úter irritable

[tuijoserem4]

Si si, és e l qui estic fent, de tant repòs s em està posant la variu de la cama bonica bonica...de fet, és un dels temes que m amoïna, ja sé que en aquests casos no s hi pot fer res mes, pEro em Van dir que el repòs absolut duia associat risc de trombo, però jo per poc que faci estic amb enduriments i molèsties, per tant no tinc gaire opció...anar combinat postures, alçar cames....

A vosaltres us ho van comentarà això?

[jaruma]

Una cosa que a mi m'ajudava molt era fer-me dutxes calentes (tampoc molt calentes, per no perjudicar el nen, però sí relaxants). Me'n feia una al matí i una al vespre, i notava la panxa molt menys tensa que els dies que no ho feia. No sé, per si t'ajuda a tu també.

Sobre això dels trombos, no em van dir res. Jo feia repòs al sofà, i de tant en tant m'aixecava per anar al lavabo, o a buscar alguna cosa a la cuina, poc més. Si tenia un dia amb la panxa més relaxada potser feia alguna cosa més, però de seguida se m'enduria, així que bàsicament era fer repòs. Comenta-ho si pots, més que res per treure-t'ho del cap. Quantes menys coses t'amoïnin millor, és important estar relaxada i pensar en positiu! Per mi va ser força pesat això del repòs, i el patiment de si arribaria a terme o no (cada setmana buscava a internet si amb aquell temps el nen ja sobreviuria fora de la panxa!), però finalment tot va acabar molt bé. Ja veuràs com tot anirà bé! Molts ànims!

[Anna Maria]

Bon dia guapes,
tuijo, companya, com que vaig llegint post perquè "el saber no ocupa lugar" i perquè no també m'agrada posar el nas on no em demanen et donaré la meva opinió. No sóc ni molt menys metge, eh? És més aviat una sensació que tinc al treballar amb gent gran amb poca mobilitat o mobilitat nul·la. Si bé és cert que hi ha persones que es mouen i tenen trombosis per problemes de circulació i que per exemple, quan et posen protesis de genoll et donen heparina duran un mes per precaució, també és cert que tu tot i que has de fer repòs et pots desplaçar, no? És a dir, vas al wc caminant, i també comentes que t'aixeques algun cop per anar a la cuina, etc. Et pots dutxar? Això vol dir que durant uns minuts la teva posició passa de ser d'assentada a ser d'estar de peu. És a dir, si que estàs immòbil molta estona, però fas més d'un moviment al dia, i a estones estàs al llit, altres al sofà, altres a la cadira mentre menges... Torno a repetir, no sóc metge i amb això no et puc assegurar res, però no sé, havia de dir-t'ho per intentar donar-te un cop de mà, disculpa si t'he atabalat més.
Una abraçada,
Anna Maria

[tuijoserem4]

Anna Maria!! Moltes gràcies, de fete ms embla molt raonable el que expliques.

Jo després de passar uns dies molt fotuda i un cop he tingut els resultats amniocentesis sembla que les contraccions han afluixat, el coll de l' úter segueix llarg, crec que la progesterona m ha funcionat molt bé. De tota manera segueixo fent repòs, no tant absolut, però intento portar- me bé i sumant setmanes.

Ara ja de 22 i seguim, amb la tonteria en porto així desde la 16.....

[Mara17]

Doncs ara sis setmanes més, Tuijo! I et plantes a la 28! Jo vaig començar a la 17 i es fa molt dur, però val la pena. Com diu l'Anna Maria jo em movia una mica. Em mataven les posicions estàtiques (seure era horrible). Ànims, cada dia és un triomf!

[tuijoserem4]

Compis,

Com esteu? Us escric per veure si em podeu orientar. Ara ja estic de 23 setmanes, portava uns dies força bons però ahir vaig tenir unes molèsties de les nostres i em vaig plantar a la maternitat. Un cop allà, hi havia un gine i una gine jovenets, potser fins i tot putejats per treballar durant el pont...., estaven com de males...no m' havia passat mai, em van dir que no entenien perquè hi havia anat. després d aquesta súper presentació m exploren.Em mesuren el coll i em diuen que està normal, el tenia a 29, més curt que a l eco morfològica de fa 15 dies que estava a 34.... I em diuen que és els e tot normal....però s ha escurçat?.? Això no ho és de normal, d' acord que ja em va passar un cop i vaig recuperar mida però a que esperen...a que estigui de 25 altre cop per tornar-me a posar dins del grup de risc??

La meva sensació és de que no em fan gens de cas, i no sé si confiar-hi perquè és uns molt bon hospital o buscar alternatives,,,,estic una mica perduda....vosaltres em recomanaríeu algun gine per fer doble seguiment? Anàveu per ss o privada?

D altra banda, us volia preguntar, vosaltres notàveu de tant en tant dolorets de regla? Però no durant la contracció, sinó amb la panxa normal....allà em diuen que deu ser el meu úter que és més sensible i noto com S'estira, però per Internet he llegit altres coses que no em fan cap gracia....

Bé, gràcies per llegir-me, a veure si les vostres opinions em poden orientar...

Abraçada!

[Mara17]

Si tens mala sensació vés a un altre lloc. Jo vaig anar per SS perquè el meu gine de la privada m'ho va recomanar (de cara al part, sobretot, per si era molt prematur). Ell també hi treballa i casualment ell hi era el dia que la preeclàmpsia se'm va disparar i vaig haver de tenir els nens i em va fer la cesària. A mi mai em van renyar per res, mai. Al contrari. Molts cops eren ells que em deien: demà al matí vine que controlarem. Si no t'hi sents segura jo aniria a un altre lloc. De la SS pots anar a un altre hospital?

Jo no recordo dolorets de regla fora de les contraccions (en algunes sí que en tenia, no en totes), però sé de moltes noies que sí i és normal.

Repeteixo, però, la teva tranquil·litat no té preu. Si has d'estar patint per com t'atenen, jo buscaria una segona opinió.

[tuijoserem4]

Gràcies mara,

Tot i que sóc pro-pública total, he decidit fer un seguiment paral.lel, de moment tinc hora amb una gine de la quiron demà passat.El que necessito és confiança i tranquilitat dins d' aquestes ituació d angoixa que ens ha tocat viure, el mínim es sentirme acompanyada i controlada. el tracte inusual que vaig rebre l altre dia a urgències m ha ajudat a decidir-me.

Ja us aniré informant! Gràcies pel suport,

[camdem]

Hola!
Jo tenia dolorets de regla i em van dir que eren contraccions.Em van receptar prepart.
De fet els meus nens ( bessons) van sortir a la set 35 , un va fisurar la bossa i em van dir que era d'aquestes petites contraccions,..per sort els nens eren grans i com m'havien punxat la maduració pulmonar no van anra ni a incubadora! no se...jo si no estas tranquila demanria una altre opinió.
Ja ens explicaras! Que vagi molt be!

[Ir26]

Hola... una que s'uneix al club. Fa dies que tenia mal de regla però no li vaig donar importància. Ara feia ja uns tres o quatre dies que per les nits no dormia bé i he decidit anar al ginecòleg... Mal gairebé constant, panxa dura, febre (això pot ser per no descansar bé), nàusees... total, úter irritable. De moment no està demostrat que m'hagi escurçat l'úter però anirem controlant. Haig de estar una setmana en repòs absolut i mirarem com funciona la cosa sense medicació encara.

M'ha comentat el ginecòleg (que no és el meu, que el meu està de vacances) que si la cosa no millora i l'úter s'escurça pot haver un part prematur... La veritat és que estic acollonida! La setmana que ve em torna a visitar el mateix metge i veurem si he continuat o no amb les contraccions, si passem a repòs relatiu o bé m'han de donar medicació.

[tuijoserem4]

Hola Ir,
Benvinguda al post, aquí una altra desembrera! És que vaig llegint el post però només hi vaig escriure una vegada.

Jo estic de 23 camí de les 24... A mi no m han arribat a dir aquest diagnòstic però si que el meu uter es mes re actiu, sensible, vaja...jo diria que irritable.

Porto amb enduriments de panxa desde les 16 setmanes, en el meu cas el coll s ha escurçat,allargat, escurçat i ara fa dies que es manté estable. Em va anar molt bé llegir aquest post i veure' que malgrat que es molt angoixat es pot arribar a terme.Sobretot m ha funcionat, el repòs, no tenir ni visites ja que m estressen ( vés per on!), beure moooolta aigua, i en el meu cas la progesterona via vagina m ha calmat força....a veure que et diu el gine respecte això..abans de les 25 és l únic medicament efectiu...després ja hi haurien altres....

En el meu casel s dolorets de regla venen a part dels enduriments i totes les persones especialistes a qui he consultat m han dit que deus er l uter que s estira, però vaja,deu ser que ho notem tot al 200%!

Ens podem anar donants forces! Ja veus , jo porto aixi 6 setmanes i vaig sumant! Segur que arribem a terme!!

Molts ànims! Ens anem explicant

[Ir26]

Ostres tuijo, m'alegra trobar algú en la mateixa situació tot i em pot comprende... Tot i q és una murga estar així. A mi de moment no m'han escurçat el coll, dic de moment perquè aquesta matinada n'he tornat a tindre de contraccions i aquesta tarda també tot i que menys seguides i menys hevys.

Desprès quan vingui el meu home segurament ens apropem a urgències, més que res per quedar-nos tranquils.

A mi de moment només m'han enviat repòs absolut per a que ls contraccions no apareguin (tot i que segueixen) i veurem a veure què passa tot i que jo ja em vaig fent a la idea que em tocarà estar llargues setmanes així.. Carai!!!

Per cert, el post de desembre està molt parat però al gener si t'hi vols passar t'hi acollirem, que som tres desembreres per allà jejeje.

[tuijoserem4]

Ir26,
Com va anar a urgències? Estàs més bé?

[Ir26]

Ir26,
Com va anar a urgències? Estàs més bé?

Bonica, merci per preguntar!
Al final no vaig anar a urgències, em trobo millor tot i que estic molt cansada de fer repòs i els horaris del cos se m'estan canviant... quina me... Tu com vas?

[tuijoserem4]

Ir,

He llegit a gener que s' et ha escurçat una mica el coll...sé que és molt angoixat però si et serveix de consol jo vaig arribar a 25 mm a les 19 setmanes, i en canvi després amb el repòs i la progesterona he recuperat mida, vaig arribar a 40 i després he tornat a 29-30 mm..i ara pendents del proper control.Amb això el que et vull es que es pot recuperar mida. Anar passant dies i aixi acostant-nos un xic més al nostre objectiu.

Jo fa dies que estic mes be, la veritat és que la fòrmula és el repòs i la tranquilitat, en el meu cas és complicat perque tenim una nena de dos anyets i el que més m ' ha costat és acceptar que no la puc cuidar...a més si plora o s' enfada s' em posa la panxa dura i el meu company se l ' ha d' emportar a voltar...

Bé....esperem que passin ràpids les setmanes.
Ànims bonica

[Ir26]

Ir,

He llegit a gener que s' et ha escurçat una mica el coll...sé que és molt angoixat però si et serveix de consol jo vaig arribar a 25 mm a les 19 setmanes, i en canvi després amb el repòs i la progesterona he recuperat mida, vaig arribar a 40 i després he tornat a 29-30 mm..i ara pendents del proper control.Amb això el que et vull es que es pot recuperar mida. Anar passant dies i aixi acostant-nos un xic més al nostre objectiu.

Jo fa dies que estic mes be, la veritat és que la fòrmula és el repòs i la tranquilitat, en el meu cas és complicat perque tenim una nena de dos anyets i el que més m ' ha costat és acceptar que no la puc cuidar...a més si plora o s' enfada s' em posa la panxa dura i el meu company se l ' ha d' emportar a voltar...

Bé....esperem que passin ràpids les setmanes.
Ànims bonica

Bonica! De moment sembla que el repòs i la medicació funciona perquè no he tornat a tindre contraccions, alguna de suelta però perquè portava molta estona asseguda i el meu cos ja volia estirar-se... D'altre banda el que no estic bé del tot és psicològicament. No sé si a tu et passa però sento que estic perdent la il·lusió de la preparació de les coses... El no saber com es desenvoluparà tot fa que no vulgui preparar res ni tingui il·lusió pels regalets que em fan...

Moltes gràcies pels ànims i ànims a tu també, que si ja és difícil fer repòs sense nens amb una petita de dos anys... no m'imagino!

[tuijoserem4]

Hola Ir,

T entenc perfectament, és durillo però jo estic en mode positiu , penso que hi ha moltes dones que han passat per això i amb repòs i seguiment mèdic han arribat a terme. fins i tot tinc una amiga que amb incompetència cervical i gràcies al cerclatge va arribar a terme en dos ocasions...i la prova son tots els testimonis d aquest post...

El que si t he de reconèixer es que passo una mena de dol per passar un embaras aixi, en el meu cas vinc de passar dos avortament ( temes genètics) i tenia ganes de gaudir altre cop de la maternitat, de la meva filla Sira a l estiu, etc...i en canvi estic passant un embaras al llit desde les 16 setmanes ( fa ja dos mesos) i el que em falta,..però Ir bonica la recompensa serà enorme.

Pel que fa a la preparació, jo m he posat la fita de les trenta setmanes, quan hi arribi començaré a preparar la canstreta i el necessari. jo he comprat algunes coses per Internet, com que no em puc moure, o truco a les botigues per preguntar per articles i i envio el meu company ;)

Pensar en positiu és bàsic, com a exemple, ahir em vaig " discutir" amb la meva mare i li vaig haver de demanar que marxes perque vaig començar amb contraccions i eh passat nit del lloro.Per tant tinc claríssim que em cal aïllament, de fet les meves amigues volen venir-me a veure i els estic dient que s esperin fins les trenta setmanes jejeje....a sobre hi perdré amistats!!!

Hem de ser positives! M alegra saber que estàs mes bé, jo fins dimarts que ve no tinc eco...sumem dies!!!

[Ir26]

Ostres... des de les 16 setmanes!!!! Jo que porto una setmana i escaig i ja vull que em deixin sortir i fer vida normal!

Tens raó, pensament positiu a tope! Jo avui estic millor, no sé si serà el solet o què però estic més animada, porto tot el dia al sofà, que ja és un avanç! Jo també tinc eco dimarts, ja ens explicarem