úter irritable

[Alexia77]

Gràcies!!

[laurita6]

alexia anims i fes molt de repos i sobretot molt molt tranquila, a mi no hem van donar cap medicació per pendrem.
cada dia es una batalla guanyada, anims. una abarasada

[Alexia77]

Ahir em van pujar la medicació a urgències, 20 mg d'Adalat cada 8 hores, perquè tot i que el coll de l'uter estava igual que el darrer dia i els monitors no marcaven contraccions, però jo sí les notava. Segons la gine, em pujava la medicació per relaxar l'uter i així estigués jo més tranquil·la. Em va dir que aquesta medicació no aturarà el part, però com tinc uter irritable, doncs anirà bé. En fi, avui estix feta pols, marejada tot el dia, pel que suposo que aquesta medicació m'ha baixat la tensió massa. En l'anterior embaràs vaig prendre aquesta dosi i més sovint, i no vaig tenir cap problema. Estic pensant en tornar a la dosi anterior,10 mg cada 6 hores, ja que la situació del coll de l'uter es la mateixa que la setmana passada quan em va veure el meu gine (de fet, em va pujar la dosi cada 6 hores enlloc de 8). Ahir no em va semblar que hi hagués cap justificació per pujar la medicació i a sobre em sento fatal amb aquest mareig. Estic molt dubtosa, la veritat.

[laurita6]

ostres Alexia aixo es complicat pero perque no truques al gine i li comentes com et trobes i si pots tornar a l'anterior dosi i et trobes millor i no s'ha modificat en una setmana, nose consulta-ho. anims

[Alexia77]

Hola Laurita, el meu ginecòleg esta de vacances, el veuré la propera setmana, perquè tot i que no té agenda de visites, em farà un control. Al final, vaig tornar a la dosi anterior, la que m'havia dit el meu gine, perquè estava molt marejada i no em semblava justificat aumentar la dosi. Ahir a la tarda vaig començar a tenir moltes contraccions, acompanyades de molèsties semblants a dolor de regla (molt lleus) i vaig tornar a urgències, molt agobiada la veritat, pels dubtes sobre si calia que hi anés o no. Els monitors durant dues hores van marcar bastants contraccions de més intensitat que l'anterior vegada, però per sort el coll de l'úter es va mantenir a 27 mm, igual que dimarts i diumenge passat. La ginecòlega que em va atendre em va dir que no veia necessari pujar la dosi, perquè el més important és que el coll estava igual i tenia contraccions per l'uter irritable però sense dinàmica uterina. Aquesta medicació pot provocar hipotensió i més amb aquesta calor. Que prengués la medicació que jo toleri bé, que val més que torni molts cops a pujar-la. Sobretot em va remarcar que anés a urgències si tenia alguna pèrdua o fluxe rosat, o si notava que les contraccions marcaven una certa regularitat. El risc que tinc a tenir un part prematur hi és i queda prou justificat anar a urgències.

Ja estic molt més tranquil·la, creuo els dits per veure si puc esperar al proper control de dimarts que ve sense haver de fer cap visita més a urgències. El repòs a casa és molt important i tinc la sort que el meu marit s'ha avançat les vacances i també tinc l'ajuda dels meus pares per fer-se càrrec del nen. De moment, avui he tingut alguna contracció, però no gaire intensa, i ja casi he aguantat un dia més.

És angoixant la situació: aguantaré? fins quan? Així que estic tranquil·la relativament, el meu primer objectiu és arribar a la setmana 34, com l'anterior embaràs, i espero poder dir després d'aquestes tres setmanes que la nova fita és la setmana 36. Necessito posar-me aquests objectius per fer més fàcil aquesta situació.

En fi, perdona el rotllo.

[Mara17]

Jo no vaig prendre medicació per les contraccions. Només la que em van posar en vena quan em van ingressar. Em fa fer cosa i el meu gine deia que tenia força efectes secundaris, com els que comentes, i al final no ho vaig fer (a urgències m'ho van proposar).

Ànims, que ja tenim la 32 molt a propet!!!

[Alexia77]

Jo no vaig prendre medicació per les contraccions. Només la que em van posar en vena quan em van ingressar. Em fa fer cosa i el meu gine deia que tenia força efectes secundaris, com els que comentes, i al final no ho vaig fer (a urgències m'ho van proposar).

Ànims, que ja tenim la 32 molt a propet!!!

Aquesta és la posició del meu ginecòleg, no donar medicació si no és necessari, i també la ginecòlega d'urgències de dimarts el mateix. Però clar, de tant en tant, et trobes amb algun altre metge amb un altre criteri... A més, em fot perquè diumenge ni s'havia modificat el coll ni es registraven contraccions fortes. Per què pujar la medicació doncs?

Sé que serà inevitable que més endavant em pugin la medicació, perquè el coll s'acabarà escurçant abans d'hora però llavors ja prendré el que calgui.

[laurita6]

si cada gine es un món yo com la Mara medicacio per vena al estar ingressada i el pesari va ser el que hem va ayudar aguantar el part, tenia contraccions pero no podia escorsar el coll al tenir-lo posat per aixo vaig aguantar, pero fa patir molt cuant veus que cada dia tens contraccions i tens la por que si no podran parar-les, pero cada dia que passa es un dia més guanyat, comenta el tema del pesari i no tanta medicació, yo hem visitaba a la quiron pero la gine que hemva possar el pesari venia del vall hebron.

[Alexia77]

El gine i jo vam parlar del pesari al principi de l'embaràs, fins i tot em va comentar que estava molt en contacte amb la Vall Hebron, i si calia podria posar-me l'anella de silicona. Per això des del principi em va mesurar el coll de l'uter per veure si era necessari el pesari, però fins la setmana 27 he tingut el coll bé i per això no me l'han posat.

[maura]

Alexia és impossible no posar-se nerviosa i estra tranquil.la quan estàs passant per això. Lo de la medicació és un pal, a mi no em feia cap gràcia, però a mi és el que em va aguantar l'embaràs. Primer l'adalat, després el prepart per vena i fins al final el prepart oral. A mi tampoc em va agradar mai i la veritat és que tinc una nena molt nerviosa i ploranera i per més que el gine digui que no, penso que hi ha tingut molt a veure, tant l'embaràs amb contraccions com la medicació que vaig pendre. Però el primer embaràs no me'l van poder aturar i et juro que les conseqüències són pitjors!!!!

Jo també m'anava posant objectius a curt termini perquè es feia de més bon suportar. jo cumplia setmanes els divendres i aquest es convertia en el meu objectiu, ARRIBAR AL PROPER DIVENDRES!
Ànims valenta que ho estàs fent molt bé!

[Alexia77]

Hola Maura, doncs el meu fill es molt nerviós i últimament li he estat donant voltes si podia tenir alguna cosa a veure l'Adalat. Ara estic prenent la meitat que a l'anterior embaràs de moment, i em noto millor, potser no haig de pujar la dosi. Es curiós perquè no m'havia pres ni un sol paracetamol al llarg de l'embaràs malgrat haver passat moments crítics, i ara m'haig de prendre una pastilla cada sis hores més els corticoides que m'han punxat quatre cops!

He passat uns dies de por, pensant que potser no es podria aturar el procés però ara començo a estar més tranquil·la perquè veig que el temps avança i estic aguantant. Em falten deu dies per la setmana 34, a vegades em sembla que ja ho tinc aquí i d'altres que encara poden passar moltes coses en deu dies! Estic bastant positiva, crec que arribaré més enllà de la 34, però com tu dius, no estic al cent per cent tranquil·la.

Potser ho has explicat, però ara no ho recordo; el coll de l'uter es va anar escurçant abans de temps?

[Mara17]

Ostres, jo no us ho puc dir perquè no vaig prendre Adalat, però sí que em van medicar en vena quan em van ingressar (tot i que aquesta medicació no tenia efectes com taquicàrdies, etc.). El nen és molt tranquil (però ploraner) i la nena és un nervi. Potser és casualitat i prou en el vostre cas (en el meu són ben diferents), però fa pensar, teniu raó. A mi tampoc em va agradar gens que m'haguessin de medicar, però em va permetre aguantar 5 setmanes més.

[maura]

Sí Alexia, en el meu cas les contraccions eren efectives i m'escurçaven el coll. Fins que no em van posar el prepart per vena no es va aturar. L'Adalat no em va fer res.

[maura]

Se'm va escurçar fins a 13. Quan el tenia a 21 em van ingressar.

[Alexia77]

Maura, es va escurçar molt el coll doncs. Jo de moment sempre l'he tingut dins dels límits normals, la darrera mesura de diumenge a urgències estava a 22,5 mm, i apretant la panxa arribava en algun moment a 16 mm. De tota manera, tampoc estic tranquil·la perquè les contraccions cada cop són més fortes, i amb el primer embaràs el tenia a 19 mm i tres dies després em vaig posar de part... Diumenge em van fer un tacte i em va dir que el coll estava més tou i permeable a un dit.

Ja casi estic a la setmana 34, que és el meu primer objectiu.

[laurita6]

alexia maca ya et queda menys, ho estas fent molt bé. yo sempre he pensat que per culpa de la medicació per parar el part va povocar que la nena deixes de creixer al seu ritme, ella sempre estaba en el percentil 97 fins a la setmana 30 que va ser la primera vegada va començar a baixar fins al 50 i al final va neixer per sota del 50. i despre sde neixer m'ha costat molt que recuperés pes i talla era molt petita tb al neixer abans es normal pero hem va kedar aquest sentiement, tb et dic que ser que si hages nascut a la setmana 30 podria tenir molt mes problemes aixi que hem consola.

[tuijoserem4]

Hola,

Recupero aquest post, tal i com em va recomanar la mara,, gràcies. M' agradaria saber si hi ha gent en aquesta situació actualment o si les que heu passat per això ens podeu anar aconsellant.

jo ara estic de 20 setmanes, vaig començant amb enduriments de panxa a les 14, però les sensacions van anar canviant fins que a les 18 vaig anar a urgències per dolors i enduriments de panxa. primer em van dir que el coll s havia escurçat, però després del repòs i la medicació sembla que el coll es va mantenir dilatat.

per aquest fet em van dir que no calia que em seguissin visitant a prematurs, tot i que jo els vaig dir que les contraccions no han marxat, i de fet cada x dies en tinc de doloroses...

El cas es que ara estic intranquil.la, els símptomes hi son, d acord que el coll es va mantenir però qui diu que no es pot tornar a escurçar?? A que esperen per fer-me un seguiments especial?. No fotem!! Tenir contracció ns doloroses a les 20 setmanes no es massa normal...

Però em porten a la maternitat ( hospital clínic) i allà N'han vist de tots colors no? Suposo que amb això puc estar mes tranquil.la....

Això de l uter irritables es un pal, i un patiment!,, espero que vagin passant les setmanes ràpid...

Alguna es troba actualment en aquesta situació? Com ho porteu?? Podeu fer alguna cosa ..? Jo a la que intento fer més que passa el dia al llit passo la nit del lloro amb molèsties,i la panxa dura com una pedra....

Espero arribar a terme,..és l'únic que demano.....

[Mara17]

Jo em plantaria a urgències cada setmana. De fet és el que em van dir que fes ells mateixos. I sempre marcava contraccions; mai em van dir res, al contrari, em deien que feia molt ben fet.

[Alexia77]

Tuijoserem4, jo he passat per dos embarassos amb amenaça de part prematur per contraccions abans d'hora, el primer va acabar prematur i el segon a terme. El que has de fer ès descansar, fer repòs i anar a urgències quan vegis que tens contraccions sovint. Jo feia seguiment amb el gine cada 15 dies per mesurar el coll de l'uter, però anava a urgències sovint. Prenia adalat i feia repòs, res més. No tinguis por d'insistir a urgències, no es pot fer res més. Intenta estar relaxada, es difícil però ja veus que fent repòs és molt possible que neixi a terme.

[Mara17]

Sí, una mica el resum és: repòs, repòs, repòs, repòs, urgències, repòs, repòs, repòs, repòs, repòs, urgències, repòs, repòs, repòs, repòs, repòs, repòs, repòs, urgències, repòs, repòs, repòs, repòs, repòs, repòs, urgències, repòs, repòs, repòs, repòs, urgències...