Nen, i ara nena.

[Crisalexi]

Tinc ja el meu Alexi, amb 5 anys, i ara esperem la nena, tothom em diu, uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii una nenaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, que bé, però...no sabs com són de pesades i complicades!!!!!!!!!!!!!!
No voliem saber el sexe, però el nostre Alexi si, i es projectava a tope que tindria un germá nen, així que per preparar-lo, i per si de cas, vam decidir que ho preguntariem a la darrera visita, vam anar-hi tots 3 i la metgessa ens va dir que és una nena.
En serio, sempre és així, que són tan complicades ? Jo no crec gaire en estereotips, i de totes formes res canviaria...Però m´agradaria que em donesiu opinió les que heu tingut també nena, potser és perquè indirectament es consenteixen més per tothom, i aprenen llatí no?
És per començar a mentalitzar-me ;))

Grácies nenes

[rita2013]

Jo això ho trobo un estereotip masclista! Jo sóc dona i no em considero pas complicada! I a casa meva hi hagut nens i nenes (cosins, germans,...) i sempre han donat més problemes els nens.
Ara, si les nenes venim al món amb aquests prejudicis no m'estranya que estem com estem!!

[neuetes]

En sèrio que dones tant de crèdit a comentaris com a aquests?

[garota]

Uf! Jo estic farta de comentaris de la gent! Així està la societat......! Jo ni em plantejaria si tenen raó o no. Cada nen o nena és com és i no crec pas que uns o unes siguin més complicats q els altres de per si..!

[petitacuca]

Jo també porto una nena a la panxa! El primer fill.

També he estat envoltada de germans i cosins ("nens i nenes") i no he sentit mai cap comentari de "discriminació" x cap dels dos sexes.

Per altra banda, jo penso que si que som més complicades, però no em preocupa amb extrem, gestionar-ho dia a dia, penso que també influeix com els pares els/les volem educar, si com la princesa de casa que fa tot el q li dóna la gana i tothom li complau els seus desitjos o amb una mica de disciplina.

Per últim, jo sempre deia que volia 3 fills, però una nena i prou perquè gastem molt xD. Que si sabates, que vestits, faldilles, sabates altes, baixes, botes, perruqueries, depilacions cada mes,... Només cal mirar l'armari d'un home i el d'una dona, o les coses que tenim les dones al bany i les que tenen els homes. Pel tema dels calers és una conya que dic, eh. Que vinguin 2 o 3 ben sans i ja tirarem endavant!

Evidentment hi ha nenes més simples que d'altres i nens més complicats que d'altres. Però des del meu punt de vista va bastant en funció de l'educació.

[neuetes]

Per últim, jo sempre deia que volia 3 fills, però una nena i prou perquè gastem molt xD. Que si sabates, que vestits, faldilles, sabates altes, baixes, botes, perruqueries, depilacions cada mes,... Només cal mirar l'armari d'un home i el d'una dona, o les coses que tenim les dones al bany i les que tenen els homes.

Això és un estereotip com una catedral! Només cal que vinguis a casa meva i veuràs qui gasta més en cosmètica i roba. I l'altre estereotip que les nenes són les princeses de la casa i que fan el que els hi dona la gana també. Conec a uns quants "nens" que amb 25 anys encara els hi fa el llit la seva mare.
Potser ja n'hi ha prou d'estereotips sexistes cap als nens o cap a les nenes, som pares de personetes que seràn adultes algun dia i és la nostra responsabilitat és educar-los amb igualtat i responsabilitat. Hi ha una part social en la condició sexual de la persona i part la transmetem els pares i si no volem que repeteixin aquests patrons tant absolets que només fan que discriminar, millor alliberar-nos dels prejudicis.

[garota]

Totalment d'acord amb la neuetes!!!!A casa, qui té l'armari més gran perque no se li rebreguin les camises és el meu marit. De cosmètica ni ell ni jo. Jo clar que em depil·lo i ben sovint, només faltaria, però no totes les dones som de pelu i sabates altes i baixes i faldilles i no sé què més...
Ja ho he dit abans, però el problema de la nostra societat són tots aquests estereotips...... Hem evolucionat poc.

[araeshora]

jo també penso que son estereotips i també hi influeix molt l'educació. ens correspon a nosaltres mares i pares de les pròximes generacions, si realment ho veiem així, aturar tota aquesta comedia. Jo encara no sé el sexe de la mongeteta, però es igual i jo l'educaré igual. penso que l'important és que arribin a ser persones independents i lliures, amb capacitat de veure el què tenen a l'entorn i capacitat de reacció.

[Zaphy]

La meva filla, és la princesa de la casa, si...però sabem dir NO quan toca, té que fer les seves responsabilitats (habitació ordenada i posar la taula). Si fos nen passaria el mateix.

Cada nen i nena és un mon i cada família un univers...suposo que hi hauran families on les nenes fan el que volen, altres on els nois són els reis i altres que caminant pel camí del mig.

[Anna Maria]

Hola!
Realment ens considerem molt moderns i al segle XXI encara hem de plantejar-nos aquests dubtes! Quan jo vaig néixer el meu germà tenia 8 anys, a ma mare li havien dit millor una nena com a germana gran, perquè així podria canviar el germà petit, cuidar-lo millor... Tonteries! El meu germà algun cop m'havia canviat el bolquer, i cap problema, i no ho havia fet més perquè ma mare considerava que la responsabilitat era seva, no de ma germà, fer-ho en la major part de les ocasions. Cordills, que això era l'any 78 del segle passat, i encara estem aixíiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiií!
Hi ha gent que et dirà que els nens són més moguts, al revés. Jo crec que depèn del caràcter de l'infant i de molts altres factors. Però bé, així està el món... Canvio de tema només per deixar per escrit una frase que va dir un dels germans de ma cunyada (que te 40 anys, no 80) quan ma nebot Oriol era més petit: "el color rosa no, que és de nenes. Què ja se sap que comencen en què els hi agrada el rosa i acaben mariques". Amb això, també ho dic tot. Per cert, jo al rosa ni en pintura, no m'agrada i ja està.
Tot acaba sent el mateix, la diferenciació dels sexes i bla bla bla.
Una abraçada,
Anna Maria

[VespresVerds]

Totalment d'acord amb vosaltres. Tot depèn de l'educació, de l'ambient on creixi el nen/a, etc...
Si les nenes són molt nenes (de rosa i jugar a ser princeses) i els nens molt nens (blau i pilotes i cotxes), és perquè el seu voltant és així. La meva mare mai m'ha educat per ser presumida ni per voler 40 mil sabates, i així segueixo sent. Això no vol dir que no m'agradi la roba, però no és la meva prioritat. Simplement consciència. Jo no he jugat mai amb nines, ni mai m'ha agradat el color rosa.

Malgrat això, sí que hi ha moltes diferències entre sexes a casa meva i al meu voltant (no sé si per cosa de sexes o d'educació). La meva mare, hi ha moltes coses, que mai demanarà al meu germà i a mi sí, pel simple fet que sóc dona (segons ella, perquè sóc la gran, però és mentida ). I sempre em diu que 'ojalá' tingui nenes (ho diu per la seva experiència) quan tingui un fill, perquè les nenes encara que es facin grans i mares, sempre tornen a casa (et deixen els néts, et truquen, et vénen a veure més sovint...), i els nens/homes, no tant. I jo això, sí que ho veig a la meva família. Quan els avis estan malament, les primeres que van a ajudar i a fer el que calgui són les filles, no els fills. A casa del meu pare, tot són homes, i la meva àvia està més sola que la una.

A grans trets i generalitzant, sí que hi ha diferències entre sexes. El cervell de la dona és molt més empàtic, territorial i responsable que el de l'home, sobretot, quant a casa, família, responsabilitats... Potser ha estat per l'educació masclista de segles i segles, però és així.

[Crisalexi]

Nenessssssssssssssssssssssssssss
No pretenia obrir cap debat ni feminista ni masclista. Ni tan sols, m´afecten els comentaris de la gent, passo olímpicament. Vaig deixar de preocupar-me del que deien els altres, cuan encara em sortien espinilles.
Estic d´acord amb moltes de les coses que heu dit, tot i que repeteixo, la cosa no era tan " profunda", ja m´enteneu. Que hi ha diferèrències entre homes i dones, mare de Deu i tant!!!
Només volia saber si s´havia complert amb vosaltres la norma de que les nenes, cuan sóm petites sóm més punyeteres ( Ejem, a una servidora li havien de posar el cap sota l´aixeta perquè tornés a " arrencar", i respirés ...I com algú ha dit, i com a filla , sóc la primera a trucar els meus pares, acudir i preocupar-me cuan és necessri, i cuan no també.
Totalment d´acord que va amb l´educació que els donem, en fi aquest matí m´he aixecat amb la pregunteta al cap, però res més, encantada de que sigui una nena, tant com si hagués estat un nen, l´important és que vinguin bé.

Bon diumenge a totes, i merci per les respostes!!

[ada_bcn]

Jo no sé qué dir-te... tinc dos nens i el gran és molt presumit, li agrada pintar-se, fer-se les ungles amb purpurina, portar el cabell llarg com la rapunzel i vestir-se de princessa... Jo mai li he dit amb qué jugar, ni tant sols em maquillo o pinto les ungles (ara amb nens ni em depilo...)... però si que és molt mogut... el petit és més tranquilet i de momento li agraden le spilotes i els cotxes que al gran mai li havien atret. Ma germana té dues nenes i més o menys igual, una és molt molt tranquileta perrò té unes rabietes de por, sempre vol anar de rosa i tot rosa, i l'altre és un trasto tremendo que no vol veure una faldilla ni en pintura i es fa uns conjunts de roba que no lliguen ni a tiros... El que si que la gent pel carrer trobo que tracta a les nenes amb més "tacte" i dels nens passen més... però potser passen més només dels meus nens, no sé...