Preguntes incòmodes quan estàs embarassada

[melibea80]

S'ha escrit molt sobre el tema, però és que avui estic una mica indignada. Aquest cap de setmana hem anunciat l'embaràs del nostre segon fill (o filla) i són vàries les persones que una de les primeres coses que han preguntat és si ho volíem o no. Us ha passat? No us sembla de molt mal gust que així de bones a primeres em facin aquesta pregunta? A més la nostra filla es portarà 3 anys amb el germà o germana, vull dir que no és una situació de dos embarassos molt seguits que pugui sorprendre ningú (i encara així... la pregunta sobra).

També m'ha sorprès que la gent em pregunti si estem contents, així una mica en la mateixa línia. "I què, us fa il·lusió? Volíeu tenir un altre fill o ha sigut sorpresa?". Jo no sóc capaç de contestar malament, però m'ha sentat fatal.

Coses que també em molesten:

- Que el meu marit sigui "Mr. Engendrador" perquè "m'ha deixat" embarassada dos cops, mentre que a mi ningú em felicita per ser una dona molt fèrtil (a veure, ho dic sarcàsticament, no tinc cap intenció de que em felicitin per això... però no té sentit que es doni per suposat que ell és un macho Alfa i jo una senzilla receptora d'esperma)
- No m'ha passat, però sé que hi ha gent a la que li han preguntat si el seu fill o filla ha sigut engendrat de forma natural o per via d'algun tractament. Com si això fos un tema de domini públic. Especialment en el cas de bessons.
- Quan hem dit que estava embarassada una persona ens ha preguntat si amb aquest "ja en tindrem prou" o buscarem un tercer. Com?????? A veure, quin sentit té, si encara no ha nascut el segon? Jo què sé, punyeta! Jo no tinc fills perquè m'agradi acumular-los o per arribar a una meta numèrica, jo ara estic embarassada perquè ara volia estar-ho. Punt.

Us convido a que comenteu les preguntes incòmodes que us han fet amb motiu del vostre embaràs. Potser em dieu que són les hormones les que m'han alterat tant

[Anna Maria]

jajaja, mira, més val riure que plorar, la gent ha d'ocupar el temps amb paraules i no sap com fer-ho, a vegades n'i ha per contestar-los malament, jo quan estava embarassada de l'Isaac també m'ho van dir, a mes d'algun "ja era hora" que jo els hi hagués dit que sí, que seria ben be l'hora que callessin.
una abraçada,
anna maria

[rundi]

Jo conec un cas que portava bessons i molta gent li deia que quina putada, o que si els hi passava a ells es morien. Parlo de manera literal.
Hi ha gent moooooolt cromanyó.

[iole]

Jo odio que gairebe tothom hem dona el condol quan dic que espero un nen (i tinc un nen de 3 anys), tothom diu ooooohhhh, bueno a la tercera ja vindra la nena...i si no vull 3? I si m encanta que siguin dos nens perque el meu fill esta supercontent i no necesito tenir una nena???

Tela...

[niisia]

Jajaja!!!

Yo crec que qui t'ho pregunta segurament deu ser per experiencia propia, sino...ya diras tu...

Pero bueno, mes val agafar't-ho amb humor...

[Koaleta]

Jo el que he trobat més pesat del segon embaràs és el tema nen/nena! Als ulls de la majoria de gent sóc una super afortunada pq tinc nen i ara espero nena:"caram, sí que ho heu fet bé", "quina sort, la parelleta"...
També hi ha, crec jo, molta preferència en general per les nenes.
Doncs jo els hi dic el mateix a tots: que estic molt contenta, igual que ho estaria si fóssin dos nens!

[cabana78]

Siii.. Això de les parelletes és mooolt habitual!
Nosaltres tenim dos nens i quan vam anunciar que el segon tb era nen vaog haver d'aguantar el "ohhh.. Quina pena"... Perdò?! De pena cap, que estem encantats de tenir els nostres homenets!

[maig13]

Jo tinc una nena i ara espero un nen. I he hagut de sentir-me dir "oooh, en lo guapetes que són dos nenes", i "jo ja no compraré més roba a la nena perquè, total, ja no la podràs aprofitar", de ma mare. A casa meva tot són nenes (germanes, cosines, filles de cosines...), i a mi sempre m'havia fet molta il·lusió tenir un nen! Al final el que més ens importa a les mames és, que vingui el que vingui, però que vingui bé! ;)

[Saris]

Jo crec que ens ho hem de prendre de manera més relaxada. És veritat que tothom diu la seva, però és al que estem acostumats. O és que vosaltres no heu fet mai comentaris tòpics en situacions semblants, abans d'estar embarassades?

A mi m'ha passat. Abans d'estar embarassada, era capaç de dir... ai, quina panxulina més petitona... amb tot el carinyu del món, pensant que millor per la mami, menys pes i menys incomoditat.

Resulta que quan jo tenia poca panxa, em vaig adonar que a mi em molestava.

I no només en relació a l'embaràs, sino en moooooltes altres coses. Jo també era de dir que una bofetada a temps no feia mal a cap nen, i ara sóc incapaç, a més d'estar personalment en contra! I fer collit? i quantes altres coses!!!

Crec que hem de ser més tolerants amb els comentaris, i més els de gent propera que segur no ho fan amb cap mala intenció. Sobretot per nosaltres mateixes, per no fer-nos mala sang.

[Koaleta]

A veure Saris, jo crec que tolerant ho sóc, no li contesto malament a ningú ni m'enfado em ningú. I dono per suposat que la gent no diu les coses amb mala fe. Però trobo normal que em molesti segons quin comentari, com tu dius que et molestava que et diguéssim que feies poca panxa.

[Saris]

Oitant que és normal que et molesti, inclús ara tinc un nen que és molt petit, i em molesta quan la gent m'ho recorda. I a més, és té la costum de preguntar quants mesos té, i quan dic 14, la frase següent és... ai, que petitó!!!! I sí, em molesta, perquè prou que m'he preocupat per aquest tema.

Però intento no donar importància, perquè potser temps enrere jo hauria dit el mateix.

No ho heu fet vosaltres? A això em referia, que de vegades no ens hem de fer mala sang i és millor ignorar, perquè crec que mai és té cap mala intenció, més aviat al contrari. Sobretot quan estàs prenyi, perquè l'energia negativa afecta el peque!!

[melibea80]

Sí, sí, Saris, jo també hauré posat la pata mil cops sense saber-ho... No em treu la son res del que em diguin, evidentment, només volia compartir aquest petit moment de ràbia...

Això del sexe també és cert, la gent se n'alegra més de les nenes, en general. I si pots aconseguir una parelleta, sembla que sigui millor. Ja veus tu!

[Arya82]

Doncs a mi el comentari que em va sorprendre més va ser el del meu avi, que ens va preguntar si era buscat i que si havia estat una decisió de tots dos. Em va fer molta gràcia. Vaig estar a punt de dir-li: “no, el que passa és que el vaig seduir a traïció...” Però si us sóc sincera a mi aquests comentaris no em molesten, ens fan gràcia. Quan et pregunten segons què, flipes una mica però després amb el meu home ens ho prenem a broma i ja està.

Nosaltres estem esperant bessons, després de molts anys buscant i un camí duríssim (cosa que excepte els nostres pares ningú més sap). I evidentment quan ho dius, la resposta immediata és “invitro, oi?”. Jo ja m’ho espero, però em sorprèn que m’ho pregunti gent amb la que no tinc gaire relació. Si fos algú proper, encara, tot i que tampoc ho acabo d’entendre pq és evident que si no t’ho he explicat abans és pq no vull que ho sàpigues... Però algú que ni tan sols et coneix? Em sorprèn pq crec que tot això forma part de la vida íntima d’una parella...

També em pregunten molt quina preferència de sexes tenim. Fins aquí ho trobo normal. Però quan dius que t’és absolutament igual, alguns no s’ho creuen i continuen insistint! Ostres, a nosaltres ens ha costat tant aquest embaràs, que el sexe dels petits és l’últim en el que penso! Que jo me’ls estimaré igual! Doncs sembla que alguns no ho entenen.

Jo crec que al final és millor prendre-s’ho amb humor i ja està

[jellwill2]

Hola,

a mi també em molesta això de:"ooih, haureu d'anar pel tercer a buscar la nena". Com si fos requisit indispensable per ser família tenir la parelleta.

jo he tingut els dos fills una mica gran, sobretot el segon, i lo que més em tenia preocupada era que vinguessin bé. I la gent erre que erre que si vols nen o vols nena. Què pesats!!!

I per pesats i seguint amb les tradicions, quan ens vam casar la gent ens atabalava amb:" i ara a pel nen". I quan vam tenir el primer (em vaig decidir quan van deixar d'agobiar-me), a l'hospiral mateix, que per quan el segon. Alça!!!!! Tela la gent. N'hi ha que es prenen massa confiances. I això que per sort els pares no s'hi han posat.

no heu sentit mai preguntar a parelles sense fills que per quan els fills?? Jo sí i sempre penso si els estarà costant i amb la pregunta posen el dit a la llaga.

Hi hagent i gent i preguntes i preguntes. I si sumem les hormones... festival!!!

[Neboda]

Doncs a mi una pregunta que em feia molta ràbia era quan la gent em preguntava si no volia tenir nens, que ja m'estava fent gran i que se'm passaria l'arròs (com vaig arribar a maleir el ditxós arròs!) i la cosa és que jo me'n moria de ganes però el Nebot encara no estava convençut i volia esperar. I, és clar, era molt dur perquè era una qüestió de parella i no la volia explicar a la gent, però cada cop que m'ho preguntaven em venien ganes de plorar. I jo pensava "Què els importa? Si no tenim fills, tenim els nostres motius, no?" i la gent vinga a burxar i burxar...

[clareta2906]

aiiish les ditxoses preguntes!!
Jo ara espero el segon, i em feia il·lusió k fos un altre nen, però finalmente serà una nena. Evidentement estem igual d'encantats, pero em fa una ràbia tremenda que la gent em feliciti amb frases com: carai que be que ho heu fet!! K pasa k si hagués estat un nen ho hagués fet malament?! Tinc un nen precios!

I quan esperava el primer, em preguntaven que portava i deia nen, alguna que altra vegada vaig sentir: be dona, també esta bé, com si fos el premi de consolació

[petipe]

Doncs a mi no em molestava exactament, però em cansava sempre sentir les mateixes preguntes. El pitjor del cas, però, és que m'he adonat que jo després també les faig!! I em dic, "però per què preguntes o dius això tan tòpic?" Suposo que és com un costum...

I comentaris que també m'han pogut molestar després de néixer també a vegades, veig que, inconscientment em surten. Si demanes l'edat i resulta que el nen és molt més gran o petit del que havies pensat és gairebé inevitable dir-ho! I això que també he viscut la situació en primera persona!

En el primer cas de bessonada que vaig conèixer em va sortir un "quina pu...!". Va ser totalment inconscient i automàticament me'n vaig adonar i vaig demanar perdó. No ho vaig fer amb cap mala intenció. Per sort, aquesta persona ho va entendre i em va respondre "tranquil·la, que jo vaig pensar el mateix, el primer moment!"

[Arya82]

Buf, la pregunta de “per quan els nens?”, en podria fer un llibre… Quan vols i no pots, no és que molesti... es que fa un mal terrible. Jo sempre somreia i deixava anar la primera tonteria que em venia al cap, però un cop a casa vinga a plorar. És una pregunta que no entenc de cap de les maneres. Si una parella no té fills o no vol o no pot. Llavors quin objectiu té preguntar-ho?

[mvillpa]

Jajaja, melibea molt bó obrir aquest post. Ja et vaig llegir al grup de mares i hem vaig sentir identificada amb tu. Nosaltres també ho vam dir a la colla i també 2 amigues hem van demanar si era buscat. Nosaltres és el primer però fa anys que vivim junts i amb l'edat que tenim tampoc no hi ha cap motiu pel qual es puguin pensar que no era buscat. Amés penso com tu q encara q ho pensin jo no ho demanaria mai!! És una pregunta de mal gust i també hem va mosquejar!!
Una fins i tot hem va dir no pensava pas q serieu vosaltres pq com q sempre havies dit que et volies casar primer. I és cert però la vida dona moltes voltes i passarem primer per ser pares i després ja mirarem el tema de casar-nos i es pensaven q els q donarien la noticia són els q fa un parell d'anys que estan casats però aixó tot son teories. Si estas casat vol dir q ja aniras per tenir fills i si no estas casat, no? Això era abans!!

Per altra banda a mi m'atavala la gent amb i q faras del nen/a quan comencis a treballar? Pero si tot just passo al tercer mes d'embaràs!!

Pq li donaras el pit o el biberó?

pffff la gent no te feina??

Enfi esta bé aquest post pq així ens desfoguem juntes!! jiji

[sadie]

Déu ni dó!

Jo ara estic embarassada de 29 setmanes i espero un nen. I m'han sorprès les següents preguntes:

- Era buscat? Un clàssic que vaig sentir unes quantes vegades!
- Us ha costat molt? Què vols que et digui? Quants mesos vam fer l'amor? Quantes vegades a la setmana? Si estava obsesionada amb els meus cicles menstruals? En serio?! Estem bojos o què? que et pregunto a tu quan folles o amb qui ho fas. I no me la van fer ni una vegada ni dues, nosaltres ens vam quedar aviadet però si haguéssim tardat més això seria com una puntada de peu.

I després el tema nen! Les cares de pena de les mares de nenes quan dic que espero un nen... són un poema! Com si fos una desgràcia! I també molt curiós que el meu home va rebre missatges d'altres homes felicitant-lo per què esperavem un nen! Ell que volia una nena! I tots dient-li què bé podràs jugar a futbol amb ell! El meu home que potser ha vist 3 partits sencers de futbol a la vida!