Hola! Dubte i nerviosa!

[Dani6]

Bon dia a totes!

sento entrar tant directament, però encara que mai he escrit, sempre aquest lloc i aquest fòrum ha estat un punt de referència pel meu anterior embaràs ...
A veure, si alguna em podeu "ajudar" si us plau.

Veureu, tinc un nena de dos anyets i ara resulta que fa 5 dies que em va sortir un positiu com una casa!!!
El dia que m'havia de venir la regla, em vaig fer un test, pq em notava bastant rara uns dies abans i sabent que haviem fet els deures amb el meu marit els dies de l'ovulació, podia estar embarassada ... he de dir que era el primer cop que buscàvem segon embaràs, però bé, sembla que vam fer BINGO!!! i dic sembla pq veureu, estic molt molt contenta, però al mateix temps, molt molt angoixada ... fa dies que no puc dormir de fet.
Apart del mal de pits, i alguna punxada a l'ovari dret, no tinc cap símptoma de res, amb la meva filla, des de molt pocs dies embarassada, vaig tenir de tot, moltes nàusees, olors inosportables, vòmits a més no poder ... mesos i mesos va durar! (el que tampoc recordo, sincerament, és quan van começar els vòmits)

I ara, no sé ... és que apart d'això res de res i em sembla, no sé, que no pot ser que estigui embarassada ... els tests (ja m'he fet dos) diuen que si, però és que el meu cos sembla que digui que no pot ser ... i em sento molt molt extranya, tinc una sensació, de veritat, extranya ...
M'agafa inclús com a taquicardia si hi penso massa, ja sé que en teoria només fa cinc dies que m'hauria d'haver vingut la regla però no sé ... a alguna us ha passat que els primers dies, no us creieu estar embarassades i pensaveu que algo anava malament pq no notàveu res?

També he de dir que abans de la meva filla, vaig tenir un abort a les 8 setmanes, i com que de símptomes no en vaig quasi tenir i amb la meva filla tants, suposo que associo ...

Al ginecòleg, no hi vaig fins d'aqui a tres setmanes i em sembla que es farà eteeeeern! mentres m'han dit que em vagi prenent gestagyn y progesterona un ovul cada dia, com vaig fer amb la meva filla ...

Si us plau, alguna que em vulgui contestar? no sé pq tinc aquesta sensació tant extranya ... potser això és un símptoma? jajajaja

[JuditG]

Dani6 hoña bonica, jo l'únic símptoma són mal als pits, avui estic de 5+5, i fins ara m'he trobat super bé, res de nàuseas, ni olors... Una mica de cansanci.

I cada dia q passa sento que he de menjar més sovint, pq sinó tinc malestar, però ja et dic que res de l'altre món.

La llevadora em va dir que era normal estant de tan poquet, i jo tinc mamis a classe que no han tingut res... Així que no et preocupis!

Un pepooo!!! I Felictats pet l'embaràs!!!

[Dani6]

Dani6 hoña bonica, jo l'únic símptoma són mal als pits, avui estic de 5+5, i fins ara m'he trobat super bé, res de nàuseas, ni olors... Una mica de cansanci.

I cada dia q passa sento que he de menjar més sovint, pq sinó tinc malestar, però ja et dic que res de l'altre món.

La llevadora em va dir que era normal estant de tan poquet, i jo tinc mamis a classe que no han tingut res... Així que no et preocupis!

Un pepooo!!! I Felictats pet l'embaràs!!!

Moltes gràcies, i felicitats a tu també, JuditG!!!
Tant de bó no sigui res i vagi tot bé, però noia, no puc deixar de capficar-me ... potser sí que és molt aviat, de fet només fa 5 o 6 dies des de la falta, però és que com que amb la meva nena, en un no res em vaig trobar tant malament, i amb l'anterior (l'avortament) no, doncs no sé ... ostres, tant de bó, vagi bé! és el segon però ens fa moltíssima il.lusió.

[Neboda]

Hola, Dani6!

Jo tinc un fill de 2 anys i estic a punt de tenir el segon. I tots dos embarassos han estat "asimptomàtics". Amb el primer em posava també molt nerviosa, perquè no notava res de res. Per sort, el ginecòleg que tenia llavors em feia ecografies cada vegada que hi anava i m'ensenyava que tot anava bé i em tranquil·litzava. I em deia que havia d'estar contenta, que si veiés el que arribaven a patir algunes mares durant l'embaràs no em queixaria de no tenir símptomes.

El que et vull dir és que encara que et trobis completament normal, no vol dir res. Pot ser que tot estigui anant perfectament i que aquesta vegada el teu cos reaccioni d'una altra manera.

Ànims i que se't facin curten les tres setmanetes d'espera!

[Flop]

Hola,
jo pel primer embaràs, que no va acabar bé..., tenia molt mal de regla des del primer moment. En canvi, ara pel segon, que ja estic de 36+2, fins a les 6 setmanes no vaig començar a notar nàusees. Estigues tranquil.la i, si et trobes bé, gaudeix del positiu! Trobar-se bé no té perquè ser dolent! Tot el contrari!
Una abraçada!

[Dani6]

Moltíssimes gràcies, a totes, Neboda, Flop, JuditG ... no sabeu el que m'acabeu de tranquilitzar.

He passat unes tres nits, sense pràcticament dormir, amb uns nervis ... i com més em vull tranquilitzar, més nerviosa em poso ... així que ara després de llegir-vos, estic més tranquila.
Sé i sóc conscient, que no tinc pq tenir símptomes, i menys, tant aviat, però ... és que amb la nena, vaig passar un embaràs, tant plé de símptomes a totes hores, que em sembla que no pot ser ara ... en fi, tant de bó tot vagi bé!

[petitajo]

Hola Dani6

Estic embarasada i com tu no he tingut ni tinc cap sintoma de res i ja estic de 10 setmanes, ahir vaig tenir eco i tot correcte. He de reconeixer q tambe em preocupava una mica pero em d'estar contentes i de agrair la gran sort q tenim!!

Enhorabona per aquesta panxa i disfruta-la!!!! No hi ha dos embarasos iguals!

[Dani6]

Hola Dani6

Estic embarasada i com tu no he tingut ni tinc cap sintoma de res i ja estic de 10 setmanes, ahir vaig tenir eco i tot correcte. He de reconeixer q tambe em preocupava una mica pero em d'estar contentes i de agrair la gran sort q tenim!!

Enhorabona per aquesta panxa i disfruta-la!!!! No hi ha dos embarasos iguals!

Motíssimes felicitats, Petitajo!!! Enhorabona pel teu embaràs!
I moltes gràcies, pels ànims! Avui, realment, em fan falta ... des de que he entrat i m'he decidit a escriure al fòrum, estic millor, sou totes genials!

[sadie]

Hola Petitajo!

Jo ara estic de 31 setmanes, i el primer trimestre el vaig passar fatal: nàusees, marejos, vòmits... el pack complert! Però recordo que els símptomes em van començar més tard (cap a les 7 setmanes) amb la pujada forta de les hormones. Ho recordo per què llegia el llibre "Mama come sano" i pensava mira no tinc simptomes i després van venir de cop!

Petons i pensament positiu!

[Dani6]

Hola Petitajo!

Jo ara estic de 31 setmanes, i el primer trimestre el vaig passar fatal: nàusees, marejos, vòmits... el pack complert! Però recordo que els símptomes em van començar més tard (cap a les 7 setmanes) amb la pujada forta de les hormones. Ho recordo per què llegia el llibre "Mama come sano" i pensava mira no tinc simptomes i després van venir de cop!

Petons i pensament positiu!

Gràcies, Sadie

Sí, entenc que 5 dies després de la falta, potser encara és una mica aviat per voler notar tants símptomes! Jo, de la meva filla, ho vaig passar fatal, pràcticament, es pot dir, que apart d'anar a treballar i amb prou feines, poc podia sortir de casa, va ser molt molt fort, però sí que és veritat que de fet, potser em va començar una mica més tardet tot plegat, això sí, als 6 mesos, encara havia arribat a vomitar. Fins als 5 mesos ben bé, no em van marxar els vòmits.
No és que els trobi pas a faltar, però clar, passar de tantes nàusees i vòmits i de tot, a una mica de mal de pit i algunes molèsties d'ovaris em sembla que és extrany ... però, ja arribarà, oi?

Us aniré explicant a totes el què, i repeteixo, moltes gràcies a totes les que contesteu, avui estic baixa baixa d'ànims.

[susmun]

Hola!

Felicitats a tots aquests embarassos!!!

Com he llegit per aquí no hi ha dos embarassos iguals!
Jo ara estic de 24 setmanes, és el segon, també tinc una nena de dos anyets. En el primer embaràs no vaig tenir pràcticament cap símptoma, excepte pits enormes i alguna mala digestió en tot l'embaràs. Però en aquest... al principi vaig començar igual pits inflats i poca cosa més i al cap de poc a vomitar durant 3 mesos cada dia! Així que ànims que segur que va tot bé i si et trobes bé, doncs encara millor, gaudeix-lo!!! Pensa en positiu, que els nervis i l'angoixa no fan cap bé i no serveixen per a res!

[Dani6]

Gràcies, Susmun!!!

Enhorabona a tu també, pel teu embaràs! és veritat, val més intentar no posar-se amb tants nervis, no val la pena, a més, tampoc puc fer-hi res, ja que fins que no arribi el dia de la eco, tampoc puc veure res.
El meu gine, no acostuma a fer ecos fins a les 8 setmanes, pq diu que a vegades abans de les 8, no sempre es veu bé i les mares s'emporten disgutos innecessaris.

A esperar toca, de totes maneres, com es fa per no capficar-se? M'encantaria no posar-me nerviosa, però depèn de com, com més em vull relaxar, pitjor ... ho intentaré ...
He passat unes nits amb molts nervis i no cal, per més que en passi, no podré saber res fins ... a veure si em puc tranquilitzar una mica, sincerament, totes vosaltres, avui, m'heu ajudat més del que us penseu.

[crisgueva]

Hola, bon dia a totes!!

És la primera vegada que escric en aquest fòrum, però és que, com Dani6, la meva preocupació m'ha empès a fer-ho. La veritat és que reconforta una mica saber que hi ha altres noies que, com tu, comparteixen les teves preocupacions ja que, molt sovint, sembla que siguis l'única persona al món a qui li passa.

Jo vaig saber que estava embarassada el passat 19 d'octubre, després de realitzar-me el test que em va donar positiu amb dos dies de retard. Per tant, ara estic de 6 setmanes (+2 dies segons l'aplicació del mòbil). De moment els únics símptomes que he notat han estat els típics dolors menstruals, que ja m'han desaparegut, i els pits una miqueta adolorits (uns dies més que altres, avui pràcticament gens). Com que el mes d'abril passat vaig tenir un avort (a les 8 setmanes) del que era el meu primer embaràs en què em vaig trobar força malament, sobretot amb nàusees, ara no paro de pensar, és pràcticament una obsessió, que el fet que em trobi tan bé podria ser símptome que l'embaràs s'hagués aturat...La qüestió és que aquest pensament m'entristeix moltíssim...El ginecòleg no em farà la primera ecografia fins el dia 5 i aquestes setmanes se m'estan fent eternes... L'experiència viscuda durant el primer embaràs, en què ja li havíem escoltat el cor i a la setmana següent ja no li van poder trobar el batec...em fa estar moooolt angoixada i amb molta por que torni a passar el mateix...Espero que no sigui així, ja que el mes de gener faré 40 anys i el temps se'm llença a sobre!!

Moltes gràcies per escoltar-me noies!!

[Dani6]

Hola, Crisvega

Abans de res, moltíssimes felicitats!!! Ja veuràs com aquest anirà molt bé.
Ja veus que som moltes les que tenim pors, i crec que la majoria de noies, que hem passat per un avort, encara molt més, pq l'experiència et diu que no tot és tant de color rosa, com a vegades sembla, quan una es queda embarassada.

Jo abans de tenir a la meva filla, vaig tenir aquest avort, estava de 8 setmanes també, i bé ... vaig passar uns dies bastant dolents, sobretot pq era la primera vegada que estava embarassada i ja vaig pensar el pitjor, que no en podria tenir, jo que sé ...
Quan em vaig tornar a quedar embarassada, fins a la eco, també s'em va fer etern, no arribava mai el dia, i pensava que potser em passaria el mateix ... però després vaig anar veient que no, que passaven les setmanes i que tot anava bé.

A tu, et passarà el mateix, pensa que et queda poc pel dia 5, encara que entenc que segur que s'ha fet tot molt llarg, jo hi vaig a finals de NOvembre, pq estic de 5 setmanes justes i no vegis!! Apart, jo igual, que si no tinc símptomes, que si ara em fa mal aqui ... és més, després obriré un altre fil, pq si em pot contestar algú, saps que em passa? que estic embarassaada i no sé pq tinc la sensació que no pot ser, suposo que fins que no et fan la primera eco, totes tenim moltes pors i dubtes.

CRisvega, tot anirà molt bé, et va passar una vegada i ja està, no té pq tornar a passar, mira, a mi em va passar amb el primer i després vaig tenir a la meva filla, és una nena saníssima i ja té dos anyets.

Tot anirà bé! La teva por, és normal, jo la vaig tenir amb la meva filla i ara les torno a tenir, a més, amb aquest no sé que passa que sembla que no m'acabi de creure que estic embarassada, no sé ... potser al tenir pocs símptomes també em sembla tot extrany.
No et preocupis, no té pq tornar a passar.
Conec a moltes noies que han passat pel mateix un cop i després al pròxim embaràs, els ha anat tot perfecte i ara tenen als seus fills!

A mi, ahir, les noies del post, em van animar moltíssim, la veritat és que també estava en un dia bastant dolent, avui intento ser positiva, tot i que evidentment, crec que els dubtes, fins que no van passant les setmanes, els tens ...

[crisgueva]

Moltes gràcies Dani6 per les teves paraules...sens dubte que m'ajudaran moltíssim a alleugerir aquesta espera i a viure-la amb menys pors... Espero que finalment tot arribi a bon port i d'aquí uns mesos les males nits vinguin motivades per un dolç i feliç motiu!!!

Molts ànims i una abraçada!!

[petipe]

Hola noies,

és inevitable no fixar-se en els símptomes i no menjar-se el tarro, però com ja sabeu no serveix per a res ni és indicatiu de res. Jo no he tingut mai massa símptomes, ni ens els embarassos que han acabat bé ni en els que no. En la mesura que pugueu, sigueu positives! A mi em va ajudar (a estones) un comentari que vaig llegir per aquí: mentre no es demostri el contrari, els vostres petits es mereixen que sigueu positives!!!

[kashna]

Hola! ja t'han contestat motles mares i futures mares... però volia jo també tranquilitzar-te uan mica més. És el meu primer embaràs i ara ja estic de 32 setmanes. Però em vaig passar ben bé fins la primera eco (que me la van fer a la setmana 12 si n recordo malament) insegura de si estava realment embarassada o no... Perquè no sentia res! només tenia les dues proves d'embaràs que em vaig fer i em feien mal de tant en tant els ovaris. Van ser els unics simptomes d'embaràs que vaig tenir els primers 3 mesos... i de fet fins la setmana 22 que no vaig sentir els primers moviments de la nena, no m'acabava de creure que realment estava embarassada tot i que ja l'havia vist en ecografia i havia sentit el seu cor.

Realment això d'estar embarassada és tot un món i cada cop diuen que és diferent... així que... gaudeix ara que no tens simptomes... que ja et vindran

[Dani6]

Petipe i Kashna!!!

Moltíssimes gràcies, ja ho he dit, altres cops, en aquest fòrum, però no sabeu com m'ajuda, cada cop que llegeixo el escriviu cada una de vosaltres.

Crec que aquestes tres setmanes que queden per que em facin la primera eco, es faran eteeeernes, però cada cop que m'agafi el "baixón" entraré al Sópetit i tornaré a llegir els vostres comentaris.
Avui, realment, estic més animada que ahir, tot i així procuro no pensar-hi massa pq sinó no puc evitar en algún moment, sense voler, fer la comparació de símptomes, però llavors penso en tot el que dieu i és veritat, cada embaràs és diferent, no tenen pq ser iguals, apart que estic de 5 setmanetes, contant des de la última menstruació ... també seria aviat per tants símptomes com vaig tenir amb la nena ...

gràcies noies, sou totes uns sols!!!

[JuditG]

Bona nit!

Jo avui també m'he aixecat de baixón... La cosa és patir... És que estic com tu Dani6, cap símptoma (mal de pits, uns dies mes k altres menys) i a vegades espanta una mica. Jo tinc eco el dia 11, se m'està fent ben etern.

Entre totes ens hem d'animar molt! Va molt bé que expliqueu experiències :)

Bona nit i bon finse boniques

[Dani6]

Jo, amb l'embaràs de la meva filla, vaig patir moltíssim! Venia de l'avort anterior i pensava que qualsevol cosa que pogués fer, faria que passés el mateix, només ho saben a casa meva, però mireu on arribava la meva obsessió, que els primers dies, pràcticament no volia pujar ni al cotxe, per sort, a la feina hi puc arribar caminant (una bona estoneta, això si) doncs res, que agafar el cotxe un moment ok, però quan haviem de fer viatges "llarguets" (anar a passar el finde a Girona o al Pirineu etc) em negava pq pensava que qualsevol vibració del cotxe podia fer que avortés!

Sort que no em va durar massa, recordo que tenia a la meva família, que els pobres no podien més, un dia, em va agafar el meu home i els meus pares i em van dir que potser ja n'hi havia prou! Que arribar a l'extrem de no voler pujar ni al cotxe perqué segons jo, el "fimbreig" dels "saltets" del cotxe a la carretera em podia fer avortar, ja era massa! Que com m'ho faria si fós de les noies que estan embarassades i han d'agafar el cotxe cada dia per fer kilòmetres llargs per anar a treballar, o ja no diguem les dones de molts anys enrera que feien feines duríssimes i les carreteres no eren com les d'avui i estaven embarassades i moltes ni ho sabien les primeres setmanes i feien de tot.
Una paranoia, no rigueu, em va durar dues o tres setmanes però pq em van dir que prou, pq sinó no sé ni on hagués arribat!

Per sort, amb els dies, vas veient que tenen raó i que el que està clar, que a vegades, tampoc podem controlar-ho tot, la meva mare sempre diu que hi ha moltes dones que passen penúries i viuen en "males condicions" i els fills els tenen ... que per molt que ens amoïnem, si l'embaràs, està "ben agafat" com diu ella, anirà bé i que no es pot estar controlant tot.

Otres quin rollo us he fotut! Total per voler dir, que recordo que al meu home, li deia, tranquil que si em torno a quedar embarassada m'ho agafaré més tranquilament i no estaré tant pendent de tot i ostres! és saber que estic embarassada i començar a patir! que si massa símptomes, que si massa pocs, que si mal de ronyons, que si no m'ho acabo de creure ...

El meu home, just avui em diu : noia! relaxa't! al final pensaré que t'agrada patir, que si no és una cosa en busques una altra ... no entèn que no puc fer-hi res ... així que ja veieu ... (el del cotxe, no ho digueu a ningú jajajajajajajaja, quina vergonya quan hi penso) per sort, aquest cop ja no ho he fet.

Bona nit,