DESFOGUEM-NOS:REACCIONS A LA FEINA DAVANT EL NOSTRE EMBARÀS

[MIMOSETA]

Hola, noies! Com diu el títol del post, m'agradaria que compartissim les reaccions de compsnys i caps davant la notícia de l'embaràs. En el meu cas, vaig avisar després de la primera ecografia i en un primer moment, tot bé. Ara bé, tot ha canviat quan hem marxat de vacances; ara el meu cap es desperta i capta que estaré de baixa per maternitat. De primeres, no volia que fes vacances (ni ara ni en cap moment! !!); considera la baixa x maternitat com unes vacances, jo flipo!! Està nerviossissim i amb males cares. No he faltat cap dia i ja pateixo x si he d'agafar la baixa abans d'hora. Aixxxxx!!!!

[shibi]

jiji molt bo el post Mimoseta.
Si és que els caps són lo que no hi ha!
Jo he d'agafar cada dia el cotxe per anar a treballar. Tinc 30 minuts anar i 30 minuts tornar. Estic sola de cara al públic i he de carregar caixes.
Quan li vaig dir al meu jefe que estava embarassada i que la meva data de part era el 29 de novembre.... la seva primera contestació va ser... "et quedaràs fins a finals de novembre?"
Siii! no agafaré la baixa abans, seguiré tot el que faig i pariré allà mateix ¬.¬

[MIMOSETA]

Doncs no et pensis, el meu dóna x descomptat que em posaré de part a la feina (de veritat, no exagero!!).
Una altra: tinc 38 anys, i una noia que treballa en el mateix espai, però en una altra empresa, em diu: però la menopausa no arriba als 40 anys?? Imagineu la meva cara.

[shibi]

Si per ells fos...no tindríem ni baixa maternal!

I vaia tela la teva companya de feina també! que fort. Quina paciència!

[futuramami29]

Bones!!!

Doncs jo en un principi tot molt bé! És una empresa petita, hi ha molt bon rotllo... però no se, penso que han canviat coses... En part ho entenc, el jefe té més nervis... encara que m'han posat una sustituta, treballem ell i jo mà a mà... però mira, es el que hi ha...

Volia aguantar fins la setmana 35-37 però ara que estic a la 32 crec que ja he fet prou. Vull relaxar-me, preparar-ho tot... i viure el final de l'embaràs sense nervis!

Espero que quan torni tot estigui igual... i si no ho està... ja em buscaré la vida!

[futuramami29]

Doncs no et pensis, el meu dóna x descomptat que em posaré de part a la feina (de veritat, no exagero!!).
Una altra: tinc 38 anys, i una noia que treballa en el mateix espai, però en una altra empresa, em diu: però la menopausa no arriba als 40 anys?? Imagineu la meva cara.

Lo de la companya no tinc paraules! Quina edad té aquesta noia? Mare de deu!!!!!!!!!!!

[Saris]

Jo vaig treballar fins la setmana 34, i feia de 9 del matí a 22 o 23, amb dues hores per dinar. Vaig plegar perquè no em rebaixaven el volum de feina, malgrat demanar-ho un munt de vegades.

Tot i això, quan em reincorporo em diuen que no em donen el bonus que em tocava pels 6 primers mesos de l'any treballats per, entre d'altres motius, haver marxat fent soroll (bàsicament queixant-me perquè feia un mínim de 10 hores diàries i no podia més). Apunto que cap d'aquests motius era per la qualitat de la meva feina. Xorrades, en definitiva.

M'he sentit estafada, timada, m'han robat... vaig tenir baralles amb el meu marit pels horaris, anava esgotadíssima, etc., i al final no només no m'ho han agrait, sinó que em tenen arraconada.

Tinc intenció de tenir un segon i ja us dic ben clar que a la setmana 30 no arribo. Les 4 setmanes que vaig estar a casa abans que neixés el meu petit és del millor que m'ha passat en molt de temps, vaig poder gaudir de la panxu, veure a gent que feia temps que no havia vist, preparar-ho tot i, sobretot, descansar.

Penseu que en la majoria de feines (i no dic totes, per sort) els jefes et tenen allà perquè generis diners per ells, res més. Quan ets mare, veuen que la màquina de fer diners no és la mateixa. Som un número, però el nostre fill no ho és.

Gaudiu de tot el que pugueu de l'embaràs. A les feines us tractaran igual, però vosaltres ho agraireu.

[MIMOSETA]

Jo també estic en una microempresa; hi havia bon rotllo amb el cap fins ara, ja us dic. Efectivament, som màquines de fer diners. Porto molta responsabilitat, però cobro una misèria. I ara, ja us dic, fatal!! I no he fallat cap dia!! (Estic de 30 setmanes). Per això pareixo per si hagués d'agafar la baixa, però poc a poc vaig perdent la por; primer la salut. I si em despatxen, doncs "adiós muy buenas".
Per cert, la noia que em va dir allò de la menopausa té 25 anys, però una mica "quilla" (tipus mujeres hombres y viceversa).

[futuramami29]

Mimoseta! Jo també patia... però arriba un dia que deixes de pensar... no se, a mi m'ha canviat el xip desde que vaig fer-me la 4D! I si, m'agafaré ja la baixa... disfrutaré de la recta final de l'embaràs i tindré temps de posar en ordre totes les cosetes!

[Rutty]

Tots son iguals!!
jo tambe tenia bon rotllo fins que vaig decidir mirarme la baixa per risc... i u estat pasant bastant malament fins que finalment me l'han donada perque hi han hagut moltes males cares i histories varies pero sincerament un embaras es per disfrutarlo! fora por i a gaudir d'aquesta experiencia, perque tots els nervis o l'estres que puguis pasar es dolent per tu per el teu nen/a i el primer es la salut!

i guanyes amb tranquilitat!

[MIMOSETA]

És que el "problema" és que jo no crec que guanyés en tranquil·litat. ..m'estaran trucant tota l'estona i patiré per com seran les coses quan torni; al marge de que no em refio gens de com tramitaran la baixa des de l'empresa (el gestor és penòs...). Però cada cop tinc més clar que el primer és la salut i el que hagi de ser serà.

[futuramami29]

És que el "problema" és que jo no crec que guanyés en tranquil·litat. ..m'estaran trucant tota l'estona i patiré per com seran les coses quan torni; al marge de que no em refio gens de com tramitaran la baixa des de l'empresa (el gestor és penòs...). Però cada cop tinc més clar que el primer és la salut i el que hagi de ser serà.

Mimoseta Jo també sé que m'estaran trucant a cada estona... Si he estat de vacances 15 dies i m'han trucat moltíssim... imagineu-vos 5 mesos!!! Mare meva... Suposo que haurem de tenir paciencia... I desprès a la tornada, esperem que tot estigui al seu lloc...
Vaaaa que és divendres jijijiji Bon cap de setmana!!

[denali]

crec q els caps fan per respectar però la seva feina tb es cobrir la vacant i els has de fer saber quan no podras anar. depen de com et trobis, si agafes cotxe... normalment si et trobes bé veus el dia q has de marxar tu mateixa...
el procés és teu. no espereu que la gent el visqui com vosaltres! tampoc cal :)
féu el que us convingui i que no us afecti res. al final de tot s'en surt. els caps i les mamis.. hi ha de tot.

[MIMOSETA]

En el meu cas, vaig avisar de l'embaràs a les 12 setmanes, i el meu cap no ha fet cap previsió ni res per cobrir la vacant. M'incorporo aquesta setmana després de les vacances i li parlaré sobre el permís de lactancia; ja us explicaré, perquè ja estic sentint els crits.

[MIMOSETA]

Doncs tal i com preveia, el meu cap està d'un mal humor....buff!!! Estic de 34 setmanes i NI ES PLANTEJA que pugui agafar la baixa...No ha cobert la vacant ni res per l'estil... no valora que estigui embarassada i m'ha donat tones de feina...en fi, un bon panorama.
Al final, penso que serà el meu marit qui gaudirà del permís de lactancia i m'estalviaré més mals rotllos. I evidentment, en quan no em trobi bé, baixa "al canto". De moment, em trobo força bé. Anar a classes de meditació m'ha anat de conya

[PEDRA LLUNA]

No us vull desanimar, però si l'anunci del vostre embaràs no us ha anat be, espereu a veure la tornada...
Encara que ambb la felicitat de tenir als vostres bebes als braços, us relliscarà tot bastant, jijiji.

[MIMOSETA]

No us vull desanimar, però si l'anunci del vostre embaràs no us ha anat be, espereu a veure la tornada...
Encara que ambb la felicitat de tenir als vostres bebes als braços, us relliscarà tot bastant, jijiji.

Ja m'imagino... jo ara mateix estic flipant; sóc l'única que treballa en tot el despatx (que com us vaig dir, és compartit amb altres empreses), ja que tothom està de pont per la Mercè. M'han deixat un munt de feina. El meu cap ni es va plantejar donar-me pont, ja que, segons ell, ha fet totes les vacances corresponents i "ara estaràs de baixa". Demà faig 38 setmanes i aquí em teniu, portant el pes de l'empresa i responent trucades, obrint la porta,....El que més em flipa és que ja és evident que la meva baixa no es cobrirà, així que quan torni, estarà tot "patas arriba". Mare meva....

[Elantris]

Ser dona en aquest país és una merda, parlant clar!

Doncs sabeu que us dic, que ni hi penseu, vosaltres a lo vostra, si us trobeu malament us agafeu la baixa i si el jefe us crida o no us tracta com toca doncs li engegueu un moc o simplement us gireu i l'ignoreu, com si l'heu de deixar amb la paraula a la boca. Però que es pensen?

Lo dicho, passeu de tot, sigueu irresponsables i dediqueu-vos a cuidar-vos i a gaudir de l'embaràs, que de jefes i feines en tindreu moltes, però de fills potser no tants.
Petons!

[SandraLR]

Doncs en el meu cas.... en un principi feia veure que estava molt content, i quan li vaig dir que tindria bessonada es va posar a fer-me petons que s´alegrava i tal...

Després van anar passat les setmanes, i feia comentaris als companys, de que no vegis, que a sobre tindria dos de cop... com si els anés a criar ell saps...

Em tocava donar llum a mitjans de febrer, i a finals de novembre li vaig dir que agafava la baixa que no podia mes, ja que és una feina que estic les vuit hores en peu, i em va contestar que era molt aviat que ell contava amb mi almenys fins al gener. Però vaig marxar. i menys mal, al gener vaig trencar bossa de sobte, els meus petits ja no hi cavien a la panxa. Es van avançar un mes.

així que mireu per vosaltres i pel nadó , per que els caps no miraran per nosaltres. Si els meus petits haguessin nascut abans de la setmana 35 ves a saber si haurien tingut algun problema, i el meu cap patiria per ells?? ja us dic que no.

[corxea]

Jo avui ho he dit als meus jefes (2 i els dos homes... uiii....).

M'ha fet gràcia perquè tot i que la panxeta ja és sospitosa cap dels dos se n'havia adonat (homes?). Això sí, aquest primer trimestre m'he trobat fatal i un d'ells m'ha confessat que portava un temps que em veia diferent i que no sabia què em passava i que ara ho entenia... jajajjaj

Ara a veure què passa d'aqui a uns dies, quan ho hagin paït...