, no sé si més o menys perquè no estic a la pell d'una mare de 33. T'asseguro que les meves paranoies són només relacionades amb el que pensaran els altres, o el que pensaran els meus fills. N'estic tan cansada, d'estar pendent dels altres. Ah i despres resulta que vaig pel carrer i no sembla que em miri ningu com si fos extraterrestre, de fet crec que a la gent tant se li en fot

T'ho han dit abans, en el teu cas t'has embarassat espontàniament als 42, la naturalesa ho ha volgut així, com has de ser vella???? Vaig llegir no sé on que en el segle XIX més de 100.000 francesos van ser fills de dones de més de 40 anys. Segur que elles no li donaven tantes voltes.

A mi no m´ho aplico, però jo crec que hauríem de fer fora prejudicis.

Enhorabona i disfuta-ho!

[Marta_1986]

No et preocupis per l'edat dona! Jo conec alguna mare de la teva edat i et dic ja que sembla q tinguin més forces q jo q sóc més jove heheh

Et desitjo tot el millor i que puguis gaudir molt del teu embaràs.

[noviachuky]

Jo no tinc 42 anys, però només et vull donar ànims!

Molts petons i enhorabona!

[Maria V.]

Avui dia, amb el progrés mèdic, 42 anys no són tants. La meva jove ara al novembre ha complert els 40 i el maig passat va tenir la quarta criatura. La nena està molt bé, és una preciositat, i la mare també està perfectament (és clar que amb quatre fills va prou de bòlit, però això no és un problema de salut). A l'embaràs sí que va tenir problemes: quan estava de quatre mesos i mig va estar a punt d'avortar, li van haver de fer un cerclatge i després repòs. Cada persona és diferent i es tracta de tenir un ginecòleg de confiança i fer un seguiment tan continuat com es pugui.
Ara estàs amb la sorpresa, però ja veuràs com, si tot va bé com és el més segur, l'alegria que et donarà el fill compensa tots els trasbalsos.

[Microbi]

Enhorabona, tot anirà bé!
Has d'estar tranquila, i trobar un metge/ssa que realment et doni seguretat i tranquilitat, és important sentir-se en bones mans.
Si no la coneixes visita la web http://www.inatal.org allà hi ha uns foros que aporten resposta dels metges als teus dubtes

Moltes gràcies, la veritat és que no coneixia la web. Tinc un gine molt maco que sempre m'ha ajudat molt i em fa sentir molt tranquil·la.
Gràcies!

[Microbi]

Bones
Primer de tot enhorabona.
Jo estic de 33 setmanes i tinc 41 anys. De moment tot va be. Més cansadeta potser que el primer embaràs però també es cert que és més per tenir un nen de 5 anys que l edat.
De complicacions cap ni una, de fet vaig per la seguretat social i no ho consideren ni un embaràs de risc...
Agafa ho amb ànims i pensa que si ha passat és que el cos pot. Et desitjo que tot vagi bé.

Moltes gràcies pels teus ànims.
La meva ja en té 7 i segur que és molt més cansat que amb el primer, jeje.
Avui ja estic una mica més animada.

Gràcies!!

[Microbi]

Hola

Jo vaig ser mare amb 43, i em costa molt superar aquest tema, en vaig parlar a foros per aquí. Vaig tenir un embaràs perfecte, sense cap complicació, no em fa mal res i vaig cansada com qualsevol mare, no sé si més o menys perquè no estic a la pell d'una mare de 33. T'asseguro que les meves paranoies són només relacionades amb el que pensaran els altres, o el que pensaran els meus fills. N'estic tan cansada, d'estar pendent dels altres. Ah i despres resulta que vaig pel carrer i no sembla que em miri ningu com si fos extraterrestre, de fet crec que a la gent tant se li en fot

T'ho han dit abans, en el teu cas t'has embarassat espontàniament als 42, la naturalesa ho ha volgut així, com has de ser vella???? Vaig llegir no sé on que en el segle XIX més de 100.000 francesos van ser fills de dones de més de 40 anys. Segur que elles no li donaven tantes voltes.

A mi no m´ho aplico, però jo crec que hauríem de fer fora prejudicis.

Enhorabona i disfuta-ho!

Hola Aliganiu.

Doncs si, la veritat és que em preocupa el que la gent pensi. Sobretot el que pensin els meus pares. Van una mica atrafegats amb els 3 néts que tenen ara i només de pensar en dir-lis que en ve un altre en camí.....buf. A més a més, el meu germà també espera i no els va fer gaire gràcia. Bé, no vull dir que no els faci il·lusió tenir néts, però això de fer-se'n càrrec....
En fi, a veure com s'ho prenen...
Prometo passar dels comentaris dels demés!

Moltes gràcies!

[Microbi]

No et preocupis per l'edat dona! Jo conec alguna mare de la teva edat i et dic ja que sembla q tinguin més forces q jo q sóc més jove heheh

Et desitjo tot el millor i que puguis gaudir molt del teu embaràs.

Gràcies Marta.

La veritat és que jo em considero jove, de fet n'aparento 35 o 36, jeje.

Moltes gràcies!

[Microbi]

Jo no tinc 42 anys, però només et vull donar ànims!

Molts petons i enhorabona!

Moltes gràcies!!!

[Microbi]

Avui dia, amb el progrés mèdic, 42 anys no són tants. La meva jove ara al novembre ha complert els 40 i el maig passat va tenir la quarta criatura. La nena està molt bé, és una preciositat, i la mare també està perfectament (és clar que amb quatre fills va prou de bòlit, però això no és un problema de salut). A l'embaràs sí que va tenir problemes: quan estava de quatre mesos i mig va estar a punt d'avortar, li van haver de fer un cerclatge i després repòs. Cada persona és diferent i es tracta de tenir un ginecòleg de confiança i fer un seguiment tan continuat com es pugui.
Ara estàs amb la sorpresa, però ja veuràs com, si tot va bé com és el més segur, l'alegria que et donarà el fill compensa tots els trasbalsos.

Hola Maria.

Gràcies pels ànims. La veritat és que avui ja ho he paït més i estic més animada.
Ara toca estar tranquil·la i esperar a la eco de confirmament. El problema dels tests amb els que ho pots saber tan d'hora és que després es fa molt llarg esperar a la eco de les 7 setmanes.

Moltes gràcies!

[Microbi]

Hola a totes.
Finalment la cosa no ha acabat bé. Aquest matí he començat tacant amb uns filets marró fosc i a la tarda ja era sang vermella i cada cop més abundant.
En fi, havia de ser així i ja està. La veritat és que se'm feia una mica costa amunt.
Bé, agraïr-vos les vostres respostes d'ànim.
Moltes gràcies!

[StopFinning]

Molts ànims bonica!!

Em sap molt de greu...

Una forta abraçada!!!